- un navegador web, de moment només per a windows :( que incorpora els tres motors web més estesos en un únic sistema: Gecko (Firefox), WebKit (Safari) i Trident (IE). via Vilaweb
- una font (tipogràfica) ecològica, que estalvia tinta quan la "imprimim" (és a dir, quan imprimim documents escrits amb aquesta font).
- la guia visual per a la crisi econòmica. via mint.com
- una guia visual per veure on gasten els calés el govern americà.
- una web sobre com la natura inspira o pot inspirar, més del que pensem, el disseny de coses quotidianes.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TI. Mostrar tots els missatges
dimarts, de febrer 17, 2009
Uns breus apunts
A continuació, una sèrie de diverses coses interessants relacionades amb la tecnologia que he trobat darrerament:
dijous, de gener 22, 2009
Els blocs i la xarxa social
Benvolguts retrobats!
Tot i que feia ja temps que aquesta reflexió em rondava pel cap, la petició de l'amic Xavi Fontcuberta a fer un petit comentari sobre aquest article m'ha animat definitivament a escriure sobre la posició dels blocs en l'actualitat, on sembla que tot allò que no sigui social, no tingui futur. Com tot, hi ha exemples per ambdós costats, hi ha blocs com aquest meu, que semblen destinats al fracàs (però intentarem sobreviure!!) i n'hi ha d'altres, com ara Futbolitis que viuen una època daurada, i que a més a més, estan servint per llançar la carrera professional de l'autor.
Els comentaris que hi ha en el citat article són un bon recull d'opinions i de punts de vista respecte la situació dels blocs i de les xarxes socials. Com bé diuen alguns i patim alguns altres, escriure un bloc requereix dedicació, i això quan vas carregat de coses per totes bandes sempre costa. La veritat és que moltes vegades he tingut pensaments que creia prou "dignes" d'estar recollits en aquest espai, però acabava pensant que fer-ne una entrada requeria una mica més d'elaboració i ho deixava córrer.
En aquest sentit, quelcom com ara Twitter és més pràctic, ja que directament no tens aquest espai per omplir, tens just l'espai per posar el pensament, cru i directe. En certa manera s'acaba la por del full en blanc, la por del quadre de text en blanc. Ja no hi ha espai per la por, i això és bo pels que ens falta aquell punt de dedicació.
Per altra banda les xarxes socials s'han convertit en l'última tendència. Publicar contingut és més senzill, més directe. Pots publicar qualsevol cosa i no te n'has de justificar, ja que és molt més informal. Es podria veure com que si vols mantenir un bloc amb una certa "qualitat" has de cuidar molt més allò que publiques del que ho faries per publicar a llocs com ara Facebook.
Així doncs trobo que la coexistència d'ambdues plataformes de publicació és viable, simplement tenen o poden tenir finalitats diferents.
De totes maneres, les plataformes de publicació digital, cada vegada més, passaran a formar part d'un conjunt difús, on totes elles tindran alguns elements o conceptes comuns i algun tret diferencial, entre ells, l'ús que en facin els usuaris, que seran, al cap i a la fi, qui tindran l'última paraula per donar vida o mort als diferents productes.
Tot i que feia ja temps que aquesta reflexió em rondava pel cap, la petició de l'amic Xavi Fontcuberta a fer un petit comentari sobre aquest article m'ha animat definitivament a escriure sobre la posició dels blocs en l'actualitat, on sembla que tot allò que no sigui social, no tingui futur. Com tot, hi ha exemples per ambdós costats, hi ha blocs com aquest meu, que semblen destinats al fracàs (però intentarem sobreviure!!) i n'hi ha d'altres, com ara Futbolitis que viuen una època daurada, i que a més a més, estan servint per llançar la carrera professional de l'autor.
Els comentaris que hi ha en el citat article són un bon recull d'opinions i de punts de vista respecte la situació dels blocs i de les xarxes socials. Com bé diuen alguns i patim alguns altres, escriure un bloc requereix dedicació, i això quan vas carregat de coses per totes bandes sempre costa. La veritat és que moltes vegades he tingut pensaments que creia prou "dignes" d'estar recollits en aquest espai, però acabava pensant que fer-ne una entrada requeria una mica més d'elaboració i ho deixava córrer.
En aquest sentit, quelcom com ara Twitter és més pràctic, ja que directament no tens aquest espai per omplir, tens just l'espai per posar el pensament, cru i directe. En certa manera s'acaba la por del full en blanc, la por del quadre de text en blanc. Ja no hi ha espai per la por, i això és bo pels que ens falta aquell punt de dedicació.
Per altra banda les xarxes socials s'han convertit en l'última tendència. Publicar contingut és més senzill, més directe. Pots publicar qualsevol cosa i no te n'has de justificar, ja que és molt més informal. Es podria veure com que si vols mantenir un bloc amb una certa "qualitat" has de cuidar molt més allò que publiques del que ho faries per publicar a llocs com ara Facebook.
Així doncs trobo que la coexistència d'ambdues plataformes de publicació és viable, simplement tenen o poden tenir finalitats diferents.
De totes maneres, les plataformes de publicació digital, cada vegada més, passaran a formar part d'un conjunt difús, on totes elles tindran alguns elements o conceptes comuns i algun tret diferencial, entre ells, l'ús que en facin els usuaris, que seran, al cap i a la fi, qui tindran l'última paraula per donar vida o mort als diferents productes.
dijous, de desembre 13, 2007
Quina perspectiva!
Entre màster i beca estic anant bastant de bòlid, suposo que deu ser cosa de les dates. Unes dates que curiosament, des que vaig entrar a la FIB, no han estat precisament èpoques de relax, vacances i joia compartida precisament... qui més qui menys ja sap de què va.
Després de la reunió de la beca el dia de la constitució a l'Starbucks de davant l'Illa (per cert, hi havia l'Iván de la Peña, "el que nunca se peina", amb la que devia ser la seva família), ahir en vam fer una altra a les instal·lacions del citilab de Cornellà. En podeu veure fotos aquí (de la reunió no, del citilab). Val a dir que la reunió va tornar a ser maratoniana, però ja m'han advertit que encara pot anar a més la cosa. Ahir fins i tot, vam comptar amb la sempre benvinguda presència d'en Ramon Sangüesa, gran professor i una de les masterminds darrere el citilab de Cornellà.
La reunió en si va ser entretinguda, tot i la seva durada. Val a dir que el projecte cada dia em motiva i m'agrada més, lo qual posa en perill la meva actuació en el màster, però què hi farem, espero sobreviure! És probable també que la tesi de màster surti d'alguna de les àrees del projecte, així que tot fantàstic.
En fi, parlem del citilab. Un laboratori per apropar la innovació i les noves tecnologies a la societat i estudiar com la societat, el poble, la gent es relaciona amb la tecnologia. Com la utilitza, la transforma, la fa seva. Com esdevé una eina per dissenyar allò que sempre havia somniat, o simplement just allò que necessita i que enlloc troba. Com col·labora per obtenir-ho, interactuant amb gent 40 o 50 anys més jove o més gran. Generant idees i produint solucions. Tot això i molt més (no sóc la persona més indicada per explicar-ho) és citilab. És mirar el món des d'una perspectiva totalment diferent.
No us ho podeu perdre!
Després de la reunió de la beca el dia de la constitució a l'Starbucks de davant l'Illa (per cert, hi havia l'Iván de la Peña, "el que nunca se peina", amb la que devia ser la seva família), ahir en vam fer una altra a les instal·lacions del citilab de Cornellà. En podeu veure fotos aquí (de la reunió no, del citilab). Val a dir que la reunió va tornar a ser maratoniana, però ja m'han advertit que encara pot anar a més la cosa. Ahir fins i tot, vam comptar amb la sempre benvinguda presència d'en Ramon Sangüesa, gran professor i una de les masterminds darrere el citilab de Cornellà.
La reunió en si va ser entretinguda, tot i la seva durada. Val a dir que el projecte cada dia em motiva i m'agrada més, lo qual posa en perill la meva actuació en el màster, però què hi farem, espero sobreviure! És probable també que la tesi de màster surti d'alguna de les àrees del projecte, així que tot fantàstic.
En fi, parlem del citilab. Un laboratori per apropar la innovació i les noves tecnologies a la societat i estudiar com la societat, el poble, la gent es relaciona amb la tecnologia. Com la utilitza, la transforma, la fa seva. Com esdevé una eina per dissenyar allò que sempre havia somniat, o simplement just allò que necessita i que enlloc troba. Com col·labora per obtenir-ho, interactuant amb gent 40 o 50 anys més jove o més gran. Generant idees i produint solucions. Tot això i molt més (no sóc la persona més indicada per explicar-ho) és citilab. És mirar el món des d'una perspectiva totalment diferent.
No us ho podeu perdre!
dimecres, de novembre 07, 2007
Gphone?
Google ha anunciat aquests dies el proper llançament d'una iniciativa que feia molt de temps que estava estesa a la web. Es tracta no d'un Gphone, un dispositiu mòbil per fer la competència (per exemple) a l'iPhone, sinó d'una plataforma per a dispositius mòbils. Estariem parlant, més aviat, d'un sistema operatiu mòbil, amb aplicacions i tal, anomenat Android.
El punt interessant no és aquest fet en si. És normal que una empresa que no s'ha dedicat mai a vendre hardware, no vulgui fer la competència (en tema de terminals) a gent de la talla de Nokia o fins i tot la nouvinguda Apple (amb molta més experiència en temes hardware, de fet, la seva especialitat). Com deia, lo més interessant és el fet que la plataforma aquesta sigui oberta. Molt de l'estil Google, vaja. Es publiquen les APIs i l'SDK i que tothom qui vulgui, hi faci el que pugui. Veient el que ha passat per exemple amb l'iPhone, que desseguida ha sortit software extern (tot i les traves imposades inicialment per Apple), què pot arribar a passar amb una plataforma decididament oberta?
Per la seva banda, la competència (o suposada competència, quan tot això es posés en marxa, segons sembla, de cara a 2008) es fa una mica la despistada. La idea que n'extrec és que pensen que els desenvolupadors seran fidels. Però vaja, que sempre els pot explotar a la cara...
Amb aquesta estratègia han sorgit molts equips de desenvolupadors petits (o inclús individuals) que han fet milers d'aplicacions sobre Google Maps, per exemple. Trobo factible que succeeixi el mateix en aquest cas.
El punt interessant no és aquest fet en si. És normal que una empresa que no s'ha dedicat mai a vendre hardware, no vulgui fer la competència (en tema de terminals) a gent de la talla de Nokia o fins i tot la nouvinguda Apple (amb molta més experiència en temes hardware, de fet, la seva especialitat). Com deia, lo més interessant és el fet que la plataforma aquesta sigui oberta. Molt de l'estil Google, vaja. Es publiquen les APIs i l'SDK i que tothom qui vulgui, hi faci el que pugui. Veient el que ha passat per exemple amb l'iPhone, que desseguida ha sortit software extern (tot i les traves imposades inicialment per Apple), què pot arribar a passar amb una plataforma decididament oberta?
Per la seva banda, la competència (o suposada competència, quan tot això es posés en marxa, segons sembla, de cara a 2008) es fa una mica la despistada. La idea que n'extrec és que pensen que els desenvolupadors seran fidels. Però vaja, que sempre els pot explotar a la cara...
Amb aquesta estratègia han sorgit molts equips de desenvolupadors petits (o inclús individuals) que han fet milers d'aplicacions sobre Google Maps, per exemple. Trobo factible que succeeixi el mateix en aquest cas.
dijous, de setembre 27, 2007
Una altra manera de fer política
He llegit a BoingBoing sobre un fet curiós. Resulta que a Nova Zelanda (aquell país que queda aprop d'Austràlia i que és conegut per ser l'escenari de la pel·lícula del Senyor dels Anells i per la haka que ballen els integrants dels All-Blacks, els jugadors de la selecció nacional de rugby, pels quals aposto perquè guanyin el mundial que es disputa a França)
Com anava dient, a Nova Zelanda, segons sembla, tenen unes lleis una mica anticuades, i no se'ls hi ha acudit cap altra cosa que deixar que el poble elabori l'esborrany de l'acta de lleis de la policia a través d'una wiki!
Després de fer-me una mica el curiós, hi ha pàgines que inclús pot editar qualsevol, sense ser ciutadà/na novazelandès/a (o com es digui...). Però tampoc em sembla plan el posar-se a escriure lleis per a un poble tan llunyà i desconegut per mi com és aquest.
Trobo, no cal dir-ho, una gran iniciativa que es tingui en compte al poble per a les coses que afecten el poble, ja que aquí ja anem sobrats del contrari. A més a més, aprofitant la potència que dóna Internet i les wikis per a desenvolupar projectes col·laboratius, és la millor solució.
El punt dolent (o no, segons com es miri) és que el poble edita l'esborrany, que després suposo haurà de passar la criba del parlament i tot això, que com comencin com amb el nostre estatut... ho porten magre a Nova Zelanda!!
De totes maneres, és un gran avanç per a la veritable democràcia, i és força probable que no tingui massa ressò mediàtic, ja que a les autoritats d'aquí no els interessaria massa que s'escampés la notícia...però algun dia arribarem a aquest punt, o així ho espero.
Com anava dient, a Nova Zelanda, segons sembla, tenen unes lleis una mica anticuades, i no se'ls hi ha acudit cap altra cosa que deixar que el poble elabori l'esborrany de l'acta de lleis de la policia a través d'una wiki!
Després de fer-me una mica el curiós, hi ha pàgines que inclús pot editar qualsevol, sense ser ciutadà/na novazelandès/a (o com es digui...). Però tampoc em sembla plan el posar-se a escriure lleis per a un poble tan llunyà i desconegut per mi com és aquest.
Trobo, no cal dir-ho, una gran iniciativa que es tingui en compte al poble per a les coses que afecten el poble, ja que aquí ja anem sobrats del contrari. A més a més, aprofitant la potència que dóna Internet i les wikis per a desenvolupar projectes col·laboratius, és la millor solució.
El punt dolent (o no, segons com es miri) és que el poble edita l'esborrany, que després suposo haurà de passar la criba del parlament i tot això, que com comencin com amb el nostre estatut... ho porten magre a Nova Zelanda!!
De totes maneres, és un gran avanç per a la veritable democràcia, i és força probable que no tingui massa ressò mediàtic, ja que a les autoritats d'aquí no els interessaria massa que s'escampés la notícia...però algun dia arribarem a aquest punt, o així ho espero.
dimecres, de juliol 11, 2007
Autocanibalisme aplicat
L'altre dia llegia sorprès i divertit, en el desplegable de notícies de Firefox (el navegador que hauries d'utilitzar...), és a dir, via Vilaweb, que un grup d'artistes austríacs o alemanys, si mal no recordo, havien ideat i posat en marxa un pla per tal d'adquirir Google, el "GWEI" o "Google will eat itself".
El pla, amb tant explícit i gràfic nom, consisteix en disposar d'un conjunt de llocs web que generen ingressos a través del sistema de publicitat proporcionat per Google, Google AdSense. D'aquesta manera Google dóna diners a aquest grup. Aquests diners, quan arriben a la quantitat necessària, automàticament es destinen a comprar accions de Google. D'aquesta manera, es van apoderant de petites porcions de Google usant diners de Google! Brutal!
La iniciativa en qüestió ja té 292 accions de Google, que dit així no sembla massa, però que ja representen 131.148,88 $, i calculen que d'aquí uns 200 i escatx milions d'anys seran propietaris de Google. És un pla ben ideat, que a la seva web ilustren amb diagrames i tal. Com veieu són força catxondos, però pretenen fer-nos arribar un missatge i una reflexió.
Volen denunciar que s'estigui tornant a produir una altra bombolla econòmica al voltant d'Internet. Segons sembla, Google té un valor superior al de tots els bancs suïssos junts...i perquè no? Una empresa que pot controlar potencialment la meitat d'Internet (sí, segons sembla, només arriba a la meitat d'Internet), i per tant una quantitat ingent partit per 2 d'informació, té un valor capital en l'economia i el món d'avui. Ja se sap, "la informació és poder".
És evident que Google representa un abans i un després en la història d'Internet. Amb el pas del temps es veurà encara com quelcom més. Doneu-li temps al temps...
El pla, amb tant explícit i gràfic nom, consisteix en disposar d'un conjunt de llocs web que generen ingressos a través del sistema de publicitat proporcionat per Google, Google AdSense. D'aquesta manera Google dóna diners a aquest grup. Aquests diners, quan arriben a la quantitat necessària, automàticament es destinen a comprar accions de Google. D'aquesta manera, es van apoderant de petites porcions de Google usant diners de Google! Brutal!
La iniciativa en qüestió ja té 292 accions de Google, que dit així no sembla massa, però que ja representen 131.148,88 $, i calculen que d'aquí uns 200 i escatx milions d'anys seran propietaris de Google. És un pla ben ideat, que a la seva web ilustren amb diagrames i tal. Com veieu són força catxondos, però pretenen fer-nos arribar un missatge i una reflexió.
Volen denunciar que s'estigui tornant a produir una altra bombolla econòmica al voltant d'Internet. Segons sembla, Google té un valor superior al de tots els bancs suïssos junts...i perquè no? Una empresa que pot controlar potencialment la meitat d'Internet (sí, segons sembla, només arriba a la meitat d'Internet), i per tant una quantitat ingent partit per 2 d'informació, té un valor capital en l'economia i el món d'avui. Ja se sap, "la informació és poder".
És evident que Google representa un abans i un després en la història d'Internet. Amb el pas del temps es veurà encara com quelcom més. Doneu-li temps al temps...
dimecres, de juliol 04, 2007
As-salaam-alaykum
Avui pel que fa a tocar llengües que no conec (no, no va d'enrotllar-se amb desconeguts/des) us presento l'àrab. Segons sembla, aquesta frase que tothom sap dir, significa "que la pau sigui amb tu".
I us preguntareu...a què vé lo de l'àrab?
Doncs resulta que tinc dos coneguts que si estan passant una temporadeta fent tasques de cooperació: el Xavi que hi va per part de TxT i el David per part de WAFAE. Espero que puguin seguir llegint de tant en tant el bloc, tot i que al ritme que vaig penjant entrades, tampoc es perden massa...
Bé, d'aquesta manera, vull dedicar aquesta entrada a lloar la tasca que tant un com l'altre, com milers de persones més, realitzen en molts països subdesenvolupats. Gent que es passa les vacances treballant en països on a vegades les tecnologies de la informació no són allò més urgent ni més necessari, però que realitzen una tasca absolutament lloable i remarcable en tot allò que poden, i quan és possible, apropant més allò que a nosaltres ens és més proper com són les TIC.
Això suposa una gran experiència tant pels cooperants com per la gent d'allà. De totes maneres aquest punt li deixaré comentar amb més profunditat al Jordi (t'animes?), que va estar a Burkina Fasso el febrer passat, i al Pep, tot un expert (ara ja de manera oficial) en temes d'impacte i implantació de les TIC i també en l'àmbit de la sostenibilitat.
Bé doncs, espero que tingueu una molt bona experiència, tant personal com de treball, i que en la mesura del possible deixeu un comentari fent-ne cinc cèntims (mireu si us demano poc!).
Apa, doncs, Ma'as-salama! (Adéu!)
I us preguntareu...a què vé lo de l'àrab?
Doncs resulta que tinc dos coneguts que si estan passant una temporadeta fent tasques de cooperació: el Xavi que hi va per part de TxT i el David per part de WAFAE. Espero que puguin seguir llegint de tant en tant el bloc, tot i que al ritme que vaig penjant entrades, tampoc es perden massa...
Bé, d'aquesta manera, vull dedicar aquesta entrada a lloar la tasca que tant un com l'altre, com milers de persones més, realitzen en molts països subdesenvolupats. Gent que es passa les vacances treballant en països on a vegades les tecnologies de la informació no són allò més urgent ni més necessari, però que realitzen una tasca absolutament lloable i remarcable en tot allò que poden, i quan és possible, apropant més allò que a nosaltres ens és més proper com són les TIC.
Això suposa una gran experiència tant pels cooperants com per la gent d'allà. De totes maneres aquest punt li deixaré comentar amb més profunditat al Jordi (t'animes?), que va estar a Burkina Fasso el febrer passat, i al Pep, tot un expert (ara ja de manera oficial) en temes d'impacte i implantació de les TIC i també en l'àmbit de la sostenibilitat.
Bé doncs, espero que tingueu una molt bona experiència, tant personal com de treball, i que en la mesura del possible deixeu un comentari fent-ne cinc cèntims (mireu si us demano poc!).
Apa, doncs, Ma'as-salama! (Adéu!)
dimarts, de juny 19, 2007
Untitled
En l'entrada d'avui em proposo parlar de vàries coses, així que no tenia clar quin títol posar-li.
Primer de tot, haureu notat el logo que llueïx de nou aquí costat, sobre el meu perfil. Es tracta d'una iniciativa alemanya anomenada The original hard bloggin' scientists. De fet, no entenc l'alemany, així que el que m'ha motivat a sumar-m'hi ha estat el seu manifest.
Com a blogger, la meva opinió i les meves històries influeixen d'alguna manera o altra en el pensament dels lectors. En la situació actual de les tecnologies de la informació, els blogs contribueixen a desenvolupar un estat d'opinió en algun sentit o altre. Així doncs considero que en aquest àmbit, cal disposar de certs valors, que el manifest d'aquesta iniciativa m'ha semblat contemplen en bon grau.
Tot això ha sorgit en llegir el blog d'en Bruce Sterling a Wired, un famós escriptor de ciència ficció, entre d'altres coses, com ara dissenyador ambiental (¿). Al seu blog, ha penjat també el manifest que abans comentava. El bo d'en Bruce, en la seva vessant de dissenyador ambiental, és un dels impulsors del moviment de disseny Viridià (The Viridian Design Movement).
Aquest moviment, també és present en la trilogia marciana de Kim Stanley Robinson que estic llegint, així que m'ha cridat l'atenció. Es basa en l'energia dels processos de creixement de la natura, quelcom difícil d'explicar, però no tant de comprendre.
Primer de tot, haureu notat el logo que llueïx de nou aquí costat, sobre el meu perfil. Es tracta d'una iniciativa alemanya anomenada The original hard bloggin' scientists. De fet, no entenc l'alemany, així que el que m'ha motivat a sumar-m'hi ha estat el seu manifest.
Com a blogger, la meva opinió i les meves històries influeixen d'alguna manera o altra en el pensament dels lectors. En la situació actual de les tecnologies de la informació, els blogs contribueixen a desenvolupar un estat d'opinió en algun sentit o altre. Així doncs considero que en aquest àmbit, cal disposar de certs valors, que el manifest d'aquesta iniciativa m'ha semblat contemplen en bon grau.
Tot això ha sorgit en llegir el blog d'en Bruce Sterling a Wired, un famós escriptor de ciència ficció, entre d'altres coses, com ara dissenyador ambiental (¿). Al seu blog, ha penjat també el manifest que abans comentava. El bo d'en Bruce, en la seva vessant de dissenyador ambiental, és un dels impulsors del moviment de disseny Viridià (The Viridian Design Movement).
Aquest moviment, també és present en la trilogia marciana de Kim Stanley Robinson que estic llegint, així que m'ha cridat l'atenció. Es basa en l'energia dels processos de creixement de la natura, quelcom difícil d'explicar, però no tant de comprendre.
Per finalitzar us deixo un bon video:
PS: no parlaré de lo del Barça, perquè es veia venir...fracàs! humiltat i treball!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
