Tot i que dissabte va ser el primer dia, avui ha estat l'autèntic bateig del restablert servei ferroviari de Renfe. Notis que dic "servei ferroviari" en comptes de "servei de Rodalies". És a propòsit. Sí, perquè en aquest mes llarg que ha durat l'anomenada crisi de Rodalies, hi ha hagut multitud de clients de Renfe (i d'altres companyies, com ara FGC) que han estat tan o més afectats que els de Rodalies però que han passat totalment desapercebuts per als mitjans de comunicació. I aquest fet no implica que el servei hagi estat decent, ni digne, ni molt menys.
És molt indignant, segur que els meus anònims companys de viatge de tot aquest temps opinaran el mateix.
En un altre àmbit de coses, el destí, la providència o similars i equivalents, ha fet que aquest migdia perdés el tren (per anar a buscar un llibre a la biblioteca). La mitja hora que he esperat el proper tren a l'andana nº9 de Sants, m'ha vingut a confirmar com pretenen solucionar els problemes tota aquesta gent.
M'explico: hi ha dues persones a l'andana que duen una armilla groga. Són personal d'informació de l'estació, de Renfe, d'Adif o del CECOF (quin munt de paraulotes...). No ho sé, ni m'importa. Pel fet és el mateix: tenen una baixíssima capacitat per realitzar la seva tasca. La majoria d'integrants d'aquest col·lectiu són dones immigrants, però això no significa res.
El que si significa quelcom és que amb prou feines saben alguna altra llengua que sigui el castellà (tenint en compte la realitat lingüística del nostre país, així com la representació de turistes i immigrants que sempre té una ciutat com Barcelona, és, com a mínim, trist) i que si a aquesta usual dificultat per comunicar-se amb la gent que han d'informar, es suma el fet que no tenen massa idea de què han d'informar, el resultat és una munió d'usuaris desorientats i emprenyats amb el servei que se'ls dóna. I amb raó, perquè ells paguen per tenir un servei d'informació en condicions.
Segur que un turista xinès no espera que l'informin en xinès (que ja arribarà), però com a mínim en anglès. I que la informació que lo donin sigui correcta i la que vol conèixer. I que s'interessin per ajudar-lo.
En aquest escenari, millor que tornem a les condicions d'abans, on els propis usuaris ens informàvem els uns als altres d'allò que necessitàvem. Com a mínim no estarem pagant serveis inútils. Òbviament, això ho dic perquè no tinc suficients dits a les mans per comptar les vegades que he hagut de donar informació de qualsevol tipus a altres usuaris (sense cap esforç ni problema) i sempre la cosa ha sortit més o menys bé.
Bé, per fi m'he desfogat. No cal dir que feia temps que ho portava dins. Salut!
És molt indignant, segur que els meus anònims companys de viatge de tot aquest temps opinaran el mateix.
En un altre àmbit de coses, el destí, la providència o similars i equivalents, ha fet que aquest migdia perdés el tren (per anar a buscar un llibre a la biblioteca). La mitja hora que he esperat el proper tren a l'andana nº9 de Sants, m'ha vingut a confirmar com pretenen solucionar els problemes tota aquesta gent.
M'explico: hi ha dues persones a l'andana que duen una armilla groga. Són personal d'informació de l'estació, de Renfe, d'Adif o del CECOF (quin munt de paraulotes...). No ho sé, ni m'importa. Pel fet és el mateix: tenen una baixíssima capacitat per realitzar la seva tasca. La majoria d'integrants d'aquest col·lectiu són dones immigrants, però això no significa res.
El que si significa quelcom és que amb prou feines saben alguna altra llengua que sigui el castellà (tenint en compte la realitat lingüística del nostre país, així com la representació de turistes i immigrants que sempre té una ciutat com Barcelona, és, com a mínim, trist) i que si a aquesta usual dificultat per comunicar-se amb la gent que han d'informar, es suma el fet que no tenen massa idea de què han d'informar, el resultat és una munió d'usuaris desorientats i emprenyats amb el servei que se'ls dóna. I amb raó, perquè ells paguen per tenir un servei d'informació en condicions.
Segur que un turista xinès no espera que l'informin en xinès (que ja arribarà), però com a mínim en anglès. I que la informació que lo donin sigui correcta i la que vol conèixer. I que s'interessin per ajudar-lo.
En aquest escenari, millor que tornem a les condicions d'abans, on els propis usuaris ens informàvem els uns als altres d'allò que necessitàvem. Com a mínim no estarem pagant serveis inútils. Òbviament, això ho dic perquè no tinc suficients dits a les mans per comptar les vegades que he hagut de donar informació de qualsevol tipus a altres usuaris (sense cap esforç ni problema) i sempre la cosa ha sortit més o menys bé.
Bé, per fi m'he desfogat. No cal dir que feia temps que ho portava dins. Salut!
Entrades
totalment d'acord pel que fa els informadors. Estic segur que la majoria dels assidus al tren amb un mínim d'un any de experiència o més ben dit patiment del servei de renfe, saben més que els informadors que cobren per fer aquesta feina. I lo dels idiomes és vergonyós...ni català, ni anglès..
ResponEliminaDe totes maneres, quan la gent demana informació a renfe no es demana gent que et reciti els horaris, que jo ja me'ls se de memòria, el que volem saber és que si el tren va amb retard, t'ho diguin 10min abans de l'hora en que teòricament ha de passar. Així si et diuen 20min de retard, doncs te'n vas a fer un cafè tranquilament 30min i tornes. Ara, m'irrita que renfe et digui q el tren porta 20 min de retard, quan ja fa 18min que hauria d'haver passat i estàs a l'andana esperant el tren fantasma...
historietes de la renfe, algun dia n'escriuré un post jo tb.