Avuinoséquèescriure,demaneraqueesticescrivintaquesta
tirallongadelletrespertald'anaromplintaquestbuitquees
mostraalapantalladel'ordinador.Empermetreuquetambé
facisaltsdelíniaperquèsinóemcostamoltdeveurequenovaig
escrivinttonteries.Ijosócelprimerquenovolquealseubloghi
hagitonteries.
Aixíquedevacances,quimésquimenys,ijoaquívolentescriure
quelcomquenoacabadesortir.Éscomplicatescriurequanfa
calor,lesideesnoflueixentanbédelcervellcapalsditsicosta
encadenarparaules,elsmotsadequats,aquellsquem'agradaria
estarescrivintenaquestmoment,peròquenosóccapaçdetrobar,
nipràcticamentdebuscar.
Jaséqeseguramentusesticamargantlalecturadelblog,però
tambéesperoquesigueucomprensiusienlamesuradelpossible
intenteuveureaquestaentradacomunaobrad'art,lacreativitat
expressadasensecaptipusdelligamlèxic,gramatical.
Totiaixò,percompletarl'obrad'art,caldriaqueelcontinguttingués
quelcomd'artísticodegenial.Aixòseràunamicacomplicatavui,
aixíquesivoleuuspucescriurequinssónelsplans,enlíniesgenerals
decaraal'estiu:
- enelplaacadèmic,esperonoferres,al'esperaqueesdesvetllila
incògnitasobreelmàster
- enelplaprofessional,doncscol·laborarenelnegocifamiliar,com
jafaunsanys
-enelplatempslliure,intentarprogramarunjoc,perestimularuna
micaelcervell,quecomveieufafalta
-enelplapersonal,disfrutardelmàximdemomentsderelax,de
reflexió,defesta,dediversió,etc
Emsemblaquefinsaquíarribaaquestaparanoiaestiuenca.Espero
quelarestadel'estiutinguielcapmésdespejat,fetqueempermetino
haverdetorturar-vosambaquestesanadesd'olla...perdó!
Salut!
PS: segonssembla,demàdijouss'apropafesta...
(seguiremcomentant)
dimecres, de juny 27, 2007
divendres, de juny 22, 2007
Una vegada més, l'última vegada
Avui per desgràcia, els usuaris de renfe hem hagut de patir la desinformació, la mala atenció al client i un servei deplorable en l'últim (de masses) dia-negre de la seva activitat a Catalunya.
Un Euromed ha descarrilat de matinada (sense passatjers i segons sembla el conductor ferit no massa greu) i ha provocat el caos ferroviari des de bon matí. Avui he agafat el tren a les 6h ja que a les 8h tenia el que espero que sigui el meu últim exàmen de la carrera a la FIB (que era la idea original per al post d'avui), però ja aleshores han fet baixar a la meitat dels passatgers que no anaven a Barcelona, i a la resta ens han desviat per Vilafranca del Penedès.
Resultat: 2 hores de tren, i he arribat 5 minuts tard a l'examen :(
Sort que era ASAI, ja m'enteneu :P
Al llarg del matí la situació ha anat empitjorant, fins que a mig matí (quan he acabat l'examen i tornava per agafar el tren, donada la poca afluència de gent guai a la FIB) l'estació de Sants presentava un aspecte realment caòtic. Cues per reclamar l'import del bitllet la gent que havia arribat en molts casos una horeta tard (de mitjana), cues als taulers d'informació la gent que no sabia què fer (a mi també m'ha tocat ajudar a tres o quatre persones a trobar el seu rumb diari...puc demanar un sou?) i finalment cues a les taquilles la gent que volia comprar bitllet.
Quan he aconseguit comprar el bitllet, anàven passant els trens de feia una hora aprox. Així que pensant en agafar el tren a les 11h l'he acabat agafant quasi a les 12 (però era el tren de les 10.30 crec!).
Finalment, després de passar més del doble del temps estimat usant la renfe, només puc dir que és una empresa impresentable, que no té en compte als seus clients, i que en els últims cinc anys, res no ha canviat. Com que no crec que en els propers cinc anys canviï res, a vere si és veritat que la Generalitat li comença a posar competència...
Després del moment (etern) renfe, doncs dir-vos, com era la meva intenció que ja estic de vacances de la FIB. De totes maneres, vull donar ànims a tots aquells que encara no hi estiguin.
Salut...i paciència!!
Un Euromed ha descarrilat de matinada (sense passatjers i segons sembla el conductor ferit no massa greu) i ha provocat el caos ferroviari des de bon matí. Avui he agafat el tren a les 6h ja que a les 8h tenia el que espero que sigui el meu últim exàmen de la carrera a la FIB (que era la idea original per al post d'avui), però ja aleshores han fet baixar a la meitat dels passatgers que no anaven a Barcelona, i a la resta ens han desviat per Vilafranca del Penedès.
Resultat: 2 hores de tren, i he arribat 5 minuts tard a l'examen :(
Sort que era ASAI, ja m'enteneu :P
Al llarg del matí la situació ha anat empitjorant, fins que a mig matí (quan he acabat l'examen i tornava per agafar el tren, donada la poca afluència de gent guai a la FIB) l'estació de Sants presentava un aspecte realment caòtic. Cues per reclamar l'import del bitllet la gent que havia arribat en molts casos una horeta tard (de mitjana), cues als taulers d'informació la gent que no sabia què fer (a mi també m'ha tocat ajudar a tres o quatre persones a trobar el seu rumb diari...puc demanar un sou?) i finalment cues a les taquilles la gent que volia comprar bitllet.
Quan he aconseguit comprar el bitllet, anàven passant els trens de feia una hora aprox. Així que pensant en agafar el tren a les 11h l'he acabat agafant quasi a les 12 (però era el tren de les 10.30 crec!).
Finalment, després de passar més del doble del temps estimat usant la renfe, només puc dir que és una empresa impresentable, que no té en compte als seus clients, i que en els últims cinc anys, res no ha canviat. Com que no crec que en els propers cinc anys canviï res, a vere si és veritat que la Generalitat li comença a posar competència...
Després del moment (etern) renfe, doncs dir-vos, com era la meva intenció que ja estic de vacances de la FIB. De totes maneres, vull donar ànims a tots aquells que encara no hi estiguin.
Salut...i paciència!!
dimarts, de juny 19, 2007
Untitled
En l'entrada d'avui em proposo parlar de vàries coses, així que no tenia clar quin títol posar-li.
Primer de tot, haureu notat el logo que llueïx de nou aquí costat, sobre el meu perfil. Es tracta d'una iniciativa alemanya anomenada The original hard bloggin' scientists. De fet, no entenc l'alemany, així que el que m'ha motivat a sumar-m'hi ha estat el seu manifest.
Com a blogger, la meva opinió i les meves històries influeixen d'alguna manera o altra en el pensament dels lectors. En la situació actual de les tecnologies de la informació, els blogs contribueixen a desenvolupar un estat d'opinió en algun sentit o altre. Així doncs considero que en aquest àmbit, cal disposar de certs valors, que el manifest d'aquesta iniciativa m'ha semblat contemplen en bon grau.
Tot això ha sorgit en llegir el blog d'en Bruce Sterling a Wired, un famós escriptor de ciència ficció, entre d'altres coses, com ara dissenyador ambiental (¿). Al seu blog, ha penjat també el manifest que abans comentava. El bo d'en Bruce, en la seva vessant de dissenyador ambiental, és un dels impulsors del moviment de disseny Viridià (The Viridian Design Movement).
Aquest moviment, també és present en la trilogia marciana de Kim Stanley Robinson que estic llegint, així que m'ha cridat l'atenció. Es basa en l'energia dels processos de creixement de la natura, quelcom difícil d'explicar, però no tant de comprendre.
Primer de tot, haureu notat el logo que llueïx de nou aquí costat, sobre el meu perfil. Es tracta d'una iniciativa alemanya anomenada The original hard bloggin' scientists. De fet, no entenc l'alemany, així que el que m'ha motivat a sumar-m'hi ha estat el seu manifest.
Com a blogger, la meva opinió i les meves històries influeixen d'alguna manera o altra en el pensament dels lectors. En la situació actual de les tecnologies de la informació, els blogs contribueixen a desenvolupar un estat d'opinió en algun sentit o altre. Així doncs considero que en aquest àmbit, cal disposar de certs valors, que el manifest d'aquesta iniciativa m'ha semblat contemplen en bon grau.
Tot això ha sorgit en llegir el blog d'en Bruce Sterling a Wired, un famós escriptor de ciència ficció, entre d'altres coses, com ara dissenyador ambiental (¿). Al seu blog, ha penjat també el manifest que abans comentava. El bo d'en Bruce, en la seva vessant de dissenyador ambiental, és un dels impulsors del moviment de disseny Viridià (The Viridian Design Movement).
Aquest moviment, també és present en la trilogia marciana de Kim Stanley Robinson que estic llegint, així que m'ha cridat l'atenció. Es basa en l'energia dels processos de creixement de la natura, quelcom difícil d'explicar, però no tant de comprendre.
Per finalitzar us deixo un bon video:
PS: no parlaré de lo del Barça, perquè es veia venir...fracàs! humiltat i treball!
divendres, de juny 15, 2007
El que ens espera
Bé, amb aquesta tira d'xkcd, vull oferir-vos una reflexió sobre allò que ens espera el dia de demà.
El dia de demà serem enginyers, i com a tals, la nostra feina (així com la nostra tasca) acostuma a estar bastant poc valorada. Qui no s'ha trobat fent una pràctica durant hores, dies i setmanes perque després vingui l'amic/ga, nòvi@, familiar a dir-te tot sorprès/a: "I tanta feina per això??"
Doncs sí, tanta feina per això, què passa!
La nostra feina sembla que només té rellevància quan produeix algun resultat visible. I per visible vull dir quelcom amb les últimes xuminades visuals. Si ets un pobret que es dedica a fer scripts per línia de comandes o coses per l'estil, més val que te n'oblidis.
En fi, que més val que ens comencem a valorar una mica nosaltres mateixos, perque molta gent "allà fora" no ho farà pas per nosaltres.
Porque yo lo valgo!
dijous, de juny 14, 2007
Lliçons d'innovació
Aprofitant que aquests dies s'està celebrant a San Francisco (CA, USA) la Apple Worldwide Developers Conference 2007, amb tot el rebombori que això comporta, us presento les lliçons d'innovació que duu a terme Apple, extretes d'un article a The Economist (si, m'agrada aquesta revista :P).
Doncs aquestes lliçoncs són quatre:
Doncs aquestes lliçoncs són quatre:
- La innovació pot provenir tant de fonts externes com internes. Amb el que es coneix amb el nom de network innovation, es pretén no tancar la porta a idees que provinguin de fonts externes a una organització, en especial start-ups i investigadors acadèmics.
- Dissenyar un producte segons les necessitats dels usuaris, no dels requeriments tecnològics. Cal combinar una bona tecnologia amb la facilitat d'ús. Perseguir la simplicitat cercant la usabilitat.
- A vegades cal ignorar allò que el mercat demana avui. En aquest sentit també es busca la perseverància en unes idees, més enllà que el mercat digui que no són bones. Es ressalta que l'iPod o la Wii van ser productes criticats en etapes inicials.
- Aprendre dels errors. És quelcom molt important aprendre dels errors, com també ho és aprendre dels encerts. Sempre s'ha de tornar a intentar, mai se sap quan serà la bona.
PS: algú més pensa que és una enganyifa lo del Programa Ingenio 2010, pel qual s'arribarà a destinar un 3% del PIB d'Espanya a I+D+i ?
dilluns, de juny 11, 2007
La nostra pre-història
He llegit a vilaweb sobre un estudi dels origens de la raça humana i els moviments migratoris que les catàstrofes i els canvis climatològics han impulsat a fer des de fa 150.000 anys.
La pàgina en concret conté una animació molt bona en que es mostren tots aquests moviments en paral·lel a algunes de les causes que els provocaren, així com recursos addicionals que aprofundeixen en diferents jaciments o altres aspectes relacionats.
Després de tot això, m'ha vingut al cap un pensament...
Quan la raça humana ha estat capaç de sobreposar-se a aquest tipus d'inclemències? Quan la raça humana ha adquirit el poder suficient per plantar cara a les forces de la natura? Per què sembla que aquest fet es pugui dur a terme a qualsevol preu i per qualsevol motiu? Tot s'hi val?
És moment de reflexionar sobre aquesta transformació que hem sofert. Hem passat de ser éssers adaptatius a ser éssers adaptadors. I això és bo fins a cert punt...
La pàgina en concret conté una animació molt bona en que es mostren tots aquests moviments en paral·lel a algunes de les causes que els provocaren, així com recursos addicionals que aprofundeixen en diferents jaciments o altres aspectes relacionats.
Després de tot això, m'ha vingut al cap un pensament...
Quan la raça humana ha estat capaç de sobreposar-se a aquest tipus d'inclemències? Quan la raça humana ha adquirit el poder suficient per plantar cara a les forces de la natura? Per què sembla que aquest fet es pugui dur a terme a qualsevol preu i per qualsevol motiu? Tot s'hi val?
És moment de reflexionar sobre aquesta transformació que hem sofert. Hem passat de ser éssers adaptatius a ser éssers adaptadors. I això és bo fins a cert punt...
dijous, de juny 07, 2007
Xibeca, esperit competitiu!
a petició del capità-entrenador-porter-5è o 6è golejador de l'equip en Xavi (alias FonQ).
M'ha demanat expressament que dediqués un post a Xibeca.
Xibeca, a part de ser la benzina de les nostres festes, és el nom de l'equip de futbol sala que formem la tropa de la FIB. Fins ara les nostres actuacions havien passat força desapercebudes, guanyant algun partit per temporada (normalment quan no es presentaven els rivals) a la lliga externa de la UPC, és a dir, jugant-nos la pell contra telecos, matemàtics, caminerus, industrials i altres "hordas bárbaras" que corren per BCN.
Havíem fet també una incursió a la lliga interna de la FIB (jugant derbis cada jornada, amb els típics que et cauen malament a classe...molt divertit xD) però tampoc no vam tenir massa sort, fins i tot els de "Al fons a la dreta" ens van guanyar...
Aquesta temporada, però, tot ha canviat!! No sé si serà per la meva samarreta del Nàstic o perquè, però aquesta tempora ens hem sortit, hem guanyat tots els partits menys dos, un empat a 8 contra el primer (el partit més emocionant de la lliga sens dubte, busqueu-lo pel YouTube o algo, a vere si sortim) i una derrota contra els tercers...quina ràbia!!
En resum, que volieu un post sobre Xibeca i ja el teniu! Ara només ens queda gaudir de la recompensa que ens ofereix el nostre no-sponsor.
PS: felicito des d'aquí a tots els companys de Xibeca i als fitxatges d'última hora que hem anat fent al llarg de la temporada!! Sou els millors!!
M'ha demanat expressament que dediqués un post a Xibeca.
Xibeca, a part de ser la benzina de les nostres festes, és el nom de l'equip de futbol sala que formem la tropa de la FIB. Fins ara les nostres actuacions havien passat força desapercebudes, guanyant algun partit per temporada (normalment quan no es presentaven els rivals) a la lliga externa de la UPC, és a dir, jugant-nos la pell contra telecos, matemàtics, caminerus, industrials i altres "hordas bárbaras" que corren per BCN.
Havíem fet també una incursió a la lliga interna de la FIB (jugant derbis cada jornada, amb els típics que et cauen malament a classe...molt divertit xD) però tampoc no vam tenir massa sort, fins i tot els de "Al fons a la dreta" ens van guanyar...
Aquesta temporada, però, tot ha canviat!! No sé si serà per la meva samarreta del Nàstic o perquè, però aquesta tempora ens hem sortit, hem guanyat tots els partits menys dos, un empat a 8 contra el primer (el partit més emocionant de la lliga sens dubte, busqueu-lo pel YouTube o algo, a vere si sortim) i una derrota contra els tercers...quina ràbia!!
En resum, que volieu un post sobre Xibeca i ja el teniu! Ara només ens queda gaudir de la recompensa que ens ofereix el nostre no-sponsor.
PS: felicito des d'aquí a tots els companys de Xibeca i als fitxatges d'última hora que hem anat fent al llarg de la temporada!! Sou els millors!!
dimecres, de juny 06, 2007
Shikata ga nai
Que traduït a un idioma que la majoria de nosaltres entenguem, vol dir: "No hi ha elecció". Aquesta frase està extreta del llibre Mart Vermell de Kim Stanley Robinson, el qual és la primera part de la trilogia de Mart, que com bé podeu suposar, és ciència ficció.
I us preguntareu "per què no hi ha elecció?"
Doncs perquè fa 5 minuts l'he acabat de llegir, i ara no tinc cap altra opció que anar a la biblioteca i pillar la segona part, Mart Verd (i pels curiosos, la tercera part és Mart Blau, de manera que tots tres colors formen la bandera de Mart i també cadascun dels píxels del monitor CRT -si sou un xic antics- a través del qual esteu llegint aquest súper-blog).
Cito un fragment del llibre:
Finalment, per acabar aquest post tant espacial, us deixo un parell de fotos sobre una tapa de préssec d'astronauta que una amiga de la família ens va portar de la seva visita a la NASA a Houston.
[edit] També us recomano de tot cor el llibre Tiempos de Arroz y Sal, també de Kim Stanley Robinson, on explica una història alternativa del món en el supòsit que a l'Edat Mitjana, les pestes haguéssin extingit pràcticament tota la població d'Europa i per tant, el cristianisme. Molt interessant!
[/edit]
I us preguntareu "per què no hi ha elecció?"
Doncs perquè fa 5 minuts l'he acabat de llegir, i ara no tinc cap altra opció que anar a la biblioteca i pillar la segona part, Mart Verd (i pels curiosos, la tercera part és Mart Blau, de manera que tots tres colors formen la bandera de Mart i també cadascun dels píxels del monitor CRT -si sou un xic antics- a través del qual esteu llegint aquest súper-blog).
Cito un fragment del llibre:
¿Acaso podemos elegir? El pasado ya no existe, todo lo que importa es el ahora. El presente y el futuro. Y el futuro es este campo de piedras, y aquí estamos. Y se sabe que uno nunca recurre a todas sus fuerzas hasta que sabe de verdad que no hay marcha atrás, que sólo cabe ir adelante.
Finalment, per acabar aquest post tant espacial, us deixo un parell de fotos sobre una tapa de préssec d'astronauta que una amiga de la família ens va portar de la seva visita a la NASA a Houston.
[edit] També us recomano de tot cor el llibre Tiempos de Arroz y Sal, també de Kim Stanley Robinson, on explica una història alternativa del món en el supòsit que a l'Edat Mitjana, les pestes haguéssin extingit pràcticament tota la població d'Europa i per tant, el cristianisme. Molt interessant!
[/edit]
dimarts, de juny 05, 2007
Les noves economies
Recentment he llegit sobre noves economies, que, tot partint del capitalisme que domina el món, tenen un enfocament diferent:
- L'economia verda. En un reportatge a The Economist, s'exposa com hi ha empreses que estan recollint l'esforç que es fa des de molts llocs per tal d'intentar reduïr el canvi climàtic, i volen fer negoci, invertint en iniciatives que apropin una mica l'ecologia i la sostenibilitat a les empreses.
No cal dir que tot esforç en aquest sentit serà benvingut, però també sembla que molta gent ara es vulgui pujar el carro i fer diners a costa d'una bandera verda. Tot i que ben mirat, potser (i per desgràcia) aquesta és l'única manera que en certs països (EE.UU. i Xina primerament) hi hagi una major sensibilització en temes ambientals, així que, encara que falti molt de tros per recórrer, potser hi ha esperança...per cert, sempre s'ha dit que el verd és el color de l'esperança, oi? ;) - La wikieconomia. En una entrevista publicada dissabte passat (2 de juny) a la contra de la Vanguardia (de llarg, la secció més bona del diari), a no sé qui (no recordo el nom, però era un periodista nord-americà) i no ho puc mirar -ja que aquesta entrevista no està penjada a la edició digital- parlava sobre aquesta nova economia. Qualsevol cosa que pugués dir segur que ho explicaria millor el nostre admirat Marc Alier, però vaja, intentaré fer-vos una introducció. La idea principal és que la col·laboració i la cooperació generen productes de molt més valor que quelcom que es genera de forma tancada i per tant, en certa manera, de forma competitiva. L'entrevistat es veu que n'ha escrit un llibre col·laborant mitjançant totes les innovacions que ens ofereix Internet amb un col·lega seu de Gran Bretanya, i deia coses com que Linux és millor que Windows ja que està fet per molts usuaris i que la Wikipedia s'havia convertit en la font de consulta més utilitzada, entre d'altres coses força òbvies per gent que hagi cursat ASAI a la FIB, o que es mogui per Internet amb certa asiduitat.
diumenge, de juny 03, 2007
...i el dinar es cel·lebrà
si si, ja ho sé, jeje, se m'ha passat una mica lo del dinar de física, i sé que hi ha gent que tenia ganes de veure les fotos, així que les penjaré.
Volia mirar-me de posar l'àlbum de picasa d'en Lluc dedicat al dinar directament al blog, però pel que els meus coneixements em permeten fer, calia publicar-ho des del Google Reader, però encara no m'hi he posat (doneu-me temps..)
Així que us deixo una foto de mostra i la resta, si voleu les podeu disfrutar en l'àlbum, a partir del link de més a dalt.
Com veieu, som poqueta gent, ja que hi havia ausències de pes. Però de totes maneres, vam instaurar per espai d'hora i poc més, la república independent friki de casa nostra al menjador de física. I lo bé que ens ho vam passar!
Volia mirar-me de posar l'àlbum de picasa d'en Lluc dedicat al dinar directament al blog, però pel que els meus coneixements em permeten fer, calia publicar-ho des del Google Reader, però encara no m'hi he posat (doneu-me temps..)
Així que us deixo una foto de mostra i la resta, si voleu les podeu disfrutar en l'àlbum, a partir del link de més a dalt.
Com veieu, som poqueta gent, ja que hi havia ausències de pes. Però de totes maneres, vam instaurar per espai d'hora i poc més, la república independent friki de casa nostra al menjador de física. I lo bé que ens ho vam passar!
dissabte, de juny 02, 2007
Història de dos genis
, que no he llegit, però conec de la seva existència, us presento la història de dos dels grans genis, o més aviat gurús, de la informàtica moderna: un tal Steve Jobs i un altre tal Bill Gates.
Fa poc dies, van realitzar una entrevista conjunta en unes jornades sobre noves tecnologies i totes aquestes coses.
Us deixo aquest video amb els moments més caxondos i tal:
finalment he aconseguit de posar el video, jeje, així que, aquí va:
A més, també són molt recomanables la resta de videos disponibles, en especial el video-pròleg.
Fa poc dies, van realitzar una entrevista conjunta en unes jornades sobre noves tecnologies i totes aquestes coses.
Us deixo aquest video amb els moments més caxondos i tal:
finalment he aconseguit de posar el video, jeje, així que, aquí va:
A més, també són molt recomanables la resta de videos disponibles, en especial el video-pròleg.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
