Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges

dilluns, de juny 16, 2008

El Arte de la Guerra


Fa quasi una eternitat des de l'última entrada fent referència a un llibre que hagi llegit. Això no vol dir que hagi llegit massa cosa més. Avui us presento el llibre de lectura que m'ha tingut ocupat tot aquest temps -he llegit altres coses que no m'atreveixo a qualificar com a lectura (BB.DD., PHP, ...)-.

Aquest llibre que he tardat tant en acabar ha estat "El Arte de la Guerra" d'un tal Sun Tzu, pel que sembla, un famós general xinès del segle VI a.C. En tot aquest temps, al llarg dels segles, aquest tractat de guerra i estratègia ha anat canviant de públic. De generals i estrategues ha passat a mans d'empresaris i gestors de conflictes.

I és que el llibre no deixa de ser una guia per resoldre conflictes. Actualment aquests conflictes es troben més en l'àmbit empresarial i inter-personal que no pas en el bèl·lic, de totes maneres, la gent que s'ocupa d'això últim, no crec que sigui massa de llegir llibres...així anem.

Centrant-me en el llibre, està estructurat com un repàs de les ensenyances d'en Sun Tzu per part d'un grup de persones xineses -desconec si són deixebles o quin tipus de relació tenen amb Tzu-, complementades amb les batalletes de tal rei va atacar a qual i es va passar X dies assetjant la ciutat, però com que no seguien les ensenyances de Sun Tzu, l'exèrcit es va desmoralitzar i van caure derrotats.

A vegades sembla una reunió d'avis explicant les batalletes de la guerra (amb tots els respectes) pretenent exemplificar el que Sun Tzu dicta. És interessant en un principi, però al final m'he acabat liant amb tants noms de persones i llocs, que a oïdes no acostumades, tots sonaven iguals.

El llibre és adequat per llegir-lo amb calma i relaxadament, per això sospito que no l'he acabat de disfrutar. De totes maneres té alguna frase digna de ser recordada:
  • "Todo el arte de la guerra está basado en el engaño"
  • "Los que son expertos en el arte de la guerra someten al ejército enemigo sin combate"
  • "Cinco casos en los que la victoria es previsible":
  1. "El que sabe cuándo hay que combatir y cuándo no, será el vencedor"
  2. "El que sabe cómo manejar un ejército importante y uno reducido, será el vencedor"
  3. "Aquel cuyas tropas estén unidas en torno a un objetivo común será el vencedor"
  4. "El que es prudente y espera a un enemigo que no lo es, será el vencedor"
  5. "El que tenga generales competentes y los proteja de las injerencias del soberano será el vencedor"
  • "Conoce al enemigo y conócete a ti mismo y, en cien batallas, no correrás jamás el más mínimo peligro"
  • "Cuando no conozcas al enemigo, pero te conozcas a ti mismo, las probabilidades de victoria o de derrota son iguales"
  • "Si a un tiempo ignoras todo del enemigo y de ti mismo, es seguro que estás en peligro en cada batalla"
  • "La invencibilidad reside en la defensa; las oportunidades de victoria, en el ataque"
  • "En términos generales, mandar a muchas personas es como mandar a pocas. Es cuestión de organización"
  • "El general avisado debe tener en cuenta en sus deliberaciones simultáneamente los factores favorables y los desfavorables"
  • "Si las órdenes están justificadas en todas las ocasiones y se ejecutan siempre, las relaciones entre el comandante y las tropas serán satisfactorias"

dimarts, de febrer 12, 2008

Imatge de marca

Segur que tots coneixeu la imatge que he afegit per aquí sota. El logo de Google, famós com pot ser-ho el de qualsevol altra empresa tan coneguda, com ara el de Coca-Cola, Nike, Audi, i molts més.


En aquest article es presenten diferents iteracions en el procés de disseny del logo de Google. Amb la lectura d'aquest article vull provocar una reflexió sobre el valor de les imatges per representar conceptes i de com la nostra cultura provoca alteracions en la nostra percepció.

O no trobeu que el logo definitiu és el més adequat de tots els presentats?

També podria ser que només s'haguessin mostrat aquells que es podrien considerar més lletjos (tot i que això és molt subjectiu) i que pertant, la manca d'informació també resultés clau en aquesta alteració de la percepció.

dijous, de setembre 20, 2007

25 anys somrient

He llegit en diferents llocs sobre una dada curiosa i digna de ser recordada:

avui (o ahir, donat l'hora que és) fa 25 anys que es va inventar l'emoticona.

Des d'aquí vull fer-li un petit homenatge a l'smiley face,

:-)