El millor

L'aigua tèbia cau i s'enduu la suor que cobreix la meva pell, després de l'esforç.

Els músculs es contrauen i es relaxen sota l'aigua, després de l'esforç.

Les mateixes sensacions recorren el meu cos, després de l'esforç.

El record d'allò realitzat travessa la meva ment una vegada rere l'altre.


De sobte, penso, com és deu sentir algú que és el millor?

M'ho pregunto perquè mai he estat, ni m'he sentit, el millor en res, i penso que potser és una sensació extranya. Segurament no m'hi sentiria còmode. Em considero una persona inquieta i sempre disposada a aprendre coses noves, de manera que no m'hi puc posar a la pell del millor, o com a mínim de segons quin millor. Algú que sigui el millor en alguna cosa, realment segueix sent el mateix, amb la mateixa humilitat, les mateixes ganes de seguir millorant?

Quins pensaments més extranys...oi?


PS: Les primeres línies es deuen a allò que sóc quan em poso a la dutxa després d'haver anat a córrer. Però segur que n'heu pogut fer altres interpretacions, que ens coneixem.
PS-2: La reflexió m'ha vingut al cap avui a la dutxa, després d'experimentar tot lo abans descrit. Que extrany!