En els últims temps he tornat a gaudir d'experiències europees degut a la incessant activitat dels projectes en els que prenc part i que sostenen la meva beca. En aquesta ocasió, les destinacions han estat Bèlgica -concretament Gent, a Flandes- i Atenes -concretament, lo que vé sent Atenes capital, la de tota la vida vaja-.
El fet que motiva aquesta entrada no és els viatges en si, sinó algunes coses que se m'ocorren mentre pasturo per aquests mons. En concret, i és un tema que, en general, em treu bastant de polleguera, el benefici propi contraposat al benefici dels altres (o benefici social, del conjunt de la societat).
Pensareu "vaia xorrades..." però bé, només puc escriure d'allò que sento, així que he d'escriure d'aquestes "xorrades".
Com anava dient, el fet concret que ha despertat aquesta cadena de pensament i posterior post al bloc ha estat la constatació de l'extremadament dolent disseny dels seients dels avions des d'un punt de vista del comfort dels passatgers (que consti que no em queixo del disseny dels seients pel que fa a temes de seguretat o altres aspectes, els quals suposo són els que primen a l'hora de dissenyar-los). O em direu que està ben dissenyat quelcom que per obtenir un benefici propi -en aquest cas, reclinar el seient per estar en una posició més còmode- el que fa és perjudicar al passatger del darrera -que veu escurçat en uns 10 cm de fondària el seu (reduit) espai vital-?
Realment, a vegades em preocupa el destí de la nostra societat, on s'han perdut la majoria dels valors i la gent cada vegada va més a la seva. En aquest sentit, els encarregats de dissenyar espais comuns, qualsevol espai on hagin de cohabitar més d'una persona, haurien de tenir en compte que amb la seva tasca estan condicionant la interacció d'aquests individus, i que per tant, tenen una responsabilitat social / civil per tal d'evitar o minimitzar en la mesura del possible aquests fets.
PS: un altre fet que m'ha fet reflexionar en la mateixa direcció és la cada cop més estesa funció dels telefons mòbils de reproducció de música per l'altaveu, característica altament perjudicial en un tren.
El fet que motiva aquesta entrada no és els viatges en si, sinó algunes coses que se m'ocorren mentre pasturo per aquests mons. En concret, i és un tema que, en general, em treu bastant de polleguera, el benefici propi contraposat al benefici dels altres (o benefici social, del conjunt de la societat).
Pensareu "vaia xorrades..." però bé, només puc escriure d'allò que sento, així que he d'escriure d'aquestes "xorrades".
Com anava dient, el fet concret que ha despertat aquesta cadena de pensament i posterior post al bloc ha estat la constatació de l'extremadament dolent disseny dels seients dels avions des d'un punt de vista del comfort dels passatgers (que consti que no em queixo del disseny dels seients pel que fa a temes de seguretat o altres aspectes, els quals suposo són els que primen a l'hora de dissenyar-los). O em direu que està ben dissenyat quelcom que per obtenir un benefici propi -en aquest cas, reclinar el seient per estar en una posició més còmode- el que fa és perjudicar al passatger del darrera -que veu escurçat en uns 10 cm de fondària el seu (reduit) espai vital-?
Realment, a vegades em preocupa el destí de la nostra societat, on s'han perdut la majoria dels valors i la gent cada vegada va més a la seva. En aquest sentit, els encarregats de dissenyar espais comuns, qualsevol espai on hagin de cohabitar més d'una persona, haurien de tenir en compte que amb la seva tasca estan condicionant la interacció d'aquests individus, i que per tant, tenen una responsabilitat social / civil per tal d'evitar o minimitzar en la mesura del possible aquests fets.
PS: un altre fet que m'ha fet reflexionar en la mateixa direcció és la cada cop més estesa funció dels telefons mòbils de reproducció de música per l'altaveu, característica altament perjudicial en un tren.
Entrades
molt benvolgut Sr. Sonsona, no pensi que les seves cabòries no ens interessen, no són alienes a la resta d'humanoides. El fet de que es dissenyi els seients d'avió(o d'altres mitjans de transport) amb el cul, més que per el cul i el confort, és un problema sofert per molts.
ResponEliminaEl que acaba de sulfurar als usuaris és que tot sovint, sembla que haguem de donar les gràcies per que tant apreciat reposador no tingui cap protuberància fàl.lica disposada a molestar.
salutacions company, ens veiem!
uala Aleix, recorda'm si algun dia anem en el mateix mitjà de transport que em quedi dret... xD
ResponEliminaen general, la meva reflexió no anava adreçada al mal estat o al mal ús dels serveis públics (això donaria per unes quantes entrades seguides...) sinó en el fet que un bon disseny també hauria de portar a pensar en el seu futur ús i en les relacions que les persones hi estableixen, tant amb l'objecte com amb les altres persones, a través del seu ús.
Suposo que hi haurà una raó de pes (Seguretat o algo així) que expliqui que els seients dels avions tinguin aquesta característica, però estaria bé tenir aquestes coses en compte.
salut Aleix, encantat de veure't per aqui!!
molt encertada aquesta reflexió, de fa temps que pensava una cosa semblant amb els nous models de banc installats a barcelona. Algú va considerar que posar bancs per a mes d'una persona podia resultar incomode donat que et podia obligar a interactuar amb un desconegut. Per solucionar-ho ara arreu de la ciutat hi ha tot de "bancs" unipersonals en conjunts de dos i tres que pretenen estar en un angle intermig que tant permeti simular que no veus al desconegut com entablarhi una conversa si és amic.. a la pràctica no sh'a trobat el punt mig i no permet ni una cosa ni l'altra..
ResponElimina