Uns breus apunts

A continuació, una sèrie de diverses coses interessants relacionades amb la tecnologia que he trobat darrerament:

• un navegador web, de moment només per a windows :( que incorpora els tres motors web més estesos en un únic sistema: Gecko (Firefox), WebKit (Safari) i Trident (IE). via Vilaweb
• una font (tipogràfica) ecològica, que estalvia tinta quan la "imprimim" (és a dir, quan imprimim documents escrits amb aquesta font).
• la guia visual per a la crisi econòmica. via mint.com
• una guia visual per veure on gasten els calés el govern americà.
• una web sobre com la natura inspira o pot inspirar, més del que pensem, el disseny de coses quotidianes.
  

Doncs bé, espero tenir-vos entretinguts una miqueta, són coses curioses i interessants :)

Ampliación del campo de batalla

Aquest és un llibre que vaig comprar per impuls. Tot passejant per l'fnac, ara no recordo si era a l'illa o al Triangle, que ja fa un temps que el tenia rondant per l'estanteria de l'habitació. 

El color blau de les tapes suposo que em va cridar l'atenció, així com la ilustració de la coberta, un grapat de gats grocs fluorescents en un terrat! El que em va fer convèncer del tot, va ser el començament de la sinopsi del llibre de la contraportada:

"El narrador de Ampliación del campo de batalla es un ingeniero informático de 30 años, hastiado por su trabajo, que debe vender a sus posibles clientes las delicias de las nuevas tecnologías..."

Encara que no oficialment, ja pràcticament m'hi considero d'enginyer en informàtica, i tot i que no sé com estaré d'aquí uns anys (espero que no amb els ànims del protagonista), sí que hi ha moments en que ser informàtic et supera en certa manera. Sempre estaràs endarrerit respecte a la novetat, cada dos per tres hauràs d'aprendre coses noves, les últimes tendències, nous llenguatges, noves plataformes... així fins que te'n cansis... amb aquest pensament al cap vaig decidir que havia de llegir el llibre.

I de la mateixa manera que me'l vaig comprar, me l'he llegit. Un llibre de lectura ràpida. Amb una prosa àcida i crua. Un retrat fosc de la societat actual, de la dictadura del sexe i el diner. La decadència de la societat personificada en un pobre enginyer informàtic amb poques habilitats socials. En el fons, el fet que el protagonista sigui enginyer informàtic, acaba sent una mica igual. El realment important del personatge és la seva inadaptació, la seva marginalitat en una societat que no té recances amb la gent que no sobresurt.

Un petit tastet:

"En un sistema económico que prohibe el despido libre, cada cual consigue, más o menos, encontrar su hueco. En un sistema sexual que prohibe el adulterio, cada cual se las arregla, más o menos, para encontrar su compañero de cama. En un sistema económico perfectamente liberal, algunos acumulan considerables fortunas; otros se hunden en el paro y la miseria. En un sistema sexual perfectamente liberal, algunos tienen una vida erótica variada y excitante; otros se ven reducidos a la masturbación y a la soledad. El liberalismo económico es la ampliación del campo de batalla, su extensión a todas las edades de la vida y a todas las clases de la sociedad."

Espero que la reflexió us animi a passar unes poquetes hores llegint!

El que és segur és que la propera vegada que passi per una llibreria xafardejaré a vere si trobo algun altre llibre del mateix autor!

Las intermitencias de la muerte

En José Saramago és un famós escriptor portuguès guanyador d'un Nobel de Literatura. Entre les seves obres figura aquesta narració sobre els efectes de l'absència de mort en un país determinat. Bé, més aviat indeterminat, com acostuma a passar en les seves noveles (o això m'han dit).

Quan vaig fer el viatge a Lisboa, havia de començar un nou llibre i vaig pensar que estaria bé retre un petit homenatge a l'afamat escriptor -exiliat polític al seu país, resideix des de llavors a les illes Canàries- en la meva visita a la seva terra. El problema és que el llibre m'ha durat des de llavors fins fa pràcticament un parell de setmanes :(

La gràcia del llibre és com d'un fet insòlit en fa un punt de partida per repassar bondats i misèries d'aquesta, la nostra societat.

Es podria veure el llibre en dues parts, la primera seria precisament aquesta que acabo de comentar i la segona seria un seguiment més d'aprop a allò que anomenem mort i que fa acte de presència en el títol de la novela.

Personalment he disfrutat més de la segona part que de la primera, potser per haver-la fet durar més del recomanable, cosa que em feia perdre el fil sovint.

De totes maneres, el final bé mereix la pena, així que recomanat queda el llibre.

P.S. per cert, si algun cop rebeu una carta amb el sobre de color morat... l'heu cagat!

Els blocs i la xarxa social

Benvolguts retrobats!

Tot i que feia ja temps que aquesta reflexió em rondava pel cap, la petició de l'amic Xavi Fontcuberta a fer un petit comentari sobre aquest article m'ha animat definitivament a escriure sobre la posició dels blocs en l'actualitat, on sembla que tot allò que no sigui social, no tingui futur. Com tot, hi ha exemples per ambdós costats, hi ha blocs com aquest meu, que semblen destinats al fracàs (però intentarem sobreviure!!) i n'hi ha d'altres, com ara Futbolitis que viuen una època daurada, i que a més a més, estan servint per llançar la carrera professional de l'autor.

Els comentaris que hi ha en el citat article són un bon recull d'opinions i de punts de vista respecte la situació dels blocs i de les xarxes socials. Com bé diuen alguns i patim alguns altres, escriure un bloc requereix dedicació, i això quan vas carregat de coses per totes bandes sempre costa. La veritat és que moltes vegades he tingut pensaments que creia prou "dignes" d'estar recollits en aquest espai, però acabava pensant que fer-ne una entrada requeria una mica més d'elaboració i ho deixava córrer.

En aquest sentit, quelcom com ara Twitter és més pràctic, ja que directament no tens aquest espai per omplir, tens just l'espai per posar el pensament, cru i directe. En certa manera s'acaba la por del full en blanc, la por del quadre de text en blanc. Ja no hi ha espai per la por, i això és bo pels que ens falta aquell punt de dedicació.

Per altra banda les xarxes socials s'han convertit en l'última tendència. Publicar contingut és més senzill, més directe. Pots publicar qualsevol cosa i no te n'has de justificar, ja que és molt més informal. Es podria veure com que si vols mantenir un bloc amb una certa "qualitat" has de cuidar molt més allò que publiques del que ho faries per publicar a llocs com ara Facebook.

Així doncs trobo que la coexistència d'ambdues plataformes de publicació és viable, simplement tenen o poden tenir finalitats diferents.

De totes maneres, les plataformes de publicació digital, cada vegada més, passaran a formar part d'un conjunt difús, on totes elles tindran alguns elements o conceptes comuns i algun tret diferencial, entre ells, l'ús que en facin els usuaris, que seran, al cap i a la fi, qui tindran l'última paraula per donar vida o mort als diferents productes.