dimecres, d’octubre 17, 2007

Una hora i mitja

Aquest és el retràs que hem patit avui els soferts usuaris de renfe, que sortint a les 8:00 del matí de Torredembarra, bé, aleshores ja portava 10 minuts de retràs, hem arribat a les 10:30 a Sants-Estació.

Un cop més, la manca d'informació marca l'incident. Després de portar 20 minuts aturats a l'estació de Gavà, ens diuen per megafonia que encara haurem d'estar uns 20 minuts més, aproximadament. Aquests 20 minuts es converteixen fàcilment en mitja hora. Posteriorment una altra llarga espera a l'estació de Bellvitge es salda sense cap intent de comunicació per part de renfe. Per sort, en ambdues parades, s'han pogut obrir les portes del tren i la gent que ho ha cregut oportú ha sortit a estirar les cames, fer un cigarret, etc, fet que suposo ha rebaixat el nivell de tensió al vagó.

El problema és que no és quelcom puntual, la mitja de restrassos no crec que baixi de 15 minuts. La solució no és aixecar-se abans i agafar el tren anterior, perquè molta de la gent que som usuaris de renfe, ja som previsors en aquest sentit i agafem el tren abans del que hauriem d'agafar. Però ni així. Una possible solució per aquells dies que no et puguis permetre arribar tard (una reunió important, un examen, etc.), seria quedar-se a dormir directament a barcelona, per tal d'evitar que et puguin esgarrar el dia ja de bon matí.

En fi, com sembla que només existeixi rodalies renfe, la gent de mitja distància estem completament oblidats i a nosaltres no ens tornen els diners del bitllet, com se suposa que si fan a la gent de rodalies.

Per acabar-ho d'adobar, quan ja arribava una hora tard a classe, arribo i resulta que la porta de l'aula està tancada. No hi ha cap indicació a la porta. Així que em dirigeixo als ordinadors, per mirar que no haguéssin enviat un correu o posat un avís al web. Doncs tampoc, el màster està resultant un pel mal organitzat de moment. Per sort no tant com la renfe...

Paciència!

dimarts, d’octubre 16, 2007

El millor

L'aigua tèbia cau i s'enduu la suor que cobreix la meva pell, després de l'esforç.

Els músculs es contrauen i es relaxen sota l'aigua, després de l'esforç.

Les mateixes sensacions recorren el meu cos, després de l'esforç.

El record d'allò realitzat travessa la meva ment una vegada rere l'altre.


De sobte, penso, com és deu sentir algú que és el millor?
M'ho pregunto perquè mai he estat, ni m'he sentit, el millor en res, i penso que potser és una sensació extranya. Segurament no m'hi sentiria còmode. Em considero una persona inquieta i sempre disposada a aprendre coses noves, de manera que no m'hi puc posar a la pell del millor, o com a mínim de segons quin millor. Algú que sigui el millor en alguna cosa, realment segueix sent el mateix, amb la mateixa humilitat, les mateixes ganes de seguir millorant?

Quins pensaments més extranys...oi?


PS: Les primeres línies es deuen a allò que sóc quan em poso a la dutxa després d'haver anat a córrer. Però segur que n'heu pogut fer altres interpretacions, que ens coneixem.
PS-2: La reflexió m'ha vingut al cap avui a la dutxa, després d'experimentar tot lo abans descrit. Que extrany!

diumenge, d’octubre 14, 2007

Un minut de ciència

Avui us porto uns quants videos dedicats a explicar aquests fenòmens que succeeixen en el nostre món, explicats de manera senzilla i amena, en un minutet.

Els videos estan penjats a la web de la Generalitat, per part del Departament d'Innovació, Universitat i Empresa. És una bona iniciativa, aquesta de difondre uns coneixements que de tant bàsics, va bé de recordar.

dilluns, d’octubre 08, 2007

La Terra es mou... i altres curiositats

Avui, en el decurs de la classe de Mineria de Dades 2, del màster, hem començat el tema de visualització i també hem tocat coses de percepció i com funciona el cervell. El professor també ha mostrat alguns exemples sobre com estem condicionats des de petits a reconèixer cares d'una manera, ilustrant-ho amb un exemple sobre cares de cap per avall.
L'exemple era d'un tal Richard Wiseman, concretament el que podeu trobar a la seva web. És un psicòleg que treballa fent recerca, podriem dir, extranya. En el seu últim llibre, i en la web d'aquest llibre podem trobar un munt d'investigacions curioses i divertides, com aquesta, que et permet conèixer-te una mica millor.

Especialment divertida m'ha semblat aquesta, que calcula quina distància ens movem mentre practiquem sexe.




Realment us recomano també la resta de videos de la pàgina, són entretinguts i divertits, així que no us deixeu perdre la millor investigació des dels temps d'en Beakman. xD

diumenge, d’octubre 07, 2007

Protegim les bèsties

Seguint el comentari que m'havia deixat en David, us vull donar a conèixer la iniciativa que es duu a terme des del GEPEC per tal de presentar una reclamació en contra d'un decret que es vol aprovar per tal de permetre la caça d'ocells amb mètodes poc acurats, provocant que es puguin caçar espècies protegides i altres problemes.

Segons sembla, aquests mètodes estan prohibits per llei a l'estat espanyol, però la generalitat no ho veu així.

Rebutjo qualsevol tipus de maltractament animal, especialment també el taurí.
Potser les properes eleccions podria votar el partit antitaurí...

divendres, d’octubre 05, 2007

Free Burma


Free Burma!


Amb un dia de retràs, però el sentiment és el mateix, i diuen que la intenció és el que compta!

Birmània Lliure!



Free Burma!


Derroquem les dictadures, de qualsevol tipus!
Pau i llibertat!

dilluns, d’octubre 01, 2007

starting master...please wait

1 d'octubre, la data prèviament establerta per l'inici del que serà la meva ocupació durant aquest any acadèmic: el màster en IA.

Així doncs hem començat el màster presentant un parell d'assignatures i també coneixent una mica els nous companys. Hi ha dos fets principals que m'han sorprès:
  1. La, per mi, notable afluència d'alumnes (érem uns 13-15 a la primera i uns 17 a la segona), ja que pensava que seriem molta menys gent. Falta esperar també a la resta de cursos, però vaja, vist lo vist, cal esperar quelcom semblant.
  2. La variabilitat en la procedència (el background) dels alumnes. Tot i que domina el perfil de FIBer que apunt d'acabar la carrera decideix estalviar-se el PFC cursant el màster (perfil que també comparteixo), hi ha també un grup important de gent de la URL-LaSalle, i també casos més exòtics com ara un llicenciat en ambientals a Salamanca, un doctorand de psiquiatria, un llicenciat matemàtic a la recerca de sortides pràctiques, etc..
Pel que fa als professors, els que hem tingut avui tenen com a factors comuns que són força joves i que han realitzat alguna estada prolongada a l'estranger, principalment en tasques de recerca.

De moment les classes han estat força introductòries i bastant basades en transparències, però la idea és fer-les una mica més interactives.

En posteriors entrades, ja us aniré explicant més coses del màster i de l'experiència, però tampoc vull fer res massa detallat, per no fer-me massa pesat, simplement a títol informatiu.