dilluns, de juny 11, 2007

La nostra pre-història

He llegit a vilaweb sobre un estudi dels origens de la raça humana i els moviments migratoris que les catàstrofes i els canvis climatològics han impulsat a fer des de fa 150.000 anys.

La pàgina en concret conté una animació molt bona en que es mostren tots aquests moviments en paral·lel a algunes de les causes que els provocaren, així com recursos addicionals que aprofundeixen en diferents jaciments o altres aspectes relacionats.

Després de tot això, m'ha vingut al cap un pensament...

Quan la raça humana ha estat capaç de sobreposar-se a aquest tipus d'inclemències? Quan la raça humana ha adquirit el poder suficient per plantar cara a les forces de la natura? Per què sembla que aquest fet es pugui dur a terme a qualsevol preu i per qualsevol motiu? Tot s'hi val?

És moment de reflexionar sobre aquesta transformació que hem sofert. Hem passat de ser éssers adaptatius a ser éssers adaptadors. I això és bo fins a cert punt...

2 comentaris:

  1. Nosé si el meu comentari va pel camí de la reflexió d'en miki, però potser el que ens hem de preguntar és fins a quin punt la humanitat continuarà fent les accions que fa pensant només en termes econòmics i quan entrarà en joc el factor humà, medi ambiental...

    Segons estudis realitzats, la Terra pot arribar a suportar fins a 2.5 vegades més de gent de la que ja existeix actualment, ho sigui uns 15.000 milions de persones, està clar però que no al ritme de consum de recursos al qual estem habituats.

    Un altre factor de risc, està en països emergents com són la Xina, l'Índia, tenen el mateix dret que tenim nosaltres a viure com nosaltres, i de fet, és cap a on estan anant. Es veu que si mai aquests 2.000 milions de persones (entre xinesos i indis i...) assoleixen el nostre ritme de vida, ens faran falta 2.5 Planetes Terra per tal de consumir els recursos igual que ara i per tant seguir amb el mateix ritme de vida.

    Són fets que porten a una bona reflexió.

    ResponElimina
  2. Molt interessant el "video", a vegades sembla que tot hagues començat amb els Ibers! (o amb franco franco franco per alguns altres).

    Amb tot a mi les reflexions a que he arribat són de caire social: no es problemàtic si l'espècie humana pot o no controlar els canvis climàtics -jo estic esperant el dia que es podrà controlar les precipitacions- sinó l'ús que de tot això se'n fa;

    Penso que vivim en una societat on només es premia la individualitat, compartit es per idiotes. No només em refereixo a les parelles, només cal pensar en la desunió que hi ha a Europa, a Catalunya.. i perque no vull parlar dels Països Catalans...

    El fet és que tenim un (o varis) pastis per repartir però la única forma amb la qual sabem fer-ho és amb la fabulosa norma de "tonto l'últim". I així anem.

    Foncu

    ResponElimina