Bé, com podeu veure, el blog ha canviat la seva aparença, de fet, li he canviat jo, de moment els blogs no són tan intel·ligents com per fer-ho solets (cosa que arribarà, o treballarem per a que així sigui).
He col·locat una enquesta aquí al costat per tal que doneu la vostra opinió al respecte, a veure que en penseu. Per a opinions més elaborades de les proposades a l'enquesta, em podeu enviar un mail o deixar un comentari en aquesta mateixa entrada.
En els propers dies veuré si el deixo així o si torno a fer un canvi, depenent tant de les vostres respostes a l'enquesta / comentaris com del meu feeling a l'hora de treballar-hi.
De la mateixa manera espero en els propers dies anar afegint encara alguna coseta més, després d'afegir coses com ara la llista de llibres que he llegit en els últims anys, coses relatives a la Wii o també la llicència que he posat al material del blog.
[update] He posat també un núvol d'etiquetes d'aquests tant xulo!
dimecres, de setembre 19, 2007
dimecres, de setembre 12, 2007
Independència...ser o no ser
Darrerament, i més després de la Diada Nacional de Catalunya, es respira un ambient enrarit, ja que en els últims temps està agafant força la realitat sobiranista i independentista del país.
Hi ha molts factors que també afecten aquest fet, com el partit de futbol que la Selecció Catalana hauria de poguer disputar contra la dels EUA aquest mes proper, els incidents a Girona respecte la casa reial en el marc de la inauguració del parc científic de la ciutat, les contínues discrepàncies pel que fa al tema del finançament, els pocavergonyes de la renfe que continuen igual, i que davant del traspàs de poder es manifesten en vaga...
Jo personalment, prefereixo que Catalunya sigui independent abans que seguir patint tot el que patim. Potser Catalunya es desenvoluparia millor com a país dins Europa, gestionant els seus diners i les seves infraestructures per la nostra conveniència. Però per arribar a aquest punt hi ha masses traves. Tant externes com internes.
Catalunya és, volguem o no, una terra de mestissatge, on conviu gent de múltiples procedències, tant de la resta de l'estat, com de fora. No és rar pensar doncs que molta d'aquesta gent tingui preferència per mantenir la situació tal com està, alguns perquè no s'hi interessen i altres perquè ja els interessa que sigui així.
Tinc una sensació extranya quan penso en el que passa a fora de les nostres fronteres. Crec que el concepte dels "Països Catalans" ha passat a la història, ja que en la resta de membres d'aquest conjunt, la situació és molt pitjor que la nostra. A la resta d'Espanya, tenen un sentiment enfrentat, per una banda, a molts espanyols, els catalans els fem nosa per molts motius (no entraré en detalls, suposo que us feu una idea) i per l'altra no volen trencar la unitat d'Espanya. És una relació d'amor-odi, que als meus ulls, està condemnada al fracàs, però que hi farem, les coses són com són.
En fi, això no s'arregla pas amb un simple referèndum...
Hi ha molts factors que també afecten aquest fet, com el partit de futbol que la Selecció Catalana hauria de poguer disputar contra la dels EUA aquest mes proper, els incidents a Girona respecte la casa reial en el marc de la inauguració del parc científic de la ciutat, les contínues discrepàncies pel que fa al tema del finançament, els pocavergonyes de la renfe que continuen igual, i que davant del traspàs de poder es manifesten en vaga...
Jo personalment, prefereixo que Catalunya sigui independent abans que seguir patint tot el que patim. Potser Catalunya es desenvoluparia millor com a país dins Europa, gestionant els seus diners i les seves infraestructures per la nostra conveniència. Però per arribar a aquest punt hi ha masses traves. Tant externes com internes.
Catalunya és, volguem o no, una terra de mestissatge, on conviu gent de múltiples procedències, tant de la resta de l'estat, com de fora. No és rar pensar doncs que molta d'aquesta gent tingui preferència per mantenir la situació tal com està, alguns perquè no s'hi interessen i altres perquè ja els interessa que sigui així.
Tinc una sensació extranya quan penso en el que passa a fora de les nostres fronteres. Crec que el concepte dels "Països Catalans" ha passat a la història, ja que en la resta de membres d'aquest conjunt, la situació és molt pitjor que la nostra. A la resta d'Espanya, tenen un sentiment enfrentat, per una banda, a molts espanyols, els catalans els fem nosa per molts motius (no entraré en detalls, suposo que us feu una idea) i per l'altra no volen trencar la unitat d'Espanya. És una relació d'amor-odi, que als meus ulls, està condemnada al fracàs, però que hi farem, les coses són com són.
En fi, això no s'arregla pas amb un simple referèndum...
divendres, de setembre 07, 2007
Marte Azul
Finalment, he acabat de llegir la trilogia de Mart. Aquest últim volum m'ha costat bona part de l'estiu, ja que ha estat poc productiu pel que fa a lectura.
Però no us penseu que ha estat per culpa del llibre!
La trilogia és un gran experiment imaginatiu (i suposo que alguna cosa més, ja que l'autor ha col·laborat amb la NASA) sobre la terraformació de Mart, és a dir, com intentar fer habitable el planeta vermell.
Em permetré fer una nota general de la trilogia complerta:
A partir d'un inici traumàtic (un assassinat), se'ns desvetlla la història que comença al segle XXI. En ella, un grup de 100 dels científics més brillants de l'època, són escollits després de passar dues proves per convertir-se en els pioners de l'emigració interplanetària. Com podeu suposar, tenen personalitats i principis enfrontats en molts casos, cosa que fa l'elecció del destí de la seva nova casa, una tasca treballada.
En cadascun dels capítols es narra subjectivament una part de la història, segons el punt de vista de diferents membres de l'expedició, de manera que la història es va completant des de diferents punts de vista alhora.
En certs moments, la trama dóna pas a les filigranes literàries de l'autor respecte a geologia marciana -on retrata amb un enorme nivell de detall la visió personal del planeta-, a psicologia -introduint problemes psicològics en algun dels personatges, confrontant els diferents temperaments, etc.-, a sociologia i antropologia -esboçant diferents tipus de civilitzacions i organitzacions socials que es van plantejant al llarg de la història, mostrant que un món millor és possible-, genètica -els investigadors aconsegueixen un nivell tecnològic brutal, en aquest camp especialment, però també en molts altres com la construcció, el transport, etc.- i també la filosofia -plantejant problemes com una vida sense memòria i altres problemes de tipus ètic.
A partir d'aquests ingredients, es crea una història que enganxa per lo propers que es tornen els personatges a través 1500-1700 pàgines totals de la trilogia. No hi falten tampoc enfrontaments interplanetaris i petites dosis d'acció i un puntet de sexe "a la marciana".
D'aquesta manera us recomano que si podeu, us passeu unes bones estones llegint!
Ah, i final sorpresa!
Però no us penseu que ha estat per culpa del llibre!
La trilogia és un gran experiment imaginatiu (i suposo que alguna cosa més, ja que l'autor ha col·laborat amb la NASA) sobre la terraformació de Mart, és a dir, com intentar fer habitable el planeta vermell.
Em permetré fer una nota general de la trilogia complerta:
A partir d'un inici traumàtic (un assassinat), se'ns desvetlla la història que comença al segle XXI. En ella, un grup de 100 dels científics més brillants de l'època, són escollits després de passar dues proves per convertir-se en els pioners de l'emigració interplanetària. Com podeu suposar, tenen personalitats i principis enfrontats en molts casos, cosa que fa l'elecció del destí de la seva nova casa, una tasca treballada.
En cadascun dels capítols es narra subjectivament una part de la història, segons el punt de vista de diferents membres de l'expedició, de manera que la història es va completant des de diferents punts de vista alhora.
En certs moments, la trama dóna pas a les filigranes literàries de l'autor respecte a geologia marciana -on retrata amb un enorme nivell de detall la visió personal del planeta-, a psicologia -introduint problemes psicològics en algun dels personatges, confrontant els diferents temperaments, etc.-, a sociologia i antropologia -esboçant diferents tipus de civilitzacions i organitzacions socials que es van plantejant al llarg de la història, mostrant que un món millor és possible-, genètica -els investigadors aconsegueixen un nivell tecnològic brutal, en aquest camp especialment, però també en molts altres com la construcció, el transport, etc.- i també la filosofia -plantejant problemes com una vida sense memòria i altres problemes de tipus ètic.
A partir d'aquests ingredients, es crea una història que enganxa per lo propers que es tornen els personatges a través 1500-1700 pàgines totals de la trilogia. No hi falten tampoc enfrontaments interplanetaris i petites dosis d'acció i un puntet de sexe "a la marciana".
D'aquesta manera us recomano que si podeu, us passeu unes bones estones llegint!
Ah, i final sorpresa!
El propòsit d'aquest curs
Bé, oficialment des d'ahir, ja sóc alumne del màster d'IA a la FIB, tot i que encara falta pagar la matrícula...quin mal! Si bé és cert que en altres màsters no públics el preu de la matrícula és molt més elevat, pel que estàvem acostumats a la FIB, cou una mica.
Doncs així aquest curs ens centrarem, juntament amb destacades ments de la FIB (on destaca el Sr.Martorell) a deixar el llistó ben alt en el màster, i d'aquí a final de curs ja es veurà com anem!
Les assignatures que he matriculat són les dues disponibles sobre agents, les dues disponibles sobre llenguatge natural i també mineria de dades. D'aquesta manera m'ha quedat un horari fantàstic: de dilluns a divendres, de 10 a 14h. Això és millor que Fase Selectiva!
Pel que sembla, s'havien escampat rumors sobre la meva condició de ser acceptat al màster, però, per aclarir-ho, dir que en la llista de convocats hi havia un error tipogràfic.
Bé, per acabar, només dir que això de fer el màster és un xollo ja que tenim vacances fins l'1 d'octubre, així que encara tenim temps per fer una mica el gandul!
Ja aniré explicant alguna cosa més...
Doncs així aquest curs ens centrarem, juntament amb destacades ments de la FIB (on destaca el Sr.Martorell) a deixar el llistó ben alt en el màster, i d'aquí a final de curs ja es veurà com anem!
Les assignatures que he matriculat són les dues disponibles sobre agents, les dues disponibles sobre llenguatge natural i també mineria de dades. D'aquesta manera m'ha quedat un horari fantàstic: de dilluns a divendres, de 10 a 14h. Això és millor que Fase Selectiva!
Pel que sembla, s'havien escampat rumors sobre la meva condició de ser acceptat al màster, però, per aclarir-ho, dir que en la llista de convocats hi havia un error tipogràfic.
Bé, per acabar, només dir que això de fer el màster és un xollo ja que tenim vacances fins l'1 d'octubre, així que encara tenim temps per fer una mica el gandul!
Ja aniré explicant alguna cosa més...
dijous, de setembre 06, 2007
Tornada de los Madriles
Doncs si, després de prendre'ns uns dies de vacances a Madrid, ja hem tornat, sans i estalvis a la nostra estimada terra.
Si voleu que us digui la veritat, Madrid m'ha agradat molt, i en cap moment m'he sentit ni discriminat ni mal vist per estar parlant català amb la Cristina tranquilament, al metro, pel carrer, a l'hotel, etc. És a dir, el que hauria de ser sempre i a tot arreu.
Com acostuma a passar en visitar una gran ciutat en pocs dies, no tens temps de veure tot allò que voldries, així que m'he quedat amb ganes de veure els barris de Chueca i de Lavapiés, de tastar una mica més l'ambient nocturn de la ciutat i també de visitar els fantàstics museus que té.
Per contra, he disfrutat molt recorrent la Parte Vieja, la Castellana amunt i avall (en autobús, no us penseu...) girant una mica el cap tot passant al costat del Bernabéu (per cert, que el Camp Nou és força més gran) i com no, el Retiro, fantàstic!
Ah, també és molt xula la nova terminal T4 de l'aeroport de Barajas...però la Terminal Sud (o com es digui) del Prat també promet molt!
Amb una mica més de temps, ja penjaré alguna foto, o muntaré un àlbum online d'aquests famosos (per cert, Xavi Azagra, encara haig de veure el teu... i la resta que tingui alguna foto digna de veure també, eh!!)
Si voleu que us digui la veritat, Madrid m'ha agradat molt, i en cap moment m'he sentit ni discriminat ni mal vist per estar parlant català amb la Cristina tranquilament, al metro, pel carrer, a l'hotel, etc. És a dir, el que hauria de ser sempre i a tot arreu.
Com acostuma a passar en visitar una gran ciutat en pocs dies, no tens temps de veure tot allò que voldries, així que m'he quedat amb ganes de veure els barris de Chueca i de Lavapiés, de tastar una mica més l'ambient nocturn de la ciutat i també de visitar els fantàstics museus que té.
Per contra, he disfrutat molt recorrent la Parte Vieja, la Castellana amunt i avall (en autobús, no us penseu...) girant una mica el cap tot passant al costat del Bernabéu (per cert, que el Camp Nou és força més gran) i com no, el Retiro, fantàstic!
Ah, també és molt xula la nova terminal T4 de l'aeroport de Barajas...però la Terminal Sud (o com es digui) del Prat també promet molt!
Amb una mica més de temps, ja penjaré alguna foto, o muntaré un àlbum online d'aquests famosos (per cert, Xavi Azagra, encara haig de veure el teu... i la resta que tingui alguna foto digna de veure també, eh!!)
dijous, d’agost 30, 2007
El pastís que s'acaba
Vaig llegir l'altre dia una entrevista que feien a Juan Ignacio Cirac, un dels científics més eminents (nascut a Manresa) i director de la divisió teòrica de l'Institut Max Planck (Premi Príncep d'Asturies 2006), crec recordar que a l'ABC o a la Razón. No llegeixo habitualment aquests diaris, però vaig voler llegir l'entrevista, principalment perquè havia assistit a la seva investidura com a Doctor Honoris Causa per la UPC l'any passat.
Ell està cridat a ser un dels científics més destacats d'aquest segle, i realitza la seva tasca a Alemanya, tot i que té lligams amb el teixit acadèmic i de recerca de Catalunya. En aquesta entrevista, criticava en certa manera que Espanya no es decideixi a donar el pas en matèria d'inversió en recerca, un pas en ferm i de manera seriosa i compromesa.
Sembla ser que cada vegada tant el sector immobiliari com el turístic tindran menys força per estirar de l'economia espanyola, de manera que es planteja un moment de certa incertesa pel que fa al futur econòmic (enmarcat dins el moment d'incertesa global). Segons Cirac, caldria no perdre el tren de la ciència, doncs aquesta pot ser la clau per a l'economia futura. Altres països, amb molts més problemes de desenvolupament que Espanya (o Catalunya), han apostat fortament per invertir en recerca, i a llarg plaç es veurà el resultat.
Aquí encara ens hi hem de posar, i a llarg plaç també es veuran els resultats.
Ell està cridat a ser un dels científics més destacats d'aquest segle, i realitza la seva tasca a Alemanya, tot i que té lligams amb el teixit acadèmic i de recerca de Catalunya. En aquesta entrevista, criticava en certa manera que Espanya no es decideixi a donar el pas en matèria d'inversió en recerca, un pas en ferm i de manera seriosa i compromesa.
Sembla ser que cada vegada tant el sector immobiliari com el turístic tindran menys força per estirar de l'economia espanyola, de manera que es planteja un moment de certa incertesa pel que fa al futur econòmic (enmarcat dins el moment d'incertesa global). Segons Cirac, caldria no perdre el tren de la ciència, doncs aquesta pot ser la clau per a l'economia futura. Altres països, amb molts més problemes de desenvolupament que Espanya (o Catalunya), han apostat fortament per invertir en recerca, i a llarg plaç es veurà el resultat.
Aquí encara ens hi hem de posar, i a llarg plaç també es veuran els resultats.
dilluns, d’agost 27, 2007
Tornem a la feina!
Bé, després d'una llarga ausència, i ara que ja disposo d'un equipament més adequat, vull reprendre l'activitat del blog, ja que ho havia deixat bastant apartat...(em sap greu).
Tot i això, sembla ser que he perdut una mica la pràctica, així que em permetreu que per agafar el ritme us expliqui una mica que ha estat de mi aquest temps:
bàsicament matins de treball i tardes de sol i piscina.
Ja sé que pot semblar poca cosa, però bé, encara queda temps per viure noves experiències, especialment la setmana que vé, que estaré d'enviat especial a Madrid!
A més, aquestes coses senzilles, a vegades et permeten apreciar millor coses que amb la rutina diària dels estudis i la feina poden passar desapercebudes... des d'aquí, demano una reflexió i un sentiment d'agraiment per la migdiada, per les "tumbones" de les terrasses, la remor de les onades, les sortides de sol a la platja...i tantes altres petites coses.
Que hagueu gaudit del vostre temps!
Tot i això, sembla ser que he perdut una mica la pràctica, així que em permetreu que per agafar el ritme us expliqui una mica que ha estat de mi aquest temps:
bàsicament matins de treball i tardes de sol i piscina.
Ja sé que pot semblar poca cosa, però bé, encara queda temps per viure noves experiències, especialment la setmana que vé, que estaré d'enviat especial a Madrid!
A més, aquestes coses senzilles, a vegades et permeten apreciar millor coses que amb la rutina diària dels estudis i la feina poden passar desapercebudes... des d'aquí, demano una reflexió i un sentiment d'agraiment per la migdiada, per les "tumbones" de les terrasses, la remor de les onades, les sortides de sol a la platja...i tantes altres petites coses.
Que hagueu gaudit del vostre temps!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
