ArtFutura'07

Ahir a la tarda vaig assistir a la primera jornada de l'ArtFutura'07. Era la jornada centrada en "La próxima web", la jornada de les conferències, i n'hi van fer tres:

1. Imaginando INTERNET 3.0: els possibles futurs d'Internet de la mà de 5 punts de vista diferents.
   • Juan Freire. Professor de biologia a La Corunya i blogger. Va centrar la seva intervenció entorn a quatre aspectes principals i la seva, segons ell cada vegada més gran, intersecció: cultura, economia, política i internet. Aquí podeu veure les seves transparències.
     
     | View | Upload your own
     No cal que comenti massa cosa més del contingut, ja que en el seu blog ho explica àmpliament. Una presentació de perfil tecnològic baix i amb informacions puntuals basades en fets recents.
     
   • Hugo Zaragoza. Membre del laboratori Yahoo! Research Barcelona. La seva va ser una presentació molt més enfocada a les tecnologies però no de les que trobarem properament a la web, sinó la que és possible que trobem en la web d'aquí a 3, 5 o 10 anys. Curiós el comentari que va fer sobre que consideraven els 12 anys quelcom equivalent a l'infinit. Òbviament es va centrar en allò que realitzen a Yahoo! Research, però em vaig sentir molt identificat sentint i sobreentenent nocions de Web Mining, Machine Learning i Processament i Comprensió del Llenguatge Natural. Em va semblar especialment interessant els temes de visualitzacions de taxonomies conceptuals en relació amb Named Entities i també els experiments que estan realitzant sobre etiquetatge de videos (videotagging).
     
   • Artur Serra. Un dels directors d'I2CAT. Es va centrar tant en l'aspecte tecnològic de l'Internet com en l'aprofitament que en podem fer en termes culturals i socials. Especialment centrat en l'àmbit català, també va destacar l'experimentació que es duu a terme durant l'ArtFutura en el videostreaming entre Rio de Janeiro i Barcelona a través de l'infrautilitzada i infravalorada xarxa CLARA (que tots paguem, va aclarir). Aquí va enllaçar amb el següent ponent.
     
   • Hermano Vianna. Membre destacat de l'editorial col·laborativa brasilera Overmundo. El brasiler va fer la seva intervenció videoconferenciada a través de dos avatars (simplement dos ajudants seus en el projecte Overmundo). Un parlant un bon anglès i l'altre parlant un bon argentí. Suposadament, l'Hermano, era qui aguantava la càmera. Van parlar d'una Internet amb producció i control descentralitzats i sobre dues maneres de veure el futur de la web: la pessimista i l'optimista; segons el seu avatar Ronaldo (es deia així, ho juro), Hermano Vianna estava de la banda optimista, típica brasilera. Ja anàvem bastant malament de temps (en principi cadascuna de les conferències era d'una hora i ja anàvem per l'hora i 3/4 ben bona) i tant des de l'organització com el propi Artur Serra van voler tallar als brasilers, però van haver de recórrer a mètodes bastant poc ortodoxes, ja que semblaven no rebre un bon feedback. Una situació que resultà força divertida.
     
   • Enrique Dans. Professor de l'Instituto de Empresa i blogger. L'últim ponent de la primera conferència es va aixecar amb el cul adormiscat dels seients super-fashion que els havia preparat l'organització. A més va tenir un problema bastant inusual. Se li va penjar el MacBook en directe! Després d'una espera, vam poder començar. Les keynotes (els powerpoints d'Apple) sempre tan espectaculars van permetre, juntament amb el mini-comandament a distància que l'Enrique comencés a voltar per tot l'escenari mentre feia la presentació. Tot d'una, comença a fer mala cara i amb veu greu, diu que l'haurem d'excusar cinc minutets abans de poder continuar. Un pèl desorientat, se'n va darrere l'escenari. Desconcert a la sala, s'obre un mini torn de preguntes que encapçala el nostre estimat Antonio Cañabate! (pels ignorants, l'Antonio és el segon professor d'economia més mític de la FIB, després de l'insuperable Mr. Cabré). La pregunta en qüestió anava adreçada en quant a la temàtica al grup brasiler, però donat els problemes comunicatius que havien sorgit, es va desestimar l'opció de traslladar-els-hi la pregunta: "cabria la possibilitat que els jugadors del procés de creació i control distribuit poguessin canviar les regles del joc en un moment donat?" La va intentar respondre en Juan Freire. Just quan va entrar altre cop Enrique Dans. Es va tornar a excusar, era -altre cop- la primera vegada que li passava en directe, però ja portava uns dies amb l'estómac revolucionat. La seva exposició, en definitiva, va estar centrada en les noves oportunitats que s'obren tant socialment com, especialment, en l'àmbit de l'empresa a l'hora d'aprofitar tot el que se'ns vé al damunt (ara no sé si està ben escrit, rotllo Astèrix...) i com hi ha moltes empreses on la gent que mana és molt bona en coses que importaven ahir, però no en les que importaran demà.
     
   
   
2. The Next Web: una aproximació hiperlocal de la mà de Steven Johnson. Steven Johnson, escriptor i emprenedor a la web, ha mostrat al llarg de la seva carrera interès per les ciutats i la forma com la vida s'organitza en elles. Últimament s'ha involucrat molt en el projecte Outside.in, que busca organitzar la informació dels blogs en relació al barri que els produeix. És una aproximació hiperlocal en el sentit que els hiperlinks condueixen a la localitat, a les unitats definides de proximitat: els barris. Steven indica a partir de diverses idees preexistents com la importància que té una informació per algú és inversament proporcional a la distància física o emocional, i.e. ens interessa molt més allò que passa més aprop o que ens hi sentim fortament lligats. En certa manera sembla força raonable, i en aquest sentit, una de les preguntes que li van fer posteriorment tenia en compte aquesta altra vessant, de la proximitat emocional.
   
3. Veritats i mentides de Second Life: la desmitificació del mite per part de Daniel Huebner, un dels fundadors de Second Life. A partir de les dades de població mundial i número d'usuaris de Second Life, Daniel va establir el rati d'usuaris en 1:600. Després de fer diverses assumpcions, va arribar a la conclusió que donat el públic de la conferència, el rati d'usuaris podia ser de l'ordre d'1:30. Posteriorment, va comentar el rati d'usuaris que practicaven sexe a Second Life, amb la qual cosa, i si no recordo malament, va calcular que 5 dels assistents a la conferència havien practicat sexe a Second Life. A partir d'aquesta divertida curiositat, va desgranar les característiques i particularitats d'aquest metavers. Posteriorment, es va mostrar altament disposat a respondre preguntes...no volia quedar pas malament l'home.

Com a regal, l'àlbum de Picasa corresponent. Com podeu veure, la qualitat de les fotos és bastant deplorable...en fi.

Resumint, una experiència genial i a més, vaig aconseguir que l'Steven Johnson em firmés el llibre!! Ah, i també hi vaig trobar algun que altre fiber, no masses.

PS: perdó (es veu que és la característica principal dels catalans, la de demanar perdó) per haver escrit el post més llarg de la història d'aquest, el vostre blog.

A la caça del lleopard

Aquesta tarda es posa a la venda l'última versió del sistema operatiu d'Apple, el MacOS X10.5, àlies Leopard.

A banda de les múltiples millores que proposa (segons sembla, unes 300, que dius tu...si que estava malament el Tiger...), presenta un aspecte espectacular. Aquest fet i després del reiterat èxit de l'iPod i encertar també amb l'iPhone, pot suposar una porta d'entrada per a nous usuaris, atrets per l'experiència amb aquests dispositius de la marca de la poma.

Personalment, ja fa temps que em tempta un MacBook, potser ara és el moment...de caçar un lleopard.

PS: i ara me'n vaig a ArtFutura, fins després!

Repàs

Després d'uns quants dies sense actualitzar, resumeixo una mica allò que ha passat en la meva vida...

• 1a Trobada Anual a Sant Guim de Freixenet amb el Jordi com a anfitrió principal, secundat per la formidable gent de la Segarra: Pep, Aleix i Martí. A l'espera de fotos i el blog promès, l'experiència es resumeix en festa i fred! De moment us deixo aquesta imatge, que recull tots els assistents. (la qualitat de la foto no és massa elevada...xD)

• Catxondeo renfe vN.0 (amb N tendint a infinit). Aquests dos primers dies de la setmana està resultant força caòtic i surrealista arribar a barcelona des de les comarques tarragonines. Això, per no comentar la deixadesa a la que ens veiem abocats cada dos per tres. Sembla que només existeixin els de rodalies...sembla ser que hi ha bitllets gratis per rodalies. Per mitja distància no, no patiu! Nosaltres estem supercontents de tardar cada dia quasi el doble de lo habitual!!

• 1a classe del màster en xinès. Durant dues hores no vaig entendre més que una paraula de cada tres. La veritat és que estava bastant desconnectat, m'havia deixat les ulleres a casa, i pràcticament no veia res de les transparències del professor. El fet que tinguéssim partit just després tampoc va ajudar a concentrar-me en excés.

• 1a victòria de la temporada per al renovat FIB-D. La nostra nova etapa com a representants de la facultat en l'apassionant món del futbol sala universitari no podia començar millor, 4-0 als de mates, que n'aprenguin! Esperem poder mantenir el nivell.

• 1r encostipat de la temporada. Sense comentaris.

• Ja tinc entrada per la primera jornada de l'ArtFutura'07, aquest mateix divendres dia 26. Amb aquest magnífic cartell de conferències programades, ja us en faré cinc cèntims.
  

Black power

Mentre espero que es baixi la última versió d'Ubuntu, que mira que li està costant...us plantejo un parell de qüestions sobre el color negre i coses relacionades:

1. L'existència d'un cercador web, que contràriament a l'omnipresent Google, té com a característica principal el fons negre. Amb això, que pot semblar una tonteria, es pretén estalviar energia mentre es realitzen les cerques rutinàries a Internet. [Nota tècnica: els monitors consumeixen molta menys energia en "pintar" la pantalla de negre que no pas de blanc] El cercador en qüestió és el Blackle.
2. Les paraules del guanyador del Nobel de Medicina James Watson, que suggereix segons estudis en el camp de la genètica, que els negres són menys intel·ligents que els blancs. Bé, suposo que cadascú ja té la idea formada sobre tal subjecte, així que no comentaré res més al respecte, espero que compartiu la meva opinió ;)

També recomano els videos d'un professor d'antropologia a la Kansas State University a YouTube, no tenen desperdici.

Per finalitzar, i com que a segons qui li cau força aprop, una nota curiosa. S'han trobat un parell d'esquelets a les obres de plaça Lesseps (Barcelona).

Ara sí, finalment, un raig d'esperança per la resolució del conflicte Israel-Palestina: s'estan obrint vies per la possible creació d'un estat palestí.

Una hora i mitja

Aquest és el retràs que hem patit avui els soferts usuaris de renfe, que sortint a les 8:00 del matí de Torredembarra, bé, aleshores ja portava 10 minuts de retràs, hem arribat a les 10:30 a Sants-Estació.

Un cop més, la manca d'informació marca l'incident. Després de portar 20 minuts aturats a l'estació de Gavà, ens diuen per megafonia que encara haurem d'estar uns 20 minuts més, aproximadament. Aquests 20 minuts es converteixen fàcilment en mitja hora. Posteriorment una altra llarga espera a l'estació de Bellvitge es salda sense cap intent de comunicació per part de renfe. Per sort, en ambdues parades, s'han pogut obrir les portes del tren i la gent que ho ha cregut oportú ha sortit a estirar les cames, fer un cigarret, etc, fet que suposo ha rebaixat el nivell de tensió al vagó.

El problema és que no és quelcom puntual, la mitja de restrassos no crec que baixi de 15 minuts. La solució no és aixecar-se abans i agafar el tren anterior, perquè molta de la gent que som usuaris de renfe, ja som previsors en aquest sentit i agafem el tren abans del que hauriem d'agafar. Però ni així. Una possible solució per aquells dies que no et puguis permetre arribar tard (una reunió important, un examen, etc.), seria quedar-se a dormir directament a barcelona, per tal d'evitar que et puguin esgarrar el dia ja de bon matí.

En fi, com sembla que només existeixi rodalies renfe, la gent de mitja distància estem completament oblidats i a nosaltres no ens tornen els diners del bitllet, com se suposa que si fan a la gent de rodalies.

Per acabar-ho d'adobar, quan ja arribava una hora tard a classe, arribo i resulta que la porta de l'aula està tancada. No hi ha cap indicació a la porta. Així que em dirigeixo als ordinadors, per mirar que no haguéssin enviat un correu o posat un avís al web. Doncs tampoc, el màster està resultant un pel mal organitzat de moment. Per sort no tant com la renfe...

Paciència!

El millor

L'aigua tèbia cau i s'enduu la suor que cobreix la meva pell, després de l'esforç.

Els músculs es contrauen i es relaxen sota l'aigua, després de l'esforç.

Les mateixes sensacions recorren el meu cos, després de l'esforç.

El record d'allò realitzat travessa la meva ment una vegada rere l'altre.


De sobte, penso, com és deu sentir algú que és el millor?

M'ho pregunto perquè mai he estat, ni m'he sentit, el millor en res, i penso que potser és una sensació extranya. Segurament no m'hi sentiria còmode. Em considero una persona inquieta i sempre disposada a aprendre coses noves, de manera que no m'hi puc posar a la pell del millor, o com a mínim de segons quin millor. Algú que sigui el millor en alguna cosa, realment segueix sent el mateix, amb la mateixa humilitat, les mateixes ganes de seguir millorant?

Quins pensaments més extranys...oi?


PS: Les primeres línies es deuen a allò que sóc quan em poso a la dutxa després d'haver anat a córrer. Però segur que n'heu pogut fer altres interpretacions, que ens coneixem.
PS-2: La reflexió m'ha vingut al cap avui a la dutxa, després d'experimentar tot lo abans descrit. Que extrany!

Un minut de ciència

Avui us porto uns quants videos dedicats a explicar aquests fenòmens que succeeixen en el nostre món, explicats de manera senzilla i amena, en un minutet.

Els videos estan penjats a la web de la Generalitat, per part del Departament d'Innovació, Universitat i Empresa. És una bona iniciativa, aquesta de difondre uns coneixements que de tant bàsics, va bé de recordar.

La Terra es mou... i altres curiositats

Avui, en el decurs de la classe de Mineria de Dades 2, del màster, hem començat el tema de visualització i també hem tocat coses de percepció i com funciona el cervell. El professor també ha mostrat alguns exemples sobre com estem condicionats des de petits a reconèixer cares d'una manera, ilustrant-ho amb un exemple sobre cares de cap per avall.
L'exemple era d'un tal Richard Wiseman, concretament el que podeu trobar a la seva web. És un psicòleg que treballa fent recerca, podriem dir, extranya. En el seu últim llibre, i en la web d'aquest llibre podem trobar un munt d'investigacions curioses i divertides, com aquesta, que et permet conèixer-te una mica millor.

Especialment divertida m'ha semblat aquesta, que calcula quina distància ens movem mentre practiquem sexe.

Realment us recomano també la resta de videos de la pàgina, són entretinguts i divertits, així que no us deixeu perdre la millor investigació des dels temps d'en Beakman. xD

Protegim les bèsties

Seguint el comentari que m'havia deixat en David, us vull donar a conèixer la iniciativa que es duu a terme des del GEPEC per tal de presentar una reclamació en contra d'un decret que es vol aprovar per tal de permetre la caça d'ocells amb mètodes poc acurats, provocant que es puguin caçar espècies protegides i altres problemes.

Segons sembla, aquests mètodes estan prohibits per llei a l'estat espanyol, però la generalitat no ho veu així.

Rebutjo qualsevol tipus de maltractament animal, especialment també el taurí.
Potser les properes eleccions podria votar el partit antitaurí...

Free Burma

Amb un dia de retràs, però el sentiment és el mateix, i diuen que la intenció és el que compta!

Birmània Lliure!

Derroquem les dictadures, de qualsevol tipus!
Pau i llibertat!

starting master...please wait

1 d'octubre, la data prèviament establerta per l'inici del que serà la meva ocupació durant aquest any acadèmic: el màster en IA.

Així doncs hem començat el màster presentant un parell d'assignatures i també coneixent una mica els nous companys. Hi ha dos fets principals que m'han sorprès:

1. La, per mi, notable afluència d'alumnes (érem uns 13-15 a la primera i uns 17 a la segona), ja que pensava que seriem molta menys gent. Falta esperar també a la resta de cursos, però vaja, vist lo vist, cal esperar quelcom semblant.
2. La variabilitat en la procedència (el background) dels alumnes. Tot i que domina el perfil de FIBer que apunt d'acabar la carrera decideix estalviar-se el PFC cursant el màster (perfil que també comparteixo), hi ha també un grup important de gent de la URL-LaSalle, i també casos més exòtics com ara un llicenciat en ambientals a Salamanca, un doctorand de psiquiatria, un llicenciat matemàtic a la recerca de sortides pràctiques, etc..

Pel que fa als professors, els que hem tingut avui tenen com a factors comuns que són força joves i que han realitzat alguna estada prolongada a l'estranger, principalment en tasques de recerca.

De moment les classes han estat força introductòries i bastant basades en transparències, però la idea és fer-les una mica més interactives.

En posteriors entrades, ja us aniré explicant més coses del màster i de l'experiència, però tampoc vull fer res massa detallat, per no fer-me massa pesat, simplement a títol informatiu.