Millor per mi, pitjor per tu

En els últims temps he tornat a gaudir d'experiències europees degut a la incessant activitat dels projectes en els que prenc part i que sostenen la meva beca. En aquesta ocasió, les destinacions han estat Bèlgica -concretament Gent, a Flandes- i Atenes -concretament, lo que vé sent Atenes capital, la de tota la vida vaja-.

El fet que motiva aquesta entrada no és els viatges en si, sinó algunes coses que se m'ocorren mentre pasturo per aquests mons. En concret, i és un tema que, en general, em treu bastant de polleguera, el benefici propi contraposat al benefici dels altres (o benefici social, del conjunt de la societat).

Pensareu "vaia xorrades..." però bé, només puc escriure d'allò que sento, així que he d'escriure d'aquestes "xorrades".

Com anava dient, el fet concret que ha despertat aquesta cadena de pensament i posterior post al bloc ha estat la constatació de l'extremadament dolent disseny dels seients dels avions des d'un punt de vista del comfort dels passatgers (que consti que no em queixo del disseny dels seients pel que fa a temes de seguretat o altres aspectes, els quals suposo són els que primen a l'hora de dissenyar-los). O em direu que està ben dissenyat quelcom que per obtenir un benefici propi -en aquest cas, reclinar el seient per estar en una posició més còmode- el que fa és perjudicar al passatger del darrera -que veu escurçat en uns 10 cm de fondària el seu (reduit) espai vital-?

Realment, a vegades em preocupa el destí de la nostra societat, on s'han perdut la majoria dels valors i la gent cada vegada va més a la seva. En aquest sentit, els encarregats de dissenyar espais comuns, qualsevol espai on hagin de cohabitar més d'una persona, haurien de tenir en compte que amb la seva tasca estan condicionant la interacció d'aquests individus, i que per tant, tenen una responsabilitat social / civil per tal d'evitar o minimitzar en la mesura del possible aquests fets.

PS: un altre fet que m'ha fet reflexionar en la mateixa direcció és la cada cop més estesa funció dels telefons mòbils de reproducció de música per l'altaveu, característica altament perjudicial en un tren.

La crisi també arriba al blog

això sembla, després del període més llarg d'inactivitat d'aquest petit racó virtual en tota la seva història...

no tinc el cap per massa escriptures, la feina em duu atabalat, ja que properament tenim un parell de viatges més, amb les seves presentacions / demostracions / tests particulars, de manera que aquests dies són intensos d'arreglar i descobrir errors i coses desagradables per l'estil. En aquest sentit, d'aquí unes setmanes us explicaré (hopefully) com deixar bocabadats a quatre guiris usant els formularis de google docs.

una de les coses per sortir d'aquesta rutina serà jugar a futbol, altre cop, després de la llarga història d'alegries i tristeses viscudes amb el FiB_D i el Xibeca... aquest cop sembla que també pinten bastos de la mà dels Arreplegats. Els Arreplegats són un conjunt de profes, doctorands i becaris de lo millor de cada casa del LSI, així que...

bé, per avui ja està bé, que si no després tinc agulletes ;)

salut i a cuidar-se!

Tornada a la normalitat

O això és el que tocaria després d'haver passat uns dies a Portugal i uns altres pocs a Suècia. Per feina, això sí.

Aquí a la dreta, la imatge del Cristo Rei, que presideix la riba del Tajo oposada a la ciutat de Lisboa. Des dels seus peus, allà dalt, es tenen unes magnífiques vistes de la bullent ciutat portuguesa.

La meva estada va estar situada principalment a Costa da Caparica, un poble costaner bastant turístic, a pocs quilòmetres al sud de la capital.
En aquest idíl·lic escenari es van celebrar les conferències ICE 2008, un esdeveniment amb un abast molt ampli en el camp de l'aplicació de les TIC a la innovació, la millora de la producció en la indústria, les eines i entorns col·laboratius, els LivingLabs i més coses per l'estil d'interessants.

Suposo que us preguntareu què coi pinto jo en unes conferències d'aquest estil. Doncs un dels projectes en els quals la UPC treballa (Laboranova) muntava una demo de diverses eines que s'estan desenvolupant (una d'elles la que desenvolupo jo). Així que no vaig tenir masses vacances, però si que vaig aprofitar després d'haver fet la meva presentació per anar a conèixer de primera mà la nit lisboeta, més faltaria.


Aquí a sota, un parell de fotos de la bonica ciutat de Luleå (Suècia) alias "On Déu va perdre l'espardenya". A 100 km del cercle polar àrtic, aquesta petita ciutat destaca per la seva tranquilitat i calma.

A l'estiu no es pon el sol i fa molta mandra d'anar a dormir. A més, les temperatures tampoc són prohibitives (voltant els 12º) de manera que s'agraia estar a la fresca, venint de la calurosa Catalunya.


La nostra estada aquí té el seu origen en un altre dels projectes en els quals treballa la UPC, el Virtual European Parliament, que també compta amb companys suecs i belgues (propera visita). Però resulta que els suecs amb els que treballem nosaltres viuen aquí, al mig del no-res. I la veritat és que semblen molt feliços d'estar aquí. La veritat és que sembla un lloc genial on perdre-s'hi uns mesos, no més.

Sembla ser que a l'hivern tota aquesta aigua es gela i fan carreteres per sobre el gel i la gent esquia, patina o condueix cotxes per anar d'un lloc a l'altre... sona divertit!

Per suposat també vam tenir temps -tot i que en una visita de dos dies, el concepte de temps pren un sentit diferent, i més aquí, on sembla que tot vagi més lent i reposat- de gaudir de la poca nit que vam poder, entre que no es ponia el sol i que els pocs bars que hi havien tancaven a les 12 de la nit, vam fer el que vam poder, això sí, ens ho vam passar força bé. Llàstima dels mosquits, que no et deixaven ni a sol ni a ombra.

I ara ja tocaria posar-se a treballar en serio, que si no després a casa es pensen que només tombo!

Posada al dia, que ja tocava!

Tot i que el bloc té la bonica xifra de 69 entrades, em veig obligat, per pura decència, a escriure la 70ena, ja que fa quasi 2 mesos des de l'última... perdoneu tots aquells que hàgiu entrat al bloc amb ganes de llegir alguna novetat i no hi hagueu trobat res de nou. Mil perdons!!

No ha estat com podeu imaginar la meva intenció la de deixar "abandonat" el bloc, i en part també a vosaltres, però qui més qui menys ja sap que vaig últimament bastant enfeinat, així que suposo que no m'ho tindreu en compte.

Ara mateix he posat a descarregar les actualitzacions per a la versió 8.04 de l'ubuntu, així que, vist com va la wifi, per 900 i escaig (com aquell jugador que va fitxar el barça) megues, em puc permetre una estona d'escriptura.

Apa, comencem doncs, que hi ha bastantes coses a repassar:

- aspecte personal: últimament (cosa de pocs mesos) una mica estressat per l'aspecte professional, però d'això en parlem després. En general molt bé, bé de salut i prou bé de diners, la relació amb la Cristina va també molt bé, amb plans a curt termini (estiu-tardor) d'anar a viure plegats, bé a Torredembarra, bé a Barcelona, on ella començarà a treballar a mig setembre. Així que potser hi ha mudança de seu social del bloc cap a la capital del País!

- aspecte acadèmic: encara no sóc ni enginyer en informàtica ni mestre en intel·ligència artificial, de manera que encara us podeu permetre de mirar-me per sobre l'espatlla :P fora conyes, el projecte-tesi el tinc momentàniament aparcat, donant prioritat a assolir els objectius marcats amb la beca de l'LSI, la qual cosa vol dir, que pico el codi, però m'estalvio la memòria per quan sigui. Espero que després de l'estiu, la cosa vagi més tranquila de feina, i hi pugui dedicar més temps, perquè ara que finalment havia recuperat el temps que vaig perdre els primers quatrimestres de la carrera, encara m'hauré de treure el títol pel pla nou!

- aspecte professional: doncs la beca dóna els seus resultats, tant de forma econòmica com de feina. Tot i que no siguin masses "quartos", sempre s'agraeixen i són benvinguts. M'han permès no fa massa, convertir-me en un treballador lliure (treballo des de casa, o ara ja des d'on vull) amb la compra d'un MacBook d'apple, en versió blanqueta i barateta (menys de 1100€) :)

Pel que fa a la beca, és una beca de suport a la recerca, peró bé, com bé sabeu els becaris, molt de suport però al final acabes pringant de valent. M'encarrego de muntar un sistema inspirat en aquesta història feta per IBM. Bàsicament es tracta d'un fòrum millorat, per afavorir, amb diversos objectius, el fluxe de conversació i/o discussió entre participants. Aquest projecte, funciona/rà per l'LSI en tres projectes europeus de diversa índole, tots amb alguna cosa a veure amb la innovació. De totes maneres també es possible que tinguem sortida local, muntant alguna cosa interessant al Citilab de Cornellà.

Per un d'aquests projectes, anomenat Virtual European Parliament, faig de representant de la UPC en el projecte, ja que anem justos de personal :P En aquest projecte col·laborem amb gent de Suècia i de Bèlgica, per tal d'apropar el funcionament del Parlament Europeu a la gent jove de tres regions concretes: Lulea (Suècia), Flandes (Bèlgica) i Catalunya.

Per el seu seguiment, cada dilluns al matí ens muntem unes conferències per telèfon acollonants, jo personalment, per estalviar-me de pagar la trucada a Bèlgica, em desplaço a Castelldefels, on m'uneixo a gent d'i2CAT, que també pren part al projecte. Quatrimestralment, a més, celebrem reunions cara a cara. La primera va tenir lloc a mitjans d'abril a Barcelona i vàrem rebre suecs i belgues amb la nostra millor rialla. A començaments de juliol, haurem d'anar a Suècia a fer seguiment del projecte, i posteriorment a l'octubre, tocarà el torn de Bèlgica, així que estaré força distret.

També, d'altra banda, hem de "passar comptes" dels altres projectes, de manera que a finals de juny, concretament el dia 23 i posteriors, volem a Lisboa a presentar el nostre treball a les conferències ICE 2008, i en la mateixa setmana també a Lisboa per presentar la feina a la gent de Laboranova, un megaprojecte europeu.

- aspecte tècnic: aquí si que podria escriure la Biblia en vers, pràcticament, perquè la veritat és que cada dia m'haig de barallar amb coses tan lletges com Vanilla (el sistema de fòrum que fem servir, altament recomanable), php, html, css, javascript, ajax, mysql, gimp (el photoshop barato *i* legal), apache, mod_rewrite i .htaccess, no tinc pas temps per avorrir-me.

Doncs res més, ja aniré explicant que tal es succeeixen els esdeveniments per aquestes europes tan properes i tan llunyanes alhora.

Crec que no em deixo res, en teniu per una bona estona!

Fins aviat, quin descans!

P.S. amb aquestes, que el nou ubuntu ja està pràcticament instal·lat i el fons de pantalla que ve per defecte és, senzillament, espectacular. Ja teniu un incentiu més per provar-lo.

P.S.2 per cert, que les bestioletes precioses aquestes d'aquí sota ja estan totes regalades, així que ara no em vingui ningú que en vol algun!

Tornem a viure

Ha passat més d'un mes des de l'última entrada, i ja quasi no recordo com era l'experiència de donar a conèixer allò que se'm passa pel cap. Després de desitjar-vos coses bones per tots/es per aquest nou any, no havia pogut disposar ni del temps ni de la inspiració necessària per escriure quelcom amb sentit, i no estava disposat a escriure res semblant a allò de l'estiu.

Doncs un cop alliberat de les exigències del màster (de moment, encara queda el més dur, la tesi!) puc dir que he sobreviscut a un dels mesos més intensos de la meva vida, i crec que la majoria de companys estaran d'acord.

Així que mentre alguns se'n van a Grècia, altres a Alemanya, al País Basc o a qualsevol de les magnífiques destinacions turístiques que la natura i l'acció de l'home ens han proporcionat, i jo em moro de ganes de poder anar a algun lloc, m'haig de concentrar en cos i ànima en la beca, ja que d'aquí a final de mes, sembla ser que necessitem un primer prototipus en marxa dels Innovation Jams.

En fi, de moment les notes estan sortint prou bé, un 8'5 a Sistemes multi-agents i un 6'5 a Mineria de dades 2. Quan sàpiga quelcom més, informo!

Apa, que gaudiu amb allò que estigueu passant el temps i a partir d'ara, espero que llegir aquest renascut blog us prengui cinc minutets de tant en tant.

Salut!

Quina perspectiva!

Entre màster i beca estic anant bastant de bòlid, suposo que deu ser cosa de les dates. Unes dates que curiosament, des que vaig entrar a la FIB, no han estat precisament èpoques de relax, vacances i joia compartida precisament... qui més qui menys ja sap de què va.

Després de la reunió de la beca el dia de la constitució a l'Starbucks de davant l'Illa (per cert, hi havia l'Iván de la Peña, "el que nunca se peina", amb la que devia ser la seva família), ahir en vam fer una altra a les instal·lacions del citilab de Cornellà. En podeu veure fotos aquí (de la reunió no, del citilab). Val a dir que la reunió va tornar a ser maratoniana, però ja m'han advertit que encara pot anar a més la cosa. Ahir fins i tot, vam comptar amb la sempre benvinguda presència d'en Ramon Sangüesa, gran professor i una de les masterminds darrere el citilab de Cornellà.

La reunió en si va ser entretinguda, tot i la seva durada. Val a dir que el projecte cada dia em motiva i m'agrada més, lo qual posa en perill la meva actuació en el màster, però què hi farem, espero sobreviure! És probable també que la tesi de màster surti d'alguna de les àrees del projecte, així que tot fantàstic.

En fi, parlem del citilab. Un laboratori per apropar la innovació i les noves tecnologies a la societat i estudiar com la societat, el poble, la gent es relaciona amb la tecnologia. Com la utilitza, la transforma, la fa seva. Com esdevé una eina per dissenyar allò que sempre havia somniat, o simplement just allò que necessita i que enlloc troba. Com col·labora per obtenir-ho, interactuant amb gent 40 o 50 anys més jove o més gran. Generant idees i produint solucions. Tot això i molt més (no sóc la persona més indicada per explicar-ho) és citilab. És mirar el món des d'una perspectiva totalment diferent.

No us ho podeu perdre!

L'inici d'una nova etapa

Així és, avui he signat el contracte que em lliga, com a becari i per un any, a un grup de recerca a la universitat. No ha estat una decisió fàcil, ni tampoc ràpida. Però no n'havia comentat res amb quasi ningú, ja que no sabia com acabaria tot plegat.

Tot va sorgir del màster, on un professor ens va comentar, de manera distesa, després d'una classe, que necessitaven gent que els fés de becari en uns projectes que tenien en marxa.

Vaig anar a parlar amb un dels coordinadors d'aquests projectes i em va donar una idea molt preliminar del què es volia fer. Després de rumiar si ho podria compatibilitzar amb la càrrega de treball que començava a comportar el màster, vaig decidir que les oportunitats van passant, i que potser després m'hagués penedit de no haver-ho provat.

Finalment, un cop decidit a provar fortuna en el món de la recerca i la universitat (tot i que de perfil baix...), vaig conèixer una mica més concretament de què es tractava el projecte.

La idea fonamental és habilitar un servei web (probablement quelcom de l'estil fòrum) que es munti de manera paral·lela a events que congreguin multitud de persones entorn d'alguna idea inicial, de manera que el servei vagi recollint les impressions, opinions o votacions dels usuaris i condensant-les en informació llegible o intel·ligible per als usuaris que vagin consultant, estalviant-los haver-se de llegir totes les opinions puntuals (potencialment, en un número molt gran).

A partir d'aquí, m'ha cridat força l'atenció que la idea dista molt d'estar tancada, de manera que fins i tot podré donar-li un enfocament personal i implementar-hi altres funcionalitats addicionals.

Bé doncs, ja us aniré explicant a mesura que vagi sabent més coses, perquè ara mateix, a banda d'aquesta idea inicial, estic una mica perdut. Fins que no vagin passant els dies i vagi introduint-me en el projecte no sabré del cert a què "m'enfrento".

PS: si no volia feina...ja en tinc dues tasses!