dimecres, de març 12, 2008

Quantes coses que no sabem!

Gràcies al pep, us presento un vídeo, que fa molt de temps que no en penjava cap.



Més informació a shifthappens. Perquè les coses canvien.

dimarts, de març 11, 2008

A "toro pasao"

Un cop passada la tempesta terrorista, la tempesta "papanatista" i la tempesta electoral, aquestes han estat una de les poques eleccions que recordi on no tothom ha guanyat. Sorpresa!

Per fi alguns tenen l'honradesa de veure les coses com les veu la gent normal i tenen la humilitat de reconèixer la derrota. Una derrota clara, però que en el fons ho és de tot el país.

El descens del vot nacionalista en favor del PSC és una molt mala notícia per Catalunya. Perquè per molt que ens vulguin vendre la moto de que si la Catalunya optimista, que si ara més que mai Catalunya comptarà, etc. el fet és que ens la fotran "doblá", com deia aquella, qui per cert ha estat més castigada en la seva pròpia terra que aquí, seu de les seves últimes malifetes.

L'electorat, segons sembla, ha escollit diàleg enfront la crispació. Jo crec que més que diàleg és entabanament, moltes promeses i després res.

Hi ha altres formes de fer front a la "turba imbécil". Altres formes que haguessin donat més poder i més beneficis a Catalunya. El vot útil no sempre és tan útil.

Espero que tot es desenvolupi favorablement als interessos del país, espero haver-me equivocat en les meves apreciacions.

dijous, de març 06, 2008

S'apropen les eleccions

Ens trobem a escassos quatre dies de les eleccions... en plena campanya, es succeeixen mítings i actes electorals. A televisions emeten avorrits debats entre candidats. Ni tan sols vaig tenir la intenció de veure'ls.

Aquests debats no serveixen per res més que per veure com dos personatges es van llençant plats al cap. Tots sabem el que diran i el que callaran. Sempre més pendents d'embolicar-se dialècticament amb el "contrincant" que proposar un debat constructiu i veritablement útil per als ciutadans.

És curiós també com en unes eleccions on es presenten més de dos partits, sembla que només n'existeixin altres tants.

Per altra banda, no deixa de ser preocupant la certa apatia generalitzada cap a un esdeveniment que pot ser clau per als interessos catalans. Perquè a mi no m'agraden els extremismes, i molt menys si promouen més el passat que el futur, però tampoc m'agrada que em prenguin el pèl amb falses promeses i postures interessades.

En fi, diumenge, tot aquell que en tingui ganes, ja sap que toca.