ArtFutura'07

Ahir a la tarda vaig assistir a la primera jornada de l'ArtFutura'07. Era la jornada centrada en "La próxima web", la jornada de les conferències, i n'hi van fer tres:

1. Imaginando INTERNET 3.0: els possibles futurs d'Internet de la mà de 5 punts de vista diferents.
   • Juan Freire. Professor de biologia a La Corunya i blogger. Va centrar la seva intervenció entorn a quatre aspectes principals i la seva, segons ell cada vegada més gran, intersecció: cultura, economia, política i internet. Aquí podeu veure les seves transparències.
     
     | View | Upload your own
     No cal que comenti massa cosa més del contingut, ja que en el seu blog ho explica àmpliament. Una presentació de perfil tecnològic baix i amb informacions puntuals basades en fets recents.
     
   • Hugo Zaragoza. Membre del laboratori Yahoo! Research Barcelona. La seva va ser una presentació molt més enfocada a les tecnologies però no de les que trobarem properament a la web, sinó la que és possible que trobem en la web d'aquí a 3, 5 o 10 anys. Curiós el comentari que va fer sobre que consideraven els 12 anys quelcom equivalent a l'infinit. Òbviament es va centrar en allò que realitzen a Yahoo! Research, però em vaig sentir molt identificat sentint i sobreentenent nocions de Web Mining, Machine Learning i Processament i Comprensió del Llenguatge Natural. Em va semblar especialment interessant els temes de visualitzacions de taxonomies conceptuals en relació amb Named Entities i també els experiments que estan realitzant sobre etiquetatge de videos (videotagging).
     
   • Artur Serra. Un dels directors d'I2CAT. Es va centrar tant en l'aspecte tecnològic de l'Internet com en l'aprofitament que en podem fer en termes culturals i socials. Especialment centrat en l'àmbit català, també va destacar l'experimentació que es duu a terme durant l'ArtFutura en el videostreaming entre Rio de Janeiro i Barcelona a través de l'infrautilitzada i infravalorada xarxa CLARA (que tots paguem, va aclarir). Aquí va enllaçar amb el següent ponent.
     
   • Hermano Vianna. Membre destacat de l'editorial col·laborativa brasilera Overmundo. El brasiler va fer la seva intervenció videoconferenciada a través de dos avatars (simplement dos ajudants seus en el projecte Overmundo). Un parlant un bon anglès i l'altre parlant un bon argentí. Suposadament, l'Hermano, era qui aguantava la càmera. Van parlar d'una Internet amb producció i control descentralitzats i sobre dues maneres de veure el futur de la web: la pessimista i l'optimista; segons el seu avatar Ronaldo (es deia així, ho juro), Hermano Vianna estava de la banda optimista, típica brasilera. Ja anàvem bastant malament de temps (en principi cadascuna de les conferències era d'una hora i ja anàvem per l'hora i 3/4 ben bona) i tant des de l'organització com el propi Artur Serra van voler tallar als brasilers, però van haver de recórrer a mètodes bastant poc ortodoxes, ja que semblaven no rebre un bon feedback. Una situació que resultà força divertida.
     
   • Enrique Dans. Professor de l'Instituto de Empresa i blogger. L'últim ponent de la primera conferència es va aixecar amb el cul adormiscat dels seients super-fashion que els havia preparat l'organització. A més va tenir un problema bastant inusual. Se li va penjar el MacBook en directe! Després d'una espera, vam poder començar. Les keynotes (els powerpoints d'Apple) sempre tan espectaculars van permetre, juntament amb el mini-comandament a distància que l'Enrique comencés a voltar per tot l'escenari mentre feia la presentació. Tot d'una, comença a fer mala cara i amb veu greu, diu que l'haurem d'excusar cinc minutets abans de poder continuar. Un pèl desorientat, se'n va darrere l'escenari. Desconcert a la sala, s'obre un mini torn de preguntes que encapçala el nostre estimat Antonio Cañabate! (pels ignorants, l'Antonio és el segon professor d'economia més mític de la FIB, després de l'insuperable Mr. Cabré). La pregunta en qüestió anava adreçada en quant a la temàtica al grup brasiler, però donat els problemes comunicatius que havien sorgit, es va desestimar l'opció de traslladar-els-hi la pregunta: "cabria la possibilitat que els jugadors del procés de creació i control distribuit poguessin canviar les regles del joc en un moment donat?" La va intentar respondre en Juan Freire. Just quan va entrar altre cop Enrique Dans. Es va tornar a excusar, era -altre cop- la primera vegada que li passava en directe, però ja portava uns dies amb l'estómac revolucionat. La seva exposició, en definitiva, va estar centrada en les noves oportunitats que s'obren tant socialment com, especialment, en l'àmbit de l'empresa a l'hora d'aprofitar tot el que se'ns vé al damunt (ara no sé si està ben escrit, rotllo Astèrix...) i com hi ha moltes empreses on la gent que mana és molt bona en coses que importaven ahir, però no en les que importaran demà.
     
   
   
2. The Next Web: una aproximació hiperlocal de la mà de Steven Johnson. Steven Johnson, escriptor i emprenedor a la web, ha mostrat al llarg de la seva carrera interès per les ciutats i la forma com la vida s'organitza en elles. Últimament s'ha involucrat molt en el projecte Outside.in, que busca organitzar la informació dels blogs en relació al barri que els produeix. És una aproximació hiperlocal en el sentit que els hiperlinks condueixen a la localitat, a les unitats definides de proximitat: els barris. Steven indica a partir de diverses idees preexistents com la importància que té una informació per algú és inversament proporcional a la distància física o emocional, i.e. ens interessa molt més allò que passa més aprop o que ens hi sentim fortament lligats. En certa manera sembla força raonable, i en aquest sentit, una de les preguntes que li van fer posteriorment tenia en compte aquesta altra vessant, de la proximitat emocional.
   
3. Veritats i mentides de Second Life: la desmitificació del mite per part de Daniel Huebner, un dels fundadors de Second Life. A partir de les dades de població mundial i número d'usuaris de Second Life, Daniel va establir el rati d'usuaris en 1:600. Després de fer diverses assumpcions, va arribar a la conclusió que donat el públic de la conferència, el rati d'usuaris podia ser de l'ordre d'1:30. Posteriorment, va comentar el rati d'usuaris que practicaven sexe a Second Life, amb la qual cosa, i si no recordo malament, va calcular que 5 dels assistents a la conferència havien practicat sexe a Second Life. A partir d'aquesta divertida curiositat, va desgranar les característiques i particularitats d'aquest metavers. Posteriorment, es va mostrar altament disposat a respondre preguntes...no volia quedar pas malament l'home.

Com a regal, l'àlbum de Picasa corresponent. Com podeu veure, la qualitat de les fotos és bastant deplorable...en fi.

Resumint, una experiència genial i a més, vaig aconseguir que l'Steven Johnson em firmés el llibre!! Ah, i també hi vaig trobar algun que altre fiber, no masses.

PS: perdó (es veu que és la característica principal dels catalans, la de demanar perdó) per haver escrit el post més llarg de la història d'aquest, el vostre blog.