Conductor, a lo teu!

Aquesta és la campanya de la Generalitat per als conductors que van una mica despistats. Esperem que no sigui pitjor el remei que la malaltia, que diuen.
Lloc: Estació (de Renfe o d'Adif ?) de Torredembarra.

Tornada a la normalitat

O això és el que tocaria després d'haver passat uns dies a Portugal i uns altres pocs a Suècia. Per feina, això sí.

Aquí a la dreta, la imatge del Cristo Rei, que presideix la riba del Tajo oposada a la ciutat de Lisboa. Des dels seus peus, allà dalt, es tenen unes magnífiques vistes de la bullent ciutat portuguesa.

La meva estada va estar situada principalment a Costa da Caparica, un poble costaner bastant turístic, a pocs quilòmetres al sud de la capital.
En aquest idíl·lic escenari es van celebrar les conferències ICE 2008, un esdeveniment amb un abast molt ampli en el camp de l'aplicació de les TIC a la innovació, la millora de la producció en la indústria, les eines i entorns col·laboratius, els LivingLabs i més coses per l'estil d'interessants.

Suposo que us preguntareu què coi pinto jo en unes conferències d'aquest estil. Doncs un dels projectes en els quals la UPC treballa (Laboranova) muntava una demo de diverses eines que s'estan desenvolupant (una d'elles la que desenvolupo jo). Així que no vaig tenir masses vacances, però si que vaig aprofitar després d'haver fet la meva presentació per anar a conèixer de primera mà la nit lisboeta, més faltaria.


Aquí a sota, un parell de fotos de la bonica ciutat de Luleå (Suècia) alias "On Déu va perdre l'espardenya". A 100 km del cercle polar àrtic, aquesta petita ciutat destaca per la seva tranquilitat i calma.

A l'estiu no es pon el sol i fa molta mandra d'anar a dormir. A més, les temperatures tampoc són prohibitives (voltant els 12º) de manera que s'agraia estar a la fresca, venint de la calurosa Catalunya.


La nostra estada aquí té el seu origen en un altre dels projectes en els quals treballa la UPC, el Virtual European Parliament, que també compta amb companys suecs i belgues (propera visita). Però resulta que els suecs amb els que treballem nosaltres viuen aquí, al mig del no-res. I la veritat és que semblen molt feliços d'estar aquí. La veritat és que sembla un lloc genial on perdre-s'hi uns mesos, no més.

Sembla ser que a l'hivern tota aquesta aigua es gela i fan carreteres per sobre el gel i la gent esquia, patina o condueix cotxes per anar d'un lloc a l'altre... sona divertit!

Per suposat també vam tenir temps -tot i que en una visita de dos dies, el concepte de temps pren un sentit diferent, i més aquí, on sembla que tot vagi més lent i reposat- de gaudir de la poca nit que vam poder, entre que no es ponia el sol i que els pocs bars que hi havien tancaven a les 12 de la nit, vam fer el que vam poder, això sí, ens ho vam passar força bé. Llàstima dels mosquits, que no et deixaven ni a sol ni a ombra.

I ara ja tocaria posar-se a treballar en serio, que si no després a casa es pensen que només tombo!

El Arte de la Guerra

Fa quasi una eternitat des de l'última entrada fent referència a un llibre que hagi llegit. Això no vol dir que hagi llegit massa cosa més. Avui us presento el llibre de lectura que m'ha tingut ocupat tot aquest temps -he llegit altres coses que no m'atreveixo a qualificar com a lectura (BB.DD., PHP, ...)-.

Aquest llibre que he tardat tant en acabar ha estat "El Arte de la Guerra" d'un tal Sun Tzu, pel que sembla, un famós general xinès del segle VI a.C. En tot aquest temps, al llarg dels segles, aquest tractat de guerra i estratègia ha anat canviant de públic. De generals i estrategues ha passat a mans d'empresaris i gestors de conflictes.

I és que el llibre no deixa de ser una guia per resoldre conflictes. Actualment aquests conflictes es troben més en l'àmbit empresarial i inter-personal que no pas en el bèl·lic, de totes maneres, la gent que s'ocupa d'això últim, no crec que sigui massa de llegir llibres...així anem.

Centrant-me en el llibre, està estructurat com un repàs de les ensenyances d'en Sun Tzu per part d'un grup de persones xineses -desconec si són deixebles o quin tipus de relació tenen amb Tzu-, complementades amb les batalletes de tal rei va atacar a qual i es va passar X dies assetjant la ciutat, però com que no seguien les ensenyances de Sun Tzu, l'exèrcit es va desmoralitzar i van caure derrotats.

A vegades sembla una reunió d'avis explicant les batalletes de la guerra (amb tots els respectes) pretenent exemplificar el que Sun Tzu dicta. És interessant en un principi, però al final m'he acabat liant amb tants noms de persones i llocs, que a oïdes no acostumades, tots sonaven iguals.

El llibre és adequat per llegir-lo amb calma i relaxadament, per això sospito que no l'he acabat de disfrutar. De totes maneres té alguna frase digna de ser recordada:

• "Todo el arte de la guerra está basado en el engaño"
• "Los que son expertos en el arte de la guerra someten al ejército enemigo sin combate"
• "Cinco casos en los que la victoria es previsible":

1. "El que sabe cuándo hay que combatir y cuándo no, será el vencedor"
2. "El que sabe cómo manejar un ejército importante y uno reducido, será el vencedor"
3. "Aquel cuyas tropas estén unidas en torno a un objetivo común será el vencedor"
4. "El que es prudente y espera a un enemigo que no lo es, será el vencedor"
5. "El que tenga generales competentes y los proteja de las injerencias del soberano será el vencedor"

• "Conoce al enemigo y conócete a ti mismo y, en cien batallas, no correrás jamás el más mínimo peligro"
• "Cuando no conozcas al enemigo, pero te conozcas a ti mismo, las probabilidades de victoria o de derrota son iguales"
• "Si a un tiempo ignoras todo del enemigo y de ti mismo, es seguro que estás en peligro en cada batalla"
• "La invencibilidad reside en la defensa; las oportunidades de victoria, en el ataque"
• "En términos generales, mandar a muchas personas es como mandar a pocas. Es cuestión de organización"
• "El general avisado debe tener en cuenta en sus deliberaciones simultáneamente los factores favorables y los desfavorables"
• "Si las órdenes están justificadas en todas las ocasiones y se ejecutan siempre, las relaciones entre el comandante y las tropas serán satisfactorias"
  

Els nous gatets

Aquestes preciositats ahir van fer un meset. El porten bé, eh?

Ara ja comencen a sortir de la caixa i fer el gamberro amunt i avall. Estan en l'etapa de lluita constant i descobriment del món, i són molt divertits de veure.

Aquests d'aquí sota són els dos rossets. El de la dreta, el mascle, és el més espavilat de tots els seus germans. Tots dos ja estan regalats. Tot i que, si es quedessin així per sempre, no em faria res quedar-me'ls tots!

Aquí sota una visió general de totes les caretes, tot i que una mica fosca, us en podeu fer a la idea. Si algú vol el negret (mascle) o la fosqueta dels ulls clars (femella) que digui alguna cosa, que de moment encara busquen amo.

Freakonomics

Doncs aquest és l'últim llibre que he llegit, que com el seu nom indica és una mica freak, però això no m'espanta pas, ja ho sabeu.

Els seus dos autors, un economista força atípic i un periodista, mostren a través de diversos casos d'estudi, com moltes vegades no es tracta de que l'economia sigui un avorriment, sinó que se li demanen coses poc divertides i interessants.

Aquests dos són capaços d'extreure d'una muntanya de dades respostes a les preguntes més imversemblants. Els lluitadors de sumo són corruptes? Un agent immobiliari sempre mira pels interessos dels seus clients? Tenen aquests quelcom a veure amb el Ku Klux Klan?

En un àmbit més profund, totes les reflexions del llibre es basen en dos conceptes bàsics de l'economia:

• l'estudi d'incentius, o què ens impulsa a fer (o no fer) les coses.
• l'assimetria d'informació, o amb quines avantatges compta la part que disposa de més informació en un conflicte.

És un llibre curtet i amè, així que també us recomano la seva lectura, sobretot si teniu certa curiositat com per intentar veure el món des d'un altre punt de vista, curiós i divertit.

Actualment es pot trobar en edició de butxaca suposo que força bé de preu...no hi ha excuses!

Imatge de marca

Segur que tots coneixeu la imatge que he afegit per aquí sota. El logo de Google, famós com pot ser-ho el de qualsevol altra empresa tan coneguda, com ara el de Coca-Cola, Nike, Audi, i molts més.

En aquest article es presenten diferents iteracions en el procés de disseny del logo de Google. Amb la lectura d'aquest article vull provocar una reflexió sobre el valor de les imatges per representar conceptes i de com la nostra cultura provoca alteracions en la nostra percepció.

O no trobeu que el logo definitiu és el més adequat de tots els presentats?

També podria ser que només s'haguessin mostrat aquells que es podrien considerar més lletjos (tot i que això és molt subjectiu) i que pertant, la manca d'informació també resultés clau en aquesta alteració de la percepció.

La pell freda

Aquesta vegada no he tardat tant de temps en acabar un nou llibre. Això es deu al llibre en qüestió, uns dels últims grans èxits de les lletres catalanes, La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol.

No podria explicar masses coses del llibre sense desvetllar-vos quelcom d'interessant, així que em limito a suggerir-vos molt fortament que el llegiu i el disfruteu.

Només dir que m'ha sorprès gratament.

És un llibre que enganxa i curtet, que en poquets dies es llegeix, així que el no tenir temps no és excusa.

Apa, a llegir!

Cuerpos y Máquinas

Aquesta vegada ha costat bastant, però per fi he acabat de llegir un nou llibre! Es tracta d'un assaig d'en Rodney A. Brooks sobre robots: Cuerpos y máquinas, de los robots humanos a los hombres robots. Molt interessant pels aficionats a coses freaks!

Rodney Brooks és professor de robòtica a la fàbrica de gurús més gran i productiva del món tecnològic: el MIT. També ha treballat o treballa en una de les empreses pioneres en l'àmbit dels robots: la i-Robot Corp.

Com a bon gurú, Brooks (aquí en una interessant entrevista amb el també genial Eduard Punset) exposa les bondats dels robots i allò que ell concretament ha pogut obtenir amb els robots que ha dissenyat i creat. Ell és un defensor de la intel·ligència artificial com quelcom que permet actuar als robots, en comptes de modelar l'entorn i poder raonar sobre ell. Com a tal, exposa els problemes més greus i complexos en aquest àmbit, com ara la visió artificial.

En un segon enfocament, el llibre introdueix la robòtica com una gran revolució, tal com ho foren la revolució industrial o Internet. En aquest sentit, s'aniran introduint, poc a poc, més i més avenços robòtics en àrees com la medicina (per reparar parts del cos malmeses, com ara oïdes, ulls artificials, membres amputats...), l'assistència a gent gran i/o dependent, vigilància i tasques de la llar, etc. per acabar concloent que l'ésser humà està abocat a perdre la seva singularitat com a espècie avançada i intel·ligent en favor dels robots, que cada vegada començaran a ser més semblants a nosaltres. I nosaltres a ells.

"PegaTuning"

O l'art de decorar i personalitzar el cotxe (amb estil) en base a enganxines de tot tipus...

Presa amb el mòbil a l'aparcament de l'estació de Renfe de Sant Vicenç de Calders, dijous 22 a les 16h aprox.

ArtFutura'07

Ahir a la tarda vaig assistir a la primera jornada de l'ArtFutura'07. Era la jornada centrada en "La próxima web", la jornada de les conferències, i n'hi van fer tres:

1. Imaginando INTERNET 3.0: els possibles futurs d'Internet de la mà de 5 punts de vista diferents.
   • Juan Freire. Professor de biologia a La Corunya i blogger. Va centrar la seva intervenció entorn a quatre aspectes principals i la seva, segons ell cada vegada més gran, intersecció: cultura, economia, política i internet. Aquí podeu veure les seves transparències.
     
     | View | Upload your own
     No cal que comenti massa cosa més del contingut, ja que en el seu blog ho explica àmpliament. Una presentació de perfil tecnològic baix i amb informacions puntuals basades en fets recents.
     
   • Hugo Zaragoza. Membre del laboratori Yahoo! Research Barcelona. La seva va ser una presentació molt més enfocada a les tecnologies però no de les que trobarem properament a la web, sinó la que és possible que trobem en la web d'aquí a 3, 5 o 10 anys. Curiós el comentari que va fer sobre que consideraven els 12 anys quelcom equivalent a l'infinit. Òbviament es va centrar en allò que realitzen a Yahoo! Research, però em vaig sentir molt identificat sentint i sobreentenent nocions de Web Mining, Machine Learning i Processament i Comprensió del Llenguatge Natural. Em va semblar especialment interessant els temes de visualitzacions de taxonomies conceptuals en relació amb Named Entities i també els experiments que estan realitzant sobre etiquetatge de videos (videotagging).
     
   • Artur Serra. Un dels directors d'I2CAT. Es va centrar tant en l'aspecte tecnològic de l'Internet com en l'aprofitament que en podem fer en termes culturals i socials. Especialment centrat en l'àmbit català, també va destacar l'experimentació que es duu a terme durant l'ArtFutura en el videostreaming entre Rio de Janeiro i Barcelona a través de l'infrautilitzada i infravalorada xarxa CLARA (que tots paguem, va aclarir). Aquí va enllaçar amb el següent ponent.
     
   • Hermano Vianna. Membre destacat de l'editorial col·laborativa brasilera Overmundo. El brasiler va fer la seva intervenció videoconferenciada a través de dos avatars (simplement dos ajudants seus en el projecte Overmundo). Un parlant un bon anglès i l'altre parlant un bon argentí. Suposadament, l'Hermano, era qui aguantava la càmera. Van parlar d'una Internet amb producció i control descentralitzats i sobre dues maneres de veure el futur de la web: la pessimista i l'optimista; segons el seu avatar Ronaldo (es deia així, ho juro), Hermano Vianna estava de la banda optimista, típica brasilera. Ja anàvem bastant malament de temps (en principi cadascuna de les conferències era d'una hora i ja anàvem per l'hora i 3/4 ben bona) i tant des de l'organització com el propi Artur Serra van voler tallar als brasilers, però van haver de recórrer a mètodes bastant poc ortodoxes, ja que semblaven no rebre un bon feedback. Una situació que resultà força divertida.
     
   • Enrique Dans. Professor de l'Instituto de Empresa i blogger. L'últim ponent de la primera conferència es va aixecar amb el cul adormiscat dels seients super-fashion que els havia preparat l'organització. A més va tenir un problema bastant inusual. Se li va penjar el MacBook en directe! Després d'una espera, vam poder començar. Les keynotes (els powerpoints d'Apple) sempre tan espectaculars van permetre, juntament amb el mini-comandament a distància que l'Enrique comencés a voltar per tot l'escenari mentre feia la presentació. Tot d'una, comença a fer mala cara i amb veu greu, diu que l'haurem d'excusar cinc minutets abans de poder continuar. Un pèl desorientat, se'n va darrere l'escenari. Desconcert a la sala, s'obre un mini torn de preguntes que encapçala el nostre estimat Antonio Cañabate! (pels ignorants, l'Antonio és el segon professor d'economia més mític de la FIB, després de l'insuperable Mr. Cabré). La pregunta en qüestió anava adreçada en quant a la temàtica al grup brasiler, però donat els problemes comunicatius que havien sorgit, es va desestimar l'opció de traslladar-els-hi la pregunta: "cabria la possibilitat que els jugadors del procés de creació i control distribuit poguessin canviar les regles del joc en un moment donat?" La va intentar respondre en Juan Freire. Just quan va entrar altre cop Enrique Dans. Es va tornar a excusar, era -altre cop- la primera vegada que li passava en directe, però ja portava uns dies amb l'estómac revolucionat. La seva exposició, en definitiva, va estar centrada en les noves oportunitats que s'obren tant socialment com, especialment, en l'àmbit de l'empresa a l'hora d'aprofitar tot el que se'ns vé al damunt (ara no sé si està ben escrit, rotllo Astèrix...) i com hi ha moltes empreses on la gent que mana és molt bona en coses que importaven ahir, però no en les que importaran demà.
     
   
   
2. The Next Web: una aproximació hiperlocal de la mà de Steven Johnson. Steven Johnson, escriptor i emprenedor a la web, ha mostrat al llarg de la seva carrera interès per les ciutats i la forma com la vida s'organitza en elles. Últimament s'ha involucrat molt en el projecte Outside.in, que busca organitzar la informació dels blogs en relació al barri que els produeix. És una aproximació hiperlocal en el sentit que els hiperlinks condueixen a la localitat, a les unitats definides de proximitat: els barris. Steven indica a partir de diverses idees preexistents com la importància que té una informació per algú és inversament proporcional a la distància física o emocional, i.e. ens interessa molt més allò que passa més aprop o que ens hi sentim fortament lligats. En certa manera sembla força raonable, i en aquest sentit, una de les preguntes que li van fer posteriorment tenia en compte aquesta altra vessant, de la proximitat emocional.
   
3. Veritats i mentides de Second Life: la desmitificació del mite per part de Daniel Huebner, un dels fundadors de Second Life. A partir de les dades de població mundial i número d'usuaris de Second Life, Daniel va establir el rati d'usuaris en 1:600. Després de fer diverses assumpcions, va arribar a la conclusió que donat el públic de la conferència, el rati d'usuaris podia ser de l'ordre d'1:30. Posteriorment, va comentar el rati d'usuaris que practicaven sexe a Second Life, amb la qual cosa, i si no recordo malament, va calcular que 5 dels assistents a la conferència havien practicat sexe a Second Life. A partir d'aquesta divertida curiositat, va desgranar les característiques i particularitats d'aquest metavers. Posteriorment, es va mostrar altament disposat a respondre preguntes...no volia quedar pas malament l'home.

Com a regal, l'àlbum de Picasa corresponent. Com podeu veure, la qualitat de les fotos és bastant deplorable...en fi.

Resumint, una experiència genial i a més, vaig aconseguir que l'Steven Johnson em firmés el llibre!! Ah, i també hi vaig trobar algun que altre fiber, no masses.

PS: perdó (es veu que és la característica principal dels catalans, la de demanar perdó) per haver escrit el post més llarg de la història d'aquest, el vostre blog.

Repàs

Després d'uns quants dies sense actualitzar, resumeixo una mica allò que ha passat en la meva vida...

• 1a Trobada Anual a Sant Guim de Freixenet amb el Jordi com a anfitrió principal, secundat per la formidable gent de la Segarra: Pep, Aleix i Martí. A l'espera de fotos i el blog promès, l'experiència es resumeix en festa i fred! De moment us deixo aquesta imatge, que recull tots els assistents. (la qualitat de la foto no és massa elevada...xD)

• Catxondeo renfe vN.0 (amb N tendint a infinit). Aquests dos primers dies de la setmana està resultant força caòtic i surrealista arribar a barcelona des de les comarques tarragonines. Això, per no comentar la deixadesa a la que ens veiem abocats cada dos per tres. Sembla que només existeixin els de rodalies...sembla ser que hi ha bitllets gratis per rodalies. Per mitja distància no, no patiu! Nosaltres estem supercontents de tardar cada dia quasi el doble de lo habitual!!

• 1a classe del màster en xinès. Durant dues hores no vaig entendre més que una paraula de cada tres. La veritat és que estava bastant desconnectat, m'havia deixat les ulleres a casa, i pràcticament no veia res de les transparències del professor. El fet que tinguéssim partit just després tampoc va ajudar a concentrar-me en excés.

• 1a victòria de la temporada per al renovat FIB-D. La nostra nova etapa com a representants de la facultat en l'apassionant món del futbol sala universitari no podia començar millor, 4-0 als de mates, que n'aprenguin! Esperem poder mantenir el nivell.

• 1r encostipat de la temporada. Sense comentaris.

• Ja tinc entrada per la primera jornada de l'ArtFutura'07, aquest mateix divendres dia 26. Amb aquest magnífic cartell de conferències programades, ja us en faré cinc cèntims.
  

Free Burma

Amb un dia de retràs, però el sentiment és el mateix, i diuen que la intenció és el que compta!

Birmània Lliure!

Derroquem les dictadures, de qualsevol tipus!
Pau i llibertat!

Una noche de perros

En el meu intent d'apropar-vos aquells llibres que llegeixo, aquest és el llibre que vaig acabar de llegir ahir. Està escrit per un tal Hugh Laurie, que entre d'altres coses, en la seva dil·latada carrera ha fet de Dr. House en la sèrie homònima.

El curiós no és que hagi escrit un llibre un actor, ja que en Hugh destaca per ser un artista multidisciplinar (guitarrista, escriptor, actor, motorista...) sinó que el llibre surtís pel passat Sant Jordi. De fet no és tan curiós, ja que l'editorial volia aprofitar l'incontestable èxit que té la sèrie per les nostres terres.

Però de fet el llibre està escrit força abans que pensés tan sols en House, ni tan sols crec que existís la idea: l'any 1996, amb el títol original The Gun Seller, o sigui que no s'hi han lluït amb la traducció (i com és de suposar, el títol original és molt més adient que el traduït).

El llibre en qüestió és una emocionant novela d'intriga (lo que ve sent un thriller), on un exmilitar britànic vol realitzar una bona obra sota els efectes de l'amor cap a una dona maca. Mentides, acció i el millor humor del que faria gala el mateix Dr.House es barregen en l'argument i els diàlegs, afegim grups terroristes i més noies maques, i ja tenim la novela!

Recomanable per passar unes poques hores entretingudes i divertides ;)

Marte Azul

Finalment, he acabat de llegir la trilogia de Mart. Aquest últim volum m'ha costat bona part de l'estiu, ja que ha estat poc productiu pel que fa a lectura.


Però no us penseu que ha estat per culpa del llibre!

La trilogia és un gran experiment imaginatiu (i suposo que alguna cosa més, ja que l'autor ha col·laborat amb la NASA) sobre la terraformació de Mart, és a dir, com intentar fer habitable el planeta vermell.

Em permetré fer una nota general de la trilogia complerta:

A partir d'un inici traumàtic (un assassinat), se'ns desvetlla la història que comença al segle XXI. En ella, un grup de 100 dels científics més brillants de l'època, són escollits després de passar dues proves per convertir-se en els pioners de l'emigració interplanetària. Com podeu suposar, tenen personalitats i principis enfrontats en molts casos, cosa que fa l'elecció del destí de la seva nova casa, una tasca treballada.

En cadascun dels capítols es narra subjectivament una part de la història, segons el punt de vista de diferents membres de l'expedició, de manera que la història es va completant des de diferents punts de vista alhora.

En certs moments, la trama dóna pas a les filigranes literàries de l'autor respecte a geologia marciana -on retrata amb un enorme nivell de detall la visió personal del planeta-, a psicologia -introduint problemes psicològics en algun dels personatges, confrontant els diferents temperaments, etc.-, a sociologia i antropologia -esboçant diferents tipus de civilitzacions i organitzacions socials que es van plantejant al llarg de la història, mostrant que un món millor és possible-, genètica -els investigadors aconsegueixen un nivell tecnològic brutal, en aquest camp especialment, però també en molts altres com la construcció, el transport, etc.- i també la filosofia -plantejant problemes com una vida sense memòria i altres problemes de tipus ètic.

A partir d'aquests ingredients, es crea una història que enganxa per lo propers que es tornen els personatges a través 1500-1700 pàgines totals de la trilogia. No hi falten tampoc enfrontaments interplanetaris i petites dosis d'acció i un puntet de sexe "a la marciana".

D'aquesta manera us recomano que si podeu, us passeu unes bones estones llegint!

Ah, i final sorpresa!

Marte Verde

Doncs ja m'he acabat de llegir aquest llibre:




Com ja us vaig explicar en una entrada passada, aquest llibre és la segona part de la trilogia de Mart de Kim Stanley Robinson.

Aquest volum, potser és menys emotiu que el primer, però alhora més entretingut de llegir i més alliçonador pel que fa a la societat utòpica que es pretén construir. El que és evident és que et quedes amb moltes ganes de llegir la tercera part, per tal de veure com acaba de desembolicar-se la troca...

A l'espera de tenir alguna excusa per pujar a Barcelona per poder anar a la biblioteca a agafar la tercera part, de moment estaré sense llegir cap llibre.

El que ens espera

Bé, amb aquesta tira d'xkcd, vull oferir-vos una reflexió sobre allò que ens espera el dia de demà.

El dia de demà serem enginyers, i com a tals, la nostra feina (així com la nostra tasca) acostuma a estar bastant poc valorada. Qui no s'ha trobat fent una pràctica durant hores, dies i setmanes perque després vingui l'amic/ga, nòvi@, familiar a dir-te tot sorprès/a: "I tanta feina per això??"

Doncs sí, tanta feina per això, què passa!

La nostra feina sembla que només té rellevància quan produeix algun resultat visible. I per visible vull dir quelcom amb les últimes xuminades visuals. Si ets un pobret que es dedica a fer scripts per línia de comandes o coses per l'estil, més val que te n'oblidis.

En fi, que més val que ens comencem a valorar una mica nosaltres mateixos, perque molta gent "allà fora" no ho farà pas per nosaltres.

Porque yo lo valgo!

Shikata ga nai

Que traduït a un idioma que la majoria de nosaltres entenguem, vol dir: "No hi ha elecció". Aquesta frase està extreta del llibre Mart Vermell de Kim Stanley Robinson, el qual és la primera part de la trilogia de Mart, que com bé podeu suposar, és ciència ficció.



I us preguntareu "per què no hi ha elecció?"

Doncs perquè fa 5 minuts l'he acabat de llegir, i ara no tinc cap altra opció que anar a la biblioteca i pillar la segona part, Mart Verd (i pels curiosos, la tercera part és Mart Blau, de manera que tots tres colors formen la bandera de Mart i també cadascun dels píxels del monitor CRT -si sou un xic antics- a través del qual esteu llegint aquest súper-blog).

Cito un fragment del llibre:

¿Acaso podemos elegir? El pasado ya no existe, todo lo que importa es el ahora. El presente y el futuro. Y el futuro es este campo de piedras, y aquí estamos. Y se sabe que uno nunca recurre a todas sus fuerzas hasta que sabe de verdad que no hay marcha atrás, que sólo cabe ir adelante.

Finalment, per acabar aquest post tant espacial, us deixo un parell de fotos sobre una tapa de préssec d'astronauta que una amiga de la família ens va portar de la seva visita a la NASA a Houston.


















[edit] També us recomano de tot cor el llibre Tiempos de Arroz y Sal, també de Kim Stanley Robinson, on explica una història alternativa del món en el supòsit que a l'Edat Mitjana, les pestes haguéssin extingit pràcticament tota la població d'Europa i per tant, el cristianisme. Molt interessant!
[/edit]

Les noves economies

Recentment he llegit sobre noves economies, que, tot partint del capitalisme que domina el món, tenen un enfocament diferent:

• L'economia verda. En un reportatge a The Economist, s'exposa com hi ha empreses que estan recollint l'esforç que es fa des de molts llocs per tal d'intentar reduïr el canvi climàtic, i volen fer negoci, invertint en iniciatives que apropin una mica l'ecologia i la sostenibilitat a les empreses.No cal dir que tot esforç en aquest sentit serà benvingut, però també sembla que molta gent ara es vulgui pujar el carro i fer diners a costa d'una bandera verda. Tot i que ben mirat, potser (i per desgràcia) aquesta és l'única manera que en certs països (EE.UU. i Xina primerament) hi hagi una major sensibilització en temes ambientals, així que, encara que falti molt de tros per recórrer, potser hi ha esperança...per cert, sempre s'ha dit que el verd és el color de l'esperança, oi? ;)
  


• La wikieconomia. En una entrevista publicada dissabte passat (2 de juny) a la contra de la Vanguardia (de llarg, la secció més bona del diari), a no sé qui (no recordo el nom, però era un periodista nord-americà) i no ho puc mirar -ja que aquesta entrevista no està penjada a la edició digital- parlava sobre aquesta nova economia. Qualsevol cosa que pugués dir segur que ho explicaria millor el nostre admirat Marc Alier, però vaja, intentaré fer-vos una introducció. La idea principal és que la col·laboració i la cooperació generen productes de molt més valor que quelcom que es genera de forma tancada i per tant, en certa manera, de forma competitiva. L'entrevistat es veu que n'ha escrit un llibre col·laborant mitjançant totes les innovacions que ens ofereix Internet amb un col·lega seu de Gran Bretanya, i deia coses com que Linux és millor que Windows ja que està fet per molts usuaris i que la Wikipedia s'havia convertit en la font de consulta més utilitzada, entre d'altres coses força òbvies per gent que hagi cursat ASAI a la FIB, o que es mogui per Internet amb certa asiduitat.
  

...i el dinar es cel·lebrà

si si, ja ho sé, jeje, se m'ha passat una mica lo del dinar de física, i sé que hi ha gent que tenia ganes de veure les fotos, així que les penjaré.

Volia mirar-me de posar l'àlbum de picasa d'en Lluc dedicat al dinar directament al blog, però pel que els meus coneixements em permeten fer, calia publicar-ho des del Google Reader, però encara no m'hi he posat (doneu-me temps..)

Així que us deixo una foto de mostra i la resta, si voleu les podeu disfrutar en l'àlbum, a partir del link de més a dalt.



Com veieu, som poqueta gent, ja que hi havia ausències de pes. Però de totes maneres, vam instaurar per espai d'hora i poc més, la república independent friki de casa nostra al menjador de física. I lo bé que ens ho vam passar!

El dia després del dia E

E per eleccions. Municipals. I destaquen, sobretot a Catalunya per tenir un alt índex d'abstenció, fet que demostra, segons el meu parer, que la gent es cansa de tanta xerrameca per no obtenir res a canvi, de tantes sospites, algunes fundades i altres no, sobre els motius de la gent que pretén representar-nos.

En el cas particular de Torredembarra, l'abstenció va arribar al 46'01% dels votants.
Els resultats són aquests (en nombre de regidors):


A partir d'aquí, la feina dels votants es redueix a observar com uns i uns altres fan el paperina per veure qui treu el trofeu més desitjat: el cadirot. Pel que sembla, aquest honor es decidirà entre socialistes i convergents...Ja veus quina novetat!

La política està perdent interès pel poble, cada vegada hi ha la sensació més generalitzada de que no val la pena expressar les nostres idees a través del vot, quan després des de "l'aritmètica" els grups polítics van buscant el millor pels seus propis interessos, i no pels de les persones que representen.

En fi...salut!