Atac a la monarquia? A la llibertat?

Sorprès de la notícia que un jutge ha manat segrestar tots els exemplars i l'original del número del 18 de Juliol de "El Jueves", m'he posat a navegar per les planes web dels diferents diaris, i veig que ràpidament, la cosa ha agafat revolada...

Multitud de comentaris, molts qüestionant la validesa i necessarietat de la monarquia, en els temps que vivim. Altres defensant la sentència del jutge, amparant-se en la imatge de la portada de la publicació (que per cert, apareix a tot arreu).

En el món actual, quin sentit té pretendre esborrar l'existència de quelcom ja publicat? Aquesta gent no sap què és Internet? Totes les televisions han mostrat la portada, totes les planes web la mostren i tots els lectors de "El Jueves" la poden escanejar i penjar-la a Internet en menys d'un minut... què s'amaga darrere aquesta trama?

Tothom qui vulgui pot veure la portada, per molt que retirin fins a l'últim exemplar dels quioscos i destrueixin l'original. Publicitat gratuïta per "El Jueves"... en fi.

Autocanibalisme aplicat

L'altre dia llegia sorprès i divertit, en el desplegable de notícies de Firefox (el navegador que hauries d'utilitzar...), és a dir, via Vilaweb, que un grup d'artistes austríacs o alemanys, si mal no recordo, havien ideat i posat en marxa un pla per tal d'adquirir Google, el "GWEI" o "Google will eat itself".

El pla, amb tant explícit i gràfic nom, consisteix en disposar d'un conjunt de llocs web que generen ingressos a través del sistema de publicitat proporcionat per Google, Google AdSense. D'aquesta manera Google dóna diners a aquest grup. Aquests diners, quan arriben a la quantitat necessària, automàticament es destinen a comprar accions de Google. D'aquesta manera, es van apoderant de petites porcions de Google usant diners de Google! Brutal!

La iniciativa en qüestió ja té 292 accions de Google, que dit així no sembla massa, però que ja representen 131.148,88 $, i calculen que d'aquí uns 200 i escatx milions d'anys seran propietaris de Google. És un pla ben ideat, que a la seva web ilustren amb diagrames i tal. Com veieu són força catxondos, però pretenen fer-nos arribar un missatge i una reflexió.

Volen denunciar que s'estigui tornant a produir una altra bombolla econòmica al voltant d'Internet. Segons sembla, Google té un valor superior al de tots els bancs suïssos junts...i perquè no? Una empresa que pot controlar potencialment la meitat d'Internet (sí, segons sembla, només arriba a la meitat d'Internet), i per tant una quantitat ingent partit per 2 d'informació, té un valor capital en l'economia i el món d'avui. Ja se sap, "la informació és poder".

És evident que Google representa un abans i un després en la història d'Internet. Amb el pas del temps es veurà encara com quelcom més. Doneu-li temps al temps...

As-salaam-alaykum

Avui pel que fa a tocar llengües que no conec (no, no va d'enrotllar-se amb desconeguts/des) us presento l'àrab. Segons sembla, aquesta frase que tothom sap dir, significa "que la pau sigui amb tu".

I us preguntareu...a què vé lo de l'àrab?

Doncs resulta que tinc dos coneguts que si estan passant una temporadeta fent tasques de cooperació: el Xavi que hi va per part de TxT i el David per part de WAFAE. Espero que puguin seguir llegint de tant en tant el bloc, tot i que al ritme que vaig penjant entrades, tampoc es perden massa...

Bé, d'aquesta manera, vull dedicar aquesta entrada a lloar la tasca que tant un com l'altre, com milers de persones més, realitzen en molts països subdesenvolupats. Gent que es passa les vacances treballant en països on a vegades les tecnologies de la informació no són allò més urgent ni més necessari, però que realitzen una tasca absolutament lloable i remarcable en tot allò que poden, i quan és possible, apropant més allò que a nosaltres ens és més proper com són les TIC.

Això suposa una gran experiència tant pels cooperants com per la gent d'allà. De totes maneres aquest punt li deixaré comentar amb més profunditat al Jordi (t'animes?), que va estar a Burkina Fasso el febrer passat, i al Pep, tot un expert (ara ja de manera oficial) en temes d'impacte i implantació de les TIC i també en l'àmbit de la sostenibilitat.

Bé doncs, espero que tingueu una molt bona experiència, tant personal com de treball, i que en la mesura del possible deixeu un comentari fent-ne cinc cèntims (mireu si us demano poc!).

Apa, doncs, Ma'as-salama! (Adéu!)

Marte Verde

Doncs ja m'he acabat de llegir aquest llibre:




Com ja us vaig explicar en una entrada passada, aquest llibre és la segona part de la trilogia de Mart de Kim Stanley Robinson.

Aquest volum, potser és menys emotiu que el primer, però alhora més entretingut de llegir i més alliçonador pel que fa a la societat utòpica que es pretén construir. El que és evident és que et quedes amb moltes ganes de llegir la tercera part, per tal de veure com acaba de desembolicar-se la troca...

A l'espera de tenir alguna excusa per pujar a Barcelona per poder anar a la biblioteca a agafar la tercera part, de moment estaré sense llegir cap llibre.