Uns breus apunts

A continuació, una sèrie de diverses coses interessants relacionades amb la tecnologia que he trobat darrerament:

• un navegador web, de moment només per a windows :( que incorpora els tres motors web més estesos en un únic sistema: Gecko (Firefox), WebKit (Safari) i Trident (IE). via Vilaweb
• una font (tipogràfica) ecològica, que estalvia tinta quan la "imprimim" (és a dir, quan imprimim documents escrits amb aquesta font).
• la guia visual per a la crisi econòmica. via mint.com
• una guia visual per veure on gasten els calés el govern americà.
• una web sobre com la natura inspira o pot inspirar, més del que pensem, el disseny de coses quotidianes.
  

Doncs bé, espero tenir-vos entretinguts una miqueta, són coses curioses i interessants :)

Ara ja estic ben fitxat

Després d'uns quants mesos amb el carnet d'identitat caducat, m'he decidit a renovar-lo. No per res, però suposo que no m'haguessin deixat sortir del país :)

Així doncs, i per tenir-lo a temps per viatjar pròximament, m'he dirigit a Tarragona a que m'expedissin (està ben dit?) el relativament nou DNI electrònic.

Tot són avantatges: te'l fan en un moment (a menys que com jo hagis de realitzar algun tràmit com ara un canvi de nom, ja que des de petit, i per error, constava com a "miguel"), pots accedir a la informació laboral, de la declaració de la renta, dels punts de conduir,... (més info)

... però a quin preu? sabem que estem controlats (o que podem estar-ho en cas de necessitat) a través de les targes de crèdit, del mòbil... a saber que podran fer ara amb aquest enginy, que prometent tantes facilitats als ciutadans aglutina tanta informació.

És un cas equiparable amb el de la declaració de la renta, que amb totes les facilitats que ofereixen als ciutadans per tal d'acceptar els borradors s'embutxaquen de mitja cosa de 200€ ?
O és encara pitjor?

Freakonomics

Doncs aquest és l'últim llibre que he llegit, que com el seu nom indica és una mica freak, però això no m'espanta pas, ja ho sabeu.

Els seus dos autors, un economista força atípic i un periodista, mostren a través de diversos casos d'estudi, com moltes vegades no es tracta de que l'economia sigui un avorriment, sinó que se li demanen coses poc divertides i interessants.

Aquests dos són capaços d'extreure d'una muntanya de dades respostes a les preguntes més imversemblants. Els lluitadors de sumo són corruptes? Un agent immobiliari sempre mira pels interessos dels seus clients? Tenen aquests quelcom a veure amb el Ku Klux Klan?

En un àmbit més profund, totes les reflexions del llibre es basen en dos conceptes bàsics de l'economia:

• l'estudi d'incentius, o què ens impulsa a fer (o no fer) les coses.
• l'assimetria d'informació, o amb quines avantatges compta la part que disposa de més informació en un conflicte.

És un llibre curtet i amè, així que també us recomano la seva lectura, sobretot si teniu certa curiositat com per intentar veure el món des d'un altre punt de vista, curiós i divertit.

Actualment es pot trobar en edició de butxaca suposo que força bé de preu...no hi ha excuses!

El pastís que s'acaba

Vaig llegir l'altre dia una entrevista que feien a Juan Ignacio Cirac, un dels científics més eminents (nascut a Manresa) i director de la divisió teòrica de l'Institut Max Planck (Premi Príncep d'Asturies 2006), crec recordar que a l'ABC o a la Razón. No llegeixo habitualment aquests diaris, però vaig voler llegir l'entrevista, principalment perquè havia assistit a la seva investidura com a Doctor Honoris Causa per la UPC l'any passat.

Ell està cridat a ser un dels científics més destacats d'aquest segle, i realitza la seva tasca a Alemanya, tot i que té lligams amb el teixit acadèmic i de recerca de Catalunya. En aquesta entrevista, criticava en certa manera que Espanya no es decideixi a donar el pas en matèria d'inversió en recerca, un pas en ferm i de manera seriosa i compromesa.

Sembla ser que cada vegada tant el sector immobiliari com el turístic tindran menys força per estirar de l'economia espanyola, de manera que es planteja un moment de certa incertesa pel que fa al futur econòmic (enmarcat dins el moment d'incertesa global). Segons Cirac, caldria no perdre el tren de la ciència, doncs aquesta pot ser la clau per a l'economia futura. Altres països, amb molts més problemes de desenvolupament que Espanya (o Catalunya), han apostat fortament per invertir en recerca, i a llarg plaç es veurà el resultat.

Aquí encara ens hi hem de posar, i a llarg plaç també es veuran els resultats.

Autocanibalisme aplicat

L'altre dia llegia sorprès i divertit, en el desplegable de notícies de Firefox (el navegador que hauries d'utilitzar...), és a dir, via Vilaweb, que un grup d'artistes austríacs o alemanys, si mal no recordo, havien ideat i posat en marxa un pla per tal d'adquirir Google, el "GWEI" o "Google will eat itself".

El pla, amb tant explícit i gràfic nom, consisteix en disposar d'un conjunt de llocs web que generen ingressos a través del sistema de publicitat proporcionat per Google, Google AdSense. D'aquesta manera Google dóna diners a aquest grup. Aquests diners, quan arriben a la quantitat necessària, automàticament es destinen a comprar accions de Google. D'aquesta manera, es van apoderant de petites porcions de Google usant diners de Google! Brutal!

La iniciativa en qüestió ja té 292 accions de Google, que dit així no sembla massa, però que ja representen 131.148,88 $, i calculen que d'aquí uns 200 i escatx milions d'anys seran propietaris de Google. És un pla ben ideat, que a la seva web ilustren amb diagrames i tal. Com veieu són força catxondos, però pretenen fer-nos arribar un missatge i una reflexió.

Volen denunciar que s'estigui tornant a produir una altra bombolla econòmica al voltant d'Internet. Segons sembla, Google té un valor superior al de tots els bancs suïssos junts...i perquè no? Una empresa que pot controlar potencialment la meitat d'Internet (sí, segons sembla, només arriba a la meitat d'Internet), i per tant una quantitat ingent partit per 2 d'informació, té un valor capital en l'economia i el món d'avui. Ja se sap, "la informació és poder".

És evident que Google representa un abans i un després en la història d'Internet. Amb el pas del temps es veurà encara com quelcom més. Doneu-li temps al temps...

Les noves economies

Recentment he llegit sobre noves economies, que, tot partint del capitalisme que domina el món, tenen un enfocament diferent:

• L'economia verda. En un reportatge a The Economist, s'exposa com hi ha empreses que estan recollint l'esforç que es fa des de molts llocs per tal d'intentar reduïr el canvi climàtic, i volen fer negoci, invertint en iniciatives que apropin una mica l'ecologia i la sostenibilitat a les empreses.No cal dir que tot esforç en aquest sentit serà benvingut, però també sembla que molta gent ara es vulgui pujar el carro i fer diners a costa d'una bandera verda. Tot i que ben mirat, potser (i per desgràcia) aquesta és l'única manera que en certs països (EE.UU. i Xina primerament) hi hagi una major sensibilització en temes ambientals, així que, encara que falti molt de tros per recórrer, potser hi ha esperança...per cert, sempre s'ha dit que el verd és el color de l'esperança, oi? ;)
  


• La wikieconomia. En una entrevista publicada dissabte passat (2 de juny) a la contra de la Vanguardia (de llarg, la secció més bona del diari), a no sé qui (no recordo el nom, però era un periodista nord-americà) i no ho puc mirar -ja que aquesta entrevista no està penjada a la edició digital- parlava sobre aquesta nova economia. Qualsevol cosa que pugués dir segur que ho explicaria millor el nostre admirat Marc Alier, però vaja, intentaré fer-vos una introducció. La idea principal és que la col·laboració i la cooperació generen productes de molt més valor que quelcom que es genera de forma tancada i per tant, en certa manera, de forma competitiva. L'entrevistat es veu que n'ha escrit un llibre col·laborant mitjançant totes les innovacions que ens ofereix Internet amb un col·lega seu de Gran Bretanya, i deia coses com que Linux és millor que Windows ja que està fet per molts usuaris i que la Wikipedia s'havia convertit en la font de consulta més utilitzada, entre d'altres coses força òbvies per gent que hagi cursat ASAI a la FIB, o que es mogui per Internet amb certa asiduitat.