Veient la quantitat de temps que estic dedicant al blog durant aquests dies, més val que em curi en salut i us desitgi a tots
Bones Festes i Feliç Any Nou 2008!
PS: no sigueu massa consumistes!
dijous, de desembre 27, 2007
En aquestes assenyalades dates...
Bones Festes i Feliç Any Nou 2008!
PS: no sigueu massa consumistes!
dijous, de desembre 13, 2007
Quina perspectiva!
Entre màster i beca estic anant bastant de bòlid, suposo que deu ser cosa de les dates. Unes dates que curiosament, des que vaig entrar a la FIB, no han estat precisament èpoques de relax, vacances i joia compartida precisament... qui més qui menys ja sap de què va.
Després de la reunió de la beca el dia de la constitució a l'Starbucks de davant l'Illa (per cert, hi havia l'Iván de la Peña, "el que nunca se peina", amb la que devia ser la seva família), ahir en vam fer una altra a les instal·lacions del citilab de Cornellà. En podeu veure fotos aquí (de la reunió no, del citilab). Val a dir que la reunió va tornar a ser maratoniana, però ja m'han advertit que encara pot anar a més la cosa. Ahir fins i tot, vam comptar amb la sempre benvinguda presència d'en Ramon Sangüesa, gran professor i una de les masterminds darrere el citilab de Cornellà.
La reunió en si va ser entretinguda, tot i la seva durada. Val a dir que el projecte cada dia em motiva i m'agrada més, lo qual posa en perill la meva actuació en el màster, però què hi farem, espero sobreviure! És probable també que la tesi de màster surti d'alguna de les àrees del projecte, així que tot fantàstic.
En fi, parlem del citilab. Un laboratori per apropar la innovació i les noves tecnologies a la societat i estudiar com la societat, el poble, la gent es relaciona amb la tecnologia. Com la utilitza, la transforma, la fa seva. Com esdevé una eina per dissenyar allò que sempre havia somniat, o simplement just allò que necessita i que enlloc troba. Com col·labora per obtenir-ho, interactuant amb gent 40 o 50 anys més jove o més gran. Generant idees i produint solucions. Tot això i molt més (no sóc la persona més indicada per explicar-ho) és citilab. És mirar el món des d'una perspectiva totalment diferent.
No us ho podeu perdre!
Després de la reunió de la beca el dia de la constitució a l'Starbucks de davant l'Illa (per cert, hi havia l'Iván de la Peña, "el que nunca se peina", amb la que devia ser la seva família), ahir en vam fer una altra a les instal·lacions del citilab de Cornellà. En podeu veure fotos aquí (de la reunió no, del citilab). Val a dir que la reunió va tornar a ser maratoniana, però ja m'han advertit que encara pot anar a més la cosa. Ahir fins i tot, vam comptar amb la sempre benvinguda presència d'en Ramon Sangüesa, gran professor i una de les masterminds darrere el citilab de Cornellà.
La reunió en si va ser entretinguda, tot i la seva durada. Val a dir que el projecte cada dia em motiva i m'agrada més, lo qual posa en perill la meva actuació en el màster, però què hi farem, espero sobreviure! És probable també que la tesi de màster surti d'alguna de les àrees del projecte, així que tot fantàstic.
En fi, parlem del citilab. Un laboratori per apropar la innovació i les noves tecnologies a la societat i estudiar com la societat, el poble, la gent es relaciona amb la tecnologia. Com la utilitza, la transforma, la fa seva. Com esdevé una eina per dissenyar allò que sempre havia somniat, o simplement just allò que necessita i que enlloc troba. Com col·labora per obtenir-ho, interactuant amb gent 40 o 50 anys més jove o més gran. Generant idees i produint solucions. Tot això i molt més (no sóc la persona més indicada per explicar-ho) és citilab. És mirar el món des d'una perspectiva totalment diferent.
No us ho podeu perdre!
dimecres, de desembre 05, 2007
La pell freda
Aquesta vegada no he tardat tant de temps en acabar un nou llibre. Això es deu al llibre en qüestió, uns dels últims grans èxits de les lletres catalanes, La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol.No podria explicar masses coses del llibre sense desvetllar-vos quelcom d'interessant, així que em limito a suggerir-vos molt fortament que el llegiu i el disfruteu.
Només dir que m'ha sorprès gratament.
És un llibre que enganxa i curtet, que en poquets dies es llegeix, així que el no tenir temps no és excusa.
Apa, a llegir!
dilluns, de desembre 03, 2007
Funciona? Fins quan?
Tot i que dissabte va ser el primer dia, avui ha estat l'autèntic bateig del restablert servei ferroviari de Renfe. Notis que dic "servei ferroviari" en comptes de "servei de Rodalies". És a propòsit. Sí, perquè en aquest mes llarg que ha durat l'anomenada crisi de Rodalies, hi ha hagut multitud de clients de Renfe (i d'altres companyies, com ara FGC) que han estat tan o més afectats que els de Rodalies però que han passat totalment desapercebuts per als mitjans de comunicació. I aquest fet no implica que el servei hagi estat decent, ni digne, ni molt menys.
És molt indignant, segur que els meus anònims companys de viatge de tot aquest temps opinaran el mateix.
En un altre àmbit de coses, el destí, la providència o similars i equivalents, ha fet que aquest migdia perdés el tren (per anar a buscar un llibre a la biblioteca). La mitja hora que he esperat el proper tren a l'andana nº9 de Sants, m'ha vingut a confirmar com pretenen solucionar els problemes tota aquesta gent.
M'explico: hi ha dues persones a l'andana que duen una armilla groga. Són personal d'informació de l'estació, de Renfe, d'Adif o del CECOF (quin munt de paraulotes...). No ho sé, ni m'importa. Pel fet és el mateix: tenen una baixíssima capacitat per realitzar la seva tasca. La majoria d'integrants d'aquest col·lectiu són dones immigrants, però això no significa res.
El que si significa quelcom és que amb prou feines saben alguna altra llengua que sigui el castellà (tenint en compte la realitat lingüística del nostre país, així com la representació de turistes i immigrants que sempre té una ciutat com Barcelona, és, com a mínim, trist) i que si a aquesta usual dificultat per comunicar-se amb la gent que han d'informar, es suma el fet que no tenen massa idea de què han d'informar, el resultat és una munió d'usuaris desorientats i emprenyats amb el servei que se'ls dóna. I amb raó, perquè ells paguen per tenir un servei d'informació en condicions.
Segur que un turista xinès no espera que l'informin en xinès (que ja arribarà), però com a mínim en anglès. I que la informació que lo donin sigui correcta i la que vol conèixer. I que s'interessin per ajudar-lo.
En aquest escenari, millor que tornem a les condicions d'abans, on els propis usuaris ens informàvem els uns als altres d'allò que necessitàvem. Com a mínim no estarem pagant serveis inútils. Òbviament, això ho dic perquè no tinc suficients dits a les mans per comptar les vegades que he hagut de donar informació de qualsevol tipus a altres usuaris (sense cap esforç ni problema) i sempre la cosa ha sortit més o menys bé.
Bé, per fi m'he desfogat. No cal dir que feia temps que ho portava dins. Salut!
És molt indignant, segur que els meus anònims companys de viatge de tot aquest temps opinaran el mateix.
En un altre àmbit de coses, el destí, la providència o similars i equivalents, ha fet que aquest migdia perdés el tren (per anar a buscar un llibre a la biblioteca). La mitja hora que he esperat el proper tren a l'andana nº9 de Sants, m'ha vingut a confirmar com pretenen solucionar els problemes tota aquesta gent.
M'explico: hi ha dues persones a l'andana que duen una armilla groga. Són personal d'informació de l'estació, de Renfe, d'Adif o del CECOF (quin munt de paraulotes...). No ho sé, ni m'importa. Pel fet és el mateix: tenen una baixíssima capacitat per realitzar la seva tasca. La majoria d'integrants d'aquest col·lectiu són dones immigrants, però això no significa res.
El que si significa quelcom és que amb prou feines saben alguna altra llengua que sigui el castellà (tenint en compte la realitat lingüística del nostre país, així com la representació de turistes i immigrants que sempre té una ciutat com Barcelona, és, com a mínim, trist) i que si a aquesta usual dificultat per comunicar-se amb la gent que han d'informar, es suma el fet que no tenen massa idea de què han d'informar, el resultat és una munió d'usuaris desorientats i emprenyats amb el servei que se'ls dóna. I amb raó, perquè ells paguen per tenir un servei d'informació en condicions.
Segur que un turista xinès no espera que l'informin en xinès (que ja arribarà), però com a mínim en anglès. I que la informació que lo donin sigui correcta i la que vol conèixer. I que s'interessin per ajudar-lo.
En aquest escenari, millor que tornem a les condicions d'abans, on els propis usuaris ens informàvem els uns als altres d'allò que necessitàvem. Com a mínim no estarem pagant serveis inútils. Òbviament, això ho dic perquè no tinc suficients dits a les mans per comptar les vegades que he hagut de donar informació de qualsevol tipus a altres usuaris (sense cap esforç ni problema) i sempre la cosa ha sortit més o menys bé.
Bé, per fi m'he desfogat. No cal dir que feia temps que ho portava dins. Salut!
divendres, de novembre 30, 2007
L'inici d'una nova etapa
Així és, avui he signat el contracte que em lliga, com a becari i per un any, a un grup de recerca a la universitat. No ha estat una decisió fàcil, ni tampoc ràpida. Però no n'havia comentat res amb quasi ningú, ja que no sabia com acabaria tot plegat.
Tot va sorgir del màster, on un professor ens va comentar, de manera distesa, després d'una classe, que necessitaven gent que els fés de becari en uns projectes que tenien en marxa.
Vaig anar a parlar amb un dels coordinadors d'aquests projectes i em va donar una idea molt preliminar del què es volia fer. Després de rumiar si ho podria compatibilitzar amb la càrrega de treball que començava a comportar el màster, vaig decidir que les oportunitats van passant, i que potser després m'hagués penedit de no haver-ho provat.
Finalment, un cop decidit a provar fortuna en el món de la recerca i la universitat (tot i que de perfil baix...), vaig conèixer una mica més concretament de què es tractava el projecte.
La idea fonamental és habilitar un servei web (probablement quelcom de l'estil fòrum) que es munti de manera paral·lela a events que congreguin multitud de persones entorn d'alguna idea inicial, de manera que el servei vagi recollint les impressions, opinions o votacions dels usuaris i condensant-les en informació llegible o intel·ligible per als usuaris que vagin consultant, estalviant-los haver-se de llegir totes les opinions puntuals (potencialment, en un número molt gran).
A partir d'aquí, m'ha cridat força l'atenció que la idea dista molt d'estar tancada, de manera que fins i tot podré donar-li un enfocament personal i implementar-hi altres funcionalitats addicionals.
Bé doncs, ja us aniré explicant a mesura que vagi sabent més coses, perquè ara mateix, a banda d'aquesta idea inicial, estic una mica perdut. Fins que no vagin passant els dies i vagi introduint-me en el projecte no sabré del cert a què "m'enfrento".
PS: si no volia feina...ja en tinc dues tasses!
Tot va sorgir del màster, on un professor ens va comentar, de manera distesa, després d'una classe, que necessitaven gent que els fés de becari en uns projectes que tenien en marxa.
Vaig anar a parlar amb un dels coordinadors d'aquests projectes i em va donar una idea molt preliminar del què es volia fer. Després de rumiar si ho podria compatibilitzar amb la càrrega de treball que començava a comportar el màster, vaig decidir que les oportunitats van passant, i que potser després m'hagués penedit de no haver-ho provat.
Finalment, un cop decidit a provar fortuna en el món de la recerca i la universitat (tot i que de perfil baix...), vaig conèixer una mica més concretament de què es tractava el projecte.
La idea fonamental és habilitar un servei web (probablement quelcom de l'estil fòrum) que es munti de manera paral·lela a events que congreguin multitud de persones entorn d'alguna idea inicial, de manera que el servei vagi recollint les impressions, opinions o votacions dels usuaris i condensant-les en informació llegible o intel·ligible per als usuaris que vagin consultant, estalviant-los haver-se de llegir totes les opinions puntuals (potencialment, en un número molt gran).
A partir d'aquí, m'ha cridat força l'atenció que la idea dista molt d'estar tancada, de manera que fins i tot podré donar-li un enfocament personal i implementar-hi altres funcionalitats addicionals.
Bé doncs, ja us aniré explicant a mesura que vagi sabent més coses, perquè ara mateix, a banda d'aquesta idea inicial, estic una mica perdut. Fins que no vagin passant els dies i vagi introduint-me en el projecte no sabré del cert a què "m'enfrento".
PS: si no volia feina...ja en tinc dues tasses!
dijous, de novembre 29, 2007
Cuerpos y Máquinas
Aquesta vegada ha costat bastant, però per fi he acabat de llegir un nou llibre! Es tracta d'un assaig d'en Rodney A. Brooks sobre robots: Cuerpos y máquinas, de los robots humanos a los hombres robots. Molt interessant pels aficionats a coses freaks!Rodney Brooks és professor de robòtica a la fàbrica de gurús més gran i productiva del món tecnològic: el MIT. També ha treballat o treballa en una de les empreses pioneres en l'àmbit dels robots: la i-Robot Corp.
Com a bon gurú, Brooks (aquí en una interessant entrevista amb el també genial Eduard Punset) exposa les bondats dels robots i allò que ell concretament ha pogut obtenir amb els robots que ha dissenyat i creat. Ell és un defensor de la intel·ligència artificial com quelcom que permet actuar als robots, en comptes de modelar l'entorn i poder raonar sobre ell. Com a tal, exposa els problemes més greus i complexos en aquest àmbit, com ara la visió artificial.
En un segon enfocament, el llibre introdueix la robòtica com una gran revolució, tal com ho foren la revolució industrial o Internet. En aquest sentit, s'aniran introduint, poc a poc, més i més avenços robòtics en àrees com la medicina (per reparar parts del cos malmeses, com ara oïdes, ulls artificials, membres amputats...), l'assistència a gent gran i/o dependent, vigilància i tasques de la llar, etc. per acabar concloent que l'ésser humà està abocat a perdre la seva singularitat com a espècie avançada i intel·ligent en favor dels robots, que cada vegada començaran a ser més semblants a nosaltres. I nosaltres a ells.
En un segon enfocament, el llibre introdueix la robòtica com una gran revolució, tal com ho foren la revolució industrial o Internet. En aquest sentit, s'aniran introduint, poc a poc, més i més avenços robòtics en àrees com la medicina (per reparar parts del cos malmeses, com ara oïdes, ulls artificials, membres amputats...), l'assistència a gent gran i/o dependent, vigilància i tasques de la llar, etc. per acabar concloent que l'ésser humà està abocat a perdre la seva singularitat com a espècie avançada i intel·ligent en favor dels robots, que cada vegada començaran a ser més semblants a nosaltres. I nosaltres a ells.
divendres, de novembre 23, 2007
"PegaTuning"
O l'art de decorar i personalitzar el cotxe (amb estil) en base a enganxines de tot tipus...
Presa amb el mòbil a l'aparcament de l'estació de Renfe de Sant Vicenç de Calders, dijous 22 a les 16h aprox.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
