Millor per mi, pitjor per tu

En els últims temps he tornat a gaudir d'experiències europees degut a la incessant activitat dels projectes en els que prenc part i que sostenen la meva beca. En aquesta ocasió, les destinacions han estat Bèlgica -concretament Gent, a Flandes- i Atenes -concretament, lo que vé sent Atenes capital, la de tota la vida vaja-.

El fet que motiva aquesta entrada no és els viatges en si, sinó algunes coses que se m'ocorren mentre pasturo per aquests mons. En concret, i és un tema que, en general, em treu bastant de polleguera, el benefici propi contraposat al benefici dels altres (o benefici social, del conjunt de la societat).

Pensareu "vaia xorrades..." però bé, només puc escriure d'allò que sento, així que he d'escriure d'aquestes "xorrades".

Com anava dient, el fet concret que ha despertat aquesta cadena de pensament i posterior post al bloc ha estat la constatació de l'extremadament dolent disseny dels seients dels avions des d'un punt de vista del comfort dels passatgers (que consti que no em queixo del disseny dels seients pel que fa a temes de seguretat o altres aspectes, els quals suposo són els que primen a l'hora de dissenyar-los). O em direu que està ben dissenyat quelcom que per obtenir un benefici propi -en aquest cas, reclinar el seient per estar en una posició més còmode- el que fa és perjudicar al passatger del darrera -que veu escurçat en uns 10 cm de fondària el seu (reduit) espai vital-?

Realment, a vegades em preocupa el destí de la nostra societat, on s'han perdut la majoria dels valors i la gent cada vegada va més a la seva. En aquest sentit, els encarregats de dissenyar espais comuns, qualsevol espai on hagin de cohabitar més d'una persona, haurien de tenir en compte que amb la seva tasca estan condicionant la interacció d'aquests individus, i que per tant, tenen una responsabilitat social / civil per tal d'evitar o minimitzar en la mesura del possible aquests fets.

PS: un altre fet que m'ha fet reflexionar en la mateixa direcció és la cada cop més estesa funció dels telefons mòbils de reproducció de música per l'altaveu, característica altament perjudicial en un tren.

Els informàtics, som freaks o ens hi tornem?

Encetem amb aquesta entrada una nova iniciativa del bloc. Com que últimament no tinc massa temps, en Foncu ha ofert amablement una colaboració en forma de resposta a la pregunta que descriu una mica l'esperit del bloc. Veient el món des d'un punt de vista informàtic, tot i que no m'agrada massa de parlar de temes freaks. Aquí va l'aportació. Aprofito per dir que si algú té ganes de que li publiqui alguna reflexió, només cal que l'envii a l'adreça de correu del bloc.

Els informàtics, som freaks o ens hi tornem?

Home, doncs depèn, exactament hi ha dos casos: els que marxen a estudiar informàtica perque són frikis i els que es tornen frikis perque van estudiar informàtica.

D'àqui es podria extreure que els del segon grup van ser influenciats pel primer?
És evident que alguna filtració es dona, però rotundament no; ja que el conjunt de frikis del primer grup -en termes generals- no només es menor al segon sinó que es força més tancat i introvertit.

De manera que la carrera d'informàtica té elements frikatitzadors?
Per descartació, però sí. Anem a veure si els podem destriar; D'una banda hi ha el fet d'haver d'estar moltes hores davant un pc (per fer les practiques, per evitar passar fred a l'hivern, per connectar-te a la facultat i fer els horaris, per cercar informació, etc etc), de l'altra hi ha el frikisme d'alguns professors, que no només n'estan orgullosos sinó que arriben fer-lo entrar com a temari de les assignatures que imparteixen (i no només de ALEs!), però també hi ha una part estructural del que es el frikisme que arriba de l'estructura de la facultat, i es que estudiar una carrera amb assignatures que porten per nom oficial "PXCSO, ILSLD, XCO, EEE, ADA" entre d'altres acaba afectant, el fet que dos o tres dies l'any, la junta decreti que el dimarts de tal setmana serà un dimecres o un dijous?? (PErque si, perque son aixi). Finalment no cal oblidar l'estructura de "hundir la flota" del campus on s'estudia (B4, C3) i la ordenació de les classes A5E002,C6S0013, junte-m'ho ara amb les noms de les assignatures: "tinc classe de ILSLD a l'A6S0012" i pensasi en pot sortir res de bo d'estudiar 5 anys en un lloc així.

La crisi també arriba al blog

això sembla, després del període més llarg d'inactivitat d'aquest petit racó virtual en tota la seva història...

no tinc el cap per massa escriptures, la feina em duu atabalat, ja que properament tenim un parell de viatges més, amb les seves presentacions / demostracions / tests particulars, de manera que aquests dies són intensos d'arreglar i descobrir errors i coses desagradables per l'estil. En aquest sentit, d'aquí unes setmanes us explicaré (hopefully) com deixar bocabadats a quatre guiris usant els formularis de google docs.

una de les coses per sortir d'aquesta rutina serà jugar a futbol, altre cop, després de la llarga història d'alegries i tristeses viscudes amb el FiB_D i el Xibeca... aquest cop sembla que també pinten bastos de la mà dels Arreplegats. Els Arreplegats són un conjunt de profes, doctorands i becaris de lo millor de cada casa del LSI, així que...

bé, per avui ja està bé, que si no després tinc agulletes ;)

salut i a cuidar-se!

Conductor, a lo teu!

Aquesta és la campanya de la Generalitat per als conductors que van una mica despistats. Esperem que no sigui pitjor el remei que la malaltia, que diuen.
Lloc: Estació (de Renfe o d'Adif ?) de Torredembarra.

Tornada a la normalitat

O això és el que tocaria després d'haver passat uns dies a Portugal i uns altres pocs a Suècia. Per feina, això sí.

Aquí a la dreta, la imatge del Cristo Rei, que presideix la riba del Tajo oposada a la ciutat de Lisboa. Des dels seus peus, allà dalt, es tenen unes magnífiques vistes de la bullent ciutat portuguesa.

La meva estada va estar situada principalment a Costa da Caparica, un poble costaner bastant turístic, a pocs quilòmetres al sud de la capital.
En aquest idíl·lic escenari es van celebrar les conferències ICE 2008, un esdeveniment amb un abast molt ampli en el camp de l'aplicació de les TIC a la innovació, la millora de la producció en la indústria, les eines i entorns col·laboratius, els LivingLabs i més coses per l'estil d'interessants.

Suposo que us preguntareu què coi pinto jo en unes conferències d'aquest estil. Doncs un dels projectes en els quals la UPC treballa (Laboranova) muntava una demo de diverses eines que s'estan desenvolupant (una d'elles la que desenvolupo jo). Així que no vaig tenir masses vacances, però si que vaig aprofitar després d'haver fet la meva presentació per anar a conèixer de primera mà la nit lisboeta, més faltaria.


Aquí a sota, un parell de fotos de la bonica ciutat de Luleå (Suècia) alias "On Déu va perdre l'espardenya". A 100 km del cercle polar àrtic, aquesta petita ciutat destaca per la seva tranquilitat i calma.

A l'estiu no es pon el sol i fa molta mandra d'anar a dormir. A més, les temperatures tampoc són prohibitives (voltant els 12º) de manera que s'agraia estar a la fresca, venint de la calurosa Catalunya.


La nostra estada aquí té el seu origen en un altre dels projectes en els quals treballa la UPC, el Virtual European Parliament, que també compta amb companys suecs i belgues (propera visita). Però resulta que els suecs amb els que treballem nosaltres viuen aquí, al mig del no-res. I la veritat és que semblen molt feliços d'estar aquí. La veritat és que sembla un lloc genial on perdre-s'hi uns mesos, no més.

Sembla ser que a l'hivern tota aquesta aigua es gela i fan carreteres per sobre el gel i la gent esquia, patina o condueix cotxes per anar d'un lloc a l'altre... sona divertit!

Per suposat també vam tenir temps -tot i que en una visita de dos dies, el concepte de temps pren un sentit diferent, i més aquí, on sembla que tot vagi més lent i reposat- de gaudir de la poca nit que vam poder, entre que no es ponia el sol i que els pocs bars que hi havien tancaven a les 12 de la nit, vam fer el que vam poder, això sí, ens ho vam passar força bé. Llàstima dels mosquits, que no et deixaven ni a sol ni a ombra.

I ara ja tocaria posar-se a treballar en serio, que si no després a casa es pensen que només tombo!

El Arte de la Guerra

Fa quasi una eternitat des de l'última entrada fent referència a un llibre que hagi llegit. Això no vol dir que hagi llegit massa cosa més. Avui us presento el llibre de lectura que m'ha tingut ocupat tot aquest temps -he llegit altres coses que no m'atreveixo a qualificar com a lectura (BB.DD., PHP, ...)-.

Aquest llibre que he tardat tant en acabar ha estat "El Arte de la Guerra" d'un tal Sun Tzu, pel que sembla, un famós general xinès del segle VI a.C. En tot aquest temps, al llarg dels segles, aquest tractat de guerra i estratègia ha anat canviant de públic. De generals i estrategues ha passat a mans d'empresaris i gestors de conflictes.

I és que el llibre no deixa de ser una guia per resoldre conflictes. Actualment aquests conflictes es troben més en l'àmbit empresarial i inter-personal que no pas en el bèl·lic, de totes maneres, la gent que s'ocupa d'això últim, no crec que sigui massa de llegir llibres...així anem.

Centrant-me en el llibre, està estructurat com un repàs de les ensenyances d'en Sun Tzu per part d'un grup de persones xineses -desconec si són deixebles o quin tipus de relació tenen amb Tzu-, complementades amb les batalletes de tal rei va atacar a qual i es va passar X dies assetjant la ciutat, però com que no seguien les ensenyances de Sun Tzu, l'exèrcit es va desmoralitzar i van caure derrotats.

A vegades sembla una reunió d'avis explicant les batalletes de la guerra (amb tots els respectes) pretenent exemplificar el que Sun Tzu dicta. És interessant en un principi, però al final m'he acabat liant amb tants noms de persones i llocs, que a oïdes no acostumades, tots sonaven iguals.

El llibre és adequat per llegir-lo amb calma i relaxadament, per això sospito que no l'he acabat de disfrutar. De totes maneres té alguna frase digna de ser recordada:

• "Todo el arte de la guerra está basado en el engaño"
• "Los que son expertos en el arte de la guerra someten al ejército enemigo sin combate"
• "Cinco casos en los que la victoria es previsible":

1. "El que sabe cuándo hay que combatir y cuándo no, será el vencedor"
2. "El que sabe cómo manejar un ejército importante y uno reducido, será el vencedor"
3. "Aquel cuyas tropas estén unidas en torno a un objetivo común será el vencedor"
4. "El que es prudente y espera a un enemigo que no lo es, será el vencedor"
5. "El que tenga generales competentes y los proteja de las injerencias del soberano será el vencedor"

• "Conoce al enemigo y conócete a ti mismo y, en cien batallas, no correrás jamás el más mínimo peligro"
• "Cuando no conozcas al enemigo, pero te conozcas a ti mismo, las probabilidades de victoria o de derrota son iguales"
• "Si a un tiempo ignoras todo del enemigo y de ti mismo, es seguro que estás en peligro en cada batalla"
• "La invencibilidad reside en la defensa; las oportunidades de victoria, en el ataque"
• "En términos generales, mandar a muchas personas es como mandar a pocas. Es cuestión de organización"
• "El general avisado debe tener en cuenta en sus deliberaciones simultáneamente los factores favorables y los desfavorables"
• "Si las órdenes están justificadas en todas las ocasiones y se ejecutan siempre, las relaciones entre el comandante y las tropas serán satisfactorias"
  

Ara ja estic ben fitxat

Després d'uns quants mesos amb el carnet d'identitat caducat, m'he decidit a renovar-lo. No per res, però suposo que no m'haguessin deixat sortir del país :)

Així doncs, i per tenir-lo a temps per viatjar pròximament, m'he dirigit a Tarragona a que m'expedissin (està ben dit?) el relativament nou DNI electrònic.

Tot són avantatges: te'l fan en un moment (a menys que com jo hagis de realitzar algun tràmit com ara un canvi de nom, ja que des de petit, i per error, constava com a "miguel"), pots accedir a la informació laboral, de la declaració de la renta, dels punts de conduir,... (més info)

... però a quin preu? sabem que estem controlats (o que podem estar-ho en cas de necessitat) a través de les targes de crèdit, del mòbil... a saber que podran fer ara amb aquest enginy, que prometent tantes facilitats als ciutadans aglutina tanta informació.

És un cas equiparable amb el de la declaració de la renta, que amb totes les facilitats que ofereixen als ciutadans per tal d'acceptar els borradors s'embutxaquen de mitja cosa de 200€ ?
O és encara pitjor?