Una noche de perros

En el meu intent d'apropar-vos aquells llibres que llegeixo, aquest és el llibre que vaig acabar de llegir ahir. Està escrit per un tal Hugh Laurie, que entre d'altres coses, en la seva dil·latada carrera ha fet de Dr. House en la sèrie homònima.

El curiós no és que hagi escrit un llibre un actor, ja que en Hugh destaca per ser un artista multidisciplinar (guitarrista, escriptor, actor, motorista...) sinó que el llibre surtís pel passat Sant Jordi. De fet no és tan curiós, ja que l'editorial volia aprofitar l'incontestable èxit que té la sèrie per les nostres terres.

Però de fet el llibre està escrit força abans que pensés tan sols en House, ni tan sols crec que existís la idea: l'any 1996, amb el títol original The Gun Seller, o sigui que no s'hi han lluït amb la traducció (i com és de suposar, el títol original és molt més adient que el traduït).

El llibre en qüestió és una emocionant novela d'intriga (lo que ve sent un thriller), on un exmilitar britànic vol realitzar una bona obra sota els efectes de l'amor cap a una dona maca. Mentides, acció i el millor humor del que faria gala el mateix Dr.House es barregen en l'argument i els diàlegs, afegim grups terroristes i més noies maques, i ja tenim la novela!

Recomanable per passar unes poques hores entretingudes i divertides ;)

Retornant al vell look

Donat que el flirteig que vaig tenir amb la nova plantilla del blog no va acabar d'agradar a la poca audiència que encara tinc, he restaurat l'anterior plantilla, especialment com a homenatge a ells.

Salut!

Marató de Lost

M'ha arribat a la bústia electrònica un correu de la gent d'fnac. Val a dir que no compro mai res del que m'ofereixen per ser-ne soci, però sempre m'agrada fer una ullada a allò que envien.

En aquests correu que haureu rebut probablement alguns de vosaltres, s'anuncia amb motiu de la posada a la venda de la 3a temporada de la sèrie Lost (Perdidos) una marató de la mateixa. Bé, en realitat és una marató-concurs. El guanyador de l'esdeveniment, serà recompensat amb un viatge per a dues persones a Hawaii, escenari de la sèrie.

La idea és mirar la primera i segona temporades de la sèrie totes seguides, realitzant un màxim de 12 descansos de 10 minuts (això em recorda a les migdiades de fa anys, abans d'entrar a Àlgebra...). Lo dur és que si hi ha més d'un supervivent, es realitza una mena de trivial sobre la sèrie per veure qui guanya!! En fi, sadomasoquisme pur i dur

Per cert, a mi m'agrada força la sèrie, tot i que no l'he vist tota seguida, m'he quedat a començaments de la tercera temporada. Sé que molts de vosaltres sou uns autèntics devoradors d'aquesta sèrie, us animeu a fer quelcom semblant?

Una altra manera de fer política

He llegit a BoingBoing sobre un fet curiós. Resulta que a Nova Zelanda (aquell país que queda aprop d'Austràlia i que és conegut per ser l'escenari de la pel·lícula del Senyor dels Anells i per la haka que ballen els integrants dels All-Blacks, els jugadors de la selecció nacional de rugby, pels quals aposto perquè guanyin el mundial que es disputa a França)

Com anava dient, a Nova Zelanda, segons sembla, tenen unes lleis una mica anticuades, i no se'ls hi ha acudit cap altra cosa que deixar que el poble elabori l'esborrany de l'acta de lleis de la policia a través d'una wiki!

Després de fer-me una mica el curiós, hi ha pàgines que inclús pot editar qualsevol, sense ser ciutadà/na novazelandès/a (o com es digui...). Però tampoc em sembla plan el posar-se a escriure lleis per a un poble tan llunyà i desconegut per mi com és aquest.

Trobo, no cal dir-ho, una gran iniciativa que es tingui en compte al poble per a les coses que afecten el poble, ja que aquí ja anem sobrats del contrari. A més a més, aprofitant la potència que dóna Internet i les wikis per a desenvolupar projectes col·laboratius, és la millor solució.

El punt dolent (o no, segons com es miri) és que el poble edita l'esborrany, que després suposo haurà de passar la criba del parlament i tot això, que com comencin com amb el nostre estatut... ho porten magre a Nova Zelanda!!

De totes maneres, és un gran avanç per a la veritable democràcia, i és força probable que no tingui massa ressò mediàtic, ja que a les autoritats d'aquí no els interessaria massa que s'escampés la notícia...però algun dia arribarem a aquest punt, o així ho espero.

Sobrevisquent a IKEA

Avui ha estat el dia que l'Univers m'havia reservat per batejar-me en aquesta mena de religió de l'ikeisme.

A mig matí hem marxat mitja família cap allà, i després d'una estoneta de cotxe, arribem al "temple". Pàrking pels fidels. No hi ha massa quòrum; tenint en compte que és feiner al matí, no cabia esperar altra cosa. Millor, més tranquilitat.

Després de donar moltes voltes, mirar i remenar per cadascuna de les zones predissenyades per que els clients tinguem una experiència de compra ideal. IKEA és un d'aquells llocs on pots apreciar el dineral que es deuen gastar en millorar aquesta esmentada experiència del client.

Zona d'exposició amb aquells típics productes de compra impulsiva ben repartits i en el seu context, en una distribució ni massa carregada ni massa dispersa, al punt just, podriem dir.
Zona de compra, tots els productes en diferents zones "temàtiques": bany, dormitori, sala d'estar, ...
Zona d'autoservei, un magatzem enorme amb totes les estanteries plenes de calaixeres, taules, cadires...
Zona d'avituallamiento, amb uns manjars curiosos i prou bons en format self-service. (millorable, només cal passar-se per física i química a la UB)
Zona de caixes, la pitjor per nosaltres, la millor per ells.
També la botigueta sueca on es poden comprar unes galetes boníssimes!

Conclusió: he complert el cupo a l'IKEA, en altres paraules...he quedat fart!

Consells:

1. no anar a IKEA a menys que realment sigui necessari
2. en cas que sigui necessari, tenir clar què es necessita
3. no comprar masses coses més apart de les necessàries
4. preparar la butxaca
   

Espero no tornar fins d'aquí a força temps...amén

Dóna'n una mica

Avui han vingut a Torredembarra la gent del Banc de Sang i de Teixits, així que he decidit que ja no ho podia deixar passar més.

Ha estat la primera vegada. He donat una mica de sang. Com totes les primeres vegades, es queden gravades a la memòria (o això diuen).

Ha costat una mica d'omplir la bosseta, però finalment m'he pogut menjar el berenar amb ganes.

Així doncs us encoratjo que sigueu solidaris i col·laboreu en aquesta bona causa.

Inspira fons...ja.

25 anys somrient

He llegit en diferents llocs sobre una dada curiosa i digna de ser recordada:

avui (o ahir, donat l'hora que és) fa 25 anys que es va inventar l'emoticona.

Des d'aquí vull fer-li un petit homenatge a l'smiley face,

:-)

My new look

Bé, com podeu veure, el blog ha canviat la seva aparença, de fet, li he canviat jo, de moment els blogs no són tan intel·ligents com per fer-ho solets (cosa que arribarà, o treballarem per a que així sigui).

He col·locat una enquesta aquí al costat per tal que doneu la vostra opinió al respecte, a veure que en penseu. Per a opinions més elaborades de les proposades a l'enquesta, em podeu enviar un mail o deixar un comentari en aquesta mateixa entrada.

En els propers dies veuré si el deixo així o si torno a fer un canvi, depenent tant de les vostres respostes a l'enquesta / comentaris com del meu feeling a l'hora de treballar-hi.

De la mateixa manera espero en els propers dies anar afegint encara alguna coseta més, després d'afegir coses com ara la llista de llibres que he llegit en els últims anys, coses relatives a la Wii o també la llicència que he posat al material del blog.

[update] He posat també un núvol d'etiquetes d'aquests tant xulo!

Independència...ser o no ser

Darrerament, i més després de la Diada Nacional de Catalunya, es respira un ambient enrarit, ja que en els últims temps està agafant força la realitat sobiranista i independentista del país.

Hi ha molts factors que també afecten aquest fet, com el partit de futbol que la Selecció Catalana hauria de poguer disputar contra la dels EUA aquest mes proper, els incidents a Girona respecte la casa reial en el marc de la inauguració del parc científic de la ciutat, les contínues discrepàncies pel que fa al tema del finançament, els pocavergonyes de la renfe que continuen igual, i que davant del traspàs de poder es manifesten en vaga...

Jo personalment, prefereixo que Catalunya sigui independent abans que seguir patint tot el que patim. Potser Catalunya es desenvoluparia millor com a país dins Europa, gestionant els seus diners i les seves infraestructures per la nostra conveniència. Però per arribar a aquest punt hi ha masses traves. Tant externes com internes.

Catalunya és, volguem o no, una terra de mestissatge, on conviu gent de múltiples procedències, tant de la resta de l'estat, com de fora. No és rar pensar doncs que molta d'aquesta gent tingui preferència per mantenir la situació tal com està, alguns perquè no s'hi interessen i altres perquè ja els interessa que sigui així.

Tinc una sensació extranya quan penso en el que passa a fora de les nostres fronteres. Crec que el concepte dels "Països Catalans" ha passat a la història, ja que en la resta de membres d'aquest conjunt, la situació és molt pitjor que la nostra. A la resta d'Espanya, tenen un sentiment enfrentat, per una banda, a molts espanyols, els catalans els fem nosa per molts motius (no entraré en detalls, suposo que us feu una idea) i per l'altra no volen trencar la unitat d'Espanya. És una relació d'amor-odi, que als meus ulls, està condemnada al fracàs, però que hi farem, les coses són com són.

En fi, això no s'arregla pas amb un simple referèndum...

Marte Azul

Finalment, he acabat de llegir la trilogia de Mart. Aquest últim volum m'ha costat bona part de l'estiu, ja que ha estat poc productiu pel que fa a lectura.


Però no us penseu que ha estat per culpa del llibre!

La trilogia és un gran experiment imaginatiu (i suposo que alguna cosa més, ja que l'autor ha col·laborat amb la NASA) sobre la terraformació de Mart, és a dir, com intentar fer habitable el planeta vermell.

Em permetré fer una nota general de la trilogia complerta:

A partir d'un inici traumàtic (un assassinat), se'ns desvetlla la història que comença al segle XXI. En ella, un grup de 100 dels científics més brillants de l'època, són escollits després de passar dues proves per convertir-se en els pioners de l'emigració interplanetària. Com podeu suposar, tenen personalitats i principis enfrontats en molts casos, cosa que fa l'elecció del destí de la seva nova casa, una tasca treballada.

En cadascun dels capítols es narra subjectivament una part de la història, segons el punt de vista de diferents membres de l'expedició, de manera que la història es va completant des de diferents punts de vista alhora.

En certs moments, la trama dóna pas a les filigranes literàries de l'autor respecte a geologia marciana -on retrata amb un enorme nivell de detall la visió personal del planeta-, a psicologia -introduint problemes psicològics en algun dels personatges, confrontant els diferents temperaments, etc.-, a sociologia i antropologia -esboçant diferents tipus de civilitzacions i organitzacions socials que es van plantejant al llarg de la història, mostrant que un món millor és possible-, genètica -els investigadors aconsegueixen un nivell tecnològic brutal, en aquest camp especialment, però també en molts altres com la construcció, el transport, etc.- i també la filosofia -plantejant problemes com una vida sense memòria i altres problemes de tipus ètic.

A partir d'aquests ingredients, es crea una història que enganxa per lo propers que es tornen els personatges a través 1500-1700 pàgines totals de la trilogia. No hi falten tampoc enfrontaments interplanetaris i petites dosis d'acció i un puntet de sexe "a la marciana".

D'aquesta manera us recomano que si podeu, us passeu unes bones estones llegint!

Ah, i final sorpresa!

El propòsit d'aquest curs

Bé, oficialment des d'ahir, ja sóc alumne del màster d'IA a la FIB, tot i que encara falta pagar la matrícula...quin mal! Si bé és cert que en altres màsters no públics el preu de la matrícula és molt més elevat, pel que estàvem acostumats a la FIB, cou una mica.

Doncs així aquest curs ens centrarem, juntament amb destacades ments de la FIB (on destaca el Sr.Martorell) a deixar el llistó ben alt en el màster, i d'aquí a final de curs ja es veurà com anem!

Les assignatures que he matriculat són les dues disponibles sobre agents, les dues disponibles sobre llenguatge natural i també mineria de dades. D'aquesta manera m'ha quedat un horari fantàstic: de dilluns a divendres, de 10 a 14h. Això és millor que Fase Selectiva!

Pel que sembla, s'havien escampat rumors sobre la meva condició de ser acceptat al màster, però, per aclarir-ho, dir que en la llista de convocats hi havia un error tipogràfic.

Bé, per acabar, només dir que això de fer el màster és un xollo ja que tenim vacances fins l'1 d'octubre, així que encara tenim temps per fer una mica el gandul!

Ja aniré explicant alguna cosa més...

Tornada de los Madriles

Doncs si, després de prendre'ns uns dies de vacances a Madrid, ja hem tornat, sans i estalvis a la nostra estimada terra.

Si voleu que us digui la veritat, Madrid m'ha agradat molt, i en cap moment m'he sentit ni discriminat ni mal vist per estar parlant català amb la Cristina tranquilament, al metro, pel carrer, a l'hotel, etc. És a dir, el que hauria de ser sempre i a tot arreu.

Com acostuma a passar en visitar una gran ciutat en pocs dies, no tens temps de veure tot allò que voldries, així que m'he quedat amb ganes de veure els barris de Chueca i de Lavapiés, de tastar una mica més l'ambient nocturn de la ciutat i també de visitar els fantàstics museus que té.

Per contra, he disfrutat molt recorrent la Parte Vieja, la Castellana amunt i avall (en autobús, no us penseu...) girant una mica el cap tot passant al costat del Bernabéu (per cert, que el Camp Nou és força més gran) i com no, el Retiro, fantàstic!
Ah, també és molt xula la nova terminal T4 de l'aeroport de Barajas...però la Terminal Sud (o com es digui) del Prat també promet molt!

Amb una mica més de temps, ja penjaré alguna foto, o muntaré un àlbum online d'aquests famosos (per cert, Xavi Azagra, encara haig de veure el teu... i la resta que tingui alguna foto digna de veure també, eh!!)