Millor per mi, pitjor per tu

En els últims temps he tornat a gaudir d'experiències europees degut a la incessant activitat dels projectes en els que prenc part i que sostenen la meva beca. En aquesta ocasió, les destinacions han estat Bèlgica -concretament Gent, a Flandes- i Atenes -concretament, lo que vé sent Atenes capital, la de tota la vida vaja-.

El fet que motiva aquesta entrada no és els viatges en si, sinó algunes coses que se m'ocorren mentre pasturo per aquests mons. En concret, i és un tema que, en general, em treu bastant de polleguera, el benefici propi contraposat al benefici dels altres (o benefici social, del conjunt de la societat).

Pensareu "vaia xorrades..." però bé, només puc escriure d'allò que sento, així que he d'escriure d'aquestes "xorrades".

Com anava dient, el fet concret que ha despertat aquesta cadena de pensament i posterior post al bloc ha estat la constatació de l'extremadament dolent disseny dels seients dels avions des d'un punt de vista del comfort dels passatgers (que consti que no em queixo del disseny dels seients pel que fa a temes de seguretat o altres aspectes, els quals suposo són els que primen a l'hora de dissenyar-los). O em direu que està ben dissenyat quelcom que per obtenir un benefici propi -en aquest cas, reclinar el seient per estar en una posició més còmode- el que fa és perjudicar al passatger del darrera -que veu escurçat en uns 10 cm de fondària el seu (reduit) espai vital-?

Realment, a vegades em preocupa el destí de la nostra societat, on s'han perdut la majoria dels valors i la gent cada vegada va més a la seva. En aquest sentit, els encarregats de dissenyar espais comuns, qualsevol espai on hagin de cohabitar més d'una persona, haurien de tenir en compte que amb la seva tasca estan condicionant la interacció d'aquests individus, i que per tant, tenen una responsabilitat social / civil per tal d'evitar o minimitzar en la mesura del possible aquests fets.

PS: un altre fet que m'ha fet reflexionar en la mateixa direcció és la cada cop més estesa funció dels telefons mòbils de reproducció de música per l'altaveu, característica altament perjudicial en un tren.

Els informàtics, som freaks o ens hi tornem?

Encetem amb aquesta entrada una nova iniciativa del bloc. Com que últimament no tinc massa temps, en Foncu ha ofert amablement una colaboració en forma de resposta a la pregunta que descriu una mica l'esperit del bloc. Veient el món des d'un punt de vista informàtic, tot i que no m'agrada massa de parlar de temes freaks. Aquí va l'aportació. Aprofito per dir que si algú té ganes de que li publiqui alguna reflexió, només cal que l'envii a l'adreça de correu del bloc.

Els informàtics, som freaks o ens hi tornem?

Home, doncs depèn, exactament hi ha dos casos: els que marxen a estudiar informàtica perque són frikis i els que es tornen frikis perque van estudiar informàtica.

D'àqui es podria extreure que els del segon grup van ser influenciats pel primer?
És evident que alguna filtració es dona, però rotundament no; ja que el conjunt de frikis del primer grup -en termes generals- no només es menor al segon sinó que es força més tancat i introvertit.

De manera que la carrera d'informàtica té elements frikatitzadors?
Per descartació, però sí. Anem a veure si els podem destriar; D'una banda hi ha el fet d'haver d'estar moltes hores davant un pc (per fer les practiques, per evitar passar fred a l'hivern, per connectar-te a la facultat i fer els horaris, per cercar informació, etc etc), de l'altra hi ha el frikisme d'alguns professors, que no només n'estan orgullosos sinó que arriben fer-lo entrar com a temari de les assignatures que imparteixen (i no només de ALEs!), però també hi ha una part estructural del que es el frikisme que arriba de l'estructura de la facultat, i es que estudiar una carrera amb assignatures que porten per nom oficial "PXCSO, ILSLD, XCO, EEE, ADA" entre d'altres acaba afectant, el fet que dos o tres dies l'any, la junta decreti que el dimarts de tal setmana serà un dimecres o un dijous?? (PErque si, perque son aixi). Finalment no cal oblidar l'estructura de "hundir la flota" del campus on s'estudia (B4, C3) i la ordenació de les classes A5E002,C6S0013, junte-m'ho ara amb les noms de les assignatures: "tinc classe de ILSLD a l'A6S0012" i pensasi en pot sortir res de bo d'estudiar 5 anys en un lloc així.

La crisi també arriba al blog

això sembla, després del període més llarg d'inactivitat d'aquest petit racó virtual en tota la seva història...

no tinc el cap per massa escriptures, la feina em duu atabalat, ja que properament tenim un parell de viatges més, amb les seves presentacions / demostracions / tests particulars, de manera que aquests dies són intensos d'arreglar i descobrir errors i coses desagradables per l'estil. En aquest sentit, d'aquí unes setmanes us explicaré (hopefully) com deixar bocabadats a quatre guiris usant els formularis de google docs.

una de les coses per sortir d'aquesta rutina serà jugar a futbol, altre cop, després de la llarga història d'alegries i tristeses viscudes amb el FiB_D i el Xibeca... aquest cop sembla que també pinten bastos de la mà dels Arreplegats. Els Arreplegats són un conjunt de profes, doctorands i becaris de lo millor de cada casa del LSI, així que...

bé, per avui ja està bé, que si no després tinc agulletes ;)

salut i a cuidar-se!

Conductor, a lo teu!

Aquesta és la campanya de la Generalitat per als conductors que van una mica despistats. Esperem que no sigui pitjor el remei que la malaltia, que diuen.
Lloc: Estació (de Renfe o d'Adif ?) de Torredembarra.

Tornada a la normalitat

O això és el que tocaria després d'haver passat uns dies a Portugal i uns altres pocs a Suècia. Per feina, això sí.

Aquí a la dreta, la imatge del Cristo Rei, que presideix la riba del Tajo oposada a la ciutat de Lisboa. Des dels seus peus, allà dalt, es tenen unes magnífiques vistes de la bullent ciutat portuguesa.

La meva estada va estar situada principalment a Costa da Caparica, un poble costaner bastant turístic, a pocs quilòmetres al sud de la capital.
En aquest idíl·lic escenari es van celebrar les conferències ICE 2008, un esdeveniment amb un abast molt ampli en el camp de l'aplicació de les TIC a la innovació, la millora de la producció en la indústria, les eines i entorns col·laboratius, els LivingLabs i més coses per l'estil d'interessants.

Suposo que us preguntareu què coi pinto jo en unes conferències d'aquest estil. Doncs un dels projectes en els quals la UPC treballa (Laboranova) muntava una demo de diverses eines que s'estan desenvolupant (una d'elles la que desenvolupo jo). Així que no vaig tenir masses vacances, però si que vaig aprofitar després d'haver fet la meva presentació per anar a conèixer de primera mà la nit lisboeta, més faltaria.


Aquí a sota, un parell de fotos de la bonica ciutat de Luleå (Suècia) alias "On Déu va perdre l'espardenya". A 100 km del cercle polar àrtic, aquesta petita ciutat destaca per la seva tranquilitat i calma.

A l'estiu no es pon el sol i fa molta mandra d'anar a dormir. A més, les temperatures tampoc són prohibitives (voltant els 12º) de manera que s'agraia estar a la fresca, venint de la calurosa Catalunya.


La nostra estada aquí té el seu origen en un altre dels projectes en els quals treballa la UPC, el Virtual European Parliament, que també compta amb companys suecs i belgues (propera visita). Però resulta que els suecs amb els que treballem nosaltres viuen aquí, al mig del no-res. I la veritat és que semblen molt feliços d'estar aquí. La veritat és que sembla un lloc genial on perdre-s'hi uns mesos, no més.

Sembla ser que a l'hivern tota aquesta aigua es gela i fan carreteres per sobre el gel i la gent esquia, patina o condueix cotxes per anar d'un lloc a l'altre... sona divertit!

Per suposat també vam tenir temps -tot i que en una visita de dos dies, el concepte de temps pren un sentit diferent, i més aquí, on sembla que tot vagi més lent i reposat- de gaudir de la poca nit que vam poder, entre que no es ponia el sol i que els pocs bars que hi havien tancaven a les 12 de la nit, vam fer el que vam poder, això sí, ens ho vam passar força bé. Llàstima dels mosquits, que no et deixaven ni a sol ni a ombra.

I ara ja tocaria posar-se a treballar en serio, que si no després a casa es pensen que només tombo!

El Arte de la Guerra

Fa quasi una eternitat des de l'última entrada fent referència a un llibre que hagi llegit. Això no vol dir que hagi llegit massa cosa més. Avui us presento el llibre de lectura que m'ha tingut ocupat tot aquest temps -he llegit altres coses que no m'atreveixo a qualificar com a lectura (BB.DD., PHP, ...)-.

Aquest llibre que he tardat tant en acabar ha estat "El Arte de la Guerra" d'un tal Sun Tzu, pel que sembla, un famós general xinès del segle VI a.C. En tot aquest temps, al llarg dels segles, aquest tractat de guerra i estratègia ha anat canviant de públic. De generals i estrategues ha passat a mans d'empresaris i gestors de conflictes.

I és que el llibre no deixa de ser una guia per resoldre conflictes. Actualment aquests conflictes es troben més en l'àmbit empresarial i inter-personal que no pas en el bèl·lic, de totes maneres, la gent que s'ocupa d'això últim, no crec que sigui massa de llegir llibres...així anem.

Centrant-me en el llibre, està estructurat com un repàs de les ensenyances d'en Sun Tzu per part d'un grup de persones xineses -desconec si són deixebles o quin tipus de relació tenen amb Tzu-, complementades amb les batalletes de tal rei va atacar a qual i es va passar X dies assetjant la ciutat, però com que no seguien les ensenyances de Sun Tzu, l'exèrcit es va desmoralitzar i van caure derrotats.

A vegades sembla una reunió d'avis explicant les batalletes de la guerra (amb tots els respectes) pretenent exemplificar el que Sun Tzu dicta. És interessant en un principi, però al final m'he acabat liant amb tants noms de persones i llocs, que a oïdes no acostumades, tots sonaven iguals.

El llibre és adequat per llegir-lo amb calma i relaxadament, per això sospito que no l'he acabat de disfrutar. De totes maneres té alguna frase digna de ser recordada:

• "Todo el arte de la guerra está basado en el engaño"
• "Los que son expertos en el arte de la guerra someten al ejército enemigo sin combate"
• "Cinco casos en los que la victoria es previsible":

1. "El que sabe cuándo hay que combatir y cuándo no, será el vencedor"
2. "El que sabe cómo manejar un ejército importante y uno reducido, será el vencedor"
3. "Aquel cuyas tropas estén unidas en torno a un objetivo común será el vencedor"
4. "El que es prudente y espera a un enemigo que no lo es, será el vencedor"
5. "El que tenga generales competentes y los proteja de las injerencias del soberano será el vencedor"

• "Conoce al enemigo y conócete a ti mismo y, en cien batallas, no correrás jamás el más mínimo peligro"
• "Cuando no conozcas al enemigo, pero te conozcas a ti mismo, las probabilidades de victoria o de derrota son iguales"
• "Si a un tiempo ignoras todo del enemigo y de ti mismo, es seguro que estás en peligro en cada batalla"
• "La invencibilidad reside en la defensa; las oportunidades de victoria, en el ataque"
• "En términos generales, mandar a muchas personas es como mandar a pocas. Es cuestión de organización"
• "El general avisado debe tener en cuenta en sus deliberaciones simultáneamente los factores favorables y los desfavorables"
• "Si las órdenes están justificadas en todas las ocasiones y se ejecutan siempre, las relaciones entre el comandante y las tropas serán satisfactorias"
  

Ara ja estic ben fitxat

Després d'uns quants mesos amb el carnet d'identitat caducat, m'he decidit a renovar-lo. No per res, però suposo que no m'haguessin deixat sortir del país :)

Així doncs, i per tenir-lo a temps per viatjar pròximament, m'he dirigit a Tarragona a que m'expedissin (està ben dit?) el relativament nou DNI electrònic.

Tot són avantatges: te'l fan en un moment (a menys que com jo hagis de realitzar algun tràmit com ara un canvi de nom, ja que des de petit, i per error, constava com a "miguel"), pots accedir a la informació laboral, de la declaració de la renta, dels punts de conduir,... (més info)

... però a quin preu? sabem que estem controlats (o que podem estar-ho en cas de necessitat) a través de les targes de crèdit, del mòbil... a saber que podran fer ara amb aquest enginy, que prometent tantes facilitats als ciutadans aglutina tanta informació.

És un cas equiparable amb el de la declaració de la renta, que amb totes les facilitats que ofereixen als ciutadans per tal d'acceptar els borradors s'embutxaquen de mitja cosa de 200€ ?
O és encara pitjor?

Simulacions

L'altre dia no vaig recordar que també participo, dins del ritme frenètic de novetats dels últims temps, en un projecte de simulació empresarial a càrrec d'INSEAD, per que ens entenguem, un ESADE a la francesa.

Sembla ser que el meu cap té bastants contactes en aquests àmbits i ens ha animat a participar, amb l'esperança que no ens tregui més d'uns 5 minutets diaris, que són els que perdria de totes maneres amb hattricks, ogames, ikariams i demés...

La simulació en si, EagleRacing Simulation, tracta la presa de decisions en entorns altament competitius i per a tal efecte, pren com a rerefons un equip de carreres automobilístiques. De moment estem repartits en equips, amb gent principalment de l'INSEAD (que no francesos) i també crec que d'una altra escola d'Atenes.

Com compendreu, el que té menys idea de qualsevol cosa relacionada amb el món empresarial sóc jo, però sort que vaig fer PDGPE a la FIB :P Faig broma, de moment no es nota massa que sóc un novato en aquestes arts.

Les decisions que hem pres fins al moment són escollir entre dos main sponsors per l'equip (quan el que donava més diners estava suposadament implicat en assumptes foscos relacionats amb el tràfic d'armes) i prendre una decisió que restés autoritat a l'enginyer en cap de l'equip, així que tant el rol que prenem dins l'organització de l'equip com l'àmbit de les nostres decisions va variant al llarg dels diferents episodis, cosa que el fa bastant divertit.

Bé, ja veieu que m'ho passo bé, encara que no estigui físicament per la FIB.

P.S. definitivament s'han acomplert les pitjors expectatives i a la llista de joguines dels últims temps hi hauré d'afegir el Flash :) quin remei!

Posada al dia, que ja tocava!

Tot i que el bloc té la bonica xifra de 69 entrades, em veig obligat, per pura decència, a escriure la 70ena, ja que fa quasi 2 mesos des de l'última... perdoneu tots aquells que hàgiu entrat al bloc amb ganes de llegir alguna novetat i no hi hagueu trobat res de nou. Mil perdons!!

No ha estat com podeu imaginar la meva intenció la de deixar "abandonat" el bloc, i en part també a vosaltres, però qui més qui menys ja sap que vaig últimament bastant enfeinat, així que suposo que no m'ho tindreu en compte.

Ara mateix he posat a descarregar les actualitzacions per a la versió 8.04 de l'ubuntu, així que, vist com va la wifi, per 900 i escaig (com aquell jugador que va fitxar el barça) megues, em puc permetre una estona d'escriptura.

Apa, comencem doncs, que hi ha bastantes coses a repassar:

- aspecte personal: últimament (cosa de pocs mesos) una mica estressat per l'aspecte professional, però d'això en parlem després. En general molt bé, bé de salut i prou bé de diners, la relació amb la Cristina va també molt bé, amb plans a curt termini (estiu-tardor) d'anar a viure plegats, bé a Torredembarra, bé a Barcelona, on ella començarà a treballar a mig setembre. Així que potser hi ha mudança de seu social del bloc cap a la capital del País!

- aspecte acadèmic: encara no sóc ni enginyer en informàtica ni mestre en intel·ligència artificial, de manera que encara us podeu permetre de mirar-me per sobre l'espatlla :P fora conyes, el projecte-tesi el tinc momentàniament aparcat, donant prioritat a assolir els objectius marcats amb la beca de l'LSI, la qual cosa vol dir, que pico el codi, però m'estalvio la memòria per quan sigui. Espero que després de l'estiu, la cosa vagi més tranquila de feina, i hi pugui dedicar més temps, perquè ara que finalment havia recuperat el temps que vaig perdre els primers quatrimestres de la carrera, encara m'hauré de treure el títol pel pla nou!

- aspecte professional: doncs la beca dóna els seus resultats, tant de forma econòmica com de feina. Tot i que no siguin masses "quartos", sempre s'agraeixen i són benvinguts. M'han permès no fa massa, convertir-me en un treballador lliure (treballo des de casa, o ara ja des d'on vull) amb la compra d'un MacBook d'apple, en versió blanqueta i barateta (menys de 1100€) :)

Pel que fa a la beca, és una beca de suport a la recerca, peró bé, com bé sabeu els becaris, molt de suport però al final acabes pringant de valent. M'encarrego de muntar un sistema inspirat en aquesta història feta per IBM. Bàsicament es tracta d'un fòrum millorat, per afavorir, amb diversos objectius, el fluxe de conversació i/o discussió entre participants. Aquest projecte, funciona/rà per l'LSI en tres projectes europeus de diversa índole, tots amb alguna cosa a veure amb la innovació. De totes maneres també es possible que tinguem sortida local, muntant alguna cosa interessant al Citilab de Cornellà.

Per un d'aquests projectes, anomenat Virtual European Parliament, faig de representant de la UPC en el projecte, ja que anem justos de personal :P En aquest projecte col·laborem amb gent de Suècia i de Bèlgica, per tal d'apropar el funcionament del Parlament Europeu a la gent jove de tres regions concretes: Lulea (Suècia), Flandes (Bèlgica) i Catalunya.

Per el seu seguiment, cada dilluns al matí ens muntem unes conferències per telèfon acollonants, jo personalment, per estalviar-me de pagar la trucada a Bèlgica, em desplaço a Castelldefels, on m'uneixo a gent d'i2CAT, que també pren part al projecte. Quatrimestralment, a més, celebrem reunions cara a cara. La primera va tenir lloc a mitjans d'abril a Barcelona i vàrem rebre suecs i belgues amb la nostra millor rialla. A començaments de juliol, haurem d'anar a Suècia a fer seguiment del projecte, i posteriorment a l'octubre, tocarà el torn de Bèlgica, així que estaré força distret.

També, d'altra banda, hem de "passar comptes" dels altres projectes, de manera que a finals de juny, concretament el dia 23 i posteriors, volem a Lisboa a presentar el nostre treball a les conferències ICE 2008, i en la mateixa setmana també a Lisboa per presentar la feina a la gent de Laboranova, un megaprojecte europeu.

- aspecte tècnic: aquí si que podria escriure la Biblia en vers, pràcticament, perquè la veritat és que cada dia m'haig de barallar amb coses tan lletges com Vanilla (el sistema de fòrum que fem servir, altament recomanable), php, html, css, javascript, ajax, mysql, gimp (el photoshop barato *i* legal), apache, mod_rewrite i .htaccess, no tinc pas temps per avorrir-me.

Doncs res més, ja aniré explicant que tal es succeeixen els esdeveniments per aquestes europes tan properes i tan llunyanes alhora.

Crec que no em deixo res, en teniu per una bona estona!

Fins aviat, quin descans!

P.S. amb aquestes, que el nou ubuntu ja està pràcticament instal·lat i el fons de pantalla que ve per defecte és, senzillament, espectacular. Ja teniu un incentiu més per provar-lo.

P.S.2 per cert, que les bestioletes precioses aquestes d'aquí sota ja estan totes regalades, així que ara no em vingui ningú que en vol algun!

Els nous gatets

Aquestes preciositats ahir van fer un meset. El porten bé, eh?

Ara ja comencen a sortir de la caixa i fer el gamberro amunt i avall. Estan en l'etapa de lluita constant i descobriment del món, i són molt divertits de veure.

Aquests d'aquí sota són els dos rossets. El de la dreta, el mascle, és el més espavilat de tots els seus germans. Tots dos ja estan regalats. Tot i que, si es quedessin així per sempre, no em faria res quedar-me'ls tots!

Aquí sota una visió general de totes les caretes, tot i que una mica fosca, us en podeu fer a la idea. Si algú vol el negret (mascle) o la fosqueta dels ulls clars (femella) que digui alguna cosa, que de moment encara busquen amo.

La feina no em deixa escriure

Doncs no es pot dir que de manera literal, però si que bastant figurada, ja que m'han carregat bastant de feina i la veritat és que vaig que no dono massa a l'abast.

Així que només escric per que si algú entra (sembla mentida, però de tant en tant sé que hi ha gent que entra al blog, la qual cosa em posa molt content!) que vegi que actualitzo una mica de tant en tant, quan les obligacions m'ho permeten.

Cada vegada costa més trobar el moment per explicar cosetes personals, altres de no-personals, divertides o curioses, però últimament tampoc en visc tantes. Per altra banda, si heu anat seguint una mica el bloc sabeu més o menys quin peu calço en molts assumptes que tot i que la actualitat porti, jo no comento.

Es produeixen canvis interessants a la feina, però potser ho deixarem per explicar-ho una mica més endavant, a mantenir l'intriga ;)

Doncs això, que no penseu que el blog és mort, però últimament, anem escassos de temps i d'idees.

Espero solucionar-ho amb èxit!

Fins aviat!

Quantes coses que no sabem!

Més informació a shifthappens. Perquè les coses canvien.

A "toro pasao"

Un cop passada la tempesta terrorista, la tempesta "papanatista" i la tempesta electoral, aquestes han estat una de les poques eleccions que recordi on no tothom ha guanyat. Sorpresa!

Per fi alguns tenen l'honradesa de veure les coses com les veu la gent normal i tenen la humilitat de reconèixer la derrota. Una derrota clara, però que en el fons ho és de tot el país.

El descens del vot nacionalista en favor del PSC és una molt mala notícia per Catalunya. Perquè per molt que ens vulguin vendre la moto de que si la Catalunya optimista, que si ara més que mai Catalunya comptarà, etc. el fet és que ens la fotran "doblá", com deia aquella, qui per cert ha estat més castigada en la seva pròpia terra que aquí, seu de les seves últimes malifetes.

L'electorat, segons sembla, ha escollit diàleg enfront la crispació. Jo crec que més que diàleg és entabanament, moltes promeses i després res.

Hi ha altres formes de fer front a la "turba imbécil". Altres formes que haguessin donat més poder i més beneficis a Catalunya. El vot útil no sempre és tan útil.

Espero que tot es desenvolupi favorablement als interessos del país, espero haver-me equivocat en les meves apreciacions.

S'apropen les eleccions

Ens trobem a escassos quatre dies de les eleccions... en plena campanya, es succeeixen mítings i actes electorals. A televisions emeten avorrits debats entre candidats. Ni tan sols vaig tenir la intenció de veure'ls.

Aquests debats no serveixen per res més que per veure com dos personatges es van llençant plats al cap. Tots sabem el que diran i el que callaran. Sempre més pendents d'embolicar-se dialècticament amb el "contrincant" que proposar un debat constructiu i veritablement útil per als ciutadans.

És curiós també com en unes eleccions on es presenten més de dos partits, sembla que només n'existeixin altres tants.

Per altra banda, no deixa de ser preocupant la certa apatia generalitzada cap a un esdeveniment que pot ser clau per als interessos catalans. Perquè a mi no m'agraden els extremismes, i molt menys si promouen més el passat que el futur, però tampoc m'agrada que em prenguin el pèl amb falses promeses i postures interessades.

En fi, diumenge, tot aquell que en tingui ganes, ja sap que toca.

Freakonomics

Doncs aquest és l'últim llibre que he llegit, que com el seu nom indica és una mica freak, però això no m'espanta pas, ja ho sabeu.

Els seus dos autors, un economista força atípic i un periodista, mostren a través de diversos casos d'estudi, com moltes vegades no es tracta de que l'economia sigui un avorriment, sinó que se li demanen coses poc divertides i interessants.

Aquests dos són capaços d'extreure d'una muntanya de dades respostes a les preguntes més imversemblants. Els lluitadors de sumo són corruptes? Un agent immobiliari sempre mira pels interessos dels seus clients? Tenen aquests quelcom a veure amb el Ku Klux Klan?

En un àmbit més profund, totes les reflexions del llibre es basen en dos conceptes bàsics de l'economia:

• l'estudi d'incentius, o què ens impulsa a fer (o no fer) les coses.
• l'assimetria d'informació, o amb quines avantatges compta la part que disposa de més informació en un conflicte.

És un llibre curtet i amè, així que també us recomano la seva lectura, sobretot si teniu certa curiositat com per intentar veure el món des d'un altre punt de vista, curiós i divertit.

Actualment es pot trobar en edició de butxaca suposo que força bé de preu...no hi ha excuses!

Estreno!

Ahir es va produir la tan esperada estrena del tren d'alta velocitat fins a Barcelona...amb quants mesos de retràs?

El fet és que es tracta d'una aixecada de samarreta, totalment electoralista i només cal anar amb tren o a peu per la zona de Bellvitge per veure que les obres de l'AVE no estan ni molt menys acabades.

A l'estació de Sants sembla ser que si, la zona de vestíbul per fi està més o menys digna, ahir amb dotació especial de les forces de seguretat, tant a l'estació, com a l'entrada, com a les zones d'obres, a vora de via.

En fi, ara només queda veure que passarà amb la Sagrada Família. Però sembla que han deixat els deures per massa tard...

Salut!

Imatge de marca

Segur que tots coneixeu la imatge que he afegit per aquí sota. El logo de Google, famós com pot ser-ho el de qualsevol altra empresa tan coneguda, com ara el de Coca-Cola, Nike, Audi, i molts més.

En aquest article es presenten diferents iteracions en el procés de disseny del logo de Google. Amb la lectura d'aquest article vull provocar una reflexió sobre el valor de les imatges per representar conceptes i de com la nostra cultura provoca alteracions en la nostra percepció.

O no trobeu que el logo definitiu és el més adequat de tots els presentats?

També podria ser que només s'haguessin mostrat aquells que es podrien considerar més lletjos (tot i que això és molt subjectiu) i que pertant, la manca d'informació també resultés clau en aquesta alteració de la percepció.

Potenciar el futur

Com es podria potenciar la innovació i la creativitat en la facultat (més enllà de les mesures que ja es puguin estar aplicant a tal efecte, com ara Programa Innova i demés..)?

Una bona idea seria donar via lliure als alumnes per tal que, tal i com es fa en empreses com ara Google, deixar part del temps de treball per a projectes propis.

En un àmbit com el de la facultat, això es podria donar per l'estil d'assignatures de lliure elecció, on els alumnes desenvolupessin aquelles idees boges que a tots ens han rondat el cap alguna vegada que altra.

Tots sabem que amb les ALE's, el més important no és la nota, i que sovint intentem no dedicar-hi massa feina, però segur que no hi hauria gent interessada en fer alguna cosa així?

Salut!


PS: amb la col·laboració intel·lectual inestimable d'en Pep (que si tingués blog li afegiria un link i quedaria més maco i tal ;) )

Tornem a viure

Ha passat més d'un mes des de l'última entrada, i ja quasi no recordo com era l'experiència de donar a conèixer allò que se'm passa pel cap. Després de desitjar-vos coses bones per tots/es per aquest nou any, no havia pogut disposar ni del temps ni de la inspiració necessària per escriure quelcom amb sentit, i no estava disposat a escriure res semblant a allò de l'estiu.

Doncs un cop alliberat de les exigències del màster (de moment, encara queda el més dur, la tesi!) puc dir que he sobreviscut a un dels mesos més intensos de la meva vida, i crec que la majoria de companys estaran d'acord.

Així que mentre alguns se'n van a Grècia, altres a Alemanya, al País Basc o a qualsevol de les magnífiques destinacions turístiques que la natura i l'acció de l'home ens han proporcionat, i jo em moro de ganes de poder anar a algun lloc, m'haig de concentrar en cos i ànima en la beca, ja que d'aquí a final de mes, sembla ser que necessitem un primer prototipus en marxa dels Innovation Jams.

En fi, de moment les notes estan sortint prou bé, un 8'5 a Sistemes multi-agents i un 6'5 a Mineria de dades 2. Quan sàpiga quelcom més, informo!

Apa, que gaudiu amb allò que estigueu passant el temps i a partir d'ara, espero que llegir aquest renascut blog us prengui cinc minutets de tant en tant.

Salut!