A "toro pasao"

Un cop passada la tempesta terrorista, la tempesta "papanatista" i la tempesta electoral, aquestes han estat una de les poques eleccions que recordi on no tothom ha guanyat. Sorpresa!

Per fi alguns tenen l'honradesa de veure les coses com les veu la gent normal i tenen la humilitat de reconèixer la derrota. Una derrota clara, però que en el fons ho és de tot el país.

El descens del vot nacionalista en favor del PSC és una molt mala notícia per Catalunya. Perquè per molt que ens vulguin vendre la moto de que si la Catalunya optimista, que si ara més que mai Catalunya comptarà, etc. el fet és que ens la fotran "doblá", com deia aquella, qui per cert ha estat més castigada en la seva pròpia terra que aquí, seu de les seves últimes malifetes.

L'electorat, segons sembla, ha escollit diàleg enfront la crispació. Jo crec que més que diàleg és entabanament, moltes promeses i després res.

Hi ha altres formes de fer front a la "turba imbécil". Altres formes que haguessin donat més poder i més beneficis a Catalunya. El vot útil no sempre és tan útil.

Espero que tot es desenvolupi favorablement als interessos del país, espero haver-me equivocat en les meves apreciacions.

S'apropen les eleccions

Ens trobem a escassos quatre dies de les eleccions... en plena campanya, es succeeixen mítings i actes electorals. A televisions emeten avorrits debats entre candidats. Ni tan sols vaig tenir la intenció de veure'ls.

Aquests debats no serveixen per res més que per veure com dos personatges es van llençant plats al cap. Tots sabem el que diran i el que callaran. Sempre més pendents d'embolicar-se dialècticament amb el "contrincant" que proposar un debat constructiu i veritablement útil per als ciutadans.

És curiós també com en unes eleccions on es presenten més de dos partits, sembla que només n'existeixin altres tants.

Per altra banda, no deixa de ser preocupant la certa apatia generalitzada cap a un esdeveniment que pot ser clau per als interessos catalans. Perquè a mi no m'agraden els extremismes, i molt menys si promouen més el passat que el futur, però tampoc m'agrada que em prenguin el pèl amb falses promeses i postures interessades.

En fi, diumenge, tot aquell que en tingui ganes, ja sap que toca.

Freakonomics

Doncs aquest és l'últim llibre que he llegit, que com el seu nom indica és una mica freak, però això no m'espanta pas, ja ho sabeu.

Els seus dos autors, un economista força atípic i un periodista, mostren a través de diversos casos d'estudi, com moltes vegades no es tracta de que l'economia sigui un avorriment, sinó que se li demanen coses poc divertides i interessants.

Aquests dos són capaços d'extreure d'una muntanya de dades respostes a les preguntes més imversemblants. Els lluitadors de sumo són corruptes? Un agent immobiliari sempre mira pels interessos dels seus clients? Tenen aquests quelcom a veure amb el Ku Klux Klan?

En un àmbit més profund, totes les reflexions del llibre es basen en dos conceptes bàsics de l'economia:

• l'estudi d'incentius, o què ens impulsa a fer (o no fer) les coses.
• l'assimetria d'informació, o amb quines avantatges compta la part que disposa de més informació en un conflicte.

És un llibre curtet i amè, així que també us recomano la seva lectura, sobretot si teniu certa curiositat com per intentar veure el món des d'un altre punt de vista, curiós i divertit.

Actualment es pot trobar en edició de butxaca suposo que força bé de preu...no hi ha excuses!

Estreno!

Ahir es va produir la tan esperada estrena del tren d'alta velocitat fins a Barcelona...amb quants mesos de retràs?

El fet és que es tracta d'una aixecada de samarreta, totalment electoralista i només cal anar amb tren o a peu per la zona de Bellvitge per veure que les obres de l'AVE no estan ni molt menys acabades.

A l'estació de Sants sembla ser que si, la zona de vestíbul per fi està més o menys digna, ahir amb dotació especial de les forces de seguretat, tant a l'estació, com a l'entrada, com a les zones d'obres, a vora de via.

En fi, ara només queda veure que passarà amb la Sagrada Família. Però sembla que han deixat els deures per massa tard...

Salut!

Imatge de marca

Segur que tots coneixeu la imatge que he afegit per aquí sota. El logo de Google, famós com pot ser-ho el de qualsevol altra empresa tan coneguda, com ara el de Coca-Cola, Nike, Audi, i molts més.

En aquest article es presenten diferents iteracions en el procés de disseny del logo de Google. Amb la lectura d'aquest article vull provocar una reflexió sobre el valor de les imatges per representar conceptes i de com la nostra cultura provoca alteracions en la nostra percepció.

O no trobeu que el logo definitiu és el més adequat de tots els presentats?

També podria ser que només s'haguessin mostrat aquells que es podrien considerar més lletjos (tot i que això és molt subjectiu) i que pertant, la manca d'informació també resultés clau en aquesta alteració de la percepció.

Potenciar el futur

Com es podria potenciar la innovació i la creativitat en la facultat (més enllà de les mesures que ja es puguin estar aplicant a tal efecte, com ara Programa Innova i demés..)?

Una bona idea seria donar via lliure als alumnes per tal que, tal i com es fa en empreses com ara Google, deixar part del temps de treball per a projectes propis.

En un àmbit com el de la facultat, això es podria donar per l'estil d'assignatures de lliure elecció, on els alumnes desenvolupessin aquelles idees boges que a tots ens han rondat el cap alguna vegada que altra.

Tots sabem que amb les ALE's, el més important no és la nota, i que sovint intentem no dedicar-hi massa feina, però segur que no hi hauria gent interessada en fer alguna cosa així?

Salut!


PS: amb la col·laboració intel·lectual inestimable d'en Pep (que si tingués blog li afegiria un link i quedaria més maco i tal ;) )

Tornem a viure

Ha passat més d'un mes des de l'última entrada, i ja quasi no recordo com era l'experiència de donar a conèixer allò que se'm passa pel cap. Després de desitjar-vos coses bones per tots/es per aquest nou any, no havia pogut disposar ni del temps ni de la inspiració necessària per escriure quelcom amb sentit, i no estava disposat a escriure res semblant a allò de l'estiu.

Doncs un cop alliberat de les exigències del màster (de moment, encara queda el més dur, la tesi!) puc dir que he sobreviscut a un dels mesos més intensos de la meva vida, i crec que la majoria de companys estaran d'acord.

Així que mentre alguns se'n van a Grècia, altres a Alemanya, al País Basc o a qualsevol de les magnífiques destinacions turístiques que la natura i l'acció de l'home ens han proporcionat, i jo em moro de ganes de poder anar a algun lloc, m'haig de concentrar en cos i ànima en la beca, ja que d'aquí a final de mes, sembla ser que necessitem un primer prototipus en marxa dels Innovation Jams.

En fi, de moment les notes estan sortint prou bé, un 8'5 a Sistemes multi-agents i un 6'5 a Mineria de dades 2. Quan sàpiga quelcom més, informo!

Apa, que gaudiu amb allò que estigueu passant el temps i a partir d'ara, espero que llegir aquest renascut blog us prengui cinc minutets de tant en tant.

Salut!