El Arte de la Guerra

Fa quasi una eternitat des de l'última entrada fent referència a un llibre que hagi llegit. Això no vol dir que hagi llegit massa cosa més. Avui us presento el llibre de lectura que m'ha tingut ocupat tot aquest temps -he llegit altres coses que no m'atreveixo a qualificar com a lectura (BB.DD., PHP, ...)-.

Aquest llibre que he tardat tant en acabar ha estat "El Arte de la Guerra" d'un tal Sun Tzu, pel que sembla, un famós general xinès del segle VI a.C. En tot aquest temps, al llarg dels segles, aquest tractat de guerra i estratègia ha anat canviant de públic. De generals i estrategues ha passat a mans d'empresaris i gestors de conflictes.

I és que el llibre no deixa de ser una guia per resoldre conflictes. Actualment aquests conflictes es troben més en l'àmbit empresarial i inter-personal que no pas en el bèl·lic, de totes maneres, la gent que s'ocupa d'això últim, no crec que sigui massa de llegir llibres...així anem.

Centrant-me en el llibre, està estructurat com un repàs de les ensenyances d'en Sun Tzu per part d'un grup de persones xineses -desconec si són deixebles o quin tipus de relació tenen amb Tzu-, complementades amb les batalletes de tal rei va atacar a qual i es va passar X dies assetjant la ciutat, però com que no seguien les ensenyances de Sun Tzu, l'exèrcit es va desmoralitzar i van caure derrotats.

A vegades sembla una reunió d'avis explicant les batalletes de la guerra (amb tots els respectes) pretenent exemplificar el que Sun Tzu dicta. És interessant en un principi, però al final m'he acabat liant amb tants noms de persones i llocs, que a oïdes no acostumades, tots sonaven iguals.

El llibre és adequat per llegir-lo amb calma i relaxadament, per això sospito que no l'he acabat de disfrutar. De totes maneres té alguna frase digna de ser recordada:

• "Todo el arte de la guerra está basado en el engaño"
• "Los que son expertos en el arte de la guerra someten al ejército enemigo sin combate"
• "Cinco casos en los que la victoria es previsible":

1. "El que sabe cuándo hay que combatir y cuándo no, será el vencedor"
2. "El que sabe cómo manejar un ejército importante y uno reducido, será el vencedor"
3. "Aquel cuyas tropas estén unidas en torno a un objetivo común será el vencedor"
4. "El que es prudente y espera a un enemigo que no lo es, será el vencedor"
5. "El que tenga generales competentes y los proteja de las injerencias del soberano será el vencedor"

• "Conoce al enemigo y conócete a ti mismo y, en cien batallas, no correrás jamás el más mínimo peligro"
• "Cuando no conozcas al enemigo, pero te conozcas a ti mismo, las probabilidades de victoria o de derrota son iguales"
• "Si a un tiempo ignoras todo del enemigo y de ti mismo, es seguro que estás en peligro en cada batalla"
• "La invencibilidad reside en la defensa; las oportunidades de victoria, en el ataque"
• "En términos generales, mandar a muchas personas es como mandar a pocas. Es cuestión de organización"
• "El general avisado debe tener en cuenta en sus deliberaciones simultáneamente los factores favorables y los desfavorables"
• "Si las órdenes están justificadas en todas las ocasiones y se ejecutan siempre, las relaciones entre el comandante y las tropas serán satisfactorias"
  

ArtFutura'07

Ahir a la tarda vaig assistir a la primera jornada de l'ArtFutura'07. Era la jornada centrada en "La próxima web", la jornada de les conferències, i n'hi van fer tres:

1. Imaginando INTERNET 3.0: els possibles futurs d'Internet de la mà de 5 punts de vista diferents.
   • Juan Freire. Professor de biologia a La Corunya i blogger. Va centrar la seva intervenció entorn a quatre aspectes principals i la seva, segons ell cada vegada més gran, intersecció: cultura, economia, política i internet. Aquí podeu veure les seves transparències.
     
     | View | Upload your own
     No cal que comenti massa cosa més del contingut, ja que en el seu blog ho explica àmpliament. Una presentació de perfil tecnològic baix i amb informacions puntuals basades en fets recents.
     
   • Hugo Zaragoza. Membre del laboratori Yahoo! Research Barcelona. La seva va ser una presentació molt més enfocada a les tecnologies però no de les que trobarem properament a la web, sinó la que és possible que trobem en la web d'aquí a 3, 5 o 10 anys. Curiós el comentari que va fer sobre que consideraven els 12 anys quelcom equivalent a l'infinit. Òbviament es va centrar en allò que realitzen a Yahoo! Research, però em vaig sentir molt identificat sentint i sobreentenent nocions de Web Mining, Machine Learning i Processament i Comprensió del Llenguatge Natural. Em va semblar especialment interessant els temes de visualitzacions de taxonomies conceptuals en relació amb Named Entities i també els experiments que estan realitzant sobre etiquetatge de videos (videotagging).
     
   • Artur Serra. Un dels directors d'I2CAT. Es va centrar tant en l'aspecte tecnològic de l'Internet com en l'aprofitament que en podem fer en termes culturals i socials. Especialment centrat en l'àmbit català, també va destacar l'experimentació que es duu a terme durant l'ArtFutura en el videostreaming entre Rio de Janeiro i Barcelona a través de l'infrautilitzada i infravalorada xarxa CLARA (que tots paguem, va aclarir). Aquí va enllaçar amb el següent ponent.
     
   • Hermano Vianna. Membre destacat de l'editorial col·laborativa brasilera Overmundo. El brasiler va fer la seva intervenció videoconferenciada a través de dos avatars (simplement dos ajudants seus en el projecte Overmundo). Un parlant un bon anglès i l'altre parlant un bon argentí. Suposadament, l'Hermano, era qui aguantava la càmera. Van parlar d'una Internet amb producció i control descentralitzats i sobre dues maneres de veure el futur de la web: la pessimista i l'optimista; segons el seu avatar Ronaldo (es deia així, ho juro), Hermano Vianna estava de la banda optimista, típica brasilera. Ja anàvem bastant malament de temps (en principi cadascuna de les conferències era d'una hora i ja anàvem per l'hora i 3/4 ben bona) i tant des de l'organització com el propi Artur Serra van voler tallar als brasilers, però van haver de recórrer a mètodes bastant poc ortodoxes, ja que semblaven no rebre un bon feedback. Una situació que resultà força divertida.
     
   • Enrique Dans. Professor de l'Instituto de Empresa i blogger. L'últim ponent de la primera conferència es va aixecar amb el cul adormiscat dels seients super-fashion que els havia preparat l'organització. A més va tenir un problema bastant inusual. Se li va penjar el MacBook en directe! Després d'una espera, vam poder començar. Les keynotes (els powerpoints d'Apple) sempre tan espectaculars van permetre, juntament amb el mini-comandament a distància que l'Enrique comencés a voltar per tot l'escenari mentre feia la presentació. Tot d'una, comença a fer mala cara i amb veu greu, diu que l'haurem d'excusar cinc minutets abans de poder continuar. Un pèl desorientat, se'n va darrere l'escenari. Desconcert a la sala, s'obre un mini torn de preguntes que encapçala el nostre estimat Antonio Cañabate! (pels ignorants, l'Antonio és el segon professor d'economia més mític de la FIB, després de l'insuperable Mr. Cabré). La pregunta en qüestió anava adreçada en quant a la temàtica al grup brasiler, però donat els problemes comunicatius que havien sorgit, es va desestimar l'opció de traslladar-els-hi la pregunta: "cabria la possibilitat que els jugadors del procés de creació i control distribuit poguessin canviar les regles del joc en un moment donat?" La va intentar respondre en Juan Freire. Just quan va entrar altre cop Enrique Dans. Es va tornar a excusar, era -altre cop- la primera vegada que li passava en directe, però ja portava uns dies amb l'estómac revolucionat. La seva exposició, en definitiva, va estar centrada en les noves oportunitats que s'obren tant socialment com, especialment, en l'àmbit de l'empresa a l'hora d'aprofitar tot el que se'ns vé al damunt (ara no sé si està ben escrit, rotllo Astèrix...) i com hi ha moltes empreses on la gent que mana és molt bona en coses que importaven ahir, però no en les que importaran demà.
     
   
   
2. The Next Web: una aproximació hiperlocal de la mà de Steven Johnson. Steven Johnson, escriptor i emprenedor a la web, ha mostrat al llarg de la seva carrera interès per les ciutats i la forma com la vida s'organitza en elles. Últimament s'ha involucrat molt en el projecte Outside.in, que busca organitzar la informació dels blogs en relació al barri que els produeix. És una aproximació hiperlocal en el sentit que els hiperlinks condueixen a la localitat, a les unitats definides de proximitat: els barris. Steven indica a partir de diverses idees preexistents com la importància que té una informació per algú és inversament proporcional a la distància física o emocional, i.e. ens interessa molt més allò que passa més aprop o que ens hi sentim fortament lligats. En certa manera sembla força raonable, i en aquest sentit, una de les preguntes que li van fer posteriorment tenia en compte aquesta altra vessant, de la proximitat emocional.
   
3. Veritats i mentides de Second Life: la desmitificació del mite per part de Daniel Huebner, un dels fundadors de Second Life. A partir de les dades de població mundial i número d'usuaris de Second Life, Daniel va establir el rati d'usuaris en 1:600. Després de fer diverses assumpcions, va arribar a la conclusió que donat el públic de la conferència, el rati d'usuaris podia ser de l'ordre d'1:30. Posteriorment, va comentar el rati d'usuaris que practicaven sexe a Second Life, amb la qual cosa, i si no recordo malament, va calcular que 5 dels assistents a la conferència havien practicat sexe a Second Life. A partir d'aquesta divertida curiositat, va desgranar les característiques i particularitats d'aquest metavers. Posteriorment, es va mostrar altament disposat a respondre preguntes...no volia quedar pas malament l'home.

Com a regal, l'àlbum de Picasa corresponent. Com podeu veure, la qualitat de les fotos és bastant deplorable...en fi.

Resumint, una experiència genial i a més, vaig aconseguir que l'Steven Johnson em firmés el llibre!! Ah, i també hi vaig trobar algun que altre fiber, no masses.

PS: perdó (es veu que és la característica principal dels catalans, la de demanar perdó) per haver escrit el post més llarg de la història d'aquest, el vostre blog.

Black power

Mentre espero que es baixi la última versió d'Ubuntu, que mira que li està costant...us plantejo un parell de qüestions sobre el color negre i coses relacionades:

1. L'existència d'un cercador web, que contràriament a l'omnipresent Google, té com a característica principal el fons negre. Amb això, que pot semblar una tonteria, es pretén estalviar energia mentre es realitzen les cerques rutinàries a Internet. [Nota tècnica: els monitors consumeixen molta menys energia en "pintar" la pantalla de negre que no pas de blanc] El cercador en qüestió és el Blackle.
2. Les paraules del guanyador del Nobel de Medicina James Watson, que suggereix segons estudis en el camp de la genètica, que els negres són menys intel·ligents que els blancs. Bé, suposo que cadascú ja té la idea formada sobre tal subjecte, així que no comentaré res més al respecte, espero que compartiu la meva opinió ;)

També recomano els videos d'un professor d'antropologia a la Kansas State University a YouTube, no tenen desperdici.

Per finalitzar, i com que a segons qui li cau força aprop, una nota curiosa. S'han trobat un parell d'esquelets a les obres de plaça Lesseps (Barcelona).

Ara sí, finalment, un raig d'esperança per la resolució del conflicte Israel-Palestina: s'estan obrint vies per la possible creació d'un estat palestí.

La Terra es mou... i altres curiositats

Avui, en el decurs de la classe de Mineria de Dades 2, del màster, hem començat el tema de visualització i també hem tocat coses de percepció i com funciona el cervell. El professor també ha mostrat alguns exemples sobre com estem condicionats des de petits a reconèixer cares d'una manera, ilustrant-ho amb un exemple sobre cares de cap per avall.
L'exemple era d'un tal Richard Wiseman, concretament el que podeu trobar a la seva web. És un psicòleg que treballa fent recerca, podriem dir, extranya. En el seu últim llibre, i en la web d'aquest llibre podem trobar un munt d'investigacions curioses i divertides, com aquesta, que et permet conèixer-te una mica millor.

Especialment divertida m'ha semblat aquesta, que calcula quina distància ens movem mentre practiquem sexe.

Realment us recomano també la resta de videos de la pàgina, són entretinguts i divertits, així que no us deixeu perdre la millor investigació des dels temps d'en Beakman. xD

Una noche de perros

En el meu intent d'apropar-vos aquells llibres que llegeixo, aquest és el llibre que vaig acabar de llegir ahir. Està escrit per un tal Hugh Laurie, que entre d'altres coses, en la seva dil·latada carrera ha fet de Dr. House en la sèrie homònima.

El curiós no és que hagi escrit un llibre un actor, ja que en Hugh destaca per ser un artista multidisciplinar (guitarrista, escriptor, actor, motorista...) sinó que el llibre surtís pel passat Sant Jordi. De fet no és tan curiós, ja que l'editorial volia aprofitar l'incontestable èxit que té la sèrie per les nostres terres.

Però de fet el llibre està escrit força abans que pensés tan sols en House, ni tan sols crec que existís la idea: l'any 1996, amb el títol original The Gun Seller, o sigui que no s'hi han lluït amb la traducció (i com és de suposar, el títol original és molt més adient que el traduït).

El llibre en qüestió és una emocionant novela d'intriga (lo que ve sent un thriller), on un exmilitar britànic vol realitzar una bona obra sota els efectes de l'amor cap a una dona maca. Mentides, acció i el millor humor del que faria gala el mateix Dr.House es barregen en l'argument i els diàlegs, afegim grups terroristes i més noies maques, i ja tenim la novela!

Recomanable per passar unes poques hores entretingudes i divertides ;)

El pastís que s'acaba

Vaig llegir l'altre dia una entrevista que feien a Juan Ignacio Cirac, un dels científics més eminents (nascut a Manresa) i director de la divisió teòrica de l'Institut Max Planck (Premi Príncep d'Asturies 2006), crec recordar que a l'ABC o a la Razón. No llegeixo habitualment aquests diaris, però vaig voler llegir l'entrevista, principalment perquè havia assistit a la seva investidura com a Doctor Honoris Causa per la UPC l'any passat.

Ell està cridat a ser un dels científics més destacats d'aquest segle, i realitza la seva tasca a Alemanya, tot i que té lligams amb el teixit acadèmic i de recerca de Catalunya. En aquesta entrevista, criticava en certa manera que Espanya no es decideixi a donar el pas en matèria d'inversió en recerca, un pas en ferm i de manera seriosa i compromesa.

Sembla ser que cada vegada tant el sector immobiliari com el turístic tindran menys força per estirar de l'economia espanyola, de manera que es planteja un moment de certa incertesa pel que fa al futur econòmic (enmarcat dins el moment d'incertesa global). Segons Cirac, caldria no perdre el tren de la ciència, doncs aquesta pot ser la clau per a l'economia futura. Altres països, amb molts més problemes de desenvolupament que Espanya (o Catalunya), han apostat fortament per invertir en recerca, i a llarg plaç es veurà el resultat.

Aquí encara ens hi hem de posar, i a llarg plaç també es veuran els resultats.

Untitled

En l'entrada d'avui em proposo parlar de vàries coses, així que no tenia clar quin títol posar-li.

Primer de tot, haureu notat el logo que llueïx de nou aquí costat, sobre el meu perfil. Es tracta d'una iniciativa alemanya anomenada The original hard bloggin' scientists. De fet, no entenc l'alemany, així que el que m'ha motivat a sumar-m'hi ha estat el seu manifest.

Com a blogger, la meva opinió i les meves històries influeixen d'alguna manera o altra en el pensament dels lectors. En la situació actual de les tecnologies de la informació, els blogs contribueixen a desenvolupar un estat d'opinió en algun sentit o altre. Així doncs considero que en aquest àmbit, cal disposar de certs valors, que el manifest d'aquesta iniciativa m'ha semblat contemplen en bon grau.

Tot això ha sorgit en llegir el blog d'en Bruce Sterling a Wired, un famós escriptor de ciència ficció, entre d'altres coses, com ara dissenyador ambiental (¿). Al seu blog, ha penjat també el manifest que abans comentava. El bo d'en Bruce, en la seva vessant de dissenyador ambiental, és un dels impulsors del moviment de disseny Viridià (The Viridian Design Movement).

Aquest moviment, també és present en la trilogia marciana de Kim Stanley Robinson que estic llegint, així que m'ha cridat l'atenció. Es basa en l'energia dels processos de creixement de la natura, quelcom difícil d'explicar, però no tant de comprendre.

Per finalitzar us deixo un bon video:

PS: no parlaré de lo del Barça, perquè es veia venir...fracàs! humiltat i treball!

Història de dos genis

Parafrasejant el títol de la novel·la de Charles Dickens "Història de dues ciutats"

, que no he llegit, però conec de la seva existència, us presento la història de dos dels grans genis, o més aviat gurús, de la informàtica moderna: un tal Steve Jobs i un altre tal Bill Gates.

Fa poc dies, van realitzar una entrevista conjunta en unes jornades sobre noves tecnologies i totes aquestes coses.
Us deixo aquest video amb els moments més caxondos i tal:

finalment he aconseguit de posar el video, jeje, així que, aquí va:

A més, també són molt recomanables la resta de videos disponibles, en especial el video-pròleg.

• Steve Jobs and Bill Gates Prologue
• Steve Jobs and Bill Gates Part 1
• Steve Jobs and Bill Gates Part 2
• Steve Jobs and Bill Gates Part 3
• Steve Jobs and Bill Gates Part 4
• Steve Jobs and Bill Gates Part 5
• Steve Jobs and Bill Gates Part 6
• Steve Jobs and Bill Gates Part 7