dimecres, de setembre 12, 2007

Independència...ser o no ser

Darrerament, i més després de la Diada Nacional de Catalunya, es respira un ambient enrarit, ja que en els últims temps està agafant força la realitat sobiranista i independentista del país.

Hi ha molts factors que també afecten aquest fet, com el partit de futbol que la Selecció Catalana hauria de poguer disputar contra la dels EUA aquest mes proper, els incidents a Girona respecte la casa reial en el marc de la inauguració del parc científic de la ciutat, les contínues discrepàncies pel que fa al tema del finançament, els pocavergonyes de la renfe que continuen igual, i que davant del traspàs de poder es manifesten en vaga...

Jo personalment, prefereixo que Catalunya sigui independent abans que seguir patint tot el que patim. Potser Catalunya es desenvoluparia millor com a país dins Europa, gestionant els seus diners i les seves infraestructures per la nostra conveniència. Però per arribar a aquest punt hi ha masses traves. Tant externes com internes.

Catalunya és, volguem o no, una terra de mestissatge, on conviu gent de múltiples procedències, tant de la resta de l'estat, com de fora. No és rar pensar doncs que molta d'aquesta gent tingui preferència per mantenir la situació tal com està, alguns perquè no s'hi interessen i altres perquè ja els interessa que sigui així.

Tinc una sensació extranya quan penso en el que passa a fora de les nostres fronteres. Crec que el concepte dels "Països Catalans" ha passat a la història, ja que en la resta de membres d'aquest conjunt, la situació és molt pitjor que la nostra. A la resta d'Espanya, tenen un sentiment enfrentat, per una banda, a molts espanyols, els catalans els fem nosa per molts motius (no entraré en detalls, suposo que us feu una idea) i per l'altra no volen trencar la unitat d'Espanya. És una relació d'amor-odi, que als meus ulls, està condemnada al fracàs, però que hi farem, les coses són com són.

En fi, això no s'arregla pas amb un simple referèndum...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada