Veient la quantitat de temps que estic dedicant al blog durant aquests dies, més val que em curi en salut i us desitgi a tots
Bones Festes i Feliç Any Nou 2008!
PS: no sigueu massa consumistes!
dijous, de desembre 27, 2007
En aquestes assenyalades dates...
Bones Festes i Feliç Any Nou 2008!
PS: no sigueu massa consumistes!
dijous, de desembre 13, 2007
Quina perspectiva!
Entre màster i beca estic anant bastant de bòlid, suposo que deu ser cosa de les dates. Unes dates que curiosament, des que vaig entrar a la FIB, no han estat precisament èpoques de relax, vacances i joia compartida precisament... qui més qui menys ja sap de què va.
Després de la reunió de la beca el dia de la constitució a l'Starbucks de davant l'Illa (per cert, hi havia l'Iván de la Peña, "el que nunca se peina", amb la que devia ser la seva família), ahir en vam fer una altra a les instal·lacions del citilab de Cornellà. En podeu veure fotos aquí (de la reunió no, del citilab). Val a dir que la reunió va tornar a ser maratoniana, però ja m'han advertit que encara pot anar a més la cosa. Ahir fins i tot, vam comptar amb la sempre benvinguda presència d'en Ramon Sangüesa, gran professor i una de les masterminds darrere el citilab de Cornellà.
La reunió en si va ser entretinguda, tot i la seva durada. Val a dir que el projecte cada dia em motiva i m'agrada més, lo qual posa en perill la meva actuació en el màster, però què hi farem, espero sobreviure! És probable també que la tesi de màster surti d'alguna de les àrees del projecte, així que tot fantàstic.
En fi, parlem del citilab. Un laboratori per apropar la innovació i les noves tecnologies a la societat i estudiar com la societat, el poble, la gent es relaciona amb la tecnologia. Com la utilitza, la transforma, la fa seva. Com esdevé una eina per dissenyar allò que sempre havia somniat, o simplement just allò que necessita i que enlloc troba. Com col·labora per obtenir-ho, interactuant amb gent 40 o 50 anys més jove o més gran. Generant idees i produint solucions. Tot això i molt més (no sóc la persona més indicada per explicar-ho) és citilab. És mirar el món des d'una perspectiva totalment diferent.
No us ho podeu perdre!
Després de la reunió de la beca el dia de la constitució a l'Starbucks de davant l'Illa (per cert, hi havia l'Iván de la Peña, "el que nunca se peina", amb la que devia ser la seva família), ahir en vam fer una altra a les instal·lacions del citilab de Cornellà. En podeu veure fotos aquí (de la reunió no, del citilab). Val a dir que la reunió va tornar a ser maratoniana, però ja m'han advertit que encara pot anar a més la cosa. Ahir fins i tot, vam comptar amb la sempre benvinguda presència d'en Ramon Sangüesa, gran professor i una de les masterminds darrere el citilab de Cornellà.
La reunió en si va ser entretinguda, tot i la seva durada. Val a dir que el projecte cada dia em motiva i m'agrada més, lo qual posa en perill la meva actuació en el màster, però què hi farem, espero sobreviure! És probable també que la tesi de màster surti d'alguna de les àrees del projecte, així que tot fantàstic.
En fi, parlem del citilab. Un laboratori per apropar la innovació i les noves tecnologies a la societat i estudiar com la societat, el poble, la gent es relaciona amb la tecnologia. Com la utilitza, la transforma, la fa seva. Com esdevé una eina per dissenyar allò que sempre havia somniat, o simplement just allò que necessita i que enlloc troba. Com col·labora per obtenir-ho, interactuant amb gent 40 o 50 anys més jove o més gran. Generant idees i produint solucions. Tot això i molt més (no sóc la persona més indicada per explicar-ho) és citilab. És mirar el món des d'una perspectiva totalment diferent.
No us ho podeu perdre!
dimecres, de desembre 05, 2007
La pell freda
Aquesta vegada no he tardat tant de temps en acabar un nou llibre. Això es deu al llibre en qüestió, uns dels últims grans èxits de les lletres catalanes, La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol.No podria explicar masses coses del llibre sense desvetllar-vos quelcom d'interessant, així que em limito a suggerir-vos molt fortament que el llegiu i el disfruteu.
Només dir que m'ha sorprès gratament.
És un llibre que enganxa i curtet, que en poquets dies es llegeix, així que el no tenir temps no és excusa.
Apa, a llegir!
dilluns, de desembre 03, 2007
Funciona? Fins quan?
Tot i que dissabte va ser el primer dia, avui ha estat l'autèntic bateig del restablert servei ferroviari de Renfe. Notis que dic "servei ferroviari" en comptes de "servei de Rodalies". És a propòsit. Sí, perquè en aquest mes llarg que ha durat l'anomenada crisi de Rodalies, hi ha hagut multitud de clients de Renfe (i d'altres companyies, com ara FGC) que han estat tan o més afectats que els de Rodalies però que han passat totalment desapercebuts per als mitjans de comunicació. I aquest fet no implica que el servei hagi estat decent, ni digne, ni molt menys.
És molt indignant, segur que els meus anònims companys de viatge de tot aquest temps opinaran el mateix.
En un altre àmbit de coses, el destí, la providència o similars i equivalents, ha fet que aquest migdia perdés el tren (per anar a buscar un llibre a la biblioteca). La mitja hora que he esperat el proper tren a l'andana nº9 de Sants, m'ha vingut a confirmar com pretenen solucionar els problemes tota aquesta gent.
M'explico: hi ha dues persones a l'andana que duen una armilla groga. Són personal d'informació de l'estació, de Renfe, d'Adif o del CECOF (quin munt de paraulotes...). No ho sé, ni m'importa. Pel fet és el mateix: tenen una baixíssima capacitat per realitzar la seva tasca. La majoria d'integrants d'aquest col·lectiu són dones immigrants, però això no significa res.
El que si significa quelcom és que amb prou feines saben alguna altra llengua que sigui el castellà (tenint en compte la realitat lingüística del nostre país, així com la representació de turistes i immigrants que sempre té una ciutat com Barcelona, és, com a mínim, trist) i que si a aquesta usual dificultat per comunicar-se amb la gent que han d'informar, es suma el fet que no tenen massa idea de què han d'informar, el resultat és una munió d'usuaris desorientats i emprenyats amb el servei que se'ls dóna. I amb raó, perquè ells paguen per tenir un servei d'informació en condicions.
Segur que un turista xinès no espera que l'informin en xinès (que ja arribarà), però com a mínim en anglès. I que la informació que lo donin sigui correcta i la que vol conèixer. I que s'interessin per ajudar-lo.
En aquest escenari, millor que tornem a les condicions d'abans, on els propis usuaris ens informàvem els uns als altres d'allò que necessitàvem. Com a mínim no estarem pagant serveis inútils. Òbviament, això ho dic perquè no tinc suficients dits a les mans per comptar les vegades que he hagut de donar informació de qualsevol tipus a altres usuaris (sense cap esforç ni problema) i sempre la cosa ha sortit més o menys bé.
Bé, per fi m'he desfogat. No cal dir que feia temps que ho portava dins. Salut!
És molt indignant, segur que els meus anònims companys de viatge de tot aquest temps opinaran el mateix.
En un altre àmbit de coses, el destí, la providència o similars i equivalents, ha fet que aquest migdia perdés el tren (per anar a buscar un llibre a la biblioteca). La mitja hora que he esperat el proper tren a l'andana nº9 de Sants, m'ha vingut a confirmar com pretenen solucionar els problemes tota aquesta gent.
M'explico: hi ha dues persones a l'andana que duen una armilla groga. Són personal d'informació de l'estació, de Renfe, d'Adif o del CECOF (quin munt de paraulotes...). No ho sé, ni m'importa. Pel fet és el mateix: tenen una baixíssima capacitat per realitzar la seva tasca. La majoria d'integrants d'aquest col·lectiu són dones immigrants, però això no significa res.
El que si significa quelcom és que amb prou feines saben alguna altra llengua que sigui el castellà (tenint en compte la realitat lingüística del nostre país, així com la representació de turistes i immigrants que sempre té una ciutat com Barcelona, és, com a mínim, trist) i que si a aquesta usual dificultat per comunicar-se amb la gent que han d'informar, es suma el fet que no tenen massa idea de què han d'informar, el resultat és una munió d'usuaris desorientats i emprenyats amb el servei que se'ls dóna. I amb raó, perquè ells paguen per tenir un servei d'informació en condicions.
Segur que un turista xinès no espera que l'informin en xinès (que ja arribarà), però com a mínim en anglès. I que la informació que lo donin sigui correcta i la que vol conèixer. I que s'interessin per ajudar-lo.
En aquest escenari, millor que tornem a les condicions d'abans, on els propis usuaris ens informàvem els uns als altres d'allò que necessitàvem. Com a mínim no estarem pagant serveis inútils. Òbviament, això ho dic perquè no tinc suficients dits a les mans per comptar les vegades que he hagut de donar informació de qualsevol tipus a altres usuaris (sense cap esforç ni problema) i sempre la cosa ha sortit més o menys bé.
Bé, per fi m'he desfogat. No cal dir que feia temps que ho portava dins. Salut!
divendres, de novembre 30, 2007
L'inici d'una nova etapa
Així és, avui he signat el contracte que em lliga, com a becari i per un any, a un grup de recerca a la universitat. No ha estat una decisió fàcil, ni tampoc ràpida. Però no n'havia comentat res amb quasi ningú, ja que no sabia com acabaria tot plegat.
Tot va sorgir del màster, on un professor ens va comentar, de manera distesa, després d'una classe, que necessitaven gent que els fés de becari en uns projectes que tenien en marxa.
Vaig anar a parlar amb un dels coordinadors d'aquests projectes i em va donar una idea molt preliminar del què es volia fer. Després de rumiar si ho podria compatibilitzar amb la càrrega de treball que començava a comportar el màster, vaig decidir que les oportunitats van passant, i que potser després m'hagués penedit de no haver-ho provat.
Finalment, un cop decidit a provar fortuna en el món de la recerca i la universitat (tot i que de perfil baix...), vaig conèixer una mica més concretament de què es tractava el projecte.
La idea fonamental és habilitar un servei web (probablement quelcom de l'estil fòrum) que es munti de manera paral·lela a events que congreguin multitud de persones entorn d'alguna idea inicial, de manera que el servei vagi recollint les impressions, opinions o votacions dels usuaris i condensant-les en informació llegible o intel·ligible per als usuaris que vagin consultant, estalviant-los haver-se de llegir totes les opinions puntuals (potencialment, en un número molt gran).
A partir d'aquí, m'ha cridat força l'atenció que la idea dista molt d'estar tancada, de manera que fins i tot podré donar-li un enfocament personal i implementar-hi altres funcionalitats addicionals.
Bé doncs, ja us aniré explicant a mesura que vagi sabent més coses, perquè ara mateix, a banda d'aquesta idea inicial, estic una mica perdut. Fins que no vagin passant els dies i vagi introduint-me en el projecte no sabré del cert a què "m'enfrento".
PS: si no volia feina...ja en tinc dues tasses!
Tot va sorgir del màster, on un professor ens va comentar, de manera distesa, després d'una classe, que necessitaven gent que els fés de becari en uns projectes que tenien en marxa.
Vaig anar a parlar amb un dels coordinadors d'aquests projectes i em va donar una idea molt preliminar del què es volia fer. Després de rumiar si ho podria compatibilitzar amb la càrrega de treball que començava a comportar el màster, vaig decidir que les oportunitats van passant, i que potser després m'hagués penedit de no haver-ho provat.
Finalment, un cop decidit a provar fortuna en el món de la recerca i la universitat (tot i que de perfil baix...), vaig conèixer una mica més concretament de què es tractava el projecte.
La idea fonamental és habilitar un servei web (probablement quelcom de l'estil fòrum) que es munti de manera paral·lela a events que congreguin multitud de persones entorn d'alguna idea inicial, de manera que el servei vagi recollint les impressions, opinions o votacions dels usuaris i condensant-les en informació llegible o intel·ligible per als usuaris que vagin consultant, estalviant-los haver-se de llegir totes les opinions puntuals (potencialment, en un número molt gran).
A partir d'aquí, m'ha cridat força l'atenció que la idea dista molt d'estar tancada, de manera que fins i tot podré donar-li un enfocament personal i implementar-hi altres funcionalitats addicionals.
Bé doncs, ja us aniré explicant a mesura que vagi sabent més coses, perquè ara mateix, a banda d'aquesta idea inicial, estic una mica perdut. Fins que no vagin passant els dies i vagi introduint-me en el projecte no sabré del cert a què "m'enfrento".
PS: si no volia feina...ja en tinc dues tasses!
dijous, de novembre 29, 2007
Cuerpos y Máquinas
Aquesta vegada ha costat bastant, però per fi he acabat de llegir un nou llibre! Es tracta d'un assaig d'en Rodney A. Brooks sobre robots: Cuerpos y máquinas, de los robots humanos a los hombres robots. Molt interessant pels aficionats a coses freaks!Rodney Brooks és professor de robòtica a la fàbrica de gurús més gran i productiva del món tecnològic: el MIT. També ha treballat o treballa en una de les empreses pioneres en l'àmbit dels robots: la i-Robot Corp.
Com a bon gurú, Brooks (aquí en una interessant entrevista amb el també genial Eduard Punset) exposa les bondats dels robots i allò que ell concretament ha pogut obtenir amb els robots que ha dissenyat i creat. Ell és un defensor de la intel·ligència artificial com quelcom que permet actuar als robots, en comptes de modelar l'entorn i poder raonar sobre ell. Com a tal, exposa els problemes més greus i complexos en aquest àmbit, com ara la visió artificial.
En un segon enfocament, el llibre introdueix la robòtica com una gran revolució, tal com ho foren la revolució industrial o Internet. En aquest sentit, s'aniran introduint, poc a poc, més i més avenços robòtics en àrees com la medicina (per reparar parts del cos malmeses, com ara oïdes, ulls artificials, membres amputats...), l'assistència a gent gran i/o dependent, vigilància i tasques de la llar, etc. per acabar concloent que l'ésser humà està abocat a perdre la seva singularitat com a espècie avançada i intel·ligent en favor dels robots, que cada vegada començaran a ser més semblants a nosaltres. I nosaltres a ells.
En un segon enfocament, el llibre introdueix la robòtica com una gran revolució, tal com ho foren la revolució industrial o Internet. En aquest sentit, s'aniran introduint, poc a poc, més i més avenços robòtics en àrees com la medicina (per reparar parts del cos malmeses, com ara oïdes, ulls artificials, membres amputats...), l'assistència a gent gran i/o dependent, vigilància i tasques de la llar, etc. per acabar concloent que l'ésser humà està abocat a perdre la seva singularitat com a espècie avançada i intel·ligent en favor dels robots, que cada vegada començaran a ser més semblants a nosaltres. I nosaltres a ells.
divendres, de novembre 23, 2007
"PegaTuning"
O l'art de decorar i personalitzar el cotxe (amb estil) en base a enganxines de tot tipus...
Presa amb el mòbil a l'aparcament de l'estació de Renfe de Sant Vicenç de Calders, dijous 22 a les 16h aprox.
dimarts, de novembre 20, 2007
Canya al màster
Tal com vaig prometre, comentaré què tal ha anat el primer acte d'avaluació del màster: una presentació. Ho comento avui, ja que ahir, per motius de temps, no vam poder acabar la nostra presentació, així que ens ha tocat acabar avui.
Una presentació de per si, normalment ja em fa posar nerviós, però a sobre en anglès...imagineu-vos com estava 5 minuts abans de començar. I això que ho portava tot ben preparat, la meva part era de les més senzilles i havia de fer la demo dels exemples proposats, que en principi, funcionaven bé.
Abans de començar, primer contratemps: als portàtils dels companys sembla que no els hi ha agradat la demo, i s'han negat repetidament a executar-la. Així doncs, després dels 5 minutets de xerradeta, hem hagut d'executar la versió de la demo que venia de sèrie, i que no funcionava...per sort, no s'ha notat massa (i tampoc era el propòsit principal de la presentació).
En fi, ara que al màster comencen a fotre una mica de canya, és probable que escrigui menys sovint en el blog, però de totes maneres alguna cosa o altra caurà ;)
Una presentació de per si, normalment ja em fa posar nerviós, però a sobre en anglès...imagineu-vos com estava 5 minuts abans de començar. I això que ho portava tot ben preparat, la meva part era de les més senzilles i havia de fer la demo dels exemples proposats, que en principi, funcionaven bé.
Abans de començar, primer contratemps: als portàtils dels companys sembla que no els hi ha agradat la demo, i s'han negat repetidament a executar-la. Així doncs, després dels 5 minutets de xerradeta, hem hagut d'executar la versió de la demo que venia de sèrie, i que no funcionava...per sort, no s'ha notat massa (i tampoc era el propòsit principal de la presentació).
En fi, ara que al màster comencen a fotre una mica de canya, és probable que escrigui menys sovint en el blog, però de totes maneres alguna cosa o altra caurà ;)
dilluns, de novembre 19, 2007
AIBO i Wii
Aquesta meravellosa combinació s'ha fet realitat!
He descobert, via Engadget, com es pot controlar un Aibo mitjançant l'ús dels comandaments de la Wii. Resulta que un grup de recerca de l'Universitat de Calgary a Canadà, han adaptat el control del famós robot-gos de Sony (que va deixar de comercialitzar-lo a Europa l'any passat) als comandaments de la videoconsola de Nintendo.
El sistema de Nintendo és conegut pel seu revolucionari control, detectant el moviment i la posició dels comandaments. Aquest fet ha estat aprofitat per aquest grup de recerca en Human-Robot Interaction, els quals es permeten el luxe de portar el gosset robòtic com si fóssin ells mateixos.
Ho podeu veure vosaltres mateixos en aquest video:
He descobert, via Engadget, com es pot controlar un Aibo mitjançant l'ús dels comandaments de la Wii. Resulta que un grup de recerca de l'Universitat de Calgary a Canadà, han adaptat el control del famós robot-gos de Sony (que va deixar de comercialitzar-lo a Europa l'any passat) als comandaments de la videoconsola de Nintendo.
El sistema de Nintendo és conegut pel seu revolucionari control, detectant el moviment i la posició dels comandaments. Aquest fet ha estat aprofitat per aquest grup de recerca en Human-Robot Interaction, els quals es permeten el luxe de portar el gosset robòtic com si fóssin ells mateixos.
Ho podeu veure vosaltres mateixos en aquest video:
PS: Segons sembla, la investigació ha resultat molt profitosa, ja que han pogut demostrar que aquest mètode és molt més eficient i precís que no usant el teclat com, segons sembla, és el més usual.
diumenge, de novembre 18, 2007
Sembla que va ser ahir
Això mateix, sembla que va ser ahir quan aquest petit blog va començar a caminar, i ja tenim aquí el 50è post!
Ara ja feia dies que no escrivia, ja que el màster està prenent un rumb força més aplicat, i ja comencem a tenir força feina. Per demà mateix tenim una presentació, ja us en diré els resultats. També sembla que era ahir quan deia que el màster era molt relaxat, però aquells temps ja han passat. En general el temps passa, en general, passa depressa.
Després de 50 entrades al blog, només vull agrair a tots els que heu passat alguna vegada i heu llegit una miqueta de que va la cosa. Especialment agrair també als que han deixat constància de la seva visita i/o opinió deixant comentaris. Vosaltres ajudeu a que aquest blog tiri endavant.
He habilitat una adreça de correu per aquells comentaris que no estiguin enfocats a cap entrada en concret. Està a la part de la dreta, a la secció sobre mi, "about". La podeu usar lliurement per posar-vos en contacte amb mi, però no per fer que m'arribi spam!
Ara ja feia dies que no escrivia, ja que el màster està prenent un rumb força més aplicat, i ja comencem a tenir força feina. Per demà mateix tenim una presentació, ja us en diré els resultats. També sembla que era ahir quan deia que el màster era molt relaxat, però aquells temps ja han passat. En general el temps passa, en general, passa depressa.
Després de 50 entrades al blog, només vull agrair a tots els que heu passat alguna vegada i heu llegit una miqueta de que va la cosa. Especialment agrair també als que han deixat constància de la seva visita i/o opinió deixant comentaris. Vosaltres ajudeu a que aquest blog tiri endavant.
He habilitat una adreça de correu per aquells comentaris que no estiguin enfocats a cap entrada en concret. Està a la part de la dreta, a la secció sobre mi, "about". La podeu usar lliurement per posar-vos en contacte amb mi, però no per fer que m'arribi spam!
diumenge, de novembre 11, 2007
"¿Por qué no te callas?"
Suposo que a aquestes alçades, qui més qui menys, tothom s'ha assabentat ja de la notícia del cap de setmana: la topada dialèctica entre el cap d'estat d'Espanya, el nostre estimat i campetxano JuanCarlos, i el de Veneçuela, el revolucionari Hugo Chávez, en el marc de la cimera iberoamericana, celebrada aquests dies a Santiago de Xile.
El monarca espanyol va fer callar al president veneçolà després de les contínues interrupcions que aquest perpetrava a ZP, quan aquest tractava de defensar Aznar dels atacs de Chávez. [Tot una mica enrevessat. Hagués estat divertit veure la situació tenint Aznar de protagonista...xD]
Com era d'esperar, tots els mitjans espanyols (i també catalans) han aplaudit la reacció del monarca. Com també era d'esperar, el líder revolucionari veneçolà no s'ha fet esperar per contestar i refermar la seva posició.
Sense defensar Chávez -tot un exemple de mala educació, populisme, demagògia, egocentrisme i posició quasi-dictatorial de (l'hauria d'haver afegit a l'entrada de l'altre dia?)-, en aquest anàlisi dels fets, es pot apreciar que totes les coses ocorren per alguna raó, o si més no, tenen motius de fons.
El monarca espanyol va fer callar al president veneçolà després de les contínues interrupcions que aquest perpetrava a ZP, quan aquest tractava de defensar Aznar dels atacs de Chávez. [Tot una mica enrevessat. Hagués estat divertit veure la situació tenint Aznar de protagonista...xD]
Com era d'esperar, tots els mitjans espanyols (i també catalans) han aplaudit la reacció del monarca. Com també era d'esperar, el líder revolucionari veneçolà no s'ha fet esperar per contestar i refermar la seva posició.
Sense defensar Chávez -tot un exemple de mala educació, populisme, demagògia, egocentrisme i posició quasi-dictatorial de (l'hauria d'haver afegit a l'entrada de l'altre dia?)-, en aquest anàlisi dels fets, es pot apreciar que totes les coses ocorren per alguna raó, o si més no, tenen motius de fons.
dissabte, de novembre 10, 2007
El bicing funciona
O almenys això es desprèn d'un rànking sobre les ciutats més "ciclistes" del món a wired. Aquest rànking classifica a Barcelona com a la 10a ciutat, degut (suposo) a l'èxit del Bicing. La primera és, evidentment, Amsterdam.
En aquest mateix article, també es citen el que consideren que són les 5 claus perquè la bicicleta s'integri com a mitjà de transport exitós en una ciutat (traducció à la moi):
En aquest mateix article, també es citen el que consideren que són les 5 claus perquè la bicicleta s'integri com a mitjà de transport exitós en una ciutat (traducció à la moi):
- Infraestructures i recursos adequats a la ciutat.
- Promoció del servei.
- Avaluació i planificació, fent canvis a les lleis quan correspongui, per tal de millorar el funcionament.
- Educació tant dels usuaris, com de la resta de vianants (motoritzats i no-motoritzats), fent campanyes de sensibilització.
- Reforç i suport del programa davant altres mitjans de transport.
dimecres, de novembre 07, 2007
Gphone?
Google ha anunciat aquests dies el proper llançament d'una iniciativa que feia molt de temps que estava estesa a la web. Es tracta no d'un Gphone, un dispositiu mòbil per fer la competència (per exemple) a l'iPhone, sinó d'una plataforma per a dispositius mòbils. Estariem parlant, més aviat, d'un sistema operatiu mòbil, amb aplicacions i tal, anomenat Android.
El punt interessant no és aquest fet en si. És normal que una empresa que no s'ha dedicat mai a vendre hardware, no vulgui fer la competència (en tema de terminals) a gent de la talla de Nokia o fins i tot la nouvinguda Apple (amb molta més experiència en temes hardware, de fet, la seva especialitat). Com deia, lo més interessant és el fet que la plataforma aquesta sigui oberta. Molt de l'estil Google, vaja. Es publiquen les APIs i l'SDK i que tothom qui vulgui, hi faci el que pugui. Veient el que ha passat per exemple amb l'iPhone, que desseguida ha sortit software extern (tot i les traves imposades inicialment per Apple), què pot arribar a passar amb una plataforma decididament oberta?
Per la seva banda, la competència (o suposada competència, quan tot això es posés en marxa, segons sembla, de cara a 2008) es fa una mica la despistada. La idea que n'extrec és que pensen que els desenvolupadors seran fidels. Però vaja, que sempre els pot explotar a la cara...
Amb aquesta estratègia han sorgit molts equips de desenvolupadors petits (o inclús individuals) que han fet milers d'aplicacions sobre Google Maps, per exemple. Trobo factible que succeeixi el mateix en aquest cas.
El punt interessant no és aquest fet en si. És normal que una empresa que no s'ha dedicat mai a vendre hardware, no vulgui fer la competència (en tema de terminals) a gent de la talla de Nokia o fins i tot la nouvinguda Apple (amb molta més experiència en temes hardware, de fet, la seva especialitat). Com deia, lo més interessant és el fet que la plataforma aquesta sigui oberta. Molt de l'estil Google, vaja. Es publiquen les APIs i l'SDK i que tothom qui vulgui, hi faci el que pugui. Veient el que ha passat per exemple amb l'iPhone, que desseguida ha sortit software extern (tot i les traves imposades inicialment per Apple), què pot arribar a passar amb una plataforma decididament oberta?
Per la seva banda, la competència (o suposada competència, quan tot això es posés en marxa, segons sembla, de cara a 2008) es fa una mica la despistada. La idea que n'extrec és que pensen que els desenvolupadors seran fidels. Però vaja, que sempre els pot explotar a la cara...
Amb aquesta estratègia han sorgit molts equips de desenvolupadors petits (o inclús individuals) que han fet milers d'aplicacions sobre Google Maps, per exemple. Trobo factible que succeeixi el mateix en aquest cas.
Dictadures al poder
Estic contemplant amb força recel, com en els últims dies, setmanes, mesos, es succeeixen fets en diversos països (desenvolupats i no tan desenvolupats) que apunten cap això.
Governs en un principi democràtics que cada vegada s'assemblen més a una dictadura. Els mandataris s'aferren al poder, i la repressió tant a l'oposició com al poble és pal·lesa.
La llista està formada, segons allò que m'arriba, per països com Rússia, Geòrgia (i en general, moltes de les ex-repúbliques soviètiques), Pakistan o Birmània.
Té força mala pinta la cosa, sobretot quan hi ha organismes que suposadament haurien de vigilar perquè aquestes coses no passessin, i giren la vista cap a una altra banda.
També fa por pensar en els motius que poden dur a aquestes actituds dels organismes internacionals, i en les conseqüències que això pot i/o podria comportar.
Governs en un principi democràtics que cada vegada s'assemblen més a una dictadura. Els mandataris s'aferren al poder, i la repressió tant a l'oposició com al poble és pal·lesa.
La llista està formada, segons allò que m'arriba, per països com Rússia, Geòrgia (i en general, moltes de les ex-repúbliques soviètiques), Pakistan o Birmània.
Té força mala pinta la cosa, sobretot quan hi ha organismes que suposadament haurien de vigilar perquè aquestes coses no passessin, i giren la vista cap a una altra banda.
També fa por pensar en els motius que poden dur a aquestes actituds dels organismes internacionals, i en les conseqüències que això pot i/o podria comportar.
divendres, de novembre 02, 2007
Tots Sants
L'altre dia, pensant pensant, vaig trobar que això de Tots Sants és una mesura altament eficient per tal de no sobrecarregar la resta de calendari amb el santoral més recent i/o menys rellevant.
Encara resultarà que s'ha d'estudiar i tot per fer un calendari xD
PS: felicitats a tots! us deixo com a regal de sant, una pàgina de jocs entretinguts. Personalment, m'agrada el Double Wires, una espècie de Spiderman!
Encara resultarà que s'ha d'estudiar i tot per fer un calendari xD
PS: felicitats a tots! us deixo com a regal de sant, una pàgina de jocs entretinguts. Personalment, m'agrada el Double Wires, una espècie de Spiderman!
dissabte, d’octubre 27, 2007
ArtFutura'07
Ahir a la tarda vaig assistir a la primera jornada de l'ArtFutura'07. Era la jornada centrada en "La próxima web", la jornada de les conferències, i n'hi van fer tres:
- Imaginando INTERNET 3.0: els possibles futurs d'Internet de la mà de 5 punts de vista diferents.
- Juan Freire. Professor de biologia a La Corunya i blogger. Va centrar la seva intervenció entorn a quatre aspectes principals i la seva, segons ell cada vegada més gran, intersecció: cultura, economia, política i internet. Aquí podeu veure les seves transparències.No cal que comenti massa cosa més del contingut, ja que en el seu blog ho explica àmpliament. Una presentació de perfil tecnològic baix i amb informacions puntuals basades en fets recents.
- Hugo Zaragoza. Membre del laboratori Yahoo! Research Barcelona. La seva va ser una presentació molt més enfocada a les tecnologies però no de les que trobarem properament a la web, sinó la que és possible que trobem en la web d'aquí a 3, 5 o 10 anys. Curiós el comentari que va fer sobre que consideraven els 12 anys quelcom equivalent a l'infinit. Òbviament es va centrar en allò que realitzen a Yahoo! Research, però em vaig sentir molt identificat sentint i sobreentenent nocions de Web Mining, Machine Learning i Processament i Comprensió del Llenguatge Natural. Em va semblar especialment interessant els temes de visualitzacions de taxonomies conceptuals en relació amb Named Entities i també els experiments que estan realitzant sobre etiquetatge de videos (videotagging).
- Artur Serra. Un dels directors d'I2CAT. Es va centrar tant en l'aspecte tecnològic de l'Internet com en l'aprofitament que en podem fer en termes culturals i socials. Especialment centrat en l'àmbit català, també va destacar l'experimentació que es duu a terme durant l'ArtFutura en el videostreaming entre Rio de Janeiro i Barcelona a través de l'infrautilitzada i infravalorada xarxa CLARA (que tots paguem, va aclarir). Aquí va enllaçar amb el següent ponent.
- Hermano Vianna. Membre destacat de l'editorial col·laborativa brasilera Overmundo. El brasiler va fer la seva intervenció videoconferenciada a través de dos avatars (simplement dos ajudants seus en el projecte Overmundo). Un parlant un bon anglès i l'altre parlant un bon argentí. Suposadament, l'Hermano, era qui aguantava la càmera. Van parlar d'una Internet amb producció i control descentralitzats i sobre dues maneres de veure el futur de la web: la pessimista i l'optimista; segons el seu avatar Ronaldo (es deia així, ho juro), Hermano Vianna estava de la banda optimista, típica brasilera. Ja anàvem bastant malament de temps (en principi cadascuna de les conferències era d'una hora i ja anàvem per l'hora i 3/4 ben bona) i tant des de l'organització com el propi Artur Serra van voler tallar als brasilers, però van haver de recórrer a mètodes bastant poc ortodoxes, ja que semblaven no rebre un bon feedback. Una situació que resultà força divertida.
- Enrique Dans. Professor de l'Instituto de Empresa i blogger. L'últim ponent de la primera conferència es va aixecar amb el cul adormiscat dels seients super-fashion que els havia preparat l'organització. A més va tenir un problema bastant inusual. Se li va penjar el MacBook en directe! Després d'una espera, vam poder començar. Les keynotes (els powerpoints d'Apple) sempre tan espectaculars van permetre, juntament amb el mini-comandament a distància que l'Enrique comencés a voltar per tot l'escenari mentre feia la presentació. Tot d'una, comença a fer mala cara i amb veu greu, diu que l'haurem d'excusar cinc minutets abans de poder continuar. Un pèl desorientat, se'n va darrere l'escenari. Desconcert a la sala, s'obre un mini torn de preguntes que encapçala el nostre estimat Antonio Cañabate! (pels ignorants, l'Antonio és el segon professor d'economia més mític de la FIB, després de l'insuperable Mr. Cabré). La pregunta en qüestió anava adreçada en quant a la temàtica al grup brasiler, però donat els problemes comunicatius que havien sorgit, es va desestimar l'opció de traslladar-els-hi la pregunta: "cabria la possibilitat que els jugadors del procés de creació i control distribuit poguessin canviar les regles del joc en un moment donat?" La va intentar respondre en Juan Freire. Just quan va entrar altre cop Enrique Dans. Es va tornar a excusar, era -altre cop- la primera vegada que li passava en directe, però ja portava uns dies amb l'estómac revolucionat. La seva exposició, en definitiva, va estar centrada en les noves oportunitats que s'obren tant socialment com, especialment, en l'àmbit de l'empresa a l'hora d'aprofitar tot el que se'ns vé al damunt (ara no sé si està ben escrit, rotllo Astèrix...) i com hi ha moltes empreses on la gent que mana és molt bona en coses que importaven ahir, però no en les que importaran demà.
- The Next Web: una aproximació hiperlocal de la mà de Steven Johnson. Steven Johnson, escriptor i emprenedor a la web, ha mostrat al llarg de la seva carrera interès per les ciutats i la forma com la vida s'organitza en elles. Últimament s'ha involucrat molt en el projecte Outside.in, que busca organitzar la informació dels blogs en relació al barri que els produeix. És una aproximació hiperlocal en el sentit que els hiperlinks condueixen a la localitat, a les unitats definides de proximitat: els barris. Steven indica a partir de diverses idees preexistents com la importància que té una informació per algú és inversament proporcional a la distància física o emocional, i.e. ens interessa molt més allò que passa més aprop o que ens hi sentim fortament lligats. En certa manera sembla força raonable, i en aquest sentit, una de les preguntes que li van fer posteriorment tenia en compte aquesta altra vessant, de la proximitat emocional.
- Veritats i mentides de Second Life: la desmitificació del mite per part de Daniel Huebner, un dels fundadors de Second Life. A partir de les dades de població mundial i número d'usuaris de Second Life, Daniel va establir el rati d'usuaris en 1:600. Després de fer diverses assumpcions, va arribar a la conclusió que donat el públic de la conferència, el rati d'usuaris podia ser de l'ordre d'1:30. Posteriorment, va comentar el rati d'usuaris que practicaven sexe a Second Life, amb la qual cosa, i si no recordo malament, va calcular que 5 dels assistents a la conferència havien practicat sexe a Second Life. A partir d'aquesta divertida curiositat, va desgranar les característiques i particularitats d'aquest metavers. Posteriorment, es va mostrar altament disposat a respondre preguntes...no volia quedar pas malament l'home.
Resumint, una experiència genial i a més, vaig aconseguir que l'Steven Johnson em firmés el llibre!! Ah, i també hi vaig trobar algun que altre fiber, no masses.
PS: perdó (es veu que és la característica principal dels catalans, la de demanar perdó) per haver escrit el post més llarg de la història d'aquest, el vostre blog.
divendres, d’octubre 26, 2007
A la caça del lleopard
Aquesta tarda es posa a la venda l'última versió del sistema operatiu d'Apple, el MacOS X10.5, àlies Leopard.
A banda de les múltiples millores que proposa (segons sembla, unes 300, que dius tu...si que estava malament el Tiger...), presenta un aspecte espectacular. Aquest fet i després del reiterat èxit de l'iPod i encertar també amb l'iPhone, pot suposar una porta d'entrada per a nous usuaris, atrets per l'experiència amb aquests dispositius de la marca de la poma.
Personalment, ja fa temps que em tempta un MacBook, potser ara és el moment...de caçar un lleopard.
A banda de les múltiples millores que proposa (segons sembla, unes 300, que dius tu...si que estava malament el Tiger...), presenta un aspecte espectacular. Aquest fet i després del reiterat èxit de l'iPod i encertar també amb l'iPhone, pot suposar una porta d'entrada per a nous usuaris, atrets per l'experiència amb aquests dispositius de la marca de la poma.
Personalment, ja fa temps que em tempta un MacBook, potser ara és el moment...de caçar un lleopard.
PS: i ara me'n vaig a ArtFutura, fins després!
dimarts, d’octubre 23, 2007
Repàs
Després d'uns quants dies sense actualitzar, resumeixo una mica allò que ha passat en la meva vida...
- 1a Trobada Anual a Sant Guim de Freixenet amb el Jordi com a anfitrió principal, secundat per la formidable gent de la Segarra: Pep, Aleix i Martí. A l'espera de fotos i el blog promès, l'experiència es resumeix en festa i fred! De moment us deixo aquesta imatge, que recull tots els assistents. (la qualitat de la foto no és massa elevada...xD)
- Catxondeo renfe vN.0 (amb N tendint a infinit). Aquests dos primers dies de la setmana està resultant força caòtic i surrealista arribar a barcelona des de les comarques tarragonines. Això, per no comentar la deixadesa a la que ens veiem abocats cada dos per tres. Sembla que només existeixin els de rodalies...sembla ser que hi ha bitllets gratis per rodalies. Per mitja distància no, no patiu! Nosaltres estem supercontents de tardar cada dia quasi el doble de lo habitual!!
- 1a classe del màster en xinès. Durant dues hores no vaig entendre més que una paraula de cada tres. La veritat és que estava bastant desconnectat, m'havia deixat les ulleres a casa, i pràcticament no veia res de les transparències del professor. El fet que tinguéssim partit just després tampoc va ajudar a concentrar-me en excés.
- 1a victòria de la temporada per al renovat FIB-D. La nostra nova etapa com a representants de la facultat en l'apassionant món del futbol sala universitari no podia començar millor, 4-0 als de mates, que n'aprenguin! Esperem poder mantenir el nivell.
- 1r encostipat de la temporada. Sense comentaris.
- Ja tinc entrada per la primera jornada de l'ArtFutura'07, aquest mateix divendres dia 26. Amb aquest magnífic cartell de conferències programades, ja us en faré cinc cèntims.
dijous, d’octubre 18, 2007
Black power
Mentre espero que es baixi la última versió d'Ubuntu, que mira que li està costant...us plantejo un parell de qüestions sobre el color negre i coses relacionades:
- L'existència d'un cercador web, que contràriament a l'omnipresent Google, té com a característica principal el fons negre. Amb això, que pot semblar una tonteria, es pretén estalviar energia mentre es realitzen les cerques rutinàries a Internet. [Nota tècnica: els monitors consumeixen molta menys energia en "pintar" la pantalla de negre que no pas de blanc] El cercador en qüestió és el Blackle.
- Les paraules del guanyador del Nobel de Medicina James Watson, que suggereix segons estudis en el camp de la genètica, que els negres són menys intel·ligents que els blancs. Bé, suposo que cadascú ja té la idea formada sobre tal subjecte, així que no comentaré res més al respecte, espero que compartiu la meva opinió ;)
També recomano els videos d'un professor d'antropologia a la Kansas State University a YouTube, no tenen desperdici.
Per finalitzar, i com que a segons qui li cau força aprop, una nota curiosa. S'han trobat un parell d'esquelets a les obres de plaça Lesseps (Barcelona).
Ara sí, finalment, un raig d'esperança per la resolució del conflicte Israel-Palestina: s'estan obrint vies per la possible creació d'un estat palestí.
Ara sí, finalment, un raig d'esperança per la resolució del conflicte Israel-Palestina: s'estan obrint vies per la possible creació d'un estat palestí.
dimecres, d’octubre 17, 2007
Una hora i mitja
Aquest és el retràs que hem patit avui els soferts usuaris de renfe, que sortint a les 8:00 del matí de Torredembarra, bé, aleshores ja portava 10 minuts de retràs, hem arribat a les 10:30 a Sants-Estació.
Un cop més, la manca d'informació marca l'incident. Després de portar 20 minuts aturats a l'estació de Gavà, ens diuen per megafonia que encara haurem d'estar uns 20 minuts més, aproximadament. Aquests 20 minuts es converteixen fàcilment en mitja hora. Posteriorment una altra llarga espera a l'estació de Bellvitge es salda sense cap intent de comunicació per part de renfe. Per sort, en ambdues parades, s'han pogut obrir les portes del tren i la gent que ho ha cregut oportú ha sortit a estirar les cames, fer un cigarret, etc, fet que suposo ha rebaixat el nivell de tensió al vagó.
El problema és que no és quelcom puntual, la mitja de restrassos no crec que baixi de 15 minuts. La solució no és aixecar-se abans i agafar el tren anterior, perquè molta de la gent que som usuaris de renfe, ja som previsors en aquest sentit i agafem el tren abans del que hauriem d'agafar. Però ni així. Una possible solució per aquells dies que no et puguis permetre arribar tard (una reunió important, un examen, etc.), seria quedar-se a dormir directament a barcelona, per tal d'evitar que et puguin esgarrar el dia ja de bon matí.
En fi, com sembla que només existeixi rodalies renfe, la gent de mitja distància estem completament oblidats i a nosaltres no ens tornen els diners del bitllet, com se suposa que si fan a la gent de rodalies.
Per acabar-ho d'adobar, quan ja arribava una hora tard a classe, arribo i resulta que la porta de l'aula està tancada. No hi ha cap indicació a la porta. Així que em dirigeixo als ordinadors, per mirar que no haguéssin enviat un correu o posat un avís al web. Doncs tampoc, el màster està resultant un pel mal organitzat de moment. Per sort no tant com la renfe...
Paciència!
Un cop més, la manca d'informació marca l'incident. Després de portar 20 minuts aturats a l'estació de Gavà, ens diuen per megafonia que encara haurem d'estar uns 20 minuts més, aproximadament. Aquests 20 minuts es converteixen fàcilment en mitja hora. Posteriorment una altra llarga espera a l'estació de Bellvitge es salda sense cap intent de comunicació per part de renfe. Per sort, en ambdues parades, s'han pogut obrir les portes del tren i la gent que ho ha cregut oportú ha sortit a estirar les cames, fer un cigarret, etc, fet que suposo ha rebaixat el nivell de tensió al vagó.
El problema és que no és quelcom puntual, la mitja de restrassos no crec que baixi de 15 minuts. La solució no és aixecar-se abans i agafar el tren anterior, perquè molta de la gent que som usuaris de renfe, ja som previsors en aquest sentit i agafem el tren abans del que hauriem d'agafar. Però ni així. Una possible solució per aquells dies que no et puguis permetre arribar tard (una reunió important, un examen, etc.), seria quedar-se a dormir directament a barcelona, per tal d'evitar que et puguin esgarrar el dia ja de bon matí.
En fi, com sembla que només existeixi rodalies renfe, la gent de mitja distància estem completament oblidats i a nosaltres no ens tornen els diners del bitllet, com se suposa que si fan a la gent de rodalies.
Per acabar-ho d'adobar, quan ja arribava una hora tard a classe, arribo i resulta que la porta de l'aula està tancada. No hi ha cap indicació a la porta. Així que em dirigeixo als ordinadors, per mirar que no haguéssin enviat un correu o posat un avís al web. Doncs tampoc, el màster està resultant un pel mal organitzat de moment. Per sort no tant com la renfe...
Paciència!
dimarts, d’octubre 16, 2007
El millor
L'aigua tèbia cau i s'enduu la suor que cobreix la meva pell, després de l'esforç.
Els músculs es contrauen i es relaxen sota l'aigua, després de l'esforç.
Les mateixes sensacions recorren el meu cos, després de l'esforç.
El record d'allò realitzat travessa la meva ment una vegada rere l'altre.
De sobte, penso, com és deu sentir algú que és el millor?
Els músculs es contrauen i es relaxen sota l'aigua, després de l'esforç.
Les mateixes sensacions recorren el meu cos, després de l'esforç.
El record d'allò realitzat travessa la meva ment una vegada rere l'altre.
De sobte, penso, com és deu sentir algú que és el millor?
M'ho pregunto perquè mai he estat, ni m'he sentit, el millor en res, i penso que potser és una sensació extranya. Segurament no m'hi sentiria còmode. Em considero una persona inquieta i sempre disposada a aprendre coses noves, de manera que no m'hi puc posar a la pell del millor, o com a mínim de segons quin millor. Algú que sigui el millor en alguna cosa, realment segueix sent el mateix, amb la mateixa humilitat, les mateixes ganes de seguir millorant?
Quins pensaments més extranys...oi?
PS: Les primeres línies es deuen a allò que sóc quan em poso a la dutxa després d'haver anat a córrer. Però segur que n'heu pogut fer altres interpretacions, que ens coneixem.
PS-2: La reflexió m'ha vingut al cap avui a la dutxa, després d'experimentar tot lo abans descrit. Que extrany!
Quins pensaments més extranys...oi?
PS: Les primeres línies es deuen a allò que sóc quan em poso a la dutxa després d'haver anat a córrer. Però segur que n'heu pogut fer altres interpretacions, que ens coneixem.
PS-2: La reflexió m'ha vingut al cap avui a la dutxa, després d'experimentar tot lo abans descrit. Que extrany!
diumenge, d’octubre 14, 2007
Un minut de ciència
Avui us porto uns quants videos dedicats a explicar aquests fenòmens que succeeixen en el nostre món, explicats de manera senzilla i amena, en un minutet.
Els videos estan penjats a la web de la Generalitat, per part del Departament d'Innovació, Universitat i Empresa. És una bona iniciativa, aquesta de difondre uns coneixements que de tant bàsics, va bé de recordar.
Els videos estan penjats a la web de la Generalitat, per part del Departament d'Innovació, Universitat i Empresa. És una bona iniciativa, aquesta de difondre uns coneixements que de tant bàsics, va bé de recordar.
dilluns, d’octubre 08, 2007
La Terra es mou... i altres curiositats
Avui, en el decurs de la classe de Mineria de Dades 2, del màster, hem començat el tema de visualització i també hem tocat coses de percepció i com funciona el cervell. El professor també ha mostrat alguns exemples sobre com estem condicionats des de petits a reconèixer cares d'una manera, ilustrant-ho amb un exemple sobre cares de cap per avall.
L'exemple era d'un tal Richard Wiseman, concretament el que podeu trobar a la seva web. És un psicòleg que treballa fent recerca, podriem dir, extranya. En el seu últim llibre, i en la web d'aquest llibre podem trobar un munt d'investigacions curioses i divertides, com aquesta, que et permet conèixer-te una mica millor.
L'exemple era d'un tal Richard Wiseman, concretament el que podeu trobar a la seva web. És un psicòleg que treballa fent recerca, podriem dir, extranya. En el seu últim llibre, i en la web d'aquest llibre podem trobar un munt d'investigacions curioses i divertides, com aquesta, que et permet conèixer-te una mica millor.
Especialment divertida m'ha semblat aquesta, que calcula quina distància ens movem mentre practiquem sexe.
Realment us recomano també la resta de videos de la pàgina, són entretinguts i divertits, així que no us deixeu perdre la millor investigació des dels temps d'en Beakman. xD
diumenge, d’octubre 07, 2007
Protegim les bèsties
Seguint el comentari que m'havia deixat en David, us vull donar a conèixer la iniciativa que es duu a terme des del GEPEC per tal de presentar una reclamació en contra d'un decret que es vol aprovar per tal de permetre la caça d'ocells amb mètodes poc acurats, provocant que es puguin caçar espècies protegides i altres problemes.
Segons sembla, aquests mètodes estan prohibits per llei a l'estat espanyol, però la generalitat no ho veu així.
Rebutjo qualsevol tipus de maltractament animal, especialment també el taurí.
Potser les properes eleccions podria votar el partit antitaurí...
Segons sembla, aquests mètodes estan prohibits per llei a l'estat espanyol, però la generalitat no ho veu així.
Rebutjo qualsevol tipus de maltractament animal, especialment també el taurí.
Potser les properes eleccions podria votar el partit antitaurí...
divendres, d’octubre 05, 2007
Free Burma
Amb un dia de retràs, però el sentiment és el mateix, i diuen que la intenció és el que compta!
Birmània Lliure!
Birmània Lliure!
Derroquem les dictadures, de qualsevol tipus!
Pau i llibertat!
dilluns, d’octubre 01, 2007
starting master...please wait
1 d'octubre, la data prèviament establerta per l'inici del que serà la meva ocupació durant aquest any acadèmic: el màster en IA.
Així doncs hem començat el màster presentant un parell d'assignatures i també coneixent una mica els nous companys. Hi ha dos fets principals que m'han sorprès:
Així doncs hem començat el màster presentant un parell d'assignatures i també coneixent una mica els nous companys. Hi ha dos fets principals que m'han sorprès:
- La, per mi, notable afluència d'alumnes (érem uns 13-15 a la primera i uns 17 a la segona), ja que pensava que seriem molta menys gent. Falta esperar també a la resta de cursos, però vaja, vist lo vist, cal esperar quelcom semblant.
- La variabilitat en la procedència (el background) dels alumnes. Tot i que domina el perfil de FIBer que apunt d'acabar la carrera decideix estalviar-se el PFC cursant el màster (perfil que també comparteixo), hi ha també un grup important de gent de la URL-LaSalle, i també casos més exòtics com ara un llicenciat en ambientals a Salamanca, un doctorand de psiquiatria, un llicenciat matemàtic a la recerca de sortides pràctiques, etc..
Pel que fa als professors, els que hem tingut avui tenen com a factors comuns que són força joves i que han realitzat alguna estada prolongada a l'estranger, principalment en tasques de recerca.
De moment les classes han estat força introductòries i bastant basades en transparències, però la idea és fer-les una mica més interactives.
En posteriors entrades, ja us aniré explicant més coses del màster i de l'experiència, però tampoc vull fer res massa detallat, per no fer-me massa pesat, simplement a títol informatiu.
De moment les classes han estat força introductòries i bastant basades en transparències, però la idea és fer-les una mica més interactives.
En posteriors entrades, ja us aniré explicant més coses del màster i de l'experiència, però tampoc vull fer res massa detallat, per no fer-me massa pesat, simplement a títol informatiu.
dissabte, de setembre 29, 2007
Una noche de perros
En el meu intent d'apropar-vos aquells llibres que llegeixo, aquest és el llibre que vaig acabar de llegir ahir. Està escrit per un tal Hugh Laurie, que entre d'altres coses, en la seva dil·latada carrera ha fet de Dr. House en la sèrie homònima.El curiós no és que hagi escrit un llibre un actor, ja que en Hugh destaca per ser un artista multidisciplinar (guitarrista, escriptor, actor, motorista...) sinó que el llibre surtís pel passat Sant Jordi. De fet no és tan curiós, ja que l'editorial volia aprofitar l'incontestable èxit que té la sèrie per les nostres terres.
Però de fet el llibre està escrit força abans que pensés tan sols en House, ni tan sols crec que existís la idea: l'any 1996, amb el títol original The Gun Seller, o sigui que no s'hi han lluït amb la traducció (i com és de suposar, el títol original és molt més adient que el traduït).
El llibre en qüestió és una emocionant novela d'intriga (lo que ve sent un thriller), on un exmilitar britànic vol realitzar una bona obra sota els efectes de l'amor cap a una dona maca. Mentides, acció i el millor humor del que faria gala el mateix Dr.House es barregen en l'argument i els diàlegs, afegim grups terroristes i més noies maques, i ja tenim la novela!
Recomanable per passar unes poques hores entretingudes i divertides ;)
Retornant al vell look
Donat que el flirteig que vaig tenir amb la nova plantilla del blog no va acabar d'agradar a la poca audiència que encara tinc, he restaurat l'anterior plantilla, especialment com a homenatge a ells.
Salut!
Salut!
dijous, de setembre 27, 2007
Marató de Lost
M'ha arribat a la bústia electrònica un correu de la gent d'fnac. Val a dir que no compro mai res del que m'ofereixen per ser-ne soci, però sempre m'agrada fer una ullada a allò que envien.
En aquests correu que haureu rebut probablement alguns de vosaltres, s'anuncia amb motiu de la posada a la venda de la 3a temporada de la sèrie Lost (Perdidos) una marató de la mateixa. Bé, en realitat és una marató-concurs. El guanyador de l'esdeveniment, serà recompensat amb un viatge per a dues persones a Hawaii, escenari de la sèrie.
La idea és mirar la primera i segona temporades de la sèrie totes seguides, realitzant un màxim de 12 descansos de 10 minuts (això em recorda a les migdiades de fa anys, abans d'entrar a Àlgebra...). Lo dur és que si hi ha més d'un supervivent, es realitza una mena de trivial sobre la sèrie per veure qui guanya!! En fi, sadomasoquisme pur i dur
Per cert, a mi m'agrada força la sèrie, tot i que no l'he vist tota seguida, m'he quedat a començaments de la tercera temporada. Sé que molts de vosaltres sou uns autèntics devoradors d'aquesta sèrie, us animeu a fer quelcom semblant?
En aquests correu que haureu rebut probablement alguns de vosaltres, s'anuncia amb motiu de la posada a la venda de la 3a temporada de la sèrie Lost (Perdidos) una marató de la mateixa. Bé, en realitat és una marató-concurs. El guanyador de l'esdeveniment, serà recompensat amb un viatge per a dues persones a Hawaii, escenari de la sèrie.
La idea és mirar la primera i segona temporades de la sèrie totes seguides, realitzant un màxim de 12 descansos de 10 minuts (això em recorda a les migdiades de fa anys, abans d'entrar a Àlgebra...). Lo dur és que si hi ha més d'un supervivent, es realitza una mena de trivial sobre la sèrie per veure qui guanya!! En fi, sadomasoquisme pur i dur
Per cert, a mi m'agrada força la sèrie, tot i que no l'he vist tota seguida, m'he quedat a començaments de la tercera temporada. Sé que molts de vosaltres sou uns autèntics devoradors d'aquesta sèrie, us animeu a fer quelcom semblant?
Una altra manera de fer política
He llegit a BoingBoing sobre un fet curiós. Resulta que a Nova Zelanda (aquell país que queda aprop d'Austràlia i que és conegut per ser l'escenari de la pel·lícula del Senyor dels Anells i per la haka que ballen els integrants dels All-Blacks, els jugadors de la selecció nacional de rugby, pels quals aposto perquè guanyin el mundial que es disputa a França)
Com anava dient, a Nova Zelanda, segons sembla, tenen unes lleis una mica anticuades, i no se'ls hi ha acudit cap altra cosa que deixar que el poble elabori l'esborrany de l'acta de lleis de la policia a través d'una wiki!
Després de fer-me una mica el curiós, hi ha pàgines que inclús pot editar qualsevol, sense ser ciutadà/na novazelandès/a (o com es digui...). Però tampoc em sembla plan el posar-se a escriure lleis per a un poble tan llunyà i desconegut per mi com és aquest.
Trobo, no cal dir-ho, una gran iniciativa que es tingui en compte al poble per a les coses que afecten el poble, ja que aquí ja anem sobrats del contrari. A més a més, aprofitant la potència que dóna Internet i les wikis per a desenvolupar projectes col·laboratius, és la millor solució.
El punt dolent (o no, segons com es miri) és que el poble edita l'esborrany, que després suposo haurà de passar la criba del parlament i tot això, que com comencin com amb el nostre estatut... ho porten magre a Nova Zelanda!!
De totes maneres, és un gran avanç per a la veritable democràcia, i és força probable que no tingui massa ressò mediàtic, ja que a les autoritats d'aquí no els interessaria massa que s'escampés la notícia...però algun dia arribarem a aquest punt, o així ho espero.
Com anava dient, a Nova Zelanda, segons sembla, tenen unes lleis una mica anticuades, i no se'ls hi ha acudit cap altra cosa que deixar que el poble elabori l'esborrany de l'acta de lleis de la policia a través d'una wiki!
Després de fer-me una mica el curiós, hi ha pàgines que inclús pot editar qualsevol, sense ser ciutadà/na novazelandès/a (o com es digui...). Però tampoc em sembla plan el posar-se a escriure lleis per a un poble tan llunyà i desconegut per mi com és aquest.
Trobo, no cal dir-ho, una gran iniciativa que es tingui en compte al poble per a les coses que afecten el poble, ja que aquí ja anem sobrats del contrari. A més a més, aprofitant la potència que dóna Internet i les wikis per a desenvolupar projectes col·laboratius, és la millor solució.
El punt dolent (o no, segons com es miri) és que el poble edita l'esborrany, que després suposo haurà de passar la criba del parlament i tot això, que com comencin com amb el nostre estatut... ho porten magre a Nova Zelanda!!
De totes maneres, és un gran avanç per a la veritable democràcia, i és força probable que no tingui massa ressò mediàtic, ja que a les autoritats d'aquí no els interessaria massa que s'escampés la notícia...però algun dia arribarem a aquest punt, o així ho espero.
dimecres, de setembre 26, 2007
Sobrevisquent a IKEA
Avui ha estat el dia que l'Univers m'havia reservat per batejar-me en aquesta mena de religió de l'ikeisme.
A mig matí hem marxat mitja família cap allà, i després d'una estoneta de cotxe, arribem al "temple". Pàrking pels fidels. No hi ha massa quòrum; tenint en compte que és feiner al matí, no cabia esperar altra cosa. Millor, més tranquilitat.
Després de donar moltes voltes, mirar i remenar per cadascuna de les zones predissenyades per que els clients tinguem una experiència de compra ideal. IKEA és un d'aquells llocs on pots apreciar el dineral que es deuen gastar en millorar aquesta esmentada experiència del client.
Zona d'exposició amb aquells típics productes de compra impulsiva ben repartits i en el seu context, en una distribució ni massa carregada ni massa dispersa, al punt just, podriem dir.
Zona de compra, tots els productes en diferents zones "temàtiques": bany, dormitori, sala d'estar, ...
Zona d'autoservei, un magatzem enorme amb totes les estanteries plenes de calaixeres, taules, cadires...
Zona d'avituallamiento, amb uns manjars curiosos i prou bons en format self-service. (millorable, només cal passar-se per física i química a la UB)
Zona de caixes, la pitjor per nosaltres, la millor per ells.
També la botigueta sueca on es poden comprar unes galetes boníssimes!
Conclusió: he complert el cupo a l'IKEA, en altres paraules...he quedat fart!
Consells:
Espero no tornar fins d'aquí a força temps...amén
A mig matí hem marxat mitja família cap allà, i després d'una estoneta de cotxe, arribem al "temple". Pàrking pels fidels. No hi ha massa quòrum; tenint en compte que és feiner al matí, no cabia esperar altra cosa. Millor, més tranquilitat.
Després de donar moltes voltes, mirar i remenar per cadascuna de les zones predissenyades per que els clients tinguem una experiència de compra ideal. IKEA és un d'aquells llocs on pots apreciar el dineral que es deuen gastar en millorar aquesta esmentada experiència del client.
Zona d'exposició amb aquells típics productes de compra impulsiva ben repartits i en el seu context, en una distribució ni massa carregada ni massa dispersa, al punt just, podriem dir.
Zona de compra, tots els productes en diferents zones "temàtiques": bany, dormitori, sala d'estar, ...
Zona d'autoservei, un magatzem enorme amb totes les estanteries plenes de calaixeres, taules, cadires...
Zona d'avituallamiento, amb uns manjars curiosos i prou bons en format self-service. (millorable, només cal passar-se per física i química a la UB)
Zona de caixes, la pitjor per nosaltres, la millor per ells.
També la botigueta sueca on es poden comprar unes galetes boníssimes!
Conclusió: he complert el cupo a l'IKEA, en altres paraules...he quedat fart!
Consells:
- no anar a IKEA a menys que realment sigui necessari
- en cas que sigui necessari, tenir clar què es necessita
- no comprar masses coses més apart de les necessàries
- preparar la butxaca
Espero no tornar fins d'aquí a força temps...amén
dijous, de setembre 20, 2007
Dóna'n una mica
Avui han vingut a Torredembarra la gent del Banc de Sang i de Teixits, així que he decidit que ja no ho podia deixar passar més.
Ha estat la primera vegada. He donat una mica de sang. Com totes les primeres vegades, es queden gravades a la memòria (o això diuen).
Ha costat una mica d'omplir la bosseta, però finalment m'he pogut menjar el berenar amb ganes.
Així doncs us encoratjo que sigueu solidaris i col·laboreu en aquesta bona causa.
Inspira fons...ja.
Ha estat la primera vegada. He donat una mica de sang. Com totes les primeres vegades, es queden gravades a la memòria (o això diuen).
Ha costat una mica d'omplir la bosseta, però finalment m'he pogut menjar el berenar amb ganes.
Així doncs us encoratjo que sigueu solidaris i col·laboreu en aquesta bona causa.
Inspira fons...ja.
25 anys somrient
He llegit en diferents llocs sobre una dada curiosa i digna de ser recordada:
avui (o ahir, donat l'hora que és) fa 25 anys que es va inventar l'emoticona.
Des d'aquí vull fer-li un petit homenatge a l'smiley face,
:-)
avui (o ahir, donat l'hora que és) fa 25 anys que es va inventar l'emoticona.
Des d'aquí vull fer-li un petit homenatge a l'smiley face,
:-)
dimecres, de setembre 19, 2007
My new look
Bé, com podeu veure, el blog ha canviat la seva aparença, de fet, li he canviat jo, de moment els blogs no són tan intel·ligents com per fer-ho solets (cosa que arribarà, o treballarem per a que així sigui).
He col·locat una enquesta aquí al costat per tal que doneu la vostra opinió al respecte, a veure que en penseu. Per a opinions més elaborades de les proposades a l'enquesta, em podeu enviar un mail o deixar un comentari en aquesta mateixa entrada.
En els propers dies veuré si el deixo així o si torno a fer un canvi, depenent tant de les vostres respostes a l'enquesta / comentaris com del meu feeling a l'hora de treballar-hi.
De la mateixa manera espero en els propers dies anar afegint encara alguna coseta més, després d'afegir coses com ara la llista de llibres que he llegit en els últims anys, coses relatives a la Wii o també la llicència que he posat al material del blog.
[update] He posat també un núvol d'etiquetes d'aquests tant xulo!
He col·locat una enquesta aquí al costat per tal que doneu la vostra opinió al respecte, a veure que en penseu. Per a opinions més elaborades de les proposades a l'enquesta, em podeu enviar un mail o deixar un comentari en aquesta mateixa entrada.
En els propers dies veuré si el deixo així o si torno a fer un canvi, depenent tant de les vostres respostes a l'enquesta / comentaris com del meu feeling a l'hora de treballar-hi.
De la mateixa manera espero en els propers dies anar afegint encara alguna coseta més, després d'afegir coses com ara la llista de llibres que he llegit en els últims anys, coses relatives a la Wii o també la llicència que he posat al material del blog.
[update] He posat també un núvol d'etiquetes d'aquests tant xulo!
dimecres, de setembre 12, 2007
Independència...ser o no ser
Darrerament, i més després de la Diada Nacional de Catalunya, es respira un ambient enrarit, ja que en els últims temps està agafant força la realitat sobiranista i independentista del país.
Hi ha molts factors que també afecten aquest fet, com el partit de futbol que la Selecció Catalana hauria de poguer disputar contra la dels EUA aquest mes proper, els incidents a Girona respecte la casa reial en el marc de la inauguració del parc científic de la ciutat, les contínues discrepàncies pel que fa al tema del finançament, els pocavergonyes de la renfe que continuen igual, i que davant del traspàs de poder es manifesten en vaga...
Jo personalment, prefereixo que Catalunya sigui independent abans que seguir patint tot el que patim. Potser Catalunya es desenvoluparia millor com a país dins Europa, gestionant els seus diners i les seves infraestructures per la nostra conveniència. Però per arribar a aquest punt hi ha masses traves. Tant externes com internes.
Catalunya és, volguem o no, una terra de mestissatge, on conviu gent de múltiples procedències, tant de la resta de l'estat, com de fora. No és rar pensar doncs que molta d'aquesta gent tingui preferència per mantenir la situació tal com està, alguns perquè no s'hi interessen i altres perquè ja els interessa que sigui així.
Tinc una sensació extranya quan penso en el que passa a fora de les nostres fronteres. Crec que el concepte dels "Països Catalans" ha passat a la història, ja que en la resta de membres d'aquest conjunt, la situació és molt pitjor que la nostra. A la resta d'Espanya, tenen un sentiment enfrentat, per una banda, a molts espanyols, els catalans els fem nosa per molts motius (no entraré en detalls, suposo que us feu una idea) i per l'altra no volen trencar la unitat d'Espanya. És una relació d'amor-odi, que als meus ulls, està condemnada al fracàs, però que hi farem, les coses són com són.
En fi, això no s'arregla pas amb un simple referèndum...
Hi ha molts factors que també afecten aquest fet, com el partit de futbol que la Selecció Catalana hauria de poguer disputar contra la dels EUA aquest mes proper, els incidents a Girona respecte la casa reial en el marc de la inauguració del parc científic de la ciutat, les contínues discrepàncies pel que fa al tema del finançament, els pocavergonyes de la renfe que continuen igual, i que davant del traspàs de poder es manifesten en vaga...
Jo personalment, prefereixo que Catalunya sigui independent abans que seguir patint tot el que patim. Potser Catalunya es desenvoluparia millor com a país dins Europa, gestionant els seus diners i les seves infraestructures per la nostra conveniència. Però per arribar a aquest punt hi ha masses traves. Tant externes com internes.
Catalunya és, volguem o no, una terra de mestissatge, on conviu gent de múltiples procedències, tant de la resta de l'estat, com de fora. No és rar pensar doncs que molta d'aquesta gent tingui preferència per mantenir la situació tal com està, alguns perquè no s'hi interessen i altres perquè ja els interessa que sigui així.
Tinc una sensació extranya quan penso en el que passa a fora de les nostres fronteres. Crec que el concepte dels "Països Catalans" ha passat a la història, ja que en la resta de membres d'aquest conjunt, la situació és molt pitjor que la nostra. A la resta d'Espanya, tenen un sentiment enfrentat, per una banda, a molts espanyols, els catalans els fem nosa per molts motius (no entraré en detalls, suposo que us feu una idea) i per l'altra no volen trencar la unitat d'Espanya. És una relació d'amor-odi, que als meus ulls, està condemnada al fracàs, però que hi farem, les coses són com són.
En fi, això no s'arregla pas amb un simple referèndum...
divendres, de setembre 07, 2007
Marte Azul
Finalment, he acabat de llegir la trilogia de Mart. Aquest últim volum m'ha costat bona part de l'estiu, ja que ha estat poc productiu pel que fa a lectura.
Però no us penseu que ha estat per culpa del llibre!
La trilogia és un gran experiment imaginatiu (i suposo que alguna cosa més, ja que l'autor ha col·laborat amb la NASA) sobre la terraformació de Mart, és a dir, com intentar fer habitable el planeta vermell.
Em permetré fer una nota general de la trilogia complerta:
A partir d'un inici traumàtic (un assassinat), se'ns desvetlla la història que comença al segle XXI. En ella, un grup de 100 dels científics més brillants de l'època, són escollits després de passar dues proves per convertir-se en els pioners de l'emigració interplanetària. Com podeu suposar, tenen personalitats i principis enfrontats en molts casos, cosa que fa l'elecció del destí de la seva nova casa, una tasca treballada.
En cadascun dels capítols es narra subjectivament una part de la història, segons el punt de vista de diferents membres de l'expedició, de manera que la història es va completant des de diferents punts de vista alhora.
En certs moments, la trama dóna pas a les filigranes literàries de l'autor respecte a geologia marciana -on retrata amb un enorme nivell de detall la visió personal del planeta-, a psicologia -introduint problemes psicològics en algun dels personatges, confrontant els diferents temperaments, etc.-, a sociologia i antropologia -esboçant diferents tipus de civilitzacions i organitzacions socials que es van plantejant al llarg de la història, mostrant que un món millor és possible-, genètica -els investigadors aconsegueixen un nivell tecnològic brutal, en aquest camp especialment, però també en molts altres com la construcció, el transport, etc.- i també la filosofia -plantejant problemes com una vida sense memòria i altres problemes de tipus ètic.
A partir d'aquests ingredients, es crea una història que enganxa per lo propers que es tornen els personatges a través 1500-1700 pàgines totals de la trilogia. No hi falten tampoc enfrontaments interplanetaris i petites dosis d'acció i un puntet de sexe "a la marciana".
D'aquesta manera us recomano que si podeu, us passeu unes bones estones llegint!
Ah, i final sorpresa!
Però no us penseu que ha estat per culpa del llibre!
La trilogia és un gran experiment imaginatiu (i suposo que alguna cosa més, ja que l'autor ha col·laborat amb la NASA) sobre la terraformació de Mart, és a dir, com intentar fer habitable el planeta vermell.
Em permetré fer una nota general de la trilogia complerta:
A partir d'un inici traumàtic (un assassinat), se'ns desvetlla la història que comença al segle XXI. En ella, un grup de 100 dels científics més brillants de l'època, són escollits després de passar dues proves per convertir-se en els pioners de l'emigració interplanetària. Com podeu suposar, tenen personalitats i principis enfrontats en molts casos, cosa que fa l'elecció del destí de la seva nova casa, una tasca treballada.
En cadascun dels capítols es narra subjectivament una part de la història, segons el punt de vista de diferents membres de l'expedició, de manera que la història es va completant des de diferents punts de vista alhora.
En certs moments, la trama dóna pas a les filigranes literàries de l'autor respecte a geologia marciana -on retrata amb un enorme nivell de detall la visió personal del planeta-, a psicologia -introduint problemes psicològics en algun dels personatges, confrontant els diferents temperaments, etc.-, a sociologia i antropologia -esboçant diferents tipus de civilitzacions i organitzacions socials que es van plantejant al llarg de la història, mostrant que un món millor és possible-, genètica -els investigadors aconsegueixen un nivell tecnològic brutal, en aquest camp especialment, però també en molts altres com la construcció, el transport, etc.- i també la filosofia -plantejant problemes com una vida sense memòria i altres problemes de tipus ètic.
A partir d'aquests ingredients, es crea una història que enganxa per lo propers que es tornen els personatges a través 1500-1700 pàgines totals de la trilogia. No hi falten tampoc enfrontaments interplanetaris i petites dosis d'acció i un puntet de sexe "a la marciana".
D'aquesta manera us recomano que si podeu, us passeu unes bones estones llegint!
Ah, i final sorpresa!
El propòsit d'aquest curs
Bé, oficialment des d'ahir, ja sóc alumne del màster d'IA a la FIB, tot i que encara falta pagar la matrícula...quin mal! Si bé és cert que en altres màsters no públics el preu de la matrícula és molt més elevat, pel que estàvem acostumats a la FIB, cou una mica.
Doncs així aquest curs ens centrarem, juntament amb destacades ments de la FIB (on destaca el Sr.Martorell) a deixar el llistó ben alt en el màster, i d'aquí a final de curs ja es veurà com anem!
Les assignatures que he matriculat són les dues disponibles sobre agents, les dues disponibles sobre llenguatge natural i també mineria de dades. D'aquesta manera m'ha quedat un horari fantàstic: de dilluns a divendres, de 10 a 14h. Això és millor que Fase Selectiva!
Pel que sembla, s'havien escampat rumors sobre la meva condició de ser acceptat al màster, però, per aclarir-ho, dir que en la llista de convocats hi havia un error tipogràfic.
Bé, per acabar, només dir que això de fer el màster és un xollo ja que tenim vacances fins l'1 d'octubre, així que encara tenim temps per fer una mica el gandul!
Ja aniré explicant alguna cosa més...
Doncs així aquest curs ens centrarem, juntament amb destacades ments de la FIB (on destaca el Sr.Martorell) a deixar el llistó ben alt en el màster, i d'aquí a final de curs ja es veurà com anem!
Les assignatures que he matriculat són les dues disponibles sobre agents, les dues disponibles sobre llenguatge natural i també mineria de dades. D'aquesta manera m'ha quedat un horari fantàstic: de dilluns a divendres, de 10 a 14h. Això és millor que Fase Selectiva!
Pel que sembla, s'havien escampat rumors sobre la meva condició de ser acceptat al màster, però, per aclarir-ho, dir que en la llista de convocats hi havia un error tipogràfic.
Bé, per acabar, només dir que això de fer el màster és un xollo ja que tenim vacances fins l'1 d'octubre, així que encara tenim temps per fer una mica el gandul!
Ja aniré explicant alguna cosa més...
dijous, de setembre 06, 2007
Tornada de los Madriles
Doncs si, després de prendre'ns uns dies de vacances a Madrid, ja hem tornat, sans i estalvis a la nostra estimada terra.
Si voleu que us digui la veritat, Madrid m'ha agradat molt, i en cap moment m'he sentit ni discriminat ni mal vist per estar parlant català amb la Cristina tranquilament, al metro, pel carrer, a l'hotel, etc. És a dir, el que hauria de ser sempre i a tot arreu.
Com acostuma a passar en visitar una gran ciutat en pocs dies, no tens temps de veure tot allò que voldries, així que m'he quedat amb ganes de veure els barris de Chueca i de Lavapiés, de tastar una mica més l'ambient nocturn de la ciutat i també de visitar els fantàstics museus que té.
Per contra, he disfrutat molt recorrent la Parte Vieja, la Castellana amunt i avall (en autobús, no us penseu...) girant una mica el cap tot passant al costat del Bernabéu (per cert, que el Camp Nou és força més gran) i com no, el Retiro, fantàstic!
Ah, també és molt xula la nova terminal T4 de l'aeroport de Barajas...però la Terminal Sud (o com es digui) del Prat també promet molt!
Amb una mica més de temps, ja penjaré alguna foto, o muntaré un àlbum online d'aquests famosos (per cert, Xavi Azagra, encara haig de veure el teu... i la resta que tingui alguna foto digna de veure també, eh!!)
Si voleu que us digui la veritat, Madrid m'ha agradat molt, i en cap moment m'he sentit ni discriminat ni mal vist per estar parlant català amb la Cristina tranquilament, al metro, pel carrer, a l'hotel, etc. És a dir, el que hauria de ser sempre i a tot arreu.
Com acostuma a passar en visitar una gran ciutat en pocs dies, no tens temps de veure tot allò que voldries, així que m'he quedat amb ganes de veure els barris de Chueca i de Lavapiés, de tastar una mica més l'ambient nocturn de la ciutat i també de visitar els fantàstics museus que té.
Per contra, he disfrutat molt recorrent la Parte Vieja, la Castellana amunt i avall (en autobús, no us penseu...) girant una mica el cap tot passant al costat del Bernabéu (per cert, que el Camp Nou és força més gran) i com no, el Retiro, fantàstic!
Ah, també és molt xula la nova terminal T4 de l'aeroport de Barajas...però la Terminal Sud (o com es digui) del Prat també promet molt!
Amb una mica més de temps, ja penjaré alguna foto, o muntaré un àlbum online d'aquests famosos (per cert, Xavi Azagra, encara haig de veure el teu... i la resta que tingui alguna foto digna de veure també, eh!!)
dijous, d’agost 30, 2007
El pastís que s'acaba
Vaig llegir l'altre dia una entrevista que feien a Juan Ignacio Cirac, un dels científics més eminents (nascut a Manresa) i director de la divisió teòrica de l'Institut Max Planck (Premi Príncep d'Asturies 2006), crec recordar que a l'ABC o a la Razón. No llegeixo habitualment aquests diaris, però vaig voler llegir l'entrevista, principalment perquè havia assistit a la seva investidura com a Doctor Honoris Causa per la UPC l'any passat.
Ell està cridat a ser un dels científics més destacats d'aquest segle, i realitza la seva tasca a Alemanya, tot i que té lligams amb el teixit acadèmic i de recerca de Catalunya. En aquesta entrevista, criticava en certa manera que Espanya no es decideixi a donar el pas en matèria d'inversió en recerca, un pas en ferm i de manera seriosa i compromesa.
Sembla ser que cada vegada tant el sector immobiliari com el turístic tindran menys força per estirar de l'economia espanyola, de manera que es planteja un moment de certa incertesa pel que fa al futur econòmic (enmarcat dins el moment d'incertesa global). Segons Cirac, caldria no perdre el tren de la ciència, doncs aquesta pot ser la clau per a l'economia futura. Altres països, amb molts més problemes de desenvolupament que Espanya (o Catalunya), han apostat fortament per invertir en recerca, i a llarg plaç es veurà el resultat.
Aquí encara ens hi hem de posar, i a llarg plaç també es veuran els resultats.
Ell està cridat a ser un dels científics més destacats d'aquest segle, i realitza la seva tasca a Alemanya, tot i que té lligams amb el teixit acadèmic i de recerca de Catalunya. En aquesta entrevista, criticava en certa manera que Espanya no es decideixi a donar el pas en matèria d'inversió en recerca, un pas en ferm i de manera seriosa i compromesa.
Sembla ser que cada vegada tant el sector immobiliari com el turístic tindran menys força per estirar de l'economia espanyola, de manera que es planteja un moment de certa incertesa pel que fa al futur econòmic (enmarcat dins el moment d'incertesa global). Segons Cirac, caldria no perdre el tren de la ciència, doncs aquesta pot ser la clau per a l'economia futura. Altres països, amb molts més problemes de desenvolupament que Espanya (o Catalunya), han apostat fortament per invertir en recerca, i a llarg plaç es veurà el resultat.
Aquí encara ens hi hem de posar, i a llarg plaç també es veuran els resultats.
dilluns, d’agost 27, 2007
Tornem a la feina!
Bé, després d'una llarga ausència, i ara que ja disposo d'un equipament més adequat, vull reprendre l'activitat del blog, ja que ho havia deixat bastant apartat...(em sap greu).
Tot i això, sembla ser que he perdut una mica la pràctica, així que em permetreu que per agafar el ritme us expliqui una mica que ha estat de mi aquest temps:
bàsicament matins de treball i tardes de sol i piscina.
Ja sé que pot semblar poca cosa, però bé, encara queda temps per viure noves experiències, especialment la setmana que vé, que estaré d'enviat especial a Madrid!
A més, aquestes coses senzilles, a vegades et permeten apreciar millor coses que amb la rutina diària dels estudis i la feina poden passar desapercebudes... des d'aquí, demano una reflexió i un sentiment d'agraiment per la migdiada, per les "tumbones" de les terrasses, la remor de les onades, les sortides de sol a la platja...i tantes altres petites coses.
Que hagueu gaudit del vostre temps!
Tot i això, sembla ser que he perdut una mica la pràctica, així que em permetreu que per agafar el ritme us expliqui una mica que ha estat de mi aquest temps:
bàsicament matins de treball i tardes de sol i piscina.
Ja sé que pot semblar poca cosa, però bé, encara queda temps per viure noves experiències, especialment la setmana que vé, que estaré d'enviat especial a Madrid!
A més, aquestes coses senzilles, a vegades et permeten apreciar millor coses que amb la rutina diària dels estudis i la feina poden passar desapercebudes... des d'aquí, demano una reflexió i un sentiment d'agraiment per la migdiada, per les "tumbones" de les terrasses, la remor de les onades, les sortides de sol a la platja...i tantes altres petites coses.
Que hagueu gaudit del vostre temps!
divendres, de juliol 20, 2007
Atac a la monarquia? A la llibertat?
Sorprès de la notícia que un jutge ha manat segrestar tots els exemplars i l'original del número del 18 de Juliol de "El Jueves", m'he posat a navegar per les planes web dels diferents diaris, i veig que ràpidament, la cosa ha agafat revolada...
Multitud de comentaris, molts qüestionant la validesa i necessarietat de la monarquia, en els temps que vivim. Altres defensant la sentència del jutge, amparant-se en la imatge de la portada de la publicació (que per cert, apareix a tot arreu).
En el món actual, quin sentit té pretendre esborrar l'existència de quelcom ja publicat? Aquesta gent no sap què és Internet? Totes les televisions han mostrat la portada, totes les planes web la mostren i tots els lectors de "El Jueves" la poden escanejar i penjar-la a Internet en menys d'un minut... què s'amaga darrere aquesta trama?
Tothom qui vulgui pot veure la portada, per molt que retirin fins a l'últim exemplar dels quioscos i destrueixin l'original. Publicitat gratuïta per "El Jueves"... en fi.
Multitud de comentaris, molts qüestionant la validesa i necessarietat de la monarquia, en els temps que vivim. Altres defensant la sentència del jutge, amparant-se en la imatge de la portada de la publicació (que per cert, apareix a tot arreu).
En el món actual, quin sentit té pretendre esborrar l'existència de quelcom ja publicat? Aquesta gent no sap què és Internet? Totes les televisions han mostrat la portada, totes les planes web la mostren i tots els lectors de "El Jueves" la poden escanejar i penjar-la a Internet en menys d'un minut... què s'amaga darrere aquesta trama?
Tothom qui vulgui pot veure la portada, per molt que retirin fins a l'últim exemplar dels quioscos i destrueixin l'original. Publicitat gratuïta per "El Jueves"... en fi.
dimecres, de juliol 11, 2007
Autocanibalisme aplicat
L'altre dia llegia sorprès i divertit, en el desplegable de notícies de Firefox (el navegador que hauries d'utilitzar...), és a dir, via Vilaweb, que un grup d'artistes austríacs o alemanys, si mal no recordo, havien ideat i posat en marxa un pla per tal d'adquirir Google, el "GWEI" o "Google will eat itself".
El pla, amb tant explícit i gràfic nom, consisteix en disposar d'un conjunt de llocs web que generen ingressos a través del sistema de publicitat proporcionat per Google, Google AdSense. D'aquesta manera Google dóna diners a aquest grup. Aquests diners, quan arriben a la quantitat necessària, automàticament es destinen a comprar accions de Google. D'aquesta manera, es van apoderant de petites porcions de Google usant diners de Google! Brutal!
La iniciativa en qüestió ja té 292 accions de Google, que dit així no sembla massa, però que ja representen 131.148,88 $, i calculen que d'aquí uns 200 i escatx milions d'anys seran propietaris de Google. És un pla ben ideat, que a la seva web ilustren amb diagrames i tal. Com veieu són força catxondos, però pretenen fer-nos arribar un missatge i una reflexió.
Volen denunciar que s'estigui tornant a produir una altra bombolla econòmica al voltant d'Internet. Segons sembla, Google té un valor superior al de tots els bancs suïssos junts...i perquè no? Una empresa que pot controlar potencialment la meitat d'Internet (sí, segons sembla, només arriba a la meitat d'Internet), i per tant una quantitat ingent partit per 2 d'informació, té un valor capital en l'economia i el món d'avui. Ja se sap, "la informació és poder".
És evident que Google representa un abans i un després en la història d'Internet. Amb el pas del temps es veurà encara com quelcom més. Doneu-li temps al temps...
El pla, amb tant explícit i gràfic nom, consisteix en disposar d'un conjunt de llocs web que generen ingressos a través del sistema de publicitat proporcionat per Google, Google AdSense. D'aquesta manera Google dóna diners a aquest grup. Aquests diners, quan arriben a la quantitat necessària, automàticament es destinen a comprar accions de Google. D'aquesta manera, es van apoderant de petites porcions de Google usant diners de Google! Brutal!
La iniciativa en qüestió ja té 292 accions de Google, que dit així no sembla massa, però que ja representen 131.148,88 $, i calculen que d'aquí uns 200 i escatx milions d'anys seran propietaris de Google. És un pla ben ideat, que a la seva web ilustren amb diagrames i tal. Com veieu són força catxondos, però pretenen fer-nos arribar un missatge i una reflexió.
Volen denunciar que s'estigui tornant a produir una altra bombolla econòmica al voltant d'Internet. Segons sembla, Google té un valor superior al de tots els bancs suïssos junts...i perquè no? Una empresa que pot controlar potencialment la meitat d'Internet (sí, segons sembla, només arriba a la meitat d'Internet), i per tant una quantitat ingent partit per 2 d'informació, té un valor capital en l'economia i el món d'avui. Ja se sap, "la informació és poder".
És evident que Google representa un abans i un després en la història d'Internet. Amb el pas del temps es veurà encara com quelcom més. Doneu-li temps al temps...
dimecres, de juliol 04, 2007
As-salaam-alaykum
Avui pel que fa a tocar llengües que no conec (no, no va d'enrotllar-se amb desconeguts/des) us presento l'àrab. Segons sembla, aquesta frase que tothom sap dir, significa "que la pau sigui amb tu".
I us preguntareu...a què vé lo de l'àrab?
Doncs resulta que tinc dos coneguts que si estan passant una temporadeta fent tasques de cooperació: el Xavi que hi va per part de TxT i el David per part de WAFAE. Espero que puguin seguir llegint de tant en tant el bloc, tot i que al ritme que vaig penjant entrades, tampoc es perden massa...
Bé, d'aquesta manera, vull dedicar aquesta entrada a lloar la tasca que tant un com l'altre, com milers de persones més, realitzen en molts països subdesenvolupats. Gent que es passa les vacances treballant en països on a vegades les tecnologies de la informació no són allò més urgent ni més necessari, però que realitzen una tasca absolutament lloable i remarcable en tot allò que poden, i quan és possible, apropant més allò que a nosaltres ens és més proper com són les TIC.
Això suposa una gran experiència tant pels cooperants com per la gent d'allà. De totes maneres aquest punt li deixaré comentar amb més profunditat al Jordi (t'animes?), que va estar a Burkina Fasso el febrer passat, i al Pep, tot un expert (ara ja de manera oficial) en temes d'impacte i implantació de les TIC i també en l'àmbit de la sostenibilitat.
Bé doncs, espero que tingueu una molt bona experiència, tant personal com de treball, i que en la mesura del possible deixeu un comentari fent-ne cinc cèntims (mireu si us demano poc!).
Apa, doncs, Ma'as-salama! (Adéu!)
I us preguntareu...a què vé lo de l'àrab?
Doncs resulta que tinc dos coneguts que si estan passant una temporadeta fent tasques de cooperació: el Xavi que hi va per part de TxT i el David per part de WAFAE. Espero que puguin seguir llegint de tant en tant el bloc, tot i que al ritme que vaig penjant entrades, tampoc es perden massa...
Bé, d'aquesta manera, vull dedicar aquesta entrada a lloar la tasca que tant un com l'altre, com milers de persones més, realitzen en molts països subdesenvolupats. Gent que es passa les vacances treballant en països on a vegades les tecnologies de la informació no són allò més urgent ni més necessari, però que realitzen una tasca absolutament lloable i remarcable en tot allò que poden, i quan és possible, apropant més allò que a nosaltres ens és més proper com són les TIC.
Això suposa una gran experiència tant pels cooperants com per la gent d'allà. De totes maneres aquest punt li deixaré comentar amb més profunditat al Jordi (t'animes?), que va estar a Burkina Fasso el febrer passat, i al Pep, tot un expert (ara ja de manera oficial) en temes d'impacte i implantació de les TIC i també en l'àmbit de la sostenibilitat.
Bé doncs, espero que tingueu una molt bona experiència, tant personal com de treball, i que en la mesura del possible deixeu un comentari fent-ne cinc cèntims (mireu si us demano poc!).
Apa, doncs, Ma'as-salama! (Adéu!)
Marte Verde
Doncs ja m'he acabat de llegir aquest llibre:
Com ja us vaig explicar en una entrada passada, aquest llibre és la segona part de la trilogia de Mart de Kim Stanley Robinson.
Aquest volum, potser és menys emotiu que el primer, però alhora més entretingut de llegir i més alliçonador pel que fa a la societat utòpica que es pretén construir. El que és evident és que et quedes amb moltes ganes de llegir la tercera part, per tal de veure com acaba de desembolicar-se la troca...
A l'espera de tenir alguna excusa per pujar a Barcelona per poder anar a la biblioteca a agafar la tercera part, de moment estaré sense llegir cap llibre.
Com ja us vaig explicar en una entrada passada, aquest llibre és la segona part de la trilogia de Mart de Kim Stanley Robinson.
Aquest volum, potser és menys emotiu que el primer, però alhora més entretingut de llegir i més alliçonador pel que fa a la societat utòpica que es pretén construir. El que és evident és que et quedes amb moltes ganes de llegir la tercera part, per tal de veure com acaba de desembolicar-se la troca...
A l'espera de tenir alguna excusa per pujar a Barcelona per poder anar a la biblioteca a agafar la tercera part, de moment estaré sense llegir cap llibre.
dimecres, de juny 27, 2007
Estiu, estiu...calor, calor...
Avuinoséquèescriure,demaneraqueesticescrivintaquesta
tirallongadelletrespertald'anaromplintaquestbuitquees
mostraalapantalladel'ordinador.Empermetreuquetambé
facisaltsdelíniaperquèsinóemcostamoltdeveurequenovaig
escrivinttonteries.Ijosócelprimerquenovolquealseubloghi
hagitonteries.
Aixíquedevacances,quimésquimenys,ijoaquívolentescriure
quelcomquenoacabadesortir.Éscomplicatescriurequanfa
calor,lesideesnoflueixentanbédelcervellcapalsditsicosta
encadenarparaules,elsmotsadequats,aquellsquem'agradaria
estarescrivintenaquestmoment,peròquenosóccapaçdetrobar,
nipràcticamentdebuscar.
Jaséqeseguramentusesticamargantlalecturadelblog,però
tambéesperoquesigueucomprensiusienlamesuradelpossible
intenteuveureaquestaentradacomunaobrad'art,lacreativitat
expressadasensecaptipusdelligamlèxic,gramatical.
Totiaixò,percompletarl'obrad'art,caldriaqueelcontinguttingués
quelcomd'artísticodegenial.Aixòseràunamicacomplicatavui,
aixíquesivoleuuspucescriurequinssónelsplans,enlíniesgenerals
decaraal'estiu:
- enelplaacadèmic,esperonoferres,al'esperaqueesdesvetllila
incògnitasobreelmàster
- enelplaprofessional,doncscol·laborarenelnegocifamiliar,com
jafaunsanys
-enelplatempslliure,intentarprogramarunjoc,perestimularuna
micaelcervell,quecomveieufafalta
-enelplapersonal,disfrutardelmàximdemomentsderelax,de
reflexió,defesta,dediversió,etc
Emsemblaquefinsaquíarribaaquestaparanoiaestiuenca.Espero
quelarestadel'estiutinguielcapmésdespejat,fetqueempermetino
haverdetorturar-vosambaquestesanadesd'olla...perdó!
Salut!
PS: segonssembla,demàdijouss'apropafesta...
(seguiremcomentant)
tirallongadelletrespertald'anaromplintaquestbuitquees
mostraalapantalladel'ordinador.Empermetreuquetambé
facisaltsdelíniaperquèsinóemcostamoltdeveurequenovaig
escrivinttonteries.Ijosócelprimerquenovolquealseubloghi
hagitonteries.
Aixíquedevacances,quimésquimenys,ijoaquívolentescriure
quelcomquenoacabadesortir.Éscomplicatescriurequanfa
calor,lesideesnoflueixentanbédelcervellcapalsditsicosta
encadenarparaules,elsmotsadequats,aquellsquem'agradaria
estarescrivintenaquestmoment,peròquenosóccapaçdetrobar,
nipràcticamentdebuscar.
Jaséqeseguramentusesticamargantlalecturadelblog,però
tambéesperoquesigueucomprensiusienlamesuradelpossible
intenteuveureaquestaentradacomunaobrad'art,lacreativitat
expressadasensecaptipusdelligamlèxic,gramatical.
Totiaixò,percompletarl'obrad'art,caldriaqueelcontinguttingués
quelcomd'artísticodegenial.Aixòseràunamicacomplicatavui,
aixíquesivoleuuspucescriurequinssónelsplans,enlíniesgenerals
decaraal'estiu:
- enelplaacadèmic,esperonoferres,al'esperaqueesdesvetllila
incògnitasobreelmàster
- enelplaprofessional,doncscol·laborarenelnegocifamiliar,com
jafaunsanys
-enelplatempslliure,intentarprogramarunjoc,perestimularuna
micaelcervell,quecomveieufafalta
-enelplapersonal,disfrutardelmàximdemomentsderelax,de
reflexió,defesta,dediversió,etc
Emsemblaquefinsaquíarribaaquestaparanoiaestiuenca.Espero
quelarestadel'estiutinguielcapmésdespejat,fetqueempermetino
haverdetorturar-vosambaquestesanadesd'olla...perdó!
Salut!
PS: segonssembla,demàdijouss'apropafesta...
(seguiremcomentant)
divendres, de juny 22, 2007
Una vegada més, l'última vegada
Avui per desgràcia, els usuaris de renfe hem hagut de patir la desinformació, la mala atenció al client i un servei deplorable en l'últim (de masses) dia-negre de la seva activitat a Catalunya.
Un Euromed ha descarrilat de matinada (sense passatjers i segons sembla el conductor ferit no massa greu) i ha provocat el caos ferroviari des de bon matí. Avui he agafat el tren a les 6h ja que a les 8h tenia el que espero que sigui el meu últim exàmen de la carrera a la FIB (que era la idea original per al post d'avui), però ja aleshores han fet baixar a la meitat dels passatgers que no anaven a Barcelona, i a la resta ens han desviat per Vilafranca del Penedès.
Resultat: 2 hores de tren, i he arribat 5 minuts tard a l'examen :(
Sort que era ASAI, ja m'enteneu :P
Al llarg del matí la situació ha anat empitjorant, fins que a mig matí (quan he acabat l'examen i tornava per agafar el tren, donada la poca afluència de gent guai a la FIB) l'estació de Sants presentava un aspecte realment caòtic. Cues per reclamar l'import del bitllet la gent que havia arribat en molts casos una horeta tard (de mitjana), cues als taulers d'informació la gent que no sabia què fer (a mi també m'ha tocat ajudar a tres o quatre persones a trobar el seu rumb diari...puc demanar un sou?) i finalment cues a les taquilles la gent que volia comprar bitllet.
Quan he aconseguit comprar el bitllet, anàven passant els trens de feia una hora aprox. Així que pensant en agafar el tren a les 11h l'he acabat agafant quasi a les 12 (però era el tren de les 10.30 crec!).
Finalment, després de passar més del doble del temps estimat usant la renfe, només puc dir que és una empresa impresentable, que no té en compte als seus clients, i que en els últims cinc anys, res no ha canviat. Com que no crec que en els propers cinc anys canviï res, a vere si és veritat que la Generalitat li comença a posar competència...
Després del moment (etern) renfe, doncs dir-vos, com era la meva intenció que ja estic de vacances de la FIB. De totes maneres, vull donar ànims a tots aquells que encara no hi estiguin.
Salut...i paciència!!
Un Euromed ha descarrilat de matinada (sense passatjers i segons sembla el conductor ferit no massa greu) i ha provocat el caos ferroviari des de bon matí. Avui he agafat el tren a les 6h ja que a les 8h tenia el que espero que sigui el meu últim exàmen de la carrera a la FIB (que era la idea original per al post d'avui), però ja aleshores han fet baixar a la meitat dels passatgers que no anaven a Barcelona, i a la resta ens han desviat per Vilafranca del Penedès.
Resultat: 2 hores de tren, i he arribat 5 minuts tard a l'examen :(
Sort que era ASAI, ja m'enteneu :P
Al llarg del matí la situació ha anat empitjorant, fins que a mig matí (quan he acabat l'examen i tornava per agafar el tren, donada la poca afluència de gent guai a la FIB) l'estació de Sants presentava un aspecte realment caòtic. Cues per reclamar l'import del bitllet la gent que havia arribat en molts casos una horeta tard (de mitjana), cues als taulers d'informació la gent que no sabia què fer (a mi també m'ha tocat ajudar a tres o quatre persones a trobar el seu rumb diari...puc demanar un sou?) i finalment cues a les taquilles la gent que volia comprar bitllet.
Quan he aconseguit comprar el bitllet, anàven passant els trens de feia una hora aprox. Així que pensant en agafar el tren a les 11h l'he acabat agafant quasi a les 12 (però era el tren de les 10.30 crec!).
Finalment, després de passar més del doble del temps estimat usant la renfe, només puc dir que és una empresa impresentable, que no té en compte als seus clients, i que en els últims cinc anys, res no ha canviat. Com que no crec que en els propers cinc anys canviï res, a vere si és veritat que la Generalitat li comença a posar competència...
Després del moment (etern) renfe, doncs dir-vos, com era la meva intenció que ja estic de vacances de la FIB. De totes maneres, vull donar ànims a tots aquells que encara no hi estiguin.
Salut...i paciència!!
dimarts, de juny 19, 2007
Untitled
En l'entrada d'avui em proposo parlar de vàries coses, així que no tenia clar quin títol posar-li.
Primer de tot, haureu notat el logo que llueïx de nou aquí costat, sobre el meu perfil. Es tracta d'una iniciativa alemanya anomenada The original hard bloggin' scientists. De fet, no entenc l'alemany, així que el que m'ha motivat a sumar-m'hi ha estat el seu manifest.
Com a blogger, la meva opinió i les meves històries influeixen d'alguna manera o altra en el pensament dels lectors. En la situació actual de les tecnologies de la informació, els blogs contribueixen a desenvolupar un estat d'opinió en algun sentit o altre. Així doncs considero que en aquest àmbit, cal disposar de certs valors, que el manifest d'aquesta iniciativa m'ha semblat contemplen en bon grau.
Tot això ha sorgit en llegir el blog d'en Bruce Sterling a Wired, un famós escriptor de ciència ficció, entre d'altres coses, com ara dissenyador ambiental (¿). Al seu blog, ha penjat també el manifest que abans comentava. El bo d'en Bruce, en la seva vessant de dissenyador ambiental, és un dels impulsors del moviment de disseny Viridià (The Viridian Design Movement).
Aquest moviment, també és present en la trilogia marciana de Kim Stanley Robinson que estic llegint, així que m'ha cridat l'atenció. Es basa en l'energia dels processos de creixement de la natura, quelcom difícil d'explicar, però no tant de comprendre.
Primer de tot, haureu notat el logo que llueïx de nou aquí costat, sobre el meu perfil. Es tracta d'una iniciativa alemanya anomenada The original hard bloggin' scientists. De fet, no entenc l'alemany, així que el que m'ha motivat a sumar-m'hi ha estat el seu manifest.
Com a blogger, la meva opinió i les meves històries influeixen d'alguna manera o altra en el pensament dels lectors. En la situació actual de les tecnologies de la informació, els blogs contribueixen a desenvolupar un estat d'opinió en algun sentit o altre. Així doncs considero que en aquest àmbit, cal disposar de certs valors, que el manifest d'aquesta iniciativa m'ha semblat contemplen en bon grau.
Tot això ha sorgit en llegir el blog d'en Bruce Sterling a Wired, un famós escriptor de ciència ficció, entre d'altres coses, com ara dissenyador ambiental (¿). Al seu blog, ha penjat també el manifest que abans comentava. El bo d'en Bruce, en la seva vessant de dissenyador ambiental, és un dels impulsors del moviment de disseny Viridià (The Viridian Design Movement).
Aquest moviment, també és present en la trilogia marciana de Kim Stanley Robinson que estic llegint, així que m'ha cridat l'atenció. Es basa en l'energia dels processos de creixement de la natura, quelcom difícil d'explicar, però no tant de comprendre.
Per finalitzar us deixo un bon video:
PS: no parlaré de lo del Barça, perquè es veia venir...fracàs! humiltat i treball!
divendres, de juny 15, 2007
El que ens espera
Bé, amb aquesta tira d'xkcd, vull oferir-vos una reflexió sobre allò que ens espera el dia de demà.
El dia de demà serem enginyers, i com a tals, la nostra feina (així com la nostra tasca) acostuma a estar bastant poc valorada. Qui no s'ha trobat fent una pràctica durant hores, dies i setmanes perque després vingui l'amic/ga, nòvi@, familiar a dir-te tot sorprès/a: "I tanta feina per això??"
Doncs sí, tanta feina per això, què passa!
La nostra feina sembla que només té rellevància quan produeix algun resultat visible. I per visible vull dir quelcom amb les últimes xuminades visuals. Si ets un pobret que es dedica a fer scripts per línia de comandes o coses per l'estil, més val que te n'oblidis.
En fi, que més val que ens comencem a valorar una mica nosaltres mateixos, perque molta gent "allà fora" no ho farà pas per nosaltres.
Porque yo lo valgo!
dijous, de juny 14, 2007
Lliçons d'innovació
Aprofitant que aquests dies s'està celebrant a San Francisco (CA, USA) la Apple Worldwide Developers Conference 2007, amb tot el rebombori que això comporta, us presento les lliçons d'innovació que duu a terme Apple, extretes d'un article a The Economist (si, m'agrada aquesta revista :P).
Doncs aquestes lliçoncs són quatre:
Doncs aquestes lliçoncs són quatre:
- La innovació pot provenir tant de fonts externes com internes. Amb el que es coneix amb el nom de network innovation, es pretén no tancar la porta a idees que provinguin de fonts externes a una organització, en especial start-ups i investigadors acadèmics.
- Dissenyar un producte segons les necessitats dels usuaris, no dels requeriments tecnològics. Cal combinar una bona tecnologia amb la facilitat d'ús. Perseguir la simplicitat cercant la usabilitat.
- A vegades cal ignorar allò que el mercat demana avui. En aquest sentit també es busca la perseverància en unes idees, més enllà que el mercat digui que no són bones. Es ressalta que l'iPod o la Wii van ser productes criticats en etapes inicials.
- Aprendre dels errors. És quelcom molt important aprendre dels errors, com també ho és aprendre dels encerts. Sempre s'ha de tornar a intentar, mai se sap quan serà la bona.
PS: algú més pensa que és una enganyifa lo del Programa Ingenio 2010, pel qual s'arribarà a destinar un 3% del PIB d'Espanya a I+D+i ?
dilluns, de juny 11, 2007
La nostra pre-història
He llegit a vilaweb sobre un estudi dels origens de la raça humana i els moviments migratoris que les catàstrofes i els canvis climatològics han impulsat a fer des de fa 150.000 anys.
La pàgina en concret conté una animació molt bona en que es mostren tots aquests moviments en paral·lel a algunes de les causes que els provocaren, així com recursos addicionals que aprofundeixen en diferents jaciments o altres aspectes relacionats.
Després de tot això, m'ha vingut al cap un pensament...
Quan la raça humana ha estat capaç de sobreposar-se a aquest tipus d'inclemències? Quan la raça humana ha adquirit el poder suficient per plantar cara a les forces de la natura? Per què sembla que aquest fet es pugui dur a terme a qualsevol preu i per qualsevol motiu? Tot s'hi val?
És moment de reflexionar sobre aquesta transformació que hem sofert. Hem passat de ser éssers adaptatius a ser éssers adaptadors. I això és bo fins a cert punt...
La pàgina en concret conté una animació molt bona en que es mostren tots aquests moviments en paral·lel a algunes de les causes que els provocaren, així com recursos addicionals que aprofundeixen en diferents jaciments o altres aspectes relacionats.
Després de tot això, m'ha vingut al cap un pensament...
Quan la raça humana ha estat capaç de sobreposar-se a aquest tipus d'inclemències? Quan la raça humana ha adquirit el poder suficient per plantar cara a les forces de la natura? Per què sembla que aquest fet es pugui dur a terme a qualsevol preu i per qualsevol motiu? Tot s'hi val?
És moment de reflexionar sobre aquesta transformació que hem sofert. Hem passat de ser éssers adaptatius a ser éssers adaptadors. I això és bo fins a cert punt...
dijous, de juny 07, 2007
Xibeca, esperit competitiu!
a petició del capità-entrenador-porter-5è o 6è golejador de l'equip en Xavi (alias FonQ).
M'ha demanat expressament que dediqués un post a Xibeca.
Xibeca, a part de ser la benzina de les nostres festes, és el nom de l'equip de futbol sala que formem la tropa de la FIB. Fins ara les nostres actuacions havien passat força desapercebudes, guanyant algun partit per temporada (normalment quan no es presentaven els rivals) a la lliga externa de la UPC, és a dir, jugant-nos la pell contra telecos, matemàtics, caminerus, industrials i altres "hordas bárbaras" que corren per BCN.
Havíem fet també una incursió a la lliga interna de la FIB (jugant derbis cada jornada, amb els típics que et cauen malament a classe...molt divertit xD) però tampoc no vam tenir massa sort, fins i tot els de "Al fons a la dreta" ens van guanyar...
Aquesta temporada, però, tot ha canviat!! No sé si serà per la meva samarreta del Nàstic o perquè, però aquesta tempora ens hem sortit, hem guanyat tots els partits menys dos, un empat a 8 contra el primer (el partit més emocionant de la lliga sens dubte, busqueu-lo pel YouTube o algo, a vere si sortim) i una derrota contra els tercers...quina ràbia!!
En resum, que volieu un post sobre Xibeca i ja el teniu! Ara només ens queda gaudir de la recompensa que ens ofereix el nostre no-sponsor.
PS: felicito des d'aquí a tots els companys de Xibeca i als fitxatges d'última hora que hem anat fent al llarg de la temporada!! Sou els millors!!
M'ha demanat expressament que dediqués un post a Xibeca.
Xibeca, a part de ser la benzina de les nostres festes, és el nom de l'equip de futbol sala que formem la tropa de la FIB. Fins ara les nostres actuacions havien passat força desapercebudes, guanyant algun partit per temporada (normalment quan no es presentaven els rivals) a la lliga externa de la UPC, és a dir, jugant-nos la pell contra telecos, matemàtics, caminerus, industrials i altres "hordas bárbaras" que corren per BCN.
Havíem fet també una incursió a la lliga interna de la FIB (jugant derbis cada jornada, amb els típics que et cauen malament a classe...molt divertit xD) però tampoc no vam tenir massa sort, fins i tot els de "Al fons a la dreta" ens van guanyar...
Aquesta temporada, però, tot ha canviat!! No sé si serà per la meva samarreta del Nàstic o perquè, però aquesta tempora ens hem sortit, hem guanyat tots els partits menys dos, un empat a 8 contra el primer (el partit més emocionant de la lliga sens dubte, busqueu-lo pel YouTube o algo, a vere si sortim) i una derrota contra els tercers...quina ràbia!!
En resum, que volieu un post sobre Xibeca i ja el teniu! Ara només ens queda gaudir de la recompensa que ens ofereix el nostre no-sponsor.
PS: felicito des d'aquí a tots els companys de Xibeca i als fitxatges d'última hora que hem anat fent al llarg de la temporada!! Sou els millors!!
dimecres, de juny 06, 2007
Shikata ga nai
Que traduït a un idioma que la majoria de nosaltres entenguem, vol dir: "No hi ha elecció". Aquesta frase està extreta del llibre Mart Vermell de Kim Stanley Robinson, el qual és la primera part de la trilogia de Mart, que com bé podeu suposar, és ciència ficció.
I us preguntareu "per què no hi ha elecció?"
Doncs perquè fa 5 minuts l'he acabat de llegir, i ara no tinc cap altra opció que anar a la biblioteca i pillar la segona part, Mart Verd (i pels curiosos, la tercera part és Mart Blau, de manera que tots tres colors formen la bandera de Mart i també cadascun dels píxels del monitor CRT -si sou un xic antics- a través del qual esteu llegint aquest súper-blog).
Cito un fragment del llibre:
Finalment, per acabar aquest post tant espacial, us deixo un parell de fotos sobre una tapa de préssec d'astronauta que una amiga de la família ens va portar de la seva visita a la NASA a Houston.
[edit] També us recomano de tot cor el llibre Tiempos de Arroz y Sal, també de Kim Stanley Robinson, on explica una història alternativa del món en el supòsit que a l'Edat Mitjana, les pestes haguéssin extingit pràcticament tota la població d'Europa i per tant, el cristianisme. Molt interessant!
[/edit]
I us preguntareu "per què no hi ha elecció?"
Doncs perquè fa 5 minuts l'he acabat de llegir, i ara no tinc cap altra opció que anar a la biblioteca i pillar la segona part, Mart Verd (i pels curiosos, la tercera part és Mart Blau, de manera que tots tres colors formen la bandera de Mart i també cadascun dels píxels del monitor CRT -si sou un xic antics- a través del qual esteu llegint aquest súper-blog).
Cito un fragment del llibre:
¿Acaso podemos elegir? El pasado ya no existe, todo lo que importa es el ahora. El presente y el futuro. Y el futuro es este campo de piedras, y aquí estamos. Y se sabe que uno nunca recurre a todas sus fuerzas hasta que sabe de verdad que no hay marcha atrás, que sólo cabe ir adelante.
Finalment, per acabar aquest post tant espacial, us deixo un parell de fotos sobre una tapa de préssec d'astronauta que una amiga de la família ens va portar de la seva visita a la NASA a Houston.
[edit] També us recomano de tot cor el llibre Tiempos de Arroz y Sal, també de Kim Stanley Robinson, on explica una història alternativa del món en el supòsit que a l'Edat Mitjana, les pestes haguéssin extingit pràcticament tota la població d'Europa i per tant, el cristianisme. Molt interessant!
[/edit]
dimarts, de juny 05, 2007
Les noves economies
Recentment he llegit sobre noves economies, que, tot partint del capitalisme que domina el món, tenen un enfocament diferent:
- L'economia verda. En un reportatge a The Economist, s'exposa com hi ha empreses que estan recollint l'esforç que es fa des de molts llocs per tal d'intentar reduïr el canvi climàtic, i volen fer negoci, invertint en iniciatives que apropin una mica l'ecologia i la sostenibilitat a les empreses.
No cal dir que tot esforç en aquest sentit serà benvingut, però també sembla que molta gent ara es vulgui pujar el carro i fer diners a costa d'una bandera verda. Tot i que ben mirat, potser (i per desgràcia) aquesta és l'única manera que en certs països (EE.UU. i Xina primerament) hi hagi una major sensibilització en temes ambientals, així que, encara que falti molt de tros per recórrer, potser hi ha esperança...per cert, sempre s'ha dit que el verd és el color de l'esperança, oi? ;) - La wikieconomia. En una entrevista publicada dissabte passat (2 de juny) a la contra de la Vanguardia (de llarg, la secció més bona del diari), a no sé qui (no recordo el nom, però era un periodista nord-americà) i no ho puc mirar -ja que aquesta entrevista no està penjada a la edició digital- parlava sobre aquesta nova economia. Qualsevol cosa que pugués dir segur que ho explicaria millor el nostre admirat Marc Alier, però vaja, intentaré fer-vos una introducció. La idea principal és que la col·laboració i la cooperació generen productes de molt més valor que quelcom que es genera de forma tancada i per tant, en certa manera, de forma competitiva. L'entrevistat es veu que n'ha escrit un llibre col·laborant mitjançant totes les innovacions que ens ofereix Internet amb un col·lega seu de Gran Bretanya, i deia coses com que Linux és millor que Windows ja que està fet per molts usuaris i que la Wikipedia s'havia convertit en la font de consulta més utilitzada, entre d'altres coses força òbvies per gent que hagi cursat ASAI a la FIB, o que es mogui per Internet amb certa asiduitat.
diumenge, de juny 03, 2007
...i el dinar es cel·lebrà
si si, ja ho sé, jeje, se m'ha passat una mica lo del dinar de física, i sé que hi ha gent que tenia ganes de veure les fotos, així que les penjaré.
Volia mirar-me de posar l'àlbum de picasa d'en Lluc dedicat al dinar directament al blog, però pel que els meus coneixements em permeten fer, calia publicar-ho des del Google Reader, però encara no m'hi he posat (doneu-me temps..)
Així que us deixo una foto de mostra i la resta, si voleu les podeu disfrutar en l'àlbum, a partir del link de més a dalt.
Com veieu, som poqueta gent, ja que hi havia ausències de pes. Però de totes maneres, vam instaurar per espai d'hora i poc més, la república independent friki de casa nostra al menjador de física. I lo bé que ens ho vam passar!
Volia mirar-me de posar l'àlbum de picasa d'en Lluc dedicat al dinar directament al blog, però pel que els meus coneixements em permeten fer, calia publicar-ho des del Google Reader, però encara no m'hi he posat (doneu-me temps..)
Així que us deixo una foto de mostra i la resta, si voleu les podeu disfrutar en l'àlbum, a partir del link de més a dalt.
Com veieu, som poqueta gent, ja que hi havia ausències de pes. Però de totes maneres, vam instaurar per espai d'hora i poc més, la república independent friki de casa nostra al menjador de física. I lo bé que ens ho vam passar!
dissabte, de juny 02, 2007
Història de dos genis
, que no he llegit, però conec de la seva existència, us presento la història de dos dels grans genis, o més aviat gurús, de la informàtica moderna: un tal Steve Jobs i un altre tal Bill Gates.
Fa poc dies, van realitzar una entrevista conjunta en unes jornades sobre noves tecnologies i totes aquestes coses.
Us deixo aquest video amb els moments més caxondos i tal:
finalment he aconseguit de posar el video, jeje, així que, aquí va:
A més, també són molt recomanables la resta de videos disponibles, en especial el video-pròleg.
Fa poc dies, van realitzar una entrevista conjunta en unes jornades sobre noves tecnologies i totes aquestes coses.
Us deixo aquest video amb els moments més caxondos i tal:
finalment he aconseguit de posar el video, jeje, així que, aquí va:
A més, també són molt recomanables la resta de videos disponibles, en especial el video-pròleg.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
Entrades
