En els últims temps he tornat a gaudir d'experiències europees degut a la incessant activitat dels projectes en els que prenc part i que sostenen la meva beca. En aquesta ocasió, les destinacions han estat Bèlgica -concretament Gent, a Flandes- i Atenes -concretament, lo que vé sent Atenes capital, la de tota la vida vaja-.
El fet que motiva aquesta entrada no és els viatges en si, sinó algunes coses que se m'ocorren mentre pasturo per aquests mons. En concret, i és un tema que, en general, em treu bastant de polleguera, el benefici propi contraposat al benefici dels altres (o benefici social, del conjunt de la societat).
Pensareu "vaia xorrades..." però bé, només puc escriure d'allò que sento, així que he d'escriure d'aquestes "xorrades".
Com anava dient, el fet concret que ha despertat aquesta cadena de pensament i posterior post al bloc ha estat la constatació de l'extremadament dolent disseny dels seients dels avions des d'un punt de vista del comfort dels passatgers (que consti que no em queixo del disseny dels seients pel que fa a temes de seguretat o altres aspectes, els quals suposo són els que primen a l'hora de dissenyar-los). O em direu que està ben dissenyat quelcom que per obtenir un benefici propi -en aquest cas, reclinar el seient per estar en una posició més còmode- el que fa és perjudicar al passatger del darrera -que veu escurçat en uns 10 cm de fondària el seu (reduit) espai vital-?
Realment, a vegades em preocupa el destí de la nostra societat, on s'han perdut la majoria dels valors i la gent cada vegada va més a la seva. En aquest sentit, els encarregats de dissenyar espais comuns, qualsevol espai on hagin de cohabitar més d'una persona, haurien de tenir en compte que amb la seva tasca estan condicionant la interacció d'aquests individus, i que per tant, tenen una responsabilitat social / civil per tal d'evitar o minimitzar en la mesura del possible aquests fets.
PS: un altre fet que m'ha fet reflexionar en la mateixa direcció és la cada cop més estesa funció dels telefons mòbils de reproducció de música per l'altaveu, característica altament perjudicial en un tren.
El fet que motiva aquesta entrada no és els viatges en si, sinó algunes coses que se m'ocorren mentre pasturo per aquests mons. En concret, i és un tema que, en general, em treu bastant de polleguera, el benefici propi contraposat al benefici dels altres (o benefici social, del conjunt de la societat).
Pensareu "vaia xorrades..." però bé, només puc escriure d'allò que sento, així que he d'escriure d'aquestes "xorrades".
Com anava dient, el fet concret que ha despertat aquesta cadena de pensament i posterior post al bloc ha estat la constatació de l'extremadament dolent disseny dels seients dels avions des d'un punt de vista del comfort dels passatgers (que consti que no em queixo del disseny dels seients pel que fa a temes de seguretat o altres aspectes, els quals suposo són els que primen a l'hora de dissenyar-los). O em direu que està ben dissenyat quelcom que per obtenir un benefici propi -en aquest cas, reclinar el seient per estar en una posició més còmode- el que fa és perjudicar al passatger del darrera -que veu escurçat en uns 10 cm de fondària el seu (reduit) espai vital-?
Realment, a vegades em preocupa el destí de la nostra societat, on s'han perdut la majoria dels valors i la gent cada vegada va més a la seva. En aquest sentit, els encarregats de dissenyar espais comuns, qualsevol espai on hagin de cohabitar més d'una persona, haurien de tenir en compte que amb la seva tasca estan condicionant la interacció d'aquests individus, i que per tant, tenen una responsabilitat social / civil per tal d'evitar o minimitzar en la mesura del possible aquests fets.
PS: un altre fet que m'ha fet reflexionar en la mateixa direcció és la cada cop més estesa funció dels telefons mòbils de reproducció de música per l'altaveu, característica altament perjudicial en un tren.