Ampliación del campo de batalla

Aquest és un llibre que vaig comprar per impuls. Tot passejant per l'fnac, ara no recordo si era a l'illa o al Triangle, que ja fa un temps que el tenia rondant per l'estanteria de l'habitació. 

El color blau de les tapes suposo que em va cridar l'atenció, així com la ilustració de la coberta, un grapat de gats grocs fluorescents en un terrat! El que em va fer convèncer del tot, va ser el començament de la sinopsi del llibre de la contraportada:

"El narrador de Ampliación del campo de batalla es un ingeniero informático de 30 años, hastiado por su trabajo, que debe vender a sus posibles clientes las delicias de las nuevas tecnologías..."

Encara que no oficialment, ja pràcticament m'hi considero d'enginyer en informàtica, i tot i que no sé com estaré d'aquí uns anys (espero que no amb els ànims del protagonista), sí que hi ha moments en que ser informàtic et supera en certa manera. Sempre estaràs endarrerit respecte a la novetat, cada dos per tres hauràs d'aprendre coses noves, les últimes tendències, nous llenguatges, noves plataformes... així fins que te'n cansis... amb aquest pensament al cap vaig decidir que havia de llegir el llibre.

I de la mateixa manera que me'l vaig comprar, me l'he llegit. Un llibre de lectura ràpida. Amb una prosa àcida i crua. Un retrat fosc de la societat actual, de la dictadura del sexe i el diner. La decadència de la societat personificada en un pobre enginyer informàtic amb poques habilitats socials. En el fons, el fet que el protagonista sigui enginyer informàtic, acaba sent una mica igual. El realment important del personatge és la seva inadaptació, la seva marginalitat en una societat que no té recances amb la gent que no sobresurt.

Un petit tastet:

"En un sistema económico que prohibe el despido libre, cada cual consigue, más o menos, encontrar su hueco. En un sistema sexual que prohibe el adulterio, cada cual se las arregla, más o menos, para encontrar su compañero de cama. En un sistema económico perfectamente liberal, algunos acumulan considerables fortunas; otros se hunden en el paro y la miseria. En un sistema sexual perfectamente liberal, algunos tienen una vida erótica variada y excitante; otros se ven reducidos a la masturbación y a la soledad. El liberalismo económico es la ampliación del campo de batalla, su extensión a todas las edades de la vida y a todas las clases de la sociedad."

Espero que la reflexió us animi a passar unes poquetes hores llegint!

El que és segur és que la propera vegada que passi per una llibreria xafardejaré a vere si trobo algun altre llibre del mateix autor!

Las intermitencias de la muerte

En José Saramago és un famós escriptor portuguès guanyador d'un Nobel de Literatura. Entre les seves obres figura aquesta narració sobre els efectes de l'absència de mort en un país determinat. Bé, més aviat indeterminat, com acostuma a passar en les seves noveles (o això m'han dit).

Quan vaig fer el viatge a Lisboa, havia de començar un nou llibre i vaig pensar que estaria bé retre un petit homenatge a l'afamat escriptor -exiliat polític al seu país, resideix des de llavors a les illes Canàries- en la meva visita a la seva terra. El problema és que el llibre m'ha durat des de llavors fins fa pràcticament un parell de setmanes :(

La gràcia del llibre és com d'un fet insòlit en fa un punt de partida per repassar bondats i misèries d'aquesta, la nostra societat.

Es podria veure el llibre en dues parts, la primera seria precisament aquesta que acabo de comentar i la segona seria un seguiment més d'aprop a allò que anomenem mort i que fa acte de presència en el títol de la novela.

Personalment he disfrutat més de la segona part que de la primera, potser per haver-la fet durar més del recomanable, cosa que em feia perdre el fil sovint.

De totes maneres, el final bé mereix la pena, així que recomanat queda el llibre.

P.S. per cert, si algun cop rebeu una carta amb el sobre de color morat... l'heu cagat!

El Arte de la Guerra

Fa quasi una eternitat des de l'última entrada fent referència a un llibre que hagi llegit. Això no vol dir que hagi llegit massa cosa més. Avui us presento el llibre de lectura que m'ha tingut ocupat tot aquest temps -he llegit altres coses que no m'atreveixo a qualificar com a lectura (BB.DD., PHP, ...)-.

Aquest llibre que he tardat tant en acabar ha estat "El Arte de la Guerra" d'un tal Sun Tzu, pel que sembla, un famós general xinès del segle VI a.C. En tot aquest temps, al llarg dels segles, aquest tractat de guerra i estratègia ha anat canviant de públic. De generals i estrategues ha passat a mans d'empresaris i gestors de conflictes.

I és que el llibre no deixa de ser una guia per resoldre conflictes. Actualment aquests conflictes es troben més en l'àmbit empresarial i inter-personal que no pas en el bèl·lic, de totes maneres, la gent que s'ocupa d'això últim, no crec que sigui massa de llegir llibres...així anem.

Centrant-me en el llibre, està estructurat com un repàs de les ensenyances d'en Sun Tzu per part d'un grup de persones xineses -desconec si són deixebles o quin tipus de relació tenen amb Tzu-, complementades amb les batalletes de tal rei va atacar a qual i es va passar X dies assetjant la ciutat, però com que no seguien les ensenyances de Sun Tzu, l'exèrcit es va desmoralitzar i van caure derrotats.

A vegades sembla una reunió d'avis explicant les batalletes de la guerra (amb tots els respectes) pretenent exemplificar el que Sun Tzu dicta. És interessant en un principi, però al final m'he acabat liant amb tants noms de persones i llocs, que a oïdes no acostumades, tots sonaven iguals.

El llibre és adequat per llegir-lo amb calma i relaxadament, per això sospito que no l'he acabat de disfrutar. De totes maneres té alguna frase digna de ser recordada:

• "Todo el arte de la guerra está basado en el engaño"
• "Los que son expertos en el arte de la guerra someten al ejército enemigo sin combate"
• "Cinco casos en los que la victoria es previsible":

1. "El que sabe cuándo hay que combatir y cuándo no, será el vencedor"
2. "El que sabe cómo manejar un ejército importante y uno reducido, será el vencedor"
3. "Aquel cuyas tropas estén unidas en torno a un objetivo común será el vencedor"
4. "El que es prudente y espera a un enemigo que no lo es, será el vencedor"
5. "El que tenga generales competentes y los proteja de las injerencias del soberano será el vencedor"

• "Conoce al enemigo y conócete a ti mismo y, en cien batallas, no correrás jamás el más mínimo peligro"
• "Cuando no conozcas al enemigo, pero te conozcas a ti mismo, las probabilidades de victoria o de derrota son iguales"
• "Si a un tiempo ignoras todo del enemigo y de ti mismo, es seguro que estás en peligro en cada batalla"
• "La invencibilidad reside en la defensa; las oportunidades de victoria, en el ataque"
• "En términos generales, mandar a muchas personas es como mandar a pocas. Es cuestión de organización"
• "El general avisado debe tener en cuenta en sus deliberaciones simultáneamente los factores favorables y los desfavorables"
• "Si las órdenes están justificadas en todas las ocasiones y se ejecutan siempre, las relaciones entre el comandante y las tropas serán satisfactorias"
  

Freakonomics

Doncs aquest és l'últim llibre que he llegit, que com el seu nom indica és una mica freak, però això no m'espanta pas, ja ho sabeu.

Els seus dos autors, un economista força atípic i un periodista, mostren a través de diversos casos d'estudi, com moltes vegades no es tracta de que l'economia sigui un avorriment, sinó que se li demanen coses poc divertides i interessants.

Aquests dos són capaços d'extreure d'una muntanya de dades respostes a les preguntes més imversemblants. Els lluitadors de sumo són corruptes? Un agent immobiliari sempre mira pels interessos dels seus clients? Tenen aquests quelcom a veure amb el Ku Klux Klan?

En un àmbit més profund, totes les reflexions del llibre es basen en dos conceptes bàsics de l'economia:

• l'estudi d'incentius, o què ens impulsa a fer (o no fer) les coses.
• l'assimetria d'informació, o amb quines avantatges compta la part que disposa de més informació en un conflicte.

És un llibre curtet i amè, així que també us recomano la seva lectura, sobretot si teniu certa curiositat com per intentar veure el món des d'un altre punt de vista, curiós i divertit.

Actualment es pot trobar en edició de butxaca suposo que força bé de preu...no hi ha excuses!

La pell freda

Aquesta vegada no he tardat tant de temps en acabar un nou llibre. Això es deu al llibre en qüestió, uns dels últims grans èxits de les lletres catalanes, La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol.

No podria explicar masses coses del llibre sense desvetllar-vos quelcom d'interessant, així que em limito a suggerir-vos molt fortament que el llegiu i el disfruteu.

Només dir que m'ha sorprès gratament.

És un llibre que enganxa i curtet, que en poquets dies es llegeix, així que el no tenir temps no és excusa.

Apa, a llegir!

Cuerpos y Máquinas

Aquesta vegada ha costat bastant, però per fi he acabat de llegir un nou llibre! Es tracta d'un assaig d'en Rodney A. Brooks sobre robots: Cuerpos y máquinas, de los robots humanos a los hombres robots. Molt interessant pels aficionats a coses freaks!

Rodney Brooks és professor de robòtica a la fàbrica de gurús més gran i productiva del món tecnològic: el MIT. També ha treballat o treballa en una de les empreses pioneres en l'àmbit dels robots: la i-Robot Corp.

Com a bon gurú, Brooks (aquí en una interessant entrevista amb el també genial Eduard Punset) exposa les bondats dels robots i allò que ell concretament ha pogut obtenir amb els robots que ha dissenyat i creat. Ell és un defensor de la intel·ligència artificial com quelcom que permet actuar als robots, en comptes de modelar l'entorn i poder raonar sobre ell. Com a tal, exposa els problemes més greus i complexos en aquest àmbit, com ara la visió artificial.

En un segon enfocament, el llibre introdueix la robòtica com una gran revolució, tal com ho foren la revolució industrial o Internet. En aquest sentit, s'aniran introduint, poc a poc, més i més avenços robòtics en àrees com la medicina (per reparar parts del cos malmeses, com ara oïdes, ulls artificials, membres amputats...), l'assistència a gent gran i/o dependent, vigilància i tasques de la llar, etc. per acabar concloent que l'ésser humà està abocat a perdre la seva singularitat com a espècie avançada i intel·ligent en favor dels robots, que cada vegada començaran a ser més semblants a nosaltres. I nosaltres a ells.

La Terra es mou... i altres curiositats

Avui, en el decurs de la classe de Mineria de Dades 2, del màster, hem començat el tema de visualització i també hem tocat coses de percepció i com funciona el cervell. El professor també ha mostrat alguns exemples sobre com estem condicionats des de petits a reconèixer cares d'una manera, ilustrant-ho amb un exemple sobre cares de cap per avall.
L'exemple era d'un tal Richard Wiseman, concretament el que podeu trobar a la seva web. És un psicòleg que treballa fent recerca, podriem dir, extranya. En el seu últim llibre, i en la web d'aquest llibre podem trobar un munt d'investigacions curioses i divertides, com aquesta, que et permet conèixer-te una mica millor.

Especialment divertida m'ha semblat aquesta, que calcula quina distància ens movem mentre practiquem sexe.

Realment us recomano també la resta de videos de la pàgina, són entretinguts i divertits, així que no us deixeu perdre la millor investigació des dels temps d'en Beakman. xD

Una noche de perros

En el meu intent d'apropar-vos aquells llibres que llegeixo, aquest és el llibre que vaig acabar de llegir ahir. Està escrit per un tal Hugh Laurie, que entre d'altres coses, en la seva dil·latada carrera ha fet de Dr. House en la sèrie homònima.

El curiós no és que hagi escrit un llibre un actor, ja que en Hugh destaca per ser un artista multidisciplinar (guitarrista, escriptor, actor, motorista...) sinó que el llibre surtís pel passat Sant Jordi. De fet no és tan curiós, ja que l'editorial volia aprofitar l'incontestable èxit que té la sèrie per les nostres terres.

Però de fet el llibre està escrit força abans que pensés tan sols en House, ni tan sols crec que existís la idea: l'any 1996, amb el títol original The Gun Seller, o sigui que no s'hi han lluït amb la traducció (i com és de suposar, el títol original és molt més adient que el traduït).

El llibre en qüestió és una emocionant novela d'intriga (lo que ve sent un thriller), on un exmilitar britànic vol realitzar una bona obra sota els efectes de l'amor cap a una dona maca. Mentides, acció i el millor humor del que faria gala el mateix Dr.House es barregen en l'argument i els diàlegs, afegim grups terroristes i més noies maques, i ja tenim la novela!

Recomanable per passar unes poques hores entretingudes i divertides ;)

Marte Azul

Finalment, he acabat de llegir la trilogia de Mart. Aquest últim volum m'ha costat bona part de l'estiu, ja que ha estat poc productiu pel que fa a lectura.


Però no us penseu que ha estat per culpa del llibre!

La trilogia és un gran experiment imaginatiu (i suposo que alguna cosa més, ja que l'autor ha col·laborat amb la NASA) sobre la terraformació de Mart, és a dir, com intentar fer habitable el planeta vermell.

Em permetré fer una nota general de la trilogia complerta:

A partir d'un inici traumàtic (un assassinat), se'ns desvetlla la història que comença al segle XXI. En ella, un grup de 100 dels científics més brillants de l'època, són escollits després de passar dues proves per convertir-se en els pioners de l'emigració interplanetària. Com podeu suposar, tenen personalitats i principis enfrontats en molts casos, cosa que fa l'elecció del destí de la seva nova casa, una tasca treballada.

En cadascun dels capítols es narra subjectivament una part de la història, segons el punt de vista de diferents membres de l'expedició, de manera que la història es va completant des de diferents punts de vista alhora.

En certs moments, la trama dóna pas a les filigranes literàries de l'autor respecte a geologia marciana -on retrata amb un enorme nivell de detall la visió personal del planeta-, a psicologia -introduint problemes psicològics en algun dels personatges, confrontant els diferents temperaments, etc.-, a sociologia i antropologia -esboçant diferents tipus de civilitzacions i organitzacions socials que es van plantejant al llarg de la història, mostrant que un món millor és possible-, genètica -els investigadors aconsegueixen un nivell tecnològic brutal, en aquest camp especialment, però també en molts altres com la construcció, el transport, etc.- i també la filosofia -plantejant problemes com una vida sense memòria i altres problemes de tipus ètic.

A partir d'aquests ingredients, es crea una història que enganxa per lo propers que es tornen els personatges a través 1500-1700 pàgines totals de la trilogia. No hi falten tampoc enfrontaments interplanetaris i petites dosis d'acció i un puntet de sexe "a la marciana".

D'aquesta manera us recomano que si podeu, us passeu unes bones estones llegint!

Ah, i final sorpresa!

Marte Verde

Doncs ja m'he acabat de llegir aquest llibre:




Com ja us vaig explicar en una entrada passada, aquest llibre és la segona part de la trilogia de Mart de Kim Stanley Robinson.

Aquest volum, potser és menys emotiu que el primer, però alhora més entretingut de llegir i més alliçonador pel que fa a la societat utòpica que es pretén construir. El que és evident és que et quedes amb moltes ganes de llegir la tercera part, per tal de veure com acaba de desembolicar-se la troca...

A l'espera de tenir alguna excusa per pujar a Barcelona per poder anar a la biblioteca a agafar la tercera part, de moment estaré sense llegir cap llibre.

Shikata ga nai

Que traduït a un idioma que la majoria de nosaltres entenguem, vol dir: "No hi ha elecció". Aquesta frase està extreta del llibre Mart Vermell de Kim Stanley Robinson, el qual és la primera part de la trilogia de Mart, que com bé podeu suposar, és ciència ficció.



I us preguntareu "per què no hi ha elecció?"

Doncs perquè fa 5 minuts l'he acabat de llegir, i ara no tinc cap altra opció que anar a la biblioteca i pillar la segona part, Mart Verd (i pels curiosos, la tercera part és Mart Blau, de manera que tots tres colors formen la bandera de Mart i també cadascun dels píxels del monitor CRT -si sou un xic antics- a través del qual esteu llegint aquest súper-blog).

Cito un fragment del llibre:

¿Acaso podemos elegir? El pasado ya no existe, todo lo que importa es el ahora. El presente y el futuro. Y el futuro es este campo de piedras, y aquí estamos. Y se sabe que uno nunca recurre a todas sus fuerzas hasta que sabe de verdad que no hay marcha atrás, que sólo cabe ir adelante.

Finalment, per acabar aquest post tant espacial, us deixo un parell de fotos sobre una tapa de préssec d'astronauta que una amiga de la família ens va portar de la seva visita a la NASA a Houston.


















[edit] També us recomano de tot cor el llibre Tiempos de Arroz y Sal, també de Kim Stanley Robinson, on explica una història alternativa del món en el supòsit que a l'Edat Mitjana, les pestes haguéssin extingit pràcticament tota la població d'Europa i per tant, el cristianisme. Molt interessant!
[/edit]