El pastís que s'acaba

Vaig llegir l'altre dia una entrevista que feien a Juan Ignacio Cirac, un dels científics més eminents (nascut a Manresa) i director de la divisió teòrica de l'Institut Max Planck (Premi Príncep d'Asturies 2006), crec recordar que a l'ABC o a la Razón. No llegeixo habitualment aquests diaris, però vaig voler llegir l'entrevista, principalment perquè havia assistit a la seva investidura com a Doctor Honoris Causa per la UPC l'any passat.

Ell està cridat a ser un dels científics més destacats d'aquest segle, i realitza la seva tasca a Alemanya, tot i que té lligams amb el teixit acadèmic i de recerca de Catalunya. En aquesta entrevista, criticava en certa manera que Espanya no es decideixi a donar el pas en matèria d'inversió en recerca, un pas en ferm i de manera seriosa i compromesa.

Sembla ser que cada vegada tant el sector immobiliari com el turístic tindran menys força per estirar de l'economia espanyola, de manera que es planteja un moment de certa incertesa pel que fa al futur econòmic (enmarcat dins el moment d'incertesa global). Segons Cirac, caldria no perdre el tren de la ciència, doncs aquesta pot ser la clau per a l'economia futura. Altres països, amb molts més problemes de desenvolupament que Espanya (o Catalunya), han apostat fortament per invertir en recerca, i a llarg plaç es veurà el resultat.

Aquí encara ens hi hem de posar, i a llarg plaç també es veuran els resultats.

Tornem a la feina!

Bé, després d'una llarga ausència, i ara que ja disposo d'un equipament més adequat, vull reprendre l'activitat del blog, ja que ho havia deixat bastant apartat...(em sap greu).

Tot i això, sembla ser que he perdut una mica la pràctica, així que em permetreu que per agafar el ritme us expliqui una mica que ha estat de mi aquest temps:

bàsicament matins de treball i tardes de sol i piscina.

Ja sé que pot semblar poca cosa, però bé, encara queda temps per viure noves experiències, especialment la setmana que vé, que estaré d'enviat especial a Madrid!

A més, aquestes coses senzilles, a vegades et permeten apreciar millor coses que amb la rutina diària dels estudis i la feina poden passar desapercebudes... des d'aquí, demano una reflexió i un sentiment d'agraiment per la migdiada, per les "tumbones" de les terrasses, la remor de les onades, les sortides de sol a la platja...i tantes altres petites coses.

Que hagueu gaudit del vostre temps!