Tornem a viure

Ha passat més d'un mes des de l'última entrada, i ja quasi no recordo com era l'experiència de donar a conèixer allò que se'm passa pel cap. Després de desitjar-vos coses bones per tots/es per aquest nou any, no havia pogut disposar ni del temps ni de la inspiració necessària per escriure quelcom amb sentit, i no estava disposat a escriure res semblant a allò de l'estiu.

Doncs un cop alliberat de les exigències del màster (de moment, encara queda el més dur, la tesi!) puc dir que he sobreviscut a un dels mesos més intensos de la meva vida, i crec que la majoria de companys estaran d'acord.

Així que mentre alguns se'n van a Grècia, altres a Alemanya, al País Basc o a qualsevol de les magnífiques destinacions turístiques que la natura i l'acció de l'home ens han proporcionat, i jo em moro de ganes de poder anar a algun lloc, m'haig de concentrar en cos i ànima en la beca, ja que d'aquí a final de mes, sembla ser que necessitem un primer prototipus en marxa dels Innovation Jams.

En fi, de moment les notes estan sortint prou bé, un 8'5 a Sistemes multi-agents i un 6'5 a Mineria de dades 2. Quan sàpiga quelcom més, informo!

Apa, que gaudiu amb allò que estigueu passant el temps i a partir d'ara, espero que llegir aquest renascut blog us prengui cinc minutets de tant en tant.

Salut!

Tornada de los Madriles

Doncs si, després de prendre'ns uns dies de vacances a Madrid, ja hem tornat, sans i estalvis a la nostra estimada terra.

Si voleu que us digui la veritat, Madrid m'ha agradat molt, i en cap moment m'he sentit ni discriminat ni mal vist per estar parlant català amb la Cristina tranquilament, al metro, pel carrer, a l'hotel, etc. És a dir, el que hauria de ser sempre i a tot arreu.

Com acostuma a passar en visitar una gran ciutat en pocs dies, no tens temps de veure tot allò que voldries, així que m'he quedat amb ganes de veure els barris de Chueca i de Lavapiés, de tastar una mica més l'ambient nocturn de la ciutat i també de visitar els fantàstics museus que té.

Per contra, he disfrutat molt recorrent la Parte Vieja, la Castellana amunt i avall (en autobús, no us penseu...) girant una mica el cap tot passant al costat del Bernabéu (per cert, que el Camp Nou és força més gran) i com no, el Retiro, fantàstic!
Ah, també és molt xula la nova terminal T4 de l'aeroport de Barajas...però la Terminal Sud (o com es digui) del Prat també promet molt!

Amb una mica més de temps, ja penjaré alguna foto, o muntaré un àlbum online d'aquests famosos (per cert, Xavi Azagra, encara haig de veure el teu... i la resta que tingui alguna foto digna de veure també, eh!!)

Tornem a la feina!

Bé, després d'una llarga ausència, i ara que ja disposo d'un equipament més adequat, vull reprendre l'activitat del blog, ja que ho havia deixat bastant apartat...(em sap greu).

Tot i això, sembla ser que he perdut una mica la pràctica, així que em permetreu que per agafar el ritme us expliqui una mica que ha estat de mi aquest temps:

bàsicament matins de treball i tardes de sol i piscina.

Ja sé que pot semblar poca cosa, però bé, encara queda temps per viure noves experiències, especialment la setmana que vé, que estaré d'enviat especial a Madrid!

A més, aquestes coses senzilles, a vegades et permeten apreciar millor coses que amb la rutina diària dels estudis i la feina poden passar desapercebudes... des d'aquí, demano una reflexió i un sentiment d'agraiment per la migdiada, per les "tumbones" de les terrasses, la remor de les onades, les sortides de sol a la platja...i tantes altres petites coses.

Que hagueu gaudit del vostre temps!

As-salaam-alaykum

Avui pel que fa a tocar llengües que no conec (no, no va d'enrotllar-se amb desconeguts/des) us presento l'àrab. Segons sembla, aquesta frase que tothom sap dir, significa "que la pau sigui amb tu".

I us preguntareu...a què vé lo de l'àrab?

Doncs resulta que tinc dos coneguts que si estan passant una temporadeta fent tasques de cooperació: el Xavi que hi va per part de TxT i el David per part de WAFAE. Espero que puguin seguir llegint de tant en tant el bloc, tot i que al ritme que vaig penjant entrades, tampoc es perden massa...

Bé, d'aquesta manera, vull dedicar aquesta entrada a lloar la tasca que tant un com l'altre, com milers de persones més, realitzen en molts països subdesenvolupats. Gent que es passa les vacances treballant en països on a vegades les tecnologies de la informació no són allò més urgent ni més necessari, però que realitzen una tasca absolutament lloable i remarcable en tot allò que poden, i quan és possible, apropant més allò que a nosaltres ens és més proper com són les TIC.

Això suposa una gran experiència tant pels cooperants com per la gent d'allà. De totes maneres aquest punt li deixaré comentar amb més profunditat al Jordi (t'animes?), que va estar a Burkina Fasso el febrer passat, i al Pep, tot un expert (ara ja de manera oficial) en temes d'impacte i implantació de les TIC i també en l'àmbit de la sostenibilitat.

Bé doncs, espero que tingueu una molt bona experiència, tant personal com de treball, i que en la mesura del possible deixeu un comentari fent-ne cinc cèntims (mireu si us demano poc!).

Apa, doncs, Ma'as-salama! (Adéu!)

Una vegada més, l'última vegada

Avui per desgràcia, els usuaris de renfe hem hagut de patir la desinformació, la mala atenció al client i un servei deplorable en l'últim (de masses) dia-negre de la seva activitat a Catalunya.

Un Euromed ha descarrilat de matinada (sense passatjers i segons sembla el conductor ferit no massa greu) i ha provocat el caos ferroviari des de bon matí. Avui he agafat el tren a les 6h ja que a les 8h tenia el que espero que sigui el meu últim exàmen de la carrera a la FIB (que era la idea original per al post d'avui), però ja aleshores han fet baixar a la meitat dels passatgers que no anaven a Barcelona, i a la resta ens han desviat per Vilafranca del Penedès.

Resultat: 2 hores de tren, i he arribat 5 minuts tard a l'examen :(
Sort que era ASAI, ja m'enteneu :P

Al llarg del matí la situació ha anat empitjorant, fins que a mig matí (quan he acabat l'examen i tornava per agafar el tren, donada la poca afluència de gent guai a la FIB) l'estació de Sants presentava un aspecte realment caòtic. Cues per reclamar l'import del bitllet la gent que havia arribat en molts casos una horeta tard (de mitjana), cues als taulers d'informació la gent que no sabia què fer (a mi també m'ha tocat ajudar a tres o quatre persones a trobar el seu rumb diari...puc demanar un sou?) i finalment cues a les taquilles la gent que volia comprar bitllet.

Quan he aconseguit comprar el bitllet, anàven passant els trens de feia una hora aprox. Així que pensant en agafar el tren a les 11h l'he acabat agafant quasi a les 12 (però era el tren de les 10.30 crec!).

Finalment, després de passar més del doble del temps estimat usant la renfe, només puc dir que és una empresa impresentable, que no té en compte als seus clients, i que en els últims cinc anys, res no ha canviat. Com que no crec que en els propers cinc anys canviï res, a vere si és veritat que la Generalitat li comença a posar competència...

Després del moment (etern) renfe, doncs dir-vos, com era la meva intenció que ja estic de vacances de la FIB. De totes maneres, vull donar ànims a tots aquells que encara no hi estiguin.

Salut...i paciència!!