L'inici d'una nova etapa

Així és, avui he signat el contracte que em lliga, com a becari i per un any, a un grup de recerca a la universitat. No ha estat una decisió fàcil, ni tampoc ràpida. Però no n'havia comentat res amb quasi ningú, ja que no sabia com acabaria tot plegat.

Tot va sorgir del màster, on un professor ens va comentar, de manera distesa, després d'una classe, que necessitaven gent que els fés de becari en uns projectes que tenien en marxa.

Vaig anar a parlar amb un dels coordinadors d'aquests projectes i em va donar una idea molt preliminar del què es volia fer. Després de rumiar si ho podria compatibilitzar amb la càrrega de treball que començava a comportar el màster, vaig decidir que les oportunitats van passant, i que potser després m'hagués penedit de no haver-ho provat.

Finalment, un cop decidit a provar fortuna en el món de la recerca i la universitat (tot i que de perfil baix...), vaig conèixer una mica més concretament de què es tractava el projecte.

La idea fonamental és habilitar un servei web (probablement quelcom de l'estil fòrum) que es munti de manera paral·lela a events que congreguin multitud de persones entorn d'alguna idea inicial, de manera que el servei vagi recollint les impressions, opinions o votacions dels usuaris i condensant-les en informació llegible o intel·ligible per als usuaris que vagin consultant, estalviant-los haver-se de llegir totes les opinions puntuals (potencialment, en un número molt gran).

A partir d'aquí, m'ha cridat força l'atenció que la idea dista molt d'estar tancada, de manera que fins i tot podré donar-li un enfocament personal i implementar-hi altres funcionalitats addicionals.

Bé doncs, ja us aniré explicant a mesura que vagi sabent més coses, perquè ara mateix, a banda d'aquesta idea inicial, estic una mica perdut. Fins que no vagin passant els dies i vagi introduint-me en el projecte no sabré del cert a què "m'enfrento".

PS: si no volia feina...ja en tinc dues tasses!

Cuerpos y Máquinas

Aquesta vegada ha costat bastant, però per fi he acabat de llegir un nou llibre! Es tracta d'un assaig d'en Rodney A. Brooks sobre robots: Cuerpos y máquinas, de los robots humanos a los hombres robots. Molt interessant pels aficionats a coses freaks!

Rodney Brooks és professor de robòtica a la fàbrica de gurús més gran i productiva del món tecnològic: el MIT. També ha treballat o treballa en una de les empreses pioneres en l'àmbit dels robots: la i-Robot Corp.

Com a bon gurú, Brooks (aquí en una interessant entrevista amb el també genial Eduard Punset) exposa les bondats dels robots i allò que ell concretament ha pogut obtenir amb els robots que ha dissenyat i creat. Ell és un defensor de la intel·ligència artificial com quelcom que permet actuar als robots, en comptes de modelar l'entorn i poder raonar sobre ell. Com a tal, exposa els problemes més greus i complexos en aquest àmbit, com ara la visió artificial.

En un segon enfocament, el llibre introdueix la robòtica com una gran revolució, tal com ho foren la revolució industrial o Internet. En aquest sentit, s'aniran introduint, poc a poc, més i més avenços robòtics en àrees com la medicina (per reparar parts del cos malmeses, com ara oïdes, ulls artificials, membres amputats...), l'assistència a gent gran i/o dependent, vigilància i tasques de la llar, etc. per acabar concloent que l'ésser humà està abocat a perdre la seva singularitat com a espècie avançada i intel·ligent en favor dels robots, que cada vegada començaran a ser més semblants a nosaltres. I nosaltres a ells.

"PegaTuning"

O l'art de decorar i personalitzar el cotxe (amb estil) en base a enganxines de tot tipus...

Presa amb el mòbil a l'aparcament de l'estació de Renfe de Sant Vicenç de Calders, dijous 22 a les 16h aprox.

Canya al màster

Tal com vaig prometre, comentaré què tal ha anat el primer acte d'avaluació del màster: una presentació. Ho comento avui, ja que ahir, per motius de temps, no vam poder acabar la nostra presentació, així que ens ha tocat acabar avui.

Una presentació de per si, normalment ja em fa posar nerviós, però a sobre en anglès...imagineu-vos com estava 5 minuts abans de començar. I això que ho portava tot ben preparat, la meva part era de les més senzilles i havia de fer la demo dels exemples proposats, que en principi, funcionaven bé.

Abans de començar, primer contratemps: als portàtils dels companys sembla que no els hi ha agradat la demo, i s'han negat repetidament a executar-la. Així doncs, després dels 5 minutets de xerradeta, hem hagut d'executar la versió de la demo que venia de sèrie, i que no funcionava...per sort, no s'ha notat massa (i tampoc era el propòsit principal de la presentació).

En fi, ara que al màster comencen a fotre una mica de canya, és probable que escrigui menys sovint en el blog, però de totes maneres alguna cosa o altra caurà ;)

AIBO i Wii

Aquesta meravellosa combinació s'ha fet realitat!

He descobert, via Engadget, com es pot controlar un Aibo mitjançant l'ús dels comandaments de la Wii. Resulta que un grup de recerca de l'Universitat de Calgary a Canadà, han adaptat el control del famós robot-gos de Sony (que va deixar de comercialitzar-lo a Europa l'any passat) als comandaments de la videoconsola de Nintendo.

El sistema de Nintendo és conegut pel seu revolucionari control, detectant el moviment i la posició dels comandaments. Aquest fet ha estat aprofitat per aquest grup de recerca en Human-Robot Interaction, els quals es permeten el luxe de portar el gosset robòtic com si fóssin ells mateixos.

Ho podeu veure vosaltres mateixos en aquest video:

PS: Segons sembla, la investigació ha resultat molt profitosa, ja que han pogut demostrar que aquest mètode és molt més eficient i precís que no usant el teclat com, segons sembla, és el més usual.

Sembla que va ser ahir

Això mateix, sembla que va ser ahir quan aquest petit blog va començar a caminar, i ja tenim aquí el 50è post!

Ara ja feia dies que no escrivia, ja que el màster està prenent un rumb força més aplicat, i ja comencem a tenir força feina. Per demà mateix tenim una presentació, ja us en diré els resultats. També sembla que era ahir quan deia que el màster era molt relaxat, però aquells temps ja han passat. En general el temps passa, en general, passa depressa.

Després de 50 entrades al blog, només vull agrair a tots els que heu passat alguna vegada i heu llegit una miqueta de que va la cosa. Especialment agrair també als que han deixat constància de la seva visita i/o opinió deixant comentaris. Vosaltres ajudeu a que aquest blog tiri endavant.

He habilitat una adreça de correu per aquells comentaris que no estiguin enfocats a cap entrada en concret. Està a la part de la dreta, a la secció sobre mi, "about". La podeu usar lliurement per posar-vos en contacte amb mi, però no per fer que m'arribi spam!

"¿Por qué no te callas?"

Suposo que a aquestes alçades, qui més qui menys, tothom s'ha assabentat ja de la notícia del cap de setmana: la topada dialèctica entre el cap d'estat d'Espanya, el nostre estimat i campetxano JuanCarlos, i el de Veneçuela, el revolucionari Hugo Chávez, en el marc de la cimera iberoamericana, celebrada aquests dies a Santiago de Xile.

El monarca espanyol va fer callar al president veneçolà després de les contínues interrupcions que aquest perpetrava a ZP, quan aquest tractava de defensar Aznar dels atacs de Chávez. [Tot una mica enrevessat. Hagués estat divertit veure la situació tenint Aznar de protagonista...xD]

Com era d'esperar, tots els mitjans espanyols (i també catalans) han aplaudit la reacció del monarca. Com també era d'esperar, el líder revolucionari veneçolà no s'ha fet esperar per contestar i refermar la seva posició.

Sense defensar Chávez -tot un exemple de mala educació, populisme, demagògia, egocentrisme i posició quasi-dictatorial de (l'hauria d'haver afegit a l'entrada de l'altre dia?)-, en aquest anàlisi dels fets, es pot apreciar que totes les coses ocorren per alguna raó, o si més no, tenen motius de fons.

El bicing funciona

O almenys això es desprèn d'un rànking sobre les ciutats més "ciclistes" del món a wired. Aquest rànking classifica a Barcelona com a la 10a ciutat, degut (suposo) a l'èxit del Bicing. La primera és, evidentment, Amsterdam.

En aquest mateix article, també es citen el que consideren que són les 5 claus perquè la bicicleta s'integri com a mitjà de transport exitós en una ciutat (traducció à la moi):

1. Infraestructures i recursos adequats a la ciutat.
   
2. Promoció del servei.
   
3. Avaluació i planificació, fent canvis a les lleis quan correspongui, per tal de millorar el funcionament.
   
4. Educació tant dels usuaris, com de la resta de vianants (motoritzats i no-motoritzats), fent campanyes de sensibilització.
   
5. Reforç i suport del programa davant altres mitjans de transport.

Tots aquells que en sou usuaris coneixeu la situació de primera mà. Vist des de fora, el cas de Barcelona sembla complir prou bé amb aquests requeriments, per davant d'altres iniciatives, però segurament la falta de cobertura per tota la ciutat, la nova i endurida normativa pel col·lectiu ciclista i la resta de vehicles que circulen representen les traves més grans perquè el servei tiri endavant, i segueixi fent de Barcelona i la seva aposta quelcom remarcable fora de les nostres fronteres.

Gphone?

Google ha anunciat aquests dies el proper llançament d'una iniciativa que feia molt de temps que estava estesa a la web. Es tracta no d'un Gphone, un dispositiu mòbil per fer la competència (per exemple) a l'iPhone, sinó d'una plataforma per a dispositius mòbils. Estariem parlant, més aviat, d'un sistema operatiu mòbil, amb aplicacions i tal, anomenat Android.

El punt interessant no és aquest fet en si. És normal que una empresa que no s'ha dedicat mai a vendre hardware, no vulgui fer la competència (en tema de terminals) a gent de la talla de Nokia o fins i tot la nouvinguda Apple (amb molta més experiència en temes hardware, de fet, la seva especialitat). Com deia, lo més interessant és el fet que la plataforma aquesta sigui oberta. Molt de l'estil Google, vaja. Es publiquen les APIs i l'SDK i que tothom qui vulgui, hi faci el que pugui. Veient el que ha passat per exemple amb l'iPhone, que desseguida ha sortit software extern (tot i les traves imposades inicialment per Apple), què pot arribar a passar amb una plataforma decididament oberta?

Per la seva banda, la competència (o suposada competència, quan tot això es posés en marxa, segons sembla, de cara a 2008) es fa una mica la despistada. La idea que n'extrec és que pensen que els desenvolupadors seran fidels. Però vaja, que sempre els pot explotar a la cara...

Amb aquesta estratègia han sorgit molts equips de desenvolupadors petits (o inclús individuals) que han fet milers d'aplicacions sobre Google Maps, per exemple. Trobo factible que succeeixi el mateix en aquest cas.

Dictadures al poder

Estic contemplant amb força recel, com en els últims dies, setmanes, mesos, es succeeixen fets en diversos països (desenvolupats i no tan desenvolupats) que apunten cap això.

Governs en un principi democràtics que cada vegada s'assemblen més a una dictadura. Els mandataris s'aferren al poder, i la repressió tant a l'oposició com al poble és pal·lesa.

La llista està formada, segons allò que m'arriba, per països com Rússia, Geòrgia (i en general, moltes de les ex-repúbliques soviètiques), Pakistan o Birmània.

Té força mala pinta la cosa, sobretot quan hi ha organismes que suposadament haurien de vigilar perquè aquestes coses no passessin, i giren la vista cap a una altra banda.

També fa por pensar en els motius que poden dur a aquestes actituds dels organismes internacionals, i en les conseqüències que això pot i/o podria comportar.

Tots Sants

L'altre dia, pensant pensant, vaig trobar que això de Tots Sants és una mesura altament eficient per tal de no sobrecarregar la resta de calendari amb el santoral més recent i/o menys rellevant.

Encara resultarà que s'ha d'estudiar i tot per fer un calendari xD


PS: felicitats a tots! us deixo com a regal de sant, una pàgina de jocs entretinguts. Personalment, m'agrada el Double Wires, una espècie de Spiderman!