Ampliación del campo de batalla

Aquest és un llibre que vaig comprar per impuls. Tot passejant per l'fnac, ara no recordo si era a l'illa o al Triangle, que ja fa un temps que el tenia rondant per l'estanteria de l'habitació. 

El color blau de les tapes suposo que em va cridar l'atenció, així com la ilustració de la coberta, un grapat de gats grocs fluorescents en un terrat! El que em va fer convèncer del tot, va ser el començament de la sinopsi del llibre de la contraportada:

"El narrador de Ampliación del campo de batalla es un ingeniero informático de 30 años, hastiado por su trabajo, que debe vender a sus posibles clientes las delicias de las nuevas tecnologías..."

Encara que no oficialment, ja pràcticament m'hi considero d'enginyer en informàtica, i tot i que no sé com estaré d'aquí uns anys (espero que no amb els ànims del protagonista), sí que hi ha moments en que ser informàtic et supera en certa manera. Sempre estaràs endarrerit respecte a la novetat, cada dos per tres hauràs d'aprendre coses noves, les últimes tendències, nous llenguatges, noves plataformes... així fins que te'n cansis... amb aquest pensament al cap vaig decidir que havia de llegir el llibre.

I de la mateixa manera que me'l vaig comprar, me l'he llegit. Un llibre de lectura ràpida. Amb una prosa àcida i crua. Un retrat fosc de la societat actual, de la dictadura del sexe i el diner. La decadència de la societat personificada en un pobre enginyer informàtic amb poques habilitats socials. En el fons, el fet que el protagonista sigui enginyer informàtic, acaba sent una mica igual. El realment important del personatge és la seva inadaptació, la seva marginalitat en una societat que no té recances amb la gent que no sobresurt.

Un petit tastet:

"En un sistema económico que prohibe el despido libre, cada cual consigue, más o menos, encontrar su hueco. En un sistema sexual que prohibe el adulterio, cada cual se las arregla, más o menos, para encontrar su compañero de cama. En un sistema económico perfectamente liberal, algunos acumulan considerables fortunas; otros se hunden en el paro y la miseria. En un sistema sexual perfectamente liberal, algunos tienen una vida erótica variada y excitante; otros se ven reducidos a la masturbación y a la soledad. El liberalismo económico es la ampliación del campo de batalla, su extensión a todas las edades de la vida y a todas las clases de la sociedad."

Espero que la reflexió us animi a passar unes poquetes hores llegint!

El que és segur és que la propera vegada que passi per una llibreria xafardejaré a vere si trobo algun altre llibre del mateix autor!

Els blocs i la xarxa social

Benvolguts retrobats!

Tot i que feia ja temps que aquesta reflexió em rondava pel cap, la petició de l'amic Xavi Fontcuberta a fer un petit comentari sobre aquest article m'ha animat definitivament a escriure sobre la posició dels blocs en l'actualitat, on sembla que tot allò que no sigui social, no tingui futur. Com tot, hi ha exemples per ambdós costats, hi ha blocs com aquest meu, que semblen destinats al fracàs (però intentarem sobreviure!!) i n'hi ha d'altres, com ara Futbolitis que viuen una època daurada, i que a més a més, estan servint per llançar la carrera professional de l'autor.

Els comentaris que hi ha en el citat article són un bon recull d'opinions i de punts de vista respecte la situació dels blocs i de les xarxes socials. Com bé diuen alguns i patim alguns altres, escriure un bloc requereix dedicació, i això quan vas carregat de coses per totes bandes sempre costa. La veritat és que moltes vegades he tingut pensaments que creia prou "dignes" d'estar recollits en aquest espai, però acabava pensant que fer-ne una entrada requeria una mica més d'elaboració i ho deixava córrer.

En aquest sentit, quelcom com ara Twitter és més pràctic, ja que directament no tens aquest espai per omplir, tens just l'espai per posar el pensament, cru i directe. En certa manera s'acaba la por del full en blanc, la por del quadre de text en blanc. Ja no hi ha espai per la por, i això és bo pels que ens falta aquell punt de dedicació.

Per altra banda les xarxes socials s'han convertit en l'última tendència. Publicar contingut és més senzill, més directe. Pots publicar qualsevol cosa i no te n'has de justificar, ja que és molt més informal. Es podria veure com que si vols mantenir un bloc amb una certa "qualitat" has de cuidar molt més allò que publiques del que ho faries per publicar a llocs com ara Facebook.

Així doncs trobo que la coexistència d'ambdues plataformes de publicació és viable, simplement tenen o poden tenir finalitats diferents.

De totes maneres, les plataformes de publicació digital, cada vegada més, passaran a formar part d'un conjunt difús, on totes elles tindran alguns elements o conceptes comuns i algun tret diferencial, entre ells, l'ús que en facin els usuaris, que seran, al cap i a la fi, qui tindran l'última paraula per donar vida o mort als diferents productes.

Millor per mi, pitjor per tu

En els últims temps he tornat a gaudir d'experiències europees degut a la incessant activitat dels projectes en els que prenc part i que sostenen la meva beca. En aquesta ocasió, les destinacions han estat Bèlgica -concretament Gent, a Flandes- i Atenes -concretament, lo que vé sent Atenes capital, la de tota la vida vaja-.

El fet que motiva aquesta entrada no és els viatges en si, sinó algunes coses que se m'ocorren mentre pasturo per aquests mons. En concret, i és un tema que, en general, em treu bastant de polleguera, el benefici propi contraposat al benefici dels altres (o benefici social, del conjunt de la societat).

Pensareu "vaia xorrades..." però bé, només puc escriure d'allò que sento, així que he d'escriure d'aquestes "xorrades".

Com anava dient, el fet concret que ha despertat aquesta cadena de pensament i posterior post al bloc ha estat la constatació de l'extremadament dolent disseny dels seients dels avions des d'un punt de vista del comfort dels passatgers (que consti que no em queixo del disseny dels seients pel que fa a temes de seguretat o altres aspectes, els quals suposo són els que primen a l'hora de dissenyar-los). O em direu que està ben dissenyat quelcom que per obtenir un benefici propi -en aquest cas, reclinar el seient per estar en una posició més còmode- el que fa és perjudicar al passatger del darrera -que veu escurçat en uns 10 cm de fondària el seu (reduit) espai vital-?

Realment, a vegades em preocupa el destí de la nostra societat, on s'han perdut la majoria dels valors i la gent cada vegada va més a la seva. En aquest sentit, els encarregats de dissenyar espais comuns, qualsevol espai on hagin de cohabitar més d'una persona, haurien de tenir en compte que amb la seva tasca estan condicionant la interacció d'aquests individus, i que per tant, tenen una responsabilitat social / civil per tal d'evitar o minimitzar en la mesura del possible aquests fets.

PS: un altre fet que m'ha fet reflexionar en la mateixa direcció és la cada cop més estesa funció dels telefons mòbils de reproducció de música per l'altaveu, característica altament perjudicial en un tren.

Els informàtics, som freaks o ens hi tornem?

Encetem amb aquesta entrada una nova iniciativa del bloc. Com que últimament no tinc massa temps, en Foncu ha ofert amablement una colaboració en forma de resposta a la pregunta que descriu una mica l'esperit del bloc. Veient el món des d'un punt de vista informàtic, tot i que no m'agrada massa de parlar de temes freaks. Aquí va l'aportació. Aprofito per dir que si algú té ganes de que li publiqui alguna reflexió, només cal que l'envii a l'adreça de correu del bloc.

Els informàtics, som freaks o ens hi tornem?

Home, doncs depèn, exactament hi ha dos casos: els que marxen a estudiar informàtica perque són frikis i els que es tornen frikis perque van estudiar informàtica.

D'àqui es podria extreure que els del segon grup van ser influenciats pel primer?
És evident que alguna filtració es dona, però rotundament no; ja que el conjunt de frikis del primer grup -en termes generals- no només es menor al segon sinó que es força més tancat i introvertit.

De manera que la carrera d'informàtica té elements frikatitzadors?
Per descartació, però sí. Anem a veure si els podem destriar; D'una banda hi ha el fet d'haver d'estar moltes hores davant un pc (per fer les practiques, per evitar passar fred a l'hivern, per connectar-te a la facultat i fer els horaris, per cercar informació, etc etc), de l'altra hi ha el frikisme d'alguns professors, que no només n'estan orgullosos sinó que arriben fer-lo entrar com a temari de les assignatures que imparteixen (i no només de ALEs!), però també hi ha una part estructural del que es el frikisme que arriba de l'estructura de la facultat, i es que estudiar una carrera amb assignatures que porten per nom oficial "PXCSO, ILSLD, XCO, EEE, ADA" entre d'altres acaba afectant, el fet que dos o tres dies l'any, la junta decreti que el dimarts de tal setmana serà un dimecres o un dijous?? (PErque si, perque son aixi). Finalment no cal oblidar l'estructura de "hundir la flota" del campus on s'estudia (B4, C3) i la ordenació de les classes A5E002,C6S0013, junte-m'ho ara amb les noms de les assignatures: "tinc classe de ILSLD a l'A6S0012" i pensasi en pot sortir res de bo d'estudiar 5 anys en un lloc així.

Conductor, a lo teu!

Aquesta és la campanya de la Generalitat per als conductors que van una mica despistats. Esperem que no sigui pitjor el remei que la malaltia, que diuen.
Lloc: Estació (de Renfe o d'Adif ?) de Torredembarra.

El Arte de la Guerra

Fa quasi una eternitat des de l'última entrada fent referència a un llibre que hagi llegit. Això no vol dir que hagi llegit massa cosa més. Avui us presento el llibre de lectura que m'ha tingut ocupat tot aquest temps -he llegit altres coses que no m'atreveixo a qualificar com a lectura (BB.DD., PHP, ...)-.

Aquest llibre que he tardat tant en acabar ha estat "El Arte de la Guerra" d'un tal Sun Tzu, pel que sembla, un famós general xinès del segle VI a.C. En tot aquest temps, al llarg dels segles, aquest tractat de guerra i estratègia ha anat canviant de públic. De generals i estrategues ha passat a mans d'empresaris i gestors de conflictes.

I és que el llibre no deixa de ser una guia per resoldre conflictes. Actualment aquests conflictes es troben més en l'àmbit empresarial i inter-personal que no pas en el bèl·lic, de totes maneres, la gent que s'ocupa d'això últim, no crec que sigui massa de llegir llibres...així anem.

Centrant-me en el llibre, està estructurat com un repàs de les ensenyances d'en Sun Tzu per part d'un grup de persones xineses -desconec si són deixebles o quin tipus de relació tenen amb Tzu-, complementades amb les batalletes de tal rei va atacar a qual i es va passar X dies assetjant la ciutat, però com que no seguien les ensenyances de Sun Tzu, l'exèrcit es va desmoralitzar i van caure derrotats.

A vegades sembla una reunió d'avis explicant les batalletes de la guerra (amb tots els respectes) pretenent exemplificar el que Sun Tzu dicta. És interessant en un principi, però al final m'he acabat liant amb tants noms de persones i llocs, que a oïdes no acostumades, tots sonaven iguals.

El llibre és adequat per llegir-lo amb calma i relaxadament, per això sospito que no l'he acabat de disfrutar. De totes maneres té alguna frase digna de ser recordada:

• "Todo el arte de la guerra está basado en el engaño"
• "Los que son expertos en el arte de la guerra someten al ejército enemigo sin combate"
• "Cinco casos en los que la victoria es previsible":

1. "El que sabe cuándo hay que combatir y cuándo no, será el vencedor"
2. "El que sabe cómo manejar un ejército importante y uno reducido, será el vencedor"
3. "Aquel cuyas tropas estén unidas en torno a un objetivo común será el vencedor"
4. "El que es prudente y espera a un enemigo que no lo es, será el vencedor"
5. "El que tenga generales competentes y los proteja de las injerencias del soberano será el vencedor"

• "Conoce al enemigo y conócete a ti mismo y, en cien batallas, no correrás jamás el más mínimo peligro"
• "Cuando no conozcas al enemigo, pero te conozcas a ti mismo, las probabilidades de victoria o de derrota son iguales"
• "Si a un tiempo ignoras todo del enemigo y de ti mismo, es seguro que estás en peligro en cada batalla"
• "La invencibilidad reside en la defensa; las oportunidades de victoria, en el ataque"
• "En términos generales, mandar a muchas personas es como mandar a pocas. Es cuestión de organización"
• "El general avisado debe tener en cuenta en sus deliberaciones simultáneamente los factores favorables y los desfavorables"
• "Si las órdenes están justificadas en todas las ocasiones y se ejecutan siempre, las relaciones entre el comandante y las tropas serán satisfactorias"
  

Ara ja estic ben fitxat

Després d'uns quants mesos amb el carnet d'identitat caducat, m'he decidit a renovar-lo. No per res, però suposo que no m'haguessin deixat sortir del país :)

Així doncs, i per tenir-lo a temps per viatjar pròximament, m'he dirigit a Tarragona a que m'expedissin (està ben dit?) el relativament nou DNI electrònic.

Tot són avantatges: te'l fan en un moment (a menys que com jo hagis de realitzar algun tràmit com ara un canvi de nom, ja que des de petit, i per error, constava com a "miguel"), pots accedir a la informació laboral, de la declaració de la renta, dels punts de conduir,... (més info)

... però a quin preu? sabem que estem controlats (o que podem estar-ho en cas de necessitat) a través de les targes de crèdit, del mòbil... a saber que podran fer ara amb aquest enginy, que prometent tantes facilitats als ciutadans aglutina tanta informació.

És un cas equiparable amb el de la declaració de la renta, que amb totes les facilitats que ofereixen als ciutadans per tal d'acceptar els borradors s'embutxaquen de mitja cosa de 200€ ?
O és encara pitjor?

Quantes coses que no sabem!

Més informació a shifthappens. Perquè les coses canvien.

A "toro pasao"

Un cop passada la tempesta terrorista, la tempesta "papanatista" i la tempesta electoral, aquestes han estat una de les poques eleccions que recordi on no tothom ha guanyat. Sorpresa!

Per fi alguns tenen l'honradesa de veure les coses com les veu la gent normal i tenen la humilitat de reconèixer la derrota. Una derrota clara, però que en el fons ho és de tot el país.

El descens del vot nacionalista en favor del PSC és una molt mala notícia per Catalunya. Perquè per molt que ens vulguin vendre la moto de que si la Catalunya optimista, que si ara més que mai Catalunya comptarà, etc. el fet és que ens la fotran "doblá", com deia aquella, qui per cert ha estat més castigada en la seva pròpia terra que aquí, seu de les seves últimes malifetes.

L'electorat, segons sembla, ha escollit diàleg enfront la crispació. Jo crec que més que diàleg és entabanament, moltes promeses i després res.

Hi ha altres formes de fer front a la "turba imbécil". Altres formes que haguessin donat més poder i més beneficis a Catalunya. El vot útil no sempre és tan útil.

Espero que tot es desenvolupi favorablement als interessos del país, espero haver-me equivocat en les meves apreciacions.

S'apropen les eleccions

Ens trobem a escassos quatre dies de les eleccions... en plena campanya, es succeeixen mítings i actes electorals. A televisions emeten avorrits debats entre candidats. Ni tan sols vaig tenir la intenció de veure'ls.

Aquests debats no serveixen per res més que per veure com dos personatges es van llençant plats al cap. Tots sabem el que diran i el que callaran. Sempre més pendents d'embolicar-se dialècticament amb el "contrincant" que proposar un debat constructiu i veritablement útil per als ciutadans.

És curiós també com en unes eleccions on es presenten més de dos partits, sembla que només n'existeixin altres tants.

Per altra banda, no deixa de ser preocupant la certa apatia generalitzada cap a un esdeveniment que pot ser clau per als interessos catalans. Perquè a mi no m'agraden els extremismes, i molt menys si promouen més el passat que el futur, però tampoc m'agrada que em prenguin el pèl amb falses promeses i postures interessades.

En fi, diumenge, tot aquell que en tingui ganes, ja sap que toca.

Imatge de marca

Segur que tots coneixeu la imatge que he afegit per aquí sota. El logo de Google, famós com pot ser-ho el de qualsevol altra empresa tan coneguda, com ara el de Coca-Cola, Nike, Audi, i molts més.

En aquest article es presenten diferents iteracions en el procés de disseny del logo de Google. Amb la lectura d'aquest article vull provocar una reflexió sobre el valor de les imatges per representar conceptes i de com la nostra cultura provoca alteracions en la nostra percepció.

O no trobeu que el logo definitiu és el més adequat de tots els presentats?

També podria ser que només s'haguessin mostrat aquells que es podrien considerar més lletjos (tot i que això és molt subjectiu) i que pertant, la manca d'informació també resultés clau en aquesta alteració de la percepció.

Potenciar el futur

Com es podria potenciar la innovació i la creativitat en la facultat (més enllà de les mesures que ja es puguin estar aplicant a tal efecte, com ara Programa Innova i demés..)?

Una bona idea seria donar via lliure als alumnes per tal que, tal i com es fa en empreses com ara Google, deixar part del temps de treball per a projectes propis.

En un àmbit com el de la facultat, això es podria donar per l'estil d'assignatures de lliure elecció, on els alumnes desenvolupessin aquelles idees boges que a tots ens han rondat el cap alguna vegada que altra.

Tots sabem que amb les ALE's, el més important no és la nota, i que sovint intentem no dedicar-hi massa feina, però segur que no hi hauria gent interessada en fer alguna cosa així?

Salut!


PS: amb la col·laboració intel·lectual inestimable d'en Pep (que si tingués blog li afegiria un link i quedaria més maco i tal ;) )

Funciona? Fins quan?

Tot i que dissabte va ser el primer dia, avui ha estat l'autèntic bateig del restablert servei ferroviari de Renfe. Notis que dic "servei ferroviari" en comptes de "servei de Rodalies". És a propòsit. Sí, perquè en aquest mes llarg que ha durat l'anomenada crisi de Rodalies, hi ha hagut multitud de clients de Renfe (i d'altres companyies, com ara FGC) que han estat tan o més afectats que els de Rodalies però que han passat totalment desapercebuts per als mitjans de comunicació. I aquest fet no implica que el servei hagi estat decent, ni digne, ni molt menys.

És molt indignant, segur que els meus anònims companys de viatge de tot aquest temps opinaran el mateix.

En un altre àmbit de coses, el destí, la providència o similars i equivalents, ha fet que aquest migdia perdés el tren (per anar a buscar un llibre a la biblioteca). La mitja hora que he esperat el proper tren a l'andana nº9 de Sants, m'ha vingut a confirmar com pretenen solucionar els problemes tota aquesta gent.

M'explico: hi ha dues persones a l'andana que duen una armilla groga. Són personal d'informació de l'estació, de Renfe, d'Adif o del CECOF (quin munt de paraulotes...). No ho sé, ni m'importa. Pel fet és el mateix: tenen una baixíssima capacitat per realitzar la seva tasca. La majoria d'integrants d'aquest col·lectiu són dones immigrants, però això no significa res.

El que si significa quelcom és que amb prou feines saben alguna altra llengua que sigui el castellà (tenint en compte la realitat lingüística del nostre país, així com la representació de turistes i immigrants que sempre té una ciutat com Barcelona, és, com a mínim, trist) i que si a aquesta usual dificultat per comunicar-se amb la gent que han d'informar, es suma el fet que no tenen massa idea de què han d'informar, el resultat és una munió d'usuaris desorientats i emprenyats amb el servei que se'ls dóna. I amb raó, perquè ells paguen per tenir un servei d'informació en condicions.

Segur que un turista xinès no espera que l'informin en xinès (que ja arribarà), però com a mínim en anglès. I que la informació que lo donin sigui correcta i la que vol conèixer. I que s'interessin per ajudar-lo.

En aquest escenari, millor que tornem a les condicions d'abans, on els propis usuaris ens informàvem els uns als altres d'allò que necessitàvem. Com a mínim no estarem pagant serveis inútils. Òbviament, això ho dic perquè no tinc suficients dits a les mans per comptar les vegades que he hagut de donar informació de qualsevol tipus a altres usuaris (sense cap esforç ni problema) i sempre la cosa ha sortit més o menys bé.

Bé, per fi m'he desfogat. No cal dir que feia temps que ho portava dins. Salut!

Cuerpos y Máquinas

Aquesta vegada ha costat bastant, però per fi he acabat de llegir un nou llibre! Es tracta d'un assaig d'en Rodney A. Brooks sobre robots: Cuerpos y máquinas, de los robots humanos a los hombres robots. Molt interessant pels aficionats a coses freaks!

Rodney Brooks és professor de robòtica a la fàbrica de gurús més gran i productiva del món tecnològic: el MIT. També ha treballat o treballa en una de les empreses pioneres en l'àmbit dels robots: la i-Robot Corp.

Com a bon gurú, Brooks (aquí en una interessant entrevista amb el també genial Eduard Punset) exposa les bondats dels robots i allò que ell concretament ha pogut obtenir amb els robots que ha dissenyat i creat. Ell és un defensor de la intel·ligència artificial com quelcom que permet actuar als robots, en comptes de modelar l'entorn i poder raonar sobre ell. Com a tal, exposa els problemes més greus i complexos en aquest àmbit, com ara la visió artificial.

En un segon enfocament, el llibre introdueix la robòtica com una gran revolució, tal com ho foren la revolució industrial o Internet. En aquest sentit, s'aniran introduint, poc a poc, més i més avenços robòtics en àrees com la medicina (per reparar parts del cos malmeses, com ara oïdes, ulls artificials, membres amputats...), l'assistència a gent gran i/o dependent, vigilància i tasques de la llar, etc. per acabar concloent que l'ésser humà està abocat a perdre la seva singularitat com a espècie avançada i intel·ligent en favor dels robots, que cada vegada començaran a ser més semblants a nosaltres. I nosaltres a ells.

"¿Por qué no te callas?"

Suposo que a aquestes alçades, qui més qui menys, tothom s'ha assabentat ja de la notícia del cap de setmana: la topada dialèctica entre el cap d'estat d'Espanya, el nostre estimat i campetxano JuanCarlos, i el de Veneçuela, el revolucionari Hugo Chávez, en el marc de la cimera iberoamericana, celebrada aquests dies a Santiago de Xile.

El monarca espanyol va fer callar al president veneçolà després de les contínues interrupcions que aquest perpetrava a ZP, quan aquest tractava de defensar Aznar dels atacs de Chávez. [Tot una mica enrevessat. Hagués estat divertit veure la situació tenint Aznar de protagonista...xD]

Com era d'esperar, tots els mitjans espanyols (i també catalans) han aplaudit la reacció del monarca. Com també era d'esperar, el líder revolucionari veneçolà no s'ha fet esperar per contestar i refermar la seva posició.

Sense defensar Chávez -tot un exemple de mala educació, populisme, demagògia, egocentrisme i posició quasi-dictatorial de (l'hauria d'haver afegit a l'entrada de l'altre dia?)-, en aquest anàlisi dels fets, es pot apreciar que totes les coses ocorren per alguna raó, o si més no, tenen motius de fons.

Dictadures al poder

Estic contemplant amb força recel, com en els últims dies, setmanes, mesos, es succeeixen fets en diversos països (desenvolupats i no tan desenvolupats) que apunten cap això.

Governs en un principi democràtics que cada vegada s'assemblen més a una dictadura. Els mandataris s'aferren al poder, i la repressió tant a l'oposició com al poble és pal·lesa.

La llista està formada, segons allò que m'arriba, per països com Rússia, Geòrgia (i en general, moltes de les ex-repúbliques soviètiques), Pakistan o Birmània.

Té força mala pinta la cosa, sobretot quan hi ha organismes que suposadament haurien de vigilar perquè aquestes coses no passessin, i giren la vista cap a una altra banda.

També fa por pensar en els motius que poden dur a aquestes actituds dels organismes internacionals, i en les conseqüències que això pot i/o podria comportar.

Tots Sants

L'altre dia, pensant pensant, vaig trobar que això de Tots Sants és una mesura altament eficient per tal de no sobrecarregar la resta de calendari amb el santoral més recent i/o menys rellevant.

Encara resultarà que s'ha d'estudiar i tot per fer un calendari xD


PS: felicitats a tots! us deixo com a regal de sant, una pàgina de jocs entretinguts. Personalment, m'agrada el Double Wires, una espècie de Spiderman!

Black power

Mentre espero que es baixi la última versió d'Ubuntu, que mira que li està costant...us plantejo un parell de qüestions sobre el color negre i coses relacionades:

1. L'existència d'un cercador web, que contràriament a l'omnipresent Google, té com a característica principal el fons negre. Amb això, que pot semblar una tonteria, es pretén estalviar energia mentre es realitzen les cerques rutinàries a Internet. [Nota tècnica: els monitors consumeixen molta menys energia en "pintar" la pantalla de negre que no pas de blanc] El cercador en qüestió és el Blackle.
2. Les paraules del guanyador del Nobel de Medicina James Watson, que suggereix segons estudis en el camp de la genètica, que els negres són menys intel·ligents que els blancs. Bé, suposo que cadascú ja té la idea formada sobre tal subjecte, així que no comentaré res més al respecte, espero que compartiu la meva opinió ;)

També recomano els videos d'un professor d'antropologia a la Kansas State University a YouTube, no tenen desperdici.

Per finalitzar, i com que a segons qui li cau força aprop, una nota curiosa. S'han trobat un parell d'esquelets a les obres de plaça Lesseps (Barcelona).

Ara sí, finalment, un raig d'esperança per la resolució del conflicte Israel-Palestina: s'estan obrint vies per la possible creació d'un estat palestí.

El millor

L'aigua tèbia cau i s'enduu la suor que cobreix la meva pell, després de l'esforç.

Els músculs es contrauen i es relaxen sota l'aigua, després de l'esforç.

Les mateixes sensacions recorren el meu cos, després de l'esforç.

El record d'allò realitzat travessa la meva ment una vegada rere l'altre.


De sobte, penso, com és deu sentir algú que és el millor?

M'ho pregunto perquè mai he estat, ni m'he sentit, el millor en res, i penso que potser és una sensació extranya. Segurament no m'hi sentiria còmode. Em considero una persona inquieta i sempre disposada a aprendre coses noves, de manera que no m'hi puc posar a la pell del millor, o com a mínim de segons quin millor. Algú que sigui el millor en alguna cosa, realment segueix sent el mateix, amb la mateixa humilitat, les mateixes ganes de seguir millorant?

Quins pensaments més extranys...oi?


PS: Les primeres línies es deuen a allò que sóc quan em poso a la dutxa després d'haver anat a córrer. Però segur que n'heu pogut fer altres interpretacions, que ens coneixem.
PS-2: La reflexió m'ha vingut al cap avui a la dutxa, després d'experimentar tot lo abans descrit. Que extrany!

Protegim les bèsties

Seguint el comentari que m'havia deixat en David, us vull donar a conèixer la iniciativa que es duu a terme des del GEPEC per tal de presentar una reclamació en contra d'un decret que es vol aprovar per tal de permetre la caça d'ocells amb mètodes poc acurats, provocant que es puguin caçar espècies protegides i altres problemes.

Segons sembla, aquests mètodes estan prohibits per llei a l'estat espanyol, però la generalitat no ho veu així.

Rebutjo qualsevol tipus de maltractament animal, especialment també el taurí.
Potser les properes eleccions podria votar el partit antitaurí...