- un navegador web, de moment només per a windows :( que incorpora els tres motors web més estesos en un únic sistema: Gecko (Firefox), WebKit (Safari) i Trident (IE). via Vilaweb
- una font (tipogràfica) ecològica, que estalvia tinta quan la "imprimim" (és a dir, quan imprimim documents escrits amb aquesta font).
- la guia visual per a la crisi econòmica. via mint.com
- una guia visual per veure on gasten els calés el govern americà.
- una web sobre com la natura inspira o pot inspirar, més del que pensem, el disseny de coses quotidianes.
dimarts, de febrer 17, 2009
Uns breus apunts
A continuació, una sèrie de diverses coses interessants relacionades amb la tecnologia que he trobat darrerament:
dilluns, de febrer 09, 2009
Ampliación del campo de batalla
Aquest és un llibre que vaig comprar per impuls. Tot passejant per l'fnac, ara no recordo si era a l'illa o al Triangle, que ja fa un temps que el tenia rondant per l'estanteria de l'habitació.
El color blau de les tapes suposo que em va cridar l'atenció, així com la ilustració de la coberta, un grapat de gats grocs fluorescents en un terrat! El que em va fer convèncer del tot, va ser el començament de la sinopsi del llibre de la contraportada:
"El narrador de Ampliación del campo de batalla es un ingeniero informático de 30 años, hastiado por su trabajo, que debe vender a sus posibles clientes las delicias de las nuevas tecnologías..."
Encara que no oficialment, ja pràcticament m'hi considero d'enginyer en informàtica, i tot i que no sé com estaré d'aquí uns anys (espero que no amb els ànims del protagonista), sí que hi ha moments en que ser informàtic et supera en certa manera. Sempre estaràs endarrerit respecte a la novetat, cada dos per tres hauràs d'aprendre coses noves, les últimes tendències, nous llenguatges, noves plataformes... així fins que te'n cansis... amb aquest pensament al cap vaig decidir que havia de llegir el llibre.
I de la mateixa manera que me'l vaig comprar, me l'he llegit. Un llibre de lectura ràpida. Amb una prosa àcida i crua. Un retrat fosc de la societat actual, de la dictadura del sexe i el diner. La decadència de la societat personificada en un pobre enginyer informàtic amb poques habilitats socials. En el fons, el fet que el protagonista sigui enginyer informàtic, acaba sent una mica igual. El realment important del personatge és la seva inadaptació, la seva marginalitat en una societat que no té recances amb la gent que no sobresurt.
Un petit tastet:
"En un sistema económico que prohibe el despido libre, cada cual consigue, más o menos, encontrar su hueco. En un sistema sexual que prohibe el adulterio, cada cual se las arregla, más o menos, para encontrar su compañero de cama. En un sistema económico perfectamente liberal, algunos acumulan considerables fortunas; otros se hunden en el paro y la miseria. En un sistema sexual perfectamente liberal, algunos tienen una vida erótica variada y excitante; otros se ven reducidos a la masturbación y a la soledad. El liberalismo económico es la ampliación del campo de batalla, su extensión a todas las edades de la vida y a todas las clases de la sociedad."
Espero que la reflexió us animi a passar unes poquetes hores llegint!
El que és segur és que la propera vegada que passi per una llibreria xafardejaré a vere si trobo algun altre llibre del mateix autor!
dilluns, de gener 26, 2009
Las intermitencias de la muerte
En José Saramago és un famós escriptor portuguès guanyador d'un Nobel de Literatura. Entre les seves obres figura aquesta narració sobre els efectes de l'absència de mort en un país determinat. Bé, més aviat indeterminat, com acostuma a passar en les seves noveles (o això m'han dit).Quan vaig fer el viatge a Lisboa, havia de començar un nou llibre i vaig pensar que estaria bé retre un petit homenatge a l'afamat escriptor -exiliat polític al seu país, resideix des de llavors a les illes Canàries- en la meva visita a la seva terra. El problema és que el llibre m'ha durat des de llavors fins fa pràcticament un parell de setmanes :(
La gràcia del llibre és com d'un fet insòlit en fa un punt de partida per repassar bondats i misèries d'aquesta, la nostra societat.
Es podria veure el llibre en dues parts, la primera seria precisament aquesta que acabo de comentar i la segona seria un seguiment més d'aprop a allò que anomenem mort i que fa acte de presència en el títol de la novela.
Personalment he disfrutat més de la segona part que de la primera, potser per haver-la fet durar més del recomanable, cosa que em feia perdre el fil sovint.
De totes maneres, el final bé mereix la pena, així que recomanat queda el llibre.
P.S. per cert, si algun cop rebeu una carta amb el sobre de color morat... l'heu cagat!
dijous, de gener 22, 2009
Els blocs i la xarxa social
Benvolguts retrobats!
Tot i que feia ja temps que aquesta reflexió em rondava pel cap, la petició de l'amic Xavi Fontcuberta a fer un petit comentari sobre aquest article m'ha animat definitivament a escriure sobre la posició dels blocs en l'actualitat, on sembla que tot allò que no sigui social, no tingui futur. Com tot, hi ha exemples per ambdós costats, hi ha blocs com aquest meu, que semblen destinats al fracàs (però intentarem sobreviure!!) i n'hi ha d'altres, com ara Futbolitis que viuen una època daurada, i que a més a més, estan servint per llançar la carrera professional de l'autor.
Els comentaris que hi ha en el citat article són un bon recull d'opinions i de punts de vista respecte la situació dels blocs i de les xarxes socials. Com bé diuen alguns i patim alguns altres, escriure un bloc requereix dedicació, i això quan vas carregat de coses per totes bandes sempre costa. La veritat és que moltes vegades he tingut pensaments que creia prou "dignes" d'estar recollits en aquest espai, però acabava pensant que fer-ne una entrada requeria una mica més d'elaboració i ho deixava córrer.
En aquest sentit, quelcom com ara Twitter és més pràctic, ja que directament no tens aquest espai per omplir, tens just l'espai per posar el pensament, cru i directe. En certa manera s'acaba la por del full en blanc, la por del quadre de text en blanc. Ja no hi ha espai per la por, i això és bo pels que ens falta aquell punt de dedicació.
Per altra banda les xarxes socials s'han convertit en l'última tendència. Publicar contingut és més senzill, més directe. Pots publicar qualsevol cosa i no te n'has de justificar, ja que és molt més informal. Es podria veure com que si vols mantenir un bloc amb una certa "qualitat" has de cuidar molt més allò que publiques del que ho faries per publicar a llocs com ara Facebook.
Així doncs trobo que la coexistència d'ambdues plataformes de publicació és viable, simplement tenen o poden tenir finalitats diferents.
De totes maneres, les plataformes de publicació digital, cada vegada més, passaran a formar part d'un conjunt difús, on totes elles tindran alguns elements o conceptes comuns i algun tret diferencial, entre ells, l'ús que en facin els usuaris, que seran, al cap i a la fi, qui tindran l'última paraula per donar vida o mort als diferents productes.
Tot i que feia ja temps que aquesta reflexió em rondava pel cap, la petició de l'amic Xavi Fontcuberta a fer un petit comentari sobre aquest article m'ha animat definitivament a escriure sobre la posició dels blocs en l'actualitat, on sembla que tot allò que no sigui social, no tingui futur. Com tot, hi ha exemples per ambdós costats, hi ha blocs com aquest meu, que semblen destinats al fracàs (però intentarem sobreviure!!) i n'hi ha d'altres, com ara Futbolitis que viuen una època daurada, i que a més a més, estan servint per llançar la carrera professional de l'autor.
Els comentaris que hi ha en el citat article són un bon recull d'opinions i de punts de vista respecte la situació dels blocs i de les xarxes socials. Com bé diuen alguns i patim alguns altres, escriure un bloc requereix dedicació, i això quan vas carregat de coses per totes bandes sempre costa. La veritat és que moltes vegades he tingut pensaments que creia prou "dignes" d'estar recollits en aquest espai, però acabava pensant que fer-ne una entrada requeria una mica més d'elaboració i ho deixava córrer.
En aquest sentit, quelcom com ara Twitter és més pràctic, ja que directament no tens aquest espai per omplir, tens just l'espai per posar el pensament, cru i directe. En certa manera s'acaba la por del full en blanc, la por del quadre de text en blanc. Ja no hi ha espai per la por, i això és bo pels que ens falta aquell punt de dedicació.
Per altra banda les xarxes socials s'han convertit en l'última tendència. Publicar contingut és més senzill, més directe. Pots publicar qualsevol cosa i no te n'has de justificar, ja que és molt més informal. Es podria veure com que si vols mantenir un bloc amb una certa "qualitat" has de cuidar molt més allò que publiques del que ho faries per publicar a llocs com ara Facebook.
Així doncs trobo que la coexistència d'ambdues plataformes de publicació és viable, simplement tenen o poden tenir finalitats diferents.
De totes maneres, les plataformes de publicació digital, cada vegada més, passaran a formar part d'un conjunt difús, on totes elles tindran alguns elements o conceptes comuns i algun tret diferencial, entre ells, l'ús que en facin els usuaris, que seran, al cap i a la fi, qui tindran l'última paraula per donar vida o mort als diferents productes.
dimecres, d’octubre 29, 2008
Millor per mi, pitjor per tu
En els últims temps he tornat a gaudir d'experiències europees degut a la incessant activitat dels projectes en els que prenc part i que sostenen la meva beca. En aquesta ocasió, les destinacions han estat Bèlgica -concretament Gent, a Flandes- i Atenes -concretament, lo que vé sent Atenes capital, la de tota la vida vaja-.
El fet que motiva aquesta entrada no és els viatges en si, sinó algunes coses que se m'ocorren mentre pasturo per aquests mons. En concret, i és un tema que, en general, em treu bastant de polleguera, el benefici propi contraposat al benefici dels altres (o benefici social, del conjunt de la societat).
Pensareu "vaia xorrades..." però bé, només puc escriure d'allò que sento, així que he d'escriure d'aquestes "xorrades".
Com anava dient, el fet concret que ha despertat aquesta cadena de pensament i posterior post al bloc ha estat la constatació de l'extremadament dolent disseny dels seients dels avions des d'un punt de vista del comfort dels passatgers (que consti que no em queixo del disseny dels seients pel que fa a temes de seguretat o altres aspectes, els quals suposo són els que primen a l'hora de dissenyar-los). O em direu que està ben dissenyat quelcom que per obtenir un benefici propi -en aquest cas, reclinar el seient per estar en una posició més còmode- el que fa és perjudicar al passatger del darrera -que veu escurçat en uns 10 cm de fondària el seu (reduit) espai vital-?
Realment, a vegades em preocupa el destí de la nostra societat, on s'han perdut la majoria dels valors i la gent cada vegada va més a la seva. En aquest sentit, els encarregats de dissenyar espais comuns, qualsevol espai on hagin de cohabitar més d'una persona, haurien de tenir en compte que amb la seva tasca estan condicionant la interacció d'aquests individus, i que per tant, tenen una responsabilitat social / civil per tal d'evitar o minimitzar en la mesura del possible aquests fets.
PS: un altre fet que m'ha fet reflexionar en la mateixa direcció és la cada cop més estesa funció dels telefons mòbils de reproducció de música per l'altaveu, característica altament perjudicial en un tren.
El fet que motiva aquesta entrada no és els viatges en si, sinó algunes coses que se m'ocorren mentre pasturo per aquests mons. En concret, i és un tema que, en general, em treu bastant de polleguera, el benefici propi contraposat al benefici dels altres (o benefici social, del conjunt de la societat).
Pensareu "vaia xorrades..." però bé, només puc escriure d'allò que sento, així que he d'escriure d'aquestes "xorrades".
Com anava dient, el fet concret que ha despertat aquesta cadena de pensament i posterior post al bloc ha estat la constatació de l'extremadament dolent disseny dels seients dels avions des d'un punt de vista del comfort dels passatgers (que consti que no em queixo del disseny dels seients pel que fa a temes de seguretat o altres aspectes, els quals suposo són els que primen a l'hora de dissenyar-los). O em direu que està ben dissenyat quelcom que per obtenir un benefici propi -en aquest cas, reclinar el seient per estar en una posició més còmode- el que fa és perjudicar al passatger del darrera -que veu escurçat en uns 10 cm de fondària el seu (reduit) espai vital-?
Realment, a vegades em preocupa el destí de la nostra societat, on s'han perdut la majoria dels valors i la gent cada vegada va més a la seva. En aquest sentit, els encarregats de dissenyar espais comuns, qualsevol espai on hagin de cohabitar més d'una persona, haurien de tenir en compte que amb la seva tasca estan condicionant la interacció d'aquests individus, i que per tant, tenen una responsabilitat social / civil per tal d'evitar o minimitzar en la mesura del possible aquests fets.
PS: un altre fet que m'ha fet reflexionar en la mateixa direcció és la cada cop més estesa funció dels telefons mòbils de reproducció de música per l'altaveu, característica altament perjudicial en un tren.
dimecres, d’octubre 08, 2008
Els informàtics, som freaks o ens hi tornem?
Encetem amb aquesta entrada una nova iniciativa del bloc. Com que últimament no tinc massa temps, en Foncu ha ofert amablement una colaboració en forma de resposta a la pregunta que descriu una mica l'esperit del bloc. Veient el món des d'un punt de vista informàtic, tot i que no m'agrada massa de parlar de temes freaks. Aquí va l'aportació. Aprofito per dir que si algú té ganes de que li publiqui alguna reflexió, només cal que l'envii a l'adreça de correu del bloc.
Els informàtics, som freaks o ens hi tornem?
Home, doncs depèn, exactament hi ha dos casos: els que marxen a estudiar informàtica perque són frikis i els que es tornen frikis perque van estudiar informàtica.
D'àqui es podria extreure que els del segon grup van ser influenciats pel primer?
És evident que alguna filtració es dona, però rotundament no; ja que el conjunt de frikis del primer grup -en termes generals- no només es menor al segon sinó que es força més tancat i introvertit.
De manera que la carrera d'informàtica té elements frikatitzadors?
Per descartació, però sí. Anem a veure si els podem destriar; D'una banda hi ha el fet d'haver d'estar moltes hores davant un pc (per fer les practiques, per evitar passar fred a l'hivern, per connectar-te a la facultat i fer els horaris, per cercar informació, etc etc), de l'altra hi ha el frikisme d'alguns professors, que no només n'estan orgullosos sinó que arriben fer-lo entrar com a temari de les assignatures que imparteixen (i no només de ALEs!), però també hi ha una part estructural del que es el frikisme que arriba de l'estructura de la facultat, i es que estudiar una carrera amb assignatures que porten per nom oficial "PXCSO, ILSLD, XCO, EEE, ADA" entre d'altres acaba afectant, el fet que dos o tres dies l'any, la junta decreti que el dimarts de tal setmana serà un dimecres o un dijous?? (PErque si, perque son aixi). Finalment no cal oblidar l'estructura de "hundir la flota" del campus on s'estudia (B4, C3) i la ordenació de les classes A5E002,C6S0013, junte-m'ho ara amb les noms de les assignatures: "tinc classe de ILSLD a l'A6S0012" i pensasi en pot sortir res de bo d'estudiar 5 anys en un lloc així.
Home, doncs depèn, exactament hi ha dos casos: els que marxen a estudiar informàtica perque són frikis i els que es tornen frikis perque van estudiar informàtica.
D'àqui es podria extreure que els del segon grup van ser influenciats pel primer?
És evident que alguna filtració es dona, però rotundament no; ja que el conjunt de frikis del primer grup -en termes generals- no només es menor al segon sinó que es força més tancat i introvertit.
De manera que la carrera d'informàtica té elements frikatitzadors?
Per descartació, però sí. Anem a veure si els podem destriar; D'una banda hi ha el fet d'haver d'estar moltes hores davant un pc (per fer les practiques, per evitar passar fred a l'hivern, per connectar-te a la facultat i fer els horaris, per cercar informació, etc etc), de l'altra hi ha el frikisme d'alguns professors, que no només n'estan orgullosos sinó que arriben fer-lo entrar com a temari de les assignatures que imparteixen (i no només de ALEs!), però també hi ha una part estructural del que es el frikisme que arriba de l'estructura de la facultat, i es que estudiar una carrera amb assignatures que porten per nom oficial "PXCSO, ILSLD, XCO, EEE, ADA" entre d'altres acaba afectant, el fet que dos o tres dies l'any, la junta decreti que el dimarts de tal setmana serà un dimecres o un dijous?? (PErque si, perque son aixi). Finalment no cal oblidar l'estructura de "hundir la flota" del campus on s'estudia (B4, C3) i la ordenació de les classes A5E002,C6S0013, junte-m'ho ara amb les noms de les assignatures: "tinc classe de ILSLD a l'A6S0012" i pensasi en pot sortir res de bo d'estudiar 5 anys en un lloc així.
dilluns, de setembre 29, 2008
La crisi també arriba al blog
això sembla, després del període més llarg d'inactivitat d'aquest petit racó virtual en tota la seva història...
no tinc el cap per massa escriptures, la feina em duu atabalat, ja que properament tenim un parell de viatges més, amb les seves presentacions / demostracions / tests particulars, de manera que aquests dies són intensos d'arreglar i descobrir errors i coses desagradables per l'estil. En aquest sentit, d'aquí unes setmanes us explicaré (hopefully) com deixar bocabadats a quatre guiris usant els formularis de google docs.
una de les coses per sortir d'aquesta rutina serà jugar a futbol, altre cop, després de la llarga història d'alegries i tristeses viscudes amb el FiB_D i el Xibeca... aquest cop sembla que també pinten bastos de la mà dels Arreplegats. Els Arreplegats són un conjunt de profes, doctorands i becaris de lo millor de cada casa del LSI, així que...
bé, per avui ja està bé, que si no després tinc agulletes ;)
salut i a cuidar-se!
no tinc el cap per massa escriptures, la feina em duu atabalat, ja que properament tenim un parell de viatges més, amb les seves presentacions / demostracions / tests particulars, de manera que aquests dies són intensos d'arreglar i descobrir errors i coses desagradables per l'estil. En aquest sentit, d'aquí unes setmanes us explicaré (hopefully) com deixar bocabadats a quatre guiris usant els formularis de google docs.
una de les coses per sortir d'aquesta rutina serà jugar a futbol, altre cop, després de la llarga història d'alegries i tristeses viscudes amb el FiB_D i el Xibeca... aquest cop sembla que també pinten bastos de la mà dels Arreplegats. Els Arreplegats són un conjunt de profes, doctorands i becaris de lo millor de cada casa del LSI, així que...
bé, per avui ja està bé, que si no després tinc agulletes ;)
salut i a cuidar-se!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
