- un navegador web, de moment només per a windows :( que incorpora els tres motors web més estesos en un únic sistema: Gecko (Firefox), WebKit (Safari) i Trident (IE). via Vilaweb
- una font (tipogràfica) ecològica, que estalvia tinta quan la "imprimim" (és a dir, quan imprimim documents escrits amb aquesta font).
- la guia visual per a la crisi econòmica. via mint.com
- una guia visual per veure on gasten els calés el govern americà.
- una web sobre com la natura inspira o pot inspirar, més del que pensem, el disseny de coses quotidianes.
dimarts, de febrer 17, 2009
Uns breus apunts
A continuació, una sèrie de diverses coses interessants relacionades amb la tecnologia que he trobat darrerament:
dilluns, de febrer 09, 2009
Ampliación del campo de batalla
Aquest és un llibre que vaig comprar per impuls. Tot passejant per l'fnac, ara no recordo si era a l'illa o al Triangle, que ja fa un temps que el tenia rondant per l'estanteria de l'habitació.
El color blau de les tapes suposo que em va cridar l'atenció, així com la ilustració de la coberta, un grapat de gats grocs fluorescents en un terrat! El que em va fer convèncer del tot, va ser el començament de la sinopsi del llibre de la contraportada:
"El narrador de Ampliación del campo de batalla es un ingeniero informático de 30 años, hastiado por su trabajo, que debe vender a sus posibles clientes las delicias de las nuevas tecnologías..."
Encara que no oficialment, ja pràcticament m'hi considero d'enginyer en informàtica, i tot i que no sé com estaré d'aquí uns anys (espero que no amb els ànims del protagonista), sí que hi ha moments en que ser informàtic et supera en certa manera. Sempre estaràs endarrerit respecte a la novetat, cada dos per tres hauràs d'aprendre coses noves, les últimes tendències, nous llenguatges, noves plataformes... així fins que te'n cansis... amb aquest pensament al cap vaig decidir que havia de llegir el llibre.
I de la mateixa manera que me'l vaig comprar, me l'he llegit. Un llibre de lectura ràpida. Amb una prosa àcida i crua. Un retrat fosc de la societat actual, de la dictadura del sexe i el diner. La decadència de la societat personificada en un pobre enginyer informàtic amb poques habilitats socials. En el fons, el fet que el protagonista sigui enginyer informàtic, acaba sent una mica igual. El realment important del personatge és la seva inadaptació, la seva marginalitat en una societat que no té recances amb la gent que no sobresurt.
Un petit tastet:
"En un sistema económico que prohibe el despido libre, cada cual consigue, más o menos, encontrar su hueco. En un sistema sexual que prohibe el adulterio, cada cual se las arregla, más o menos, para encontrar su compañero de cama. En un sistema económico perfectamente liberal, algunos acumulan considerables fortunas; otros se hunden en el paro y la miseria. En un sistema sexual perfectamente liberal, algunos tienen una vida erótica variada y excitante; otros se ven reducidos a la masturbación y a la soledad. El liberalismo económico es la ampliación del campo de batalla, su extensión a todas las edades de la vida y a todas las clases de la sociedad."
Espero que la reflexió us animi a passar unes poquetes hores llegint!
El que és segur és que la propera vegada que passi per una llibreria xafardejaré a vere si trobo algun altre llibre del mateix autor!
dilluns, de gener 26, 2009
Las intermitencias de la muerte
En José Saramago és un famós escriptor portuguès guanyador d'un Nobel de Literatura. Entre les seves obres figura aquesta narració sobre els efectes de l'absència de mort en un país determinat. Bé, més aviat indeterminat, com acostuma a passar en les seves noveles (o això m'han dit).Quan vaig fer el viatge a Lisboa, havia de començar un nou llibre i vaig pensar que estaria bé retre un petit homenatge a l'afamat escriptor -exiliat polític al seu país, resideix des de llavors a les illes Canàries- en la meva visita a la seva terra. El problema és que el llibre m'ha durat des de llavors fins fa pràcticament un parell de setmanes :(
La gràcia del llibre és com d'un fet insòlit en fa un punt de partida per repassar bondats i misèries d'aquesta, la nostra societat.
Es podria veure el llibre en dues parts, la primera seria precisament aquesta que acabo de comentar i la segona seria un seguiment més d'aprop a allò que anomenem mort i que fa acte de presència en el títol de la novela.
Personalment he disfrutat més de la segona part que de la primera, potser per haver-la fet durar més del recomanable, cosa que em feia perdre el fil sovint.
De totes maneres, el final bé mereix la pena, així que recomanat queda el llibre.
P.S. per cert, si algun cop rebeu una carta amb el sobre de color morat... l'heu cagat!
dijous, de gener 22, 2009
Els blocs i la xarxa social
Benvolguts retrobats!
Tot i que feia ja temps que aquesta reflexió em rondava pel cap, la petició de l'amic Xavi Fontcuberta a fer un petit comentari sobre aquest article m'ha animat definitivament a escriure sobre la posició dels blocs en l'actualitat, on sembla que tot allò que no sigui social, no tingui futur. Com tot, hi ha exemples per ambdós costats, hi ha blocs com aquest meu, que semblen destinats al fracàs (però intentarem sobreviure!!) i n'hi ha d'altres, com ara Futbolitis que viuen una època daurada, i que a més a més, estan servint per llançar la carrera professional de l'autor.
Els comentaris que hi ha en el citat article són un bon recull d'opinions i de punts de vista respecte la situació dels blocs i de les xarxes socials. Com bé diuen alguns i patim alguns altres, escriure un bloc requereix dedicació, i això quan vas carregat de coses per totes bandes sempre costa. La veritat és que moltes vegades he tingut pensaments que creia prou "dignes" d'estar recollits en aquest espai, però acabava pensant que fer-ne una entrada requeria una mica més d'elaboració i ho deixava córrer.
En aquest sentit, quelcom com ara Twitter és més pràctic, ja que directament no tens aquest espai per omplir, tens just l'espai per posar el pensament, cru i directe. En certa manera s'acaba la por del full en blanc, la por del quadre de text en blanc. Ja no hi ha espai per la por, i això és bo pels que ens falta aquell punt de dedicació.
Per altra banda les xarxes socials s'han convertit en l'última tendència. Publicar contingut és més senzill, més directe. Pots publicar qualsevol cosa i no te n'has de justificar, ja que és molt més informal. Es podria veure com que si vols mantenir un bloc amb una certa "qualitat" has de cuidar molt més allò que publiques del que ho faries per publicar a llocs com ara Facebook.
Així doncs trobo que la coexistència d'ambdues plataformes de publicació és viable, simplement tenen o poden tenir finalitats diferents.
De totes maneres, les plataformes de publicació digital, cada vegada més, passaran a formar part d'un conjunt difús, on totes elles tindran alguns elements o conceptes comuns i algun tret diferencial, entre ells, l'ús que en facin els usuaris, que seran, al cap i a la fi, qui tindran l'última paraula per donar vida o mort als diferents productes.
Tot i que feia ja temps que aquesta reflexió em rondava pel cap, la petició de l'amic Xavi Fontcuberta a fer un petit comentari sobre aquest article m'ha animat definitivament a escriure sobre la posició dels blocs en l'actualitat, on sembla que tot allò que no sigui social, no tingui futur. Com tot, hi ha exemples per ambdós costats, hi ha blocs com aquest meu, que semblen destinats al fracàs (però intentarem sobreviure!!) i n'hi ha d'altres, com ara Futbolitis que viuen una època daurada, i que a més a més, estan servint per llançar la carrera professional de l'autor.
Els comentaris que hi ha en el citat article són un bon recull d'opinions i de punts de vista respecte la situació dels blocs i de les xarxes socials. Com bé diuen alguns i patim alguns altres, escriure un bloc requereix dedicació, i això quan vas carregat de coses per totes bandes sempre costa. La veritat és que moltes vegades he tingut pensaments que creia prou "dignes" d'estar recollits en aquest espai, però acabava pensant que fer-ne una entrada requeria una mica més d'elaboració i ho deixava córrer.
En aquest sentit, quelcom com ara Twitter és més pràctic, ja que directament no tens aquest espai per omplir, tens just l'espai per posar el pensament, cru i directe. En certa manera s'acaba la por del full en blanc, la por del quadre de text en blanc. Ja no hi ha espai per la por, i això és bo pels que ens falta aquell punt de dedicació.
Per altra banda les xarxes socials s'han convertit en l'última tendència. Publicar contingut és més senzill, més directe. Pots publicar qualsevol cosa i no te n'has de justificar, ja que és molt més informal. Es podria veure com que si vols mantenir un bloc amb una certa "qualitat" has de cuidar molt més allò que publiques del que ho faries per publicar a llocs com ara Facebook.
Així doncs trobo que la coexistència d'ambdues plataformes de publicació és viable, simplement tenen o poden tenir finalitats diferents.
De totes maneres, les plataformes de publicació digital, cada vegada més, passaran a formar part d'un conjunt difús, on totes elles tindran alguns elements o conceptes comuns i algun tret diferencial, entre ells, l'ús que en facin els usuaris, que seran, al cap i a la fi, qui tindran l'última paraula per donar vida o mort als diferents productes.
dimecres, d’octubre 29, 2008
Millor per mi, pitjor per tu
En els últims temps he tornat a gaudir d'experiències europees degut a la incessant activitat dels projectes en els que prenc part i que sostenen la meva beca. En aquesta ocasió, les destinacions han estat Bèlgica -concretament Gent, a Flandes- i Atenes -concretament, lo que vé sent Atenes capital, la de tota la vida vaja-.
El fet que motiva aquesta entrada no és els viatges en si, sinó algunes coses que se m'ocorren mentre pasturo per aquests mons. En concret, i és un tema que, en general, em treu bastant de polleguera, el benefici propi contraposat al benefici dels altres (o benefici social, del conjunt de la societat).
Pensareu "vaia xorrades..." però bé, només puc escriure d'allò que sento, així que he d'escriure d'aquestes "xorrades".
Com anava dient, el fet concret que ha despertat aquesta cadena de pensament i posterior post al bloc ha estat la constatació de l'extremadament dolent disseny dels seients dels avions des d'un punt de vista del comfort dels passatgers (que consti que no em queixo del disseny dels seients pel que fa a temes de seguretat o altres aspectes, els quals suposo són els que primen a l'hora de dissenyar-los). O em direu que està ben dissenyat quelcom que per obtenir un benefici propi -en aquest cas, reclinar el seient per estar en una posició més còmode- el que fa és perjudicar al passatger del darrera -que veu escurçat en uns 10 cm de fondària el seu (reduit) espai vital-?
Realment, a vegades em preocupa el destí de la nostra societat, on s'han perdut la majoria dels valors i la gent cada vegada va més a la seva. En aquest sentit, els encarregats de dissenyar espais comuns, qualsevol espai on hagin de cohabitar més d'una persona, haurien de tenir en compte que amb la seva tasca estan condicionant la interacció d'aquests individus, i que per tant, tenen una responsabilitat social / civil per tal d'evitar o minimitzar en la mesura del possible aquests fets.
PS: un altre fet que m'ha fet reflexionar en la mateixa direcció és la cada cop més estesa funció dels telefons mòbils de reproducció de música per l'altaveu, característica altament perjudicial en un tren.
El fet que motiva aquesta entrada no és els viatges en si, sinó algunes coses que se m'ocorren mentre pasturo per aquests mons. En concret, i és un tema que, en general, em treu bastant de polleguera, el benefici propi contraposat al benefici dels altres (o benefici social, del conjunt de la societat).
Pensareu "vaia xorrades..." però bé, només puc escriure d'allò que sento, així que he d'escriure d'aquestes "xorrades".
Com anava dient, el fet concret que ha despertat aquesta cadena de pensament i posterior post al bloc ha estat la constatació de l'extremadament dolent disseny dels seients dels avions des d'un punt de vista del comfort dels passatgers (que consti que no em queixo del disseny dels seients pel que fa a temes de seguretat o altres aspectes, els quals suposo són els que primen a l'hora de dissenyar-los). O em direu que està ben dissenyat quelcom que per obtenir un benefici propi -en aquest cas, reclinar el seient per estar en una posició més còmode- el que fa és perjudicar al passatger del darrera -que veu escurçat en uns 10 cm de fondària el seu (reduit) espai vital-?
Realment, a vegades em preocupa el destí de la nostra societat, on s'han perdut la majoria dels valors i la gent cada vegada va més a la seva. En aquest sentit, els encarregats de dissenyar espais comuns, qualsevol espai on hagin de cohabitar més d'una persona, haurien de tenir en compte que amb la seva tasca estan condicionant la interacció d'aquests individus, i que per tant, tenen una responsabilitat social / civil per tal d'evitar o minimitzar en la mesura del possible aquests fets.
PS: un altre fet que m'ha fet reflexionar en la mateixa direcció és la cada cop més estesa funció dels telefons mòbils de reproducció de música per l'altaveu, característica altament perjudicial en un tren.
dimecres, d’octubre 08, 2008
Els informàtics, som freaks o ens hi tornem?
Encetem amb aquesta entrada una nova iniciativa del bloc. Com que últimament no tinc massa temps, en Foncu ha ofert amablement una colaboració en forma de resposta a la pregunta que descriu una mica l'esperit del bloc. Veient el món des d'un punt de vista informàtic, tot i que no m'agrada massa de parlar de temes freaks. Aquí va l'aportació. Aprofito per dir que si algú té ganes de que li publiqui alguna reflexió, només cal que l'envii a l'adreça de correu del bloc.
Els informàtics, som freaks o ens hi tornem?
Home, doncs depèn, exactament hi ha dos casos: els que marxen a estudiar informàtica perque són frikis i els que es tornen frikis perque van estudiar informàtica.
D'àqui es podria extreure que els del segon grup van ser influenciats pel primer?
És evident que alguna filtració es dona, però rotundament no; ja que el conjunt de frikis del primer grup -en termes generals- no només es menor al segon sinó que es força més tancat i introvertit.
De manera que la carrera d'informàtica té elements frikatitzadors?
Per descartació, però sí. Anem a veure si els podem destriar; D'una banda hi ha el fet d'haver d'estar moltes hores davant un pc (per fer les practiques, per evitar passar fred a l'hivern, per connectar-te a la facultat i fer els horaris, per cercar informació, etc etc), de l'altra hi ha el frikisme d'alguns professors, que no només n'estan orgullosos sinó que arriben fer-lo entrar com a temari de les assignatures que imparteixen (i no només de ALEs!), però també hi ha una part estructural del que es el frikisme que arriba de l'estructura de la facultat, i es que estudiar una carrera amb assignatures que porten per nom oficial "PXCSO, ILSLD, XCO, EEE, ADA" entre d'altres acaba afectant, el fet que dos o tres dies l'any, la junta decreti que el dimarts de tal setmana serà un dimecres o un dijous?? (PErque si, perque son aixi). Finalment no cal oblidar l'estructura de "hundir la flota" del campus on s'estudia (B4, C3) i la ordenació de les classes A5E002,C6S0013, junte-m'ho ara amb les noms de les assignatures: "tinc classe de ILSLD a l'A6S0012" i pensasi en pot sortir res de bo d'estudiar 5 anys en un lloc així.
Home, doncs depèn, exactament hi ha dos casos: els que marxen a estudiar informàtica perque són frikis i els que es tornen frikis perque van estudiar informàtica.
D'àqui es podria extreure que els del segon grup van ser influenciats pel primer?
És evident que alguna filtració es dona, però rotundament no; ja que el conjunt de frikis del primer grup -en termes generals- no només es menor al segon sinó que es força més tancat i introvertit.
De manera que la carrera d'informàtica té elements frikatitzadors?
Per descartació, però sí. Anem a veure si els podem destriar; D'una banda hi ha el fet d'haver d'estar moltes hores davant un pc (per fer les practiques, per evitar passar fred a l'hivern, per connectar-te a la facultat i fer els horaris, per cercar informació, etc etc), de l'altra hi ha el frikisme d'alguns professors, que no només n'estan orgullosos sinó que arriben fer-lo entrar com a temari de les assignatures que imparteixen (i no només de ALEs!), però també hi ha una part estructural del que es el frikisme que arriba de l'estructura de la facultat, i es que estudiar una carrera amb assignatures que porten per nom oficial "PXCSO, ILSLD, XCO, EEE, ADA" entre d'altres acaba afectant, el fet que dos o tres dies l'any, la junta decreti que el dimarts de tal setmana serà un dimecres o un dijous?? (PErque si, perque son aixi). Finalment no cal oblidar l'estructura de "hundir la flota" del campus on s'estudia (B4, C3) i la ordenació de les classes A5E002,C6S0013, junte-m'ho ara amb les noms de les assignatures: "tinc classe de ILSLD a l'A6S0012" i pensasi en pot sortir res de bo d'estudiar 5 anys en un lloc així.
dilluns, de setembre 29, 2008
La crisi també arriba al blog
això sembla, després del període més llarg d'inactivitat d'aquest petit racó virtual en tota la seva història...
no tinc el cap per massa escriptures, la feina em duu atabalat, ja que properament tenim un parell de viatges més, amb les seves presentacions / demostracions / tests particulars, de manera que aquests dies són intensos d'arreglar i descobrir errors i coses desagradables per l'estil. En aquest sentit, d'aquí unes setmanes us explicaré (hopefully) com deixar bocabadats a quatre guiris usant els formularis de google docs.
una de les coses per sortir d'aquesta rutina serà jugar a futbol, altre cop, després de la llarga història d'alegries i tristeses viscudes amb el FiB_D i el Xibeca... aquest cop sembla que també pinten bastos de la mà dels Arreplegats. Els Arreplegats són un conjunt de profes, doctorands i becaris de lo millor de cada casa del LSI, així que...
bé, per avui ja està bé, que si no després tinc agulletes ;)
salut i a cuidar-se!
no tinc el cap per massa escriptures, la feina em duu atabalat, ja que properament tenim un parell de viatges més, amb les seves presentacions / demostracions / tests particulars, de manera que aquests dies són intensos d'arreglar i descobrir errors i coses desagradables per l'estil. En aquest sentit, d'aquí unes setmanes us explicaré (hopefully) com deixar bocabadats a quatre guiris usant els formularis de google docs.
una de les coses per sortir d'aquesta rutina serà jugar a futbol, altre cop, després de la llarga història d'alegries i tristeses viscudes amb el FiB_D i el Xibeca... aquest cop sembla que també pinten bastos de la mà dels Arreplegats. Els Arreplegats són un conjunt de profes, doctorands i becaris de lo millor de cada casa del LSI, així que...
bé, per avui ja està bé, que si no després tinc agulletes ;)
salut i a cuidar-se!
dilluns, de juliol 14, 2008
Conductor, a lo teu!
Aquesta és la campanya de la Generalitat per als conductors que van una mica despistats. Esperem que no sigui pitjor el remei que la malaltia, que diuen.
Lloc: Estació (de Renfe o d'Adif ?) de Torredembarra.
Lloc: Estació (de Renfe o d'Adif ?) de Torredembarra.
diumenge, de juliol 13, 2008
Tornada a la normalitat
O això és el que tocaria després d'haver passat uns dies a Portugal i uns altres pocs a Suècia. Per feina, això sí.
Aquí a la dreta, la imatge del Cristo Rei, que presideix la riba del Tajo oposada a la ciutat de Lisboa. Des dels seus peus, allà dalt, es tenen unes magnífiques vistes de la bullent ciutat portuguesa.
La meva estada va estar situada principalment a Costa da Caparica, un poble costaner bastant turístic, a pocs quilòmetres al sud de la capital.
En aquest idíl·lic escenari es van celebrar les conferències ICE 2008, un esdeveniment amb un abast molt ampli en el camp de l'aplicació de les TIC a la innovació, la millora de la producció en la indústria, les eines i entorns col·laboratius, els LivingLabs i més coses per l'estil d'interessants.
Suposo que us preguntareu què coi pinto jo en unes conferències d'aquest estil. Doncs un dels projectes en els quals la UPC treballa (Laboranova) muntava una demo de diverses eines que s'estan desenvolupant (una d'elles la que desenvolupo jo). Així que no vaig tenir masses vacances, però si que vaig aprofitar després d'haver fet la meva presentació per anar a conèixer de primera mà la nit lisboeta, més faltaria.
Aquí a sota, un parell de fotos de la bonica ciutat de Luleå (Suècia) alias "On Déu va perdre l'espardenya". A 100 km del cercle polar àrtic, aquesta petita ciutat destaca per la seva tranquilitat i calma.
A l'estiu no es pon el sol i fa molta mandra d'anar a dormir. A més, les temperatures tampoc són prohibitives (voltant els 12º) de manera que s'agraia estar a la fresca, venint de la calurosa Catalunya.
La nostra estada aquí té el seu origen en un altre
dels projectes en els quals treballa la UPC, el Virtual European Parliament, que també compta amb companys suecs i belgues (propera visita). Però resulta que els suecs amb els que treballem nosaltres viuen aquí, al mig del no-res. I la veritat és que semblen molt feliços d'estar aquí. La veritat és que sembla un lloc genial on perdre-s'hi uns mesos, no més.
Sembla ser que a l'hivern tota aquesta aigua es gela i fan carreteres per sobre el gel i la gent esquia, patina o condueix cotxes per anar d'un lloc a l'altre... sona divertit!
Per suposat també vam tenir temps -tot i que en una visita de dos dies, el concepte de temps pren un sentit diferent, i més aquí, on sembla que tot vagi més lent i reposat- de gaudir de la poca nit que vam poder, entre que no es ponia el sol i que els pocs bars que hi havien tancaven a les 12 de la nit, vam fer el que vam poder, això sí, ens ho vam passar força bé. Llàstima dels mosquits, que no et deixaven ni a sol ni a ombra.
I ara ja tocaria posar-se a treballar en serio, que si no després a casa es pensen que només tombo!
Aquí a la dreta, la imatge del Cristo Rei, que presideix la riba del Tajo oposada a la ciutat de Lisboa. Des dels seus peus, allà dalt, es tenen unes magnífiques vistes de la bullent ciutat portuguesa.
La meva estada va estar situada principalment a Costa da Caparica, un poble costaner bastant turístic, a pocs quilòmetres al sud de la capital.
En aquest idíl·lic escenari es van celebrar les conferències ICE 2008, un esdeveniment amb un abast molt ampli en el camp de l'aplicació de les TIC a la innovació, la millora de la producció en la indústria, les eines i entorns col·laboratius, els LivingLabs i més coses per l'estil d'interessants.
Suposo que us preguntareu què coi pinto jo en unes conferències d'aquest estil. Doncs un dels projectes en els quals la UPC treballa (Laboranova) muntava una demo de diverses eines que s'estan desenvolupant (una d'elles la que desenvolupo jo). Així que no vaig tenir masses vacances, però si que vaig aprofitar després d'haver fet la meva presentació per anar a conèixer de primera mà la nit lisboeta, més faltaria.
Aquí a sota, un parell de fotos de la bonica ciutat de Luleå (Suècia) alias "On Déu va perdre l'espardenya". A 100 km del cercle polar àrtic, aquesta petita ciutat destaca per la seva tranquilitat i calma.
A l'estiu no es pon el sol i fa molta mandra d'anar a dormir. A més, les temperatures tampoc són prohibitives (voltant els 12º) de manera que s'agraia estar a la fresca, venint de la calurosa Catalunya.
La nostra estada aquí té el seu origen en un altre
dels projectes en els quals treballa la UPC, el Virtual European Parliament, que també compta amb companys suecs i belgues (propera visita). Però resulta que els suecs amb els que treballem nosaltres viuen aquí, al mig del no-res. I la veritat és que semblen molt feliços d'estar aquí. La veritat és que sembla un lloc genial on perdre-s'hi uns mesos, no més.Sembla ser que a l'hivern tota aquesta aigua es gela i fan carreteres per sobre el gel i la gent esquia, patina o condueix cotxes per anar d'un lloc a l'altre... sona divertit!
Per suposat també vam tenir temps -tot i que en una visita de dos dies, el concepte de temps pren un sentit diferent, i més aquí, on sembla que tot vagi més lent i reposat- de gaudir de la poca nit que vam poder, entre que no es ponia el sol i que els pocs bars que hi havien tancaven a les 12 de la nit, vam fer el que vam poder, això sí, ens ho vam passar força bé. Llàstima dels mosquits, que no et deixaven ni a sol ni a ombra.
I ara ja tocaria posar-se a treballar en serio, que si no després a casa es pensen que només tombo!
dilluns, de juny 16, 2008
El Arte de la Guerra
Fa quasi una eternitat des de l'última entrada fent referència a un llibre que hagi llegit. Això no vol dir que hagi llegit massa cosa més. Avui us presento el llibre de lectura que m'ha tingut ocupat tot aquest temps -he llegit altres coses que no m'atreveixo a qualificar com a lectura (BB.DD., PHP, ...)-.
Aquest llibre que he tardat tant en acabar ha estat "El Arte de la Guerra" d'un tal Sun Tzu, pel que sembla, un famós general xinès del segle VI a.C. En tot aquest temps, al llarg dels segles, aquest tractat de guerra i estratègia ha anat canviant de públic. De generals i estrategues ha passat a mans d'empresaris i gestors de conflictes.
I és que el llibre no deixa de ser una guia per resoldre conflictes. Actualment aquests conflictes es troben més en l'àmbit empresarial i inter-personal que no pas en el bèl·lic, de totes maneres, la gent que s'ocupa d'això últim, no crec que sigui massa de llegir llibres...així anem.
Centrant-me en el llibre, està estructurat com un repàs de les ensenyances d'en Sun Tzu per part d'un grup de persones xineses -desconec si són deixebles o quin tipus de relació tenen amb Tzu-, complementades amb les batalletes de tal rei va atacar a qual i es va passar X dies assetjant la ciutat, però com que no seguien les ensenyances de Sun Tzu, l'exèrcit es va desmoralitzar i van caure derrotats.
A vegades sembla una reunió d'avis explicant les batalletes de la guerra (amb tots els respectes) pretenent exemplificar el que Sun Tzu dicta. És interessant en un principi, però al final m'he acabat liant amb tants noms de persones i llocs, que a oïdes no acostumades, tots sonaven iguals.
El llibre és adequat per llegir-lo amb calma i relaxadament, per això sospito que no l'he acabat de disfrutar. De totes maneres té alguna frase digna de ser recordada:
Aquest llibre que he tardat tant en acabar ha estat "El Arte de la Guerra" d'un tal Sun Tzu, pel que sembla, un famós general xinès del segle VI a.C. En tot aquest temps, al llarg dels segles, aquest tractat de guerra i estratègia ha anat canviant de públic. De generals i estrategues ha passat a mans d'empresaris i gestors de conflictes.
I és que el llibre no deixa de ser una guia per resoldre conflictes. Actualment aquests conflictes es troben més en l'àmbit empresarial i inter-personal que no pas en el bèl·lic, de totes maneres, la gent que s'ocupa d'això últim, no crec que sigui massa de llegir llibres...així anem.
Centrant-me en el llibre, està estructurat com un repàs de les ensenyances d'en Sun Tzu per part d'un grup de persones xineses -desconec si són deixebles o quin tipus de relació tenen amb Tzu-, complementades amb les batalletes de tal rei va atacar a qual i es va passar X dies assetjant la ciutat, però com que no seguien les ensenyances de Sun Tzu, l'exèrcit es va desmoralitzar i van caure derrotats.
A vegades sembla una reunió d'avis explicant les batalletes de la guerra (amb tots els respectes) pretenent exemplificar el que Sun Tzu dicta. És interessant en un principi, però al final m'he acabat liant amb tants noms de persones i llocs, que a oïdes no acostumades, tots sonaven iguals.
El llibre és adequat per llegir-lo amb calma i relaxadament, per això sospito que no l'he acabat de disfrutar. De totes maneres té alguna frase digna de ser recordada:
- "Todo el arte de la guerra está basado en el engaño"
- "Los que son expertos en el arte de la guerra someten al ejército enemigo sin combate"
- "Cinco casos en los que la victoria es previsible":
- "El que sabe cuándo hay que combatir y cuándo no, será el vencedor"
- "El que sabe cómo manejar un ejército importante y uno reducido, será el vencedor"
- "Aquel cuyas tropas estén unidas en torno a un objetivo común será el vencedor"
- "El que es prudente y espera a un enemigo que no lo es, será el vencedor"
- "El que tenga generales competentes y los proteja de las injerencias del soberano será el vencedor"
- "Conoce al enemigo y conócete a ti mismo y, en cien batallas, no correrás jamás el más mínimo peligro"
- "Cuando no conozcas al enemigo, pero te conozcas a ti mismo, las probabilidades de victoria o de derrota son iguales"
- "Si a un tiempo ignoras todo del enemigo y de ti mismo, es seguro que estás en peligro en cada batalla"
- "La invencibilidad reside en la defensa; las oportunidades de victoria, en el ataque"
- "En términos generales, mandar a muchas personas es como mandar a pocas. Es cuestión de organización"
- "El general avisado debe tener en cuenta en sus deliberaciones simultáneamente los factores favorables y los desfavorables"
- "Si las órdenes están justificadas en todas las ocasiones y se ejecutan siempre, las relaciones entre el comandante y las tropas serán satisfactorias"
dimecres, de juny 11, 2008
Ara ja estic ben fitxat
Després d'uns quants mesos amb el carnet d'identitat caducat, m'he decidit a renovar-lo. No per res, però suposo que no m'haguessin deixat sortir del país :)
Així doncs, i per tenir-lo a temps per viatjar pròximament, m'he dirigit a Tarragona a que m'expedissin (està ben dit?) el relativament nou DNI electrònic.
Tot són avantatges: te'l fan en un moment (a menys que com jo hagis de realitzar algun tràmit com ara un canvi de nom, ja que des de petit, i per error, constava com a "miguel"), pots accedir a la informació laboral, de la declaració de la renta, dels punts de conduir,... (més info)
... però a quin preu? sabem que estem controlats (o que podem estar-ho en cas de necessitat) a través de les targes de crèdit, del mòbil... a saber que podran fer ara amb aquest enginy, que prometent tantes facilitats als ciutadans aglutina tanta informació.
És un cas equiparable amb el de la declaració de la renta, que amb totes les facilitats que ofereixen als ciutadans per tal d'acceptar els borradors s'embutxaquen de mitja cosa de 200€ ?
O és encara pitjor?
Així doncs, i per tenir-lo a temps per viatjar pròximament, m'he dirigit a Tarragona a que m'expedissin (està ben dit?) el relativament nou DNI electrònic.
Tot són avantatges: te'l fan en un moment (a menys que com jo hagis de realitzar algun tràmit com ara un canvi de nom, ja que des de petit, i per error, constava com a "miguel"), pots accedir a la informació laboral, de la declaració de la renta, dels punts de conduir,... (més info)
... però a quin preu? sabem que estem controlats (o que podem estar-ho en cas de necessitat) a través de les targes de crèdit, del mòbil... a saber que podran fer ara amb aquest enginy, que prometent tantes facilitats als ciutadans aglutina tanta informació.
És un cas equiparable amb el de la declaració de la renta, que amb totes les facilitats que ofereixen als ciutadans per tal d'acceptar els borradors s'embutxaquen de mitja cosa de 200€ ?
O és encara pitjor?
dimecres, de juny 04, 2008
Simulacions
L'altre dia no vaig recordar que també participo, dins del ritme frenètic de novetats dels últims temps, en un projecte de simulació empresarial a càrrec d'INSEAD, per que ens entenguem, un ESADE a la francesa.
Sembla ser que el meu cap té bastants contactes en aquests àmbits i ens ha animat a participar, amb l'esperança que no ens tregui més d'uns 5 minutets diaris, que són els que perdria de totes maneres amb hattricks, ogames, ikariams i demés...
La simulació en si, EagleRacing Simulation, tracta la presa de decisions en entorns altament competitius i per a tal efecte, pren com a rerefons un equip de carreres automobilístiques. De moment estem repartits en equips, amb gent principalment de l'INSEAD (que no francesos) i també crec que d'una altra escola d'Atenes.
Com compendreu, el que té menys idea de qualsevol cosa relacionada amb el món empresarial sóc jo, però sort que vaig fer PDGPE a la FIB :P Faig broma, de moment no es nota massa que sóc un novato en aquestes arts.
Les decisions que hem pres fins al moment són escollir entre dos main sponsors per l'equip (quan el que donava més diners estava suposadament implicat en assumptes foscos relacionats amb el tràfic d'armes) i prendre una decisió que restés autoritat a l'enginyer en cap de l'equip, així que tant el rol que prenem dins l'organització de l'equip com l'àmbit de les nostres decisions va variant al llarg dels diferents episodis, cosa que el fa bastant divertit.
Bé, ja veieu que m'ho passo bé, encara que no estigui físicament per la FIB.
P.S. definitivament s'han acomplert les pitjors expectatives i a la llista de joguines dels últims temps hi hauré d'afegir el Flash :) quin remei!
Sembla ser que el meu cap té bastants contactes en aquests àmbits i ens ha animat a participar, amb l'esperança que no ens tregui més d'uns 5 minutets diaris, que són els que perdria de totes maneres amb hattricks, ogames, ikariams i demés...
La simulació en si, EagleRacing Simulation, tracta la presa de decisions en entorns altament competitius i per a tal efecte, pren com a rerefons un equip de carreres automobilístiques. De moment estem repartits en equips, amb gent principalment de l'INSEAD (que no francesos) i també crec que d'una altra escola d'Atenes.
Com compendreu, el que té menys idea de qualsevol cosa relacionada amb el món empresarial sóc jo, però sort que vaig fer PDGPE a la FIB :P Faig broma, de moment no es nota massa que sóc un novato en aquestes arts.
Les decisions que hem pres fins al moment són escollir entre dos main sponsors per l'equip (quan el que donava més diners estava suposadament implicat en assumptes foscos relacionats amb el tràfic d'armes) i prendre una decisió que restés autoritat a l'enginyer en cap de l'equip, així que tant el rol que prenem dins l'organització de l'equip com l'àmbit de les nostres decisions va variant al llarg dels diferents episodis, cosa que el fa bastant divertit.
Bé, ja veieu que m'ho passo bé, encara que no estigui físicament per la FIB.
P.S. definitivament s'han acomplert les pitjors expectatives i a la llista de joguines dels últims temps hi hauré d'afegir el Flash :) quin remei!
dilluns, de juny 02, 2008
Posada al dia, que ja tocava!
Tot i que el bloc té la bonica xifra de 69 entrades, em veig obligat, per pura decència, a escriure la 70ena, ja que fa quasi 2 mesos des de l'última... perdoneu tots aquells que hàgiu entrat al bloc amb ganes de llegir alguna novetat i no hi hagueu trobat res de nou. Mil perdons!!
No ha estat com podeu imaginar la meva intenció la de deixar "abandonat" el bloc, i en part també a vosaltres, però qui més qui menys ja sap que vaig últimament bastant enfeinat, així que suposo que no m'ho tindreu en compte.
Ara mateix he posat a descarregar les actualitzacions per a la versió 8.04 de l'ubuntu, així que, vist com va la wifi, per 900 i escaig (com aquell jugador que va fitxar el barça) megues, em puc permetre una estona d'escriptura.
Apa, comencem doncs, que hi ha bastantes coses a repassar:
- aspecte personal: últimament (cosa de pocs mesos) una mica estressat per l'aspecte professional, però d'això en parlem després. En general molt bé, bé de salut i prou bé de diners, la relació amb la Cristina va també molt bé, amb plans a curt termini (estiu-tardor) d'anar a viure plegats, bé a Torredembarra, bé a Barcelona, on ella començarà a treballar a mig setembre. Així que potser hi ha mudança de seu social del bloc cap a la capital del País!
- aspecte acadèmic: encara no sóc ni enginyer en informàtica ni mestre en intel·ligència artificial, de manera que encara us podeu permetre de mirar-me per sobre l'espatlla :P fora conyes, el projecte-tesi el tinc momentàniament aparcat, donant prioritat a assolir els objectius marcats amb la beca de l'LSI, la qual cosa vol dir, que pico el codi, però m'estalvio la memòria per quan sigui. Espero que després de l'estiu, la cosa vagi més tranquila de feina, i hi pugui dedicar més temps, perquè ara que finalment havia recuperat el temps que vaig perdre els primers quatrimestres de la carrera, encara m'hauré de treure el títol pel pla nou!
- aspecte professional: doncs la beca dóna els seus resultats, tant de forma econòmica com de feina. Tot i que no siguin masses "quartos", sempre s'agraeixen i són benvinguts. M'han permès no fa massa, convertir-me en un treballador lliure (treballo des de casa, o ara ja des d'on vull) amb la compra d'un MacBook d'apple, en versió blanqueta i barateta (menys de 1100€) :)
Pel que fa a la beca, és una beca de suport a la recerca, peró bé, com bé sabeu els becaris, molt de suport però al final acabes pringant de valent. M'encarrego de muntar un sistema inspirat en aquesta història feta per IBM. Bàsicament es tracta d'un fòrum millorat, per afavorir, amb diversos objectius, el fluxe de conversació i/o discussió entre participants. Aquest projecte, funciona/rà per l'LSI en tres projectes europeus de diversa índole, tots amb alguna cosa a veure amb la innovació. De totes maneres també es possible que tinguem sortida local, muntant alguna cosa interessant al Citilab de Cornellà.
Per un d'aquests projectes, anomenat Virtual European Parliament, faig de representant de la UPC en el projecte, ja que anem justos de personal :P En aquest projecte col·laborem amb gent de Suècia i de Bèlgica, per tal d'apropar el funcionament del Parlament Europeu a la gent jove de tres regions concretes: Lulea (Suècia), Flandes (Bèlgica) i Catalunya.
Per el seu seguiment, cada dilluns al matí ens muntem unes conferències per telèfon acollonants, jo personalment, per estalviar-me de pagar la trucada a Bèlgica, em desplaço a Castelldefels, on m'uneixo a gent d'i2CAT, que també pren part al projecte. Quatrimestralment, a més, celebrem reunions cara a cara. La primera va tenir lloc a mitjans d'abril a Barcelona i vàrem rebre suecs i belgues amb la nostra millor rialla. A començaments de juliol, haurem d'anar a Suècia a fer seguiment del projecte, i posteriorment a l'octubre, tocarà el torn de Bèlgica, així que estaré força distret.
També, d'altra banda, hem de "passar comptes" dels altres projectes, de manera que a finals de juny, concretament el dia 23 i posteriors, volem a Lisboa a presentar el nostre treball a les conferències ICE 2008, i en la mateixa setmana també a Lisboa per presentar la feina a la gent de Laboranova, un megaprojecte europeu.
- aspecte tècnic: aquí si que podria escriure la Biblia en vers, pràcticament, perquè la veritat és que cada dia m'haig de barallar amb coses tan lletges com Vanilla (el sistema de fòrum que fem servir, altament recomanable), php, html, css, javascript, ajax, mysql, gimp (el photoshop barato *i* legal), apache, mod_rewrite i .htaccess, no tinc pas temps per avorrir-me.
Doncs res més, ja aniré explicant que tal es succeeixen els esdeveniments per aquestes europes tan properes i tan llunyanes alhora.
Crec que no em deixo res, en teniu per una bona estona!
Fins aviat, quin descans!
P.S. amb aquestes, que el nou ubuntu ja està pràcticament instal·lat i el fons de pantalla que ve per defecte és, senzillament, espectacular. Ja teniu un incentiu més per provar-lo.
P.S.2 per cert, que les bestioletes precioses aquestes d'aquí sota ja estan totes regalades, així que ara no em vingui ningú que en vol algun!
No ha estat com podeu imaginar la meva intenció la de deixar "abandonat" el bloc, i en part també a vosaltres, però qui més qui menys ja sap que vaig últimament bastant enfeinat, així que suposo que no m'ho tindreu en compte.
Ara mateix he posat a descarregar les actualitzacions per a la versió 8.04 de l'ubuntu, així que, vist com va la wifi, per 900 i escaig (com aquell jugador que va fitxar el barça) megues, em puc permetre una estona d'escriptura.
Apa, comencem doncs, que hi ha bastantes coses a repassar:
- aspecte personal: últimament (cosa de pocs mesos) una mica estressat per l'aspecte professional, però d'això en parlem després. En general molt bé, bé de salut i prou bé de diners, la relació amb la Cristina va també molt bé, amb plans a curt termini (estiu-tardor) d'anar a viure plegats, bé a Torredembarra, bé a Barcelona, on ella començarà a treballar a mig setembre. Així que potser hi ha mudança de seu social del bloc cap a la capital del País!
- aspecte acadèmic: encara no sóc ni enginyer en informàtica ni mestre en intel·ligència artificial, de manera que encara us podeu permetre de mirar-me per sobre l'espatlla :P fora conyes, el projecte-tesi el tinc momentàniament aparcat, donant prioritat a assolir els objectius marcats amb la beca de l'LSI, la qual cosa vol dir, que pico el codi, però m'estalvio la memòria per quan sigui. Espero que després de l'estiu, la cosa vagi més tranquila de feina, i hi pugui dedicar més temps, perquè ara que finalment havia recuperat el temps que vaig perdre els primers quatrimestres de la carrera, encara m'hauré de treure el títol pel pla nou!
- aspecte professional: doncs la beca dóna els seus resultats, tant de forma econòmica com de feina. Tot i que no siguin masses "quartos", sempre s'agraeixen i són benvinguts. M'han permès no fa massa, convertir-me en un treballador lliure (treballo des de casa, o ara ja des d'on vull) amb la compra d'un MacBook d'apple, en versió blanqueta i barateta (menys de 1100€) :)
Pel que fa a la beca, és una beca de suport a la recerca, peró bé, com bé sabeu els becaris, molt de suport però al final acabes pringant de valent. M'encarrego de muntar un sistema inspirat en aquesta història feta per IBM. Bàsicament es tracta d'un fòrum millorat, per afavorir, amb diversos objectius, el fluxe de conversació i/o discussió entre participants. Aquest projecte, funciona/rà per l'LSI en tres projectes europeus de diversa índole, tots amb alguna cosa a veure amb la innovació. De totes maneres també es possible que tinguem sortida local, muntant alguna cosa interessant al Citilab de Cornellà.
Per un d'aquests projectes, anomenat Virtual European Parliament, faig de representant de la UPC en el projecte, ja que anem justos de personal :P En aquest projecte col·laborem amb gent de Suècia i de Bèlgica, per tal d'apropar el funcionament del Parlament Europeu a la gent jove de tres regions concretes: Lulea (Suècia), Flandes (Bèlgica) i Catalunya.
Per el seu seguiment, cada dilluns al matí ens muntem unes conferències per telèfon acollonants, jo personalment, per estalviar-me de pagar la trucada a Bèlgica, em desplaço a Castelldefels, on m'uneixo a gent d'i2CAT, que també pren part al projecte. Quatrimestralment, a més, celebrem reunions cara a cara. La primera va tenir lloc a mitjans d'abril a Barcelona i vàrem rebre suecs i belgues amb la nostra millor rialla. A començaments de juliol, haurem d'anar a Suècia a fer seguiment del projecte, i posteriorment a l'octubre, tocarà el torn de Bèlgica, així que estaré força distret.
També, d'altra banda, hem de "passar comptes" dels altres projectes, de manera que a finals de juny, concretament el dia 23 i posteriors, volem a Lisboa a presentar el nostre treball a les conferències ICE 2008, i en la mateixa setmana també a Lisboa per presentar la feina a la gent de Laboranova, un megaprojecte europeu.
- aspecte tècnic: aquí si que podria escriure la Biblia en vers, pràcticament, perquè la veritat és que cada dia m'haig de barallar amb coses tan lletges com Vanilla (el sistema de fòrum que fem servir, altament recomanable), php, html, css, javascript, ajax, mysql, gimp (el photoshop barato *i* legal), apache, mod_rewrite i .htaccess, no tinc pas temps per avorrir-me.
Doncs res més, ja aniré explicant que tal es succeeixen els esdeveniments per aquestes europes tan properes i tan llunyanes alhora.
Crec que no em deixo res, en teniu per una bona estona!
Fins aviat, quin descans!
P.S. amb aquestes, que el nou ubuntu ja està pràcticament instal·lat i el fons de pantalla que ve per defecte és, senzillament, espectacular. Ja teniu un incentiu més per provar-lo.
P.S.2 per cert, que les bestioletes precioses aquestes d'aquí sota ja estan totes regalades, així que ara no em vingui ningú que en vol algun!
dilluns, d’abril 07, 2008
Els nous gatets
Aquestes preciositats ahir van fer un meset. El porten bé, eh?Ara ja comencen a sortir de la caixa i fer el gamberro amunt i avall. Estan en l'etapa de lluita constant i descobriment del món, i són molt divertits de veure.
Aquests d'aquí sota són els dos rossets. El de la dreta, el mascle, és el més espavilat de tots els seus germans. Tots dos ja estan regalats. Tot i que, si es quedessin així per sempre, no em faria res quedar-me'ls tots!
Aquí sota una visió general de totes les caretes, tot i que una mica fosca, us en podeu fer a la idea. Si algú vol el negret (mascle) o la fosqueta dels ulls clars (femella) que digui alguna cosa, que de moment encara busquen amo.
dimecres, d’abril 02, 2008
La feina no em deixa escriure
Doncs no es pot dir que de manera literal, però si que bastant figurada, ja que m'han carregat bastant de feina i la veritat és que vaig que no dono massa a l'abast.
Així que només escric per que si algú entra (sembla mentida, però de tant en tant sé que hi ha gent que entra al blog, la qual cosa em posa molt content!) que vegi que actualitzo una mica de tant en tant, quan les obligacions m'ho permeten.
Cada vegada costa més trobar el moment per explicar cosetes personals, altres de no-personals, divertides o curioses, però últimament tampoc en visc tantes. Per altra banda, si heu anat seguint una mica el bloc sabeu més o menys quin peu calço en molts assumptes que tot i que la actualitat porti, jo no comento.
Es produeixen canvis interessants a la feina, però potser ho deixarem per explicar-ho una mica més endavant, a mantenir l'intriga ;)
Doncs això, que no penseu que el blog és mort, però últimament, anem escassos de temps i d'idees.
Espero solucionar-ho amb èxit!
Fins aviat!
Així que només escric per que si algú entra (sembla mentida, però de tant en tant sé que hi ha gent que entra al blog, la qual cosa em posa molt content!) que vegi que actualitzo una mica de tant en tant, quan les obligacions m'ho permeten.
Cada vegada costa més trobar el moment per explicar cosetes personals, altres de no-personals, divertides o curioses, però últimament tampoc en visc tantes. Per altra banda, si heu anat seguint una mica el bloc sabeu més o menys quin peu calço en molts assumptes que tot i que la actualitat porti, jo no comento.
Es produeixen canvis interessants a la feina, però potser ho deixarem per explicar-ho una mica més endavant, a mantenir l'intriga ;)
Doncs això, que no penseu que el blog és mort, però últimament, anem escassos de temps i d'idees.
Espero solucionar-ho amb èxit!
Fins aviat!
dimecres, de març 12, 2008
dimarts, de març 11, 2008
A "toro pasao"
Un cop passada la tempesta terrorista, la tempesta "papanatista" i la tempesta electoral, aquestes han estat una de les poques eleccions que recordi on no tothom ha guanyat. Sorpresa!
Per fi alguns tenen l'honradesa de veure les coses com les veu la gent normal i tenen la humilitat de reconèixer la derrota. Una derrota clara, però que en el fons ho és de tot el país.
El descens del vot nacionalista en favor del PSC és una molt mala notícia per Catalunya. Perquè per molt que ens vulguin vendre la moto de que si la Catalunya optimista, que si ara més que mai Catalunya comptarà, etc. el fet és que ens la fotran "doblá", com deia aquella, qui per cert ha estat més castigada en la seva pròpia terra que aquí, seu de les seves últimes malifetes.
L'electorat, segons sembla, ha escollit diàleg enfront la crispació. Jo crec que més que diàleg és entabanament, moltes promeses i després res.
Hi ha altres formes de fer front a la "turba imbécil". Altres formes que haguessin donat més poder i més beneficis a Catalunya. El vot útil no sempre és tan útil.
Espero que tot es desenvolupi favorablement als interessos del país, espero haver-me equivocat en les meves apreciacions.
Per fi alguns tenen l'honradesa de veure les coses com les veu la gent normal i tenen la humilitat de reconèixer la derrota. Una derrota clara, però que en el fons ho és de tot el país.
El descens del vot nacionalista en favor del PSC és una molt mala notícia per Catalunya. Perquè per molt que ens vulguin vendre la moto de que si la Catalunya optimista, que si ara més que mai Catalunya comptarà, etc. el fet és que ens la fotran "doblá", com deia aquella, qui per cert ha estat més castigada en la seva pròpia terra que aquí, seu de les seves últimes malifetes.
L'electorat, segons sembla, ha escollit diàleg enfront la crispació. Jo crec que més que diàleg és entabanament, moltes promeses i després res.
Hi ha altres formes de fer front a la "turba imbécil". Altres formes que haguessin donat més poder i més beneficis a Catalunya. El vot útil no sempre és tan útil.
Espero que tot es desenvolupi favorablement als interessos del país, espero haver-me equivocat en les meves apreciacions.
dijous, de març 06, 2008
S'apropen les eleccions
Ens trobem a escassos quatre dies de les eleccions... en plena campanya, es succeeixen mítings i actes electorals. A televisions emeten avorrits debats entre candidats. Ni tan sols vaig tenir la intenció de veure'ls.
Aquests debats no serveixen per res més que per veure com dos personatges es van llençant plats al cap. Tots sabem el que diran i el que callaran. Sempre més pendents d'embolicar-se dialècticament amb el "contrincant" que proposar un debat constructiu i veritablement útil per als ciutadans.
És curiós també com en unes eleccions on es presenten més de dos partits, sembla que només n'existeixin altres tants.
Per altra banda, no deixa de ser preocupant la certa apatia generalitzada cap a un esdeveniment que pot ser clau per als interessos catalans. Perquè a mi no m'agraden els extremismes, i molt menys si promouen més el passat que el futur, però tampoc m'agrada que em prenguin el pèl amb falses promeses i postures interessades.
En fi, diumenge, tot aquell que en tingui ganes, ja sap que toca.
Aquests debats no serveixen per res més que per veure com dos personatges es van llençant plats al cap. Tots sabem el que diran i el que callaran. Sempre més pendents d'embolicar-se dialècticament amb el "contrincant" que proposar un debat constructiu i veritablement útil per als ciutadans.
És curiós també com en unes eleccions on es presenten més de dos partits, sembla que només n'existeixin altres tants.
Per altra banda, no deixa de ser preocupant la certa apatia generalitzada cap a un esdeveniment que pot ser clau per als interessos catalans. Perquè a mi no m'agraden els extremismes, i molt menys si promouen més el passat que el futur, però tampoc m'agrada que em prenguin el pèl amb falses promeses i postures interessades.
En fi, diumenge, tot aquell que en tingui ganes, ja sap que toca.
dimarts, de febrer 26, 2008
Freakonomics
Doncs aquest és l'últim llibre que he llegit, que com el seu nom indica és una mica freak, però això no m'espanta pas, ja ho sabeu.Els seus dos autors, un economista força atípic i un periodista, mostren a través de diversos casos d'estudi, com moltes vegades no es tracta de que l'economia sigui un avorriment, sinó que se li demanen coses poc divertides i interessants.
Aquests dos són capaços d'extreure d'una muntanya de dades respostes a les preguntes més imversemblants. Els lluitadors de sumo són corruptes? Un agent immobiliari sempre mira pels interessos dels seus clients? Tenen aquests quelcom a veure amb el Ku Klux Klan?
En un àmbit més profund, totes les reflexions del llibre es basen en dos conceptes bàsics de l'economia:
- l'estudi d'incentius, o què ens impulsa a fer (o no fer) les coses.
- l'assimetria d'informació, o amb quines avantatges compta la part que disposa de més informació en un conflicte.
Actualment es pot trobar en edició de butxaca suposo que força bé de preu...no hi ha excuses!
dijous, de febrer 21, 2008
Estreno!
Ahir es va produir la tan esperada estrena del tren d'alta velocitat fins a Barcelona...amb quants mesos de retràs?
El fet és que es tracta d'una aixecada de samarreta, totalment electoralista i només cal anar amb tren o a peu per la zona de Bellvitge per veure que les obres de l'AVE no estan ni molt menys acabades.
A l'estació de Sants sembla ser que si, la zona de vestíbul per fi està més o menys digna, ahir amb dotació especial de les forces de seguretat, tant a l'estació, com a l'entrada, com a les zones d'obres, a vora de via.
En fi, ara només queda veure que passarà amb la Sagrada Família. Però sembla que han deixat els deures per massa tard...
Salut!
El fet és que es tracta d'una aixecada de samarreta, totalment electoralista i només cal anar amb tren o a peu per la zona de Bellvitge per veure que les obres de l'AVE no estan ni molt menys acabades.
A l'estació de Sants sembla ser que si, la zona de vestíbul per fi està més o menys digna, ahir amb dotació especial de les forces de seguretat, tant a l'estació, com a l'entrada, com a les zones d'obres, a vora de via.
En fi, ara només queda veure que passarà amb la Sagrada Família. Però sembla que han deixat els deures per massa tard...
Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
